Biologia i conducta humana (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA I CONDUCTA HUMANA La salut és l’estat físic i mental en que l’organisme organitza les seves funcions.
La felicitat:    Està associada a la dopamina (neurotransmissor), moltes de les drogues indueixen artificialment un estat que simula el de la felicitat.
Estat d’ànim plenament satisfet.
És un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment Benestar: situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida.
 Benestar individual: o Vinculat amb la qualitat de vida o Satisfacció de les necessitats de la vida diària de les persones + subjectiu que objectiu  Benestar social o Situació on la societat té satisfetes les necessitats bàsiques o Gaudeix de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no està subjecte a discriminació Dimensions del benestar: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Emocionals Mediambiental Financial Intel·lectual Ocupacional Física Social Espiritual 1.BASES BIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA HUMANA 1.1 CERVELL: Funcions: Controla i coordina les funcions mentals    Sentiments i les emocions Els pensaments La percepció o La visió zona occipital  La informació viatja de dels ulls fins el lòbul occipital on a partir del patró de llum s’elabora una mena de mapa.
 Després la informació viatja a altres parts del cervell on s’analitzen les formes, colors posicions i el reconeixement d’objectes, persones i llocs.
o So  lòbul temporal  Diferents freqüències es divideixen i s’analitzen per esbrinar el que són i d’on vénen.
 Música hemisferi dret (majoritàriament)  Parla  Hemisferi esquerre (majoritàriament) o Tacte  Lòbul parietal  escorça somatosensorial  Formant un mapa complet del cos disposat al llarg de la superfície del cervell.
 Les parts més sensibles (puntes dels dits, peus, llavis i genitals) tenen representacions més grans que les zones menys sensibles.
o Gust i l’olfacte  Lòbul frontal  El gust i l’olfacte s’analitzen a la part inferior del lòbul prefrontal que inclou el bulb olfactori  Aquests sentits connecten directament a les àrees emocionals del cervell  Cada sentit es combina en àrees del cervell comunes (com el tàlem) o Ens dona una visió general i ajuda a dirigir la nostra atenció i comportament.
Amígdala       Memòria: Hi han diferents tipus de memòria o Lòbuls prefrontals  memòria de treball  magatzem d’informació que necessitem immediatament.
o HipocampMagatzem de coses que hem fet, llocs on hem estat, i altra informació que recollim pel camí.
o Lòbuls temporals i frontals  memòria a llarg termini i els fets que han tingut lloc es van emmagatzemant gradualment en aquestes àrees o Cerebel com hem de fer les coses La interacció social: Còrtex prefrontal o Capacitat d’interaccionar socialment o Emocions socials complexes  empatia, culpabilitat, confiar, control del comportament.
Emocions: Sistema límbic, sota del còrtex cerebral o L’àrea més important és l’amígdala recull els nostres temors, l’ansietat i la ira o El sistema límbic té una connexió directa amb els sentits  permet que tinguem reaccions ràpides inconscients que anomenem reaccions viscerals o instintives.
o El sistema límbic: controla emocions, la conducta i la memòria a llarg termini El llenguatge i la comunicació El comportament Control de les funcions físiques Consum energètic del cervell    15% despesa cardíaca 20% consum d’oxigen 25% consum de glucosa.
Protecció del cervell    Crani Meninges o Duramàter externa o Aracnoides mitja o Piamàter interna Barrera hematoencefàlica: endoteli vascular i membrana glial perivascular del cervell Histologia i neurobiologia del cervell:    Teixit nerviós (SNC) o Neurones  aferents, eferents, interneurones o Glia  oligodendròcits, astròcits, microglia  10 cèl. Glials  1 neurona Teixit vascular Teixit connectiu  les meninges Organització del sistema nerviós   Segons la posició o Sistema nerviós central  Encèfal i medul·la o Sistema nerviós perifèric Ganglis i nervis perifèrics (12 cranials i 31 raquidis) Segons la funció o Sistema nerviós somàtic  control voluntari  Relació de l’organisme amb el medi extern o Sistema nerviós autònom  control involuntari  Regulació del medi intern i regulació davant estímuls mediambientals.7 1.2.- ESTRUCTURA I COMUNICACIÓ INTERNEURONAL Comunicació interneuronal: Sinapsis: unió intercel·lular especialitzada neurona-neurona o entre una neurona i una cèl·lula efectora  transmet el impuls nerviós de la neurona pre-sinàptica a la post-sinàptica.
Sinapsis elèctriques:es produeixen pel pas d’ions a través de canals formats per unions proteiques (connexions).
    Transmissió bidireccional PA Transmissió ràpida Abunden en la retina i en el còrtex cerebral Minoritàries Sinapsis químiques: per alliberament d’un neurotransmissor des de la neurona pre-sinàptica a la post-sinàptica.
   Transmissió unidireccional PA Transmissió més lenta Més abundants 1.3.-SISTEMES DE NEUROTRANSMISSIÓ Neurotransmissors: compostos químics que s’alliberen des d’una neurona per transmetre un impuls a una altra cèl·lula del sistema nerviós, muscular o un altre òrgan.
       Acetilcolina (Ach): distribuïda en tot el SNC o Està present en les unions neuro-ms o La degeneració de les neurones que produeixen Ach s’ha associat a la demència d’Alzheimer.
o + Ach  Espasmes i tremolors o – Ach  paràlisi o entumiment.
Dopamina: Ampli ventall de comportaments i emocions, incloent el plaer.
o Implicada en l’esquizofrènia i en la malaltia de Pàrkinson.
Serotonina: Regulació de la son, somnis, humor, gana, dolor i comportament agressiu o Implicada en la depressió Noradrenalina: excitació, desvetllament, aprenentatge, memòria i en el humor.
Endorfina: inhibició del dolor. S’allibera durant l’exercici vigorós.
Glutamat: Memòria a llarg termini i percepció del dolor.
GABA: Neurotransmissor inhibidor. Distribuït en tot el SNC.
o Implicat en la son i en els trastorns alimentaris o Nivells molt baixos de GABA  ansietat.
Psicofarmacologia:   Agonista: Substància capaç d’unir-se a un receptor i produir una resposta o Mimetitza un efecte similar a la substància natural que s’uneix al receptor.
Antagonista: Substància capaç d’unir-se a un receptor però aquest no emet cap resposta.
o Bloqueja la unió de la substància natural que s’uneix al receptor i aquest queda sense acció.
Substàncies psicoactives  Alcohol: LA difusió de l’alcohol en el cos és similar a la de l’aigua.
o Afecta a múltiples sistemes de neurotransmissió pel que és difícil conèixer l’efecte específic sobre un d’ells.
 Afecta a GABA, glutamat, serotonina, dopamina i acetilcolina.
o Altres concentracions s’uneix a una varietat de llocs de la membrana cel·lular podent alterar la composició dels fosfolípids i pot interaccionar amb receptors NMDA, GABA-A, i altres proteïnes o Pot modificar les interaccions post-sinàptiques o Aquestes interrupcions poden canviar l’estat d’ànim i el comportament  És difícil pensar amb claredat i moure’s coordinadament.
o Produeix modificacions postraduccionals, modifica l’expressió gènica i l’excitabilitat de les membranes.
   Cànnabis: en general inhibeix la producció de neurotransmissors.
o Interaccionen amb els receptors cannabinoides, amb altres receptors i amb canals proteics.
o Realitzen la seva funció en el SNC i SNP o Tenen efecte sobre la memòria, apetit, metabolisme, resposta a l’estrès, comportament social i ansietat, sistema immunitari, reproducció (femenina), analgèsic, regulació del calor, regulació de la son...
Cocaïna: impedeix la reabsorció de dopamina i noradrenalina amb l’escorça prefrontal produint una enorme acumulació de la mateixa o També causa una major disponibilitat de dopamina a la zona límbica, que és el circuit de recompensa del cervell.
o La cocaïna és un estimulant que fa que els consumidors es sentin eufòrics, enèrgics i mentalment desperts. Altament addictiu, pot causar problemes físics i mentals severs.
o Augmenta la pressió arterial i la freqüència cardíaca.
o Afecta negativament:  dominis cognitius (atenció, memòria, rendiment psicomotor)  Habilitats socials (menor compromís emocional, menor altruisme, menor empatia) Metilfenidat: psicoestimulant amb mecanisme d’acció similar a la cocaïna.
o utilitzat en el tractament del TDAH Sistema endocrí: Treballa conjuntament amb el SN per regular el funcionament del nostre cos Constituït: per glàndules endocrines que sintetitzen i alliberen hormones.
Hormones: substàncies químiques similars als neurotransmissors  algunes poden actuar com hormona o com neurotransmissor (noradrenalina) Neurodesenvolupament: Maduració del cervell: El neurodesenvolupament està programat genèticament, però hi intervenen factors ambientals que en modulen les característiques.
RESUM:    L’activitat mental està controlada per les neurones amb l’alliberament , majoritàriament neurotransmissors.
Els neurotransmissors produeixen un determinat efecte a l’unir-se als receptors post-sinàptics.
El SN té una gran complexitat i per la seva importància.
o Està molt protegit Te tot un sistema de cèl·lules que li donen suport.
Els neurotransmissors dopamina, serotonina o endorfina són la base biològica de la sensació psicològica del plaer.
...

Comprar Previsualizar