Tema 1. Introducció a la psicometria (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicometria
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 INTRODUCCIÓ Tipus de tests i àmbits d’aplicació Un test és un procediment estandarditzat que serveix per a mostrejar certes conductes de les persones a partir de les seves respostes a una sèrie d’ítems, puntuar-les e inferir el seu nivell verdader en el constructe o variable latent.
Per a parlar de test s’han de complir tres condicions: 1. Els ítems han de tenir propietats psicomètriques conegudes i s’han d’haver elaborat seguint les normes de construcció.
2. Un test requereix una administració controlada. S’han de seguir les instruccions, les condicions d’administració i de puntuació establertes en el procés de construcció de tests.
3. El test ha de pretendre avaluar a una persona en un atribut d’interès.
Hi ha diferents formes de classificació dels tests:  Segons el tipus de rendiment que es desitja mesurar:  Rendiment òptim: pretenen mesurar el rendiment màxim que és capaç d’arribar una persona (test d’intel·ligència).
 Rendiment típic: pretén mesurar el comportament usual, habitual (tests de personalitat).
 Segons el model psicomètric des del que s’analitzen les propietats dels ítems i de les puntuacions dels avaluats:  TCT: Teoria clàssica dels tests  TRI: Teoria de resposta als ítems  Segons el àmbit d’aplicació:  Tests de llapis i paper  Tests informatitzats  Tests fixos informatitzats: es presenten els mateixos ítems a tothom  Tests òptims: s’escullen d’un banc determinat per a optimitzar certes propietats psicomètriques en un grup específic de persones  Tests adaptatius informatitzats: presenten diferents Ítems del banc als diferents avaluats, depèn del nivell que manifestin  Segons el model a interpretar les puntuacions:  Tests referits a normes: la interpretació es realitza mitjançant un barem obtingut en un grup normatiu  Tests referits al criteri: La interpretació es refereix al rendiment individual aconseguit per una persona en relació a uns criteris establerts abans.
Tema 1  Segons el format de resposta establert:  Tests de resposta construïda: preguntes obertes  Tests de resposta seleccionada: rendiment òptim amb varies opcions de resposta i només una opció correcta  Tests de categories ordenades: varies categories per a manifestar el grau d’acord amb determinades sentencies  Tests de resposta binaria o elecció forçosa: típics dels tests de personalitat.
 Segons el marc teòric psicològic de referència:  Tests psicomètrics  Tests projectius  Tests situacionals  Tests conductuals  Tests basats en models cognitius  Segons l’establiment de temps límit:  Tests de velocitat  Tests de potència Les funcions dels tests serien:  Diagnòstic: detecció de problemes en l’àmbit clínic o escolar  Selecció: dels treballadors amb el perfil més adequat  Classificació: per exemple, determinar el nivell d’anglès per a ubicar a l’estudiant al nivell més adequat  Certificació: acreditació de que un professional té la qualificació adequada  Consell: per a facilitar la decisió sobre els estudis a seguir, per exemple.
 Descripció e informació: informen d’alguna cosa com del que sap un alumne, etc.
CONSTRUCCIÓ DE TESTS Y ANÀLISI D’ÍTEMS Un test està format per una sèrie d’ítems als que cada individu ha de respondre. Després de quantificar les respostes d’una persona als ítems del test es pretén assignar una puntuació a aquesta persona respecte al constructe o atribut que es vol mesurar.
Passos per a la construcció dels tests 1. Detallar els objectius que es pretenen aconseguir amb la seva aplicació i les característiques fonamentals que han de tenir.
2. Decidir quin tipus d’ítem sembla més adequat estudiant els formats més comuns i les normes de redacció que es recomana seguir 3. Elaboració dels ítems, sempre amb més ítems dels que es volen aplicar Tema 1 4. Control de qualitat dels ítems que consta de dues parts: a. Qualitativa: precedeix a l’administració dels ítems i requereix que varis experts comprovin que s’han seguit correctament tots els passos en la construcció del test.
b. Quantitativa: és l’anàlisi dels ítems, es fa després d’una administració pilot del test provisional.
5. Decidir quins ítems formaran part del test definitiu, és l’ensamblatge del test, això es fa a partir dels ítems que han superat el control de qualitat.
Disseny del test  El primer que s’ha de fer és especificar el constructe a avaluar i el propòsit del test.
S’ha de respondre a tres preguntes: o Què es mesurarà amb el test? o A qui es mesurarà? o Quin us es pensa fer de les puntuacions?  El propòsit del test condiciona quin tipus d’ítems poden ser més apropiats.
 S’ha d’atendre a varies característiques de la població a avaluar com l’edat, el nivell educatiu, la familiaritat amb el mitjà d’administració, les discapacitats i el domini del llenguatge. En aquests dos últims casos s’hauria de considerar la política d’acomodacions a aplicar i la seva equivalència.
 Prestar atenció a les restriccions administratives, n’hi ha de diferents tipus: de temps, de cost, de mitjans, etc. els mitjans disponibles poden condicionar el nombre de tests a construir si es vol preservar la seguretat de la prova. La longitud òptima del test és aquella que, sent acceptable per als avaluats, proporciona puntuacions amb la qualitat necessària per a justificar l’ús previst o les decisions que es prenen en el procés d’avaluació.
 Decidir si donarem a cada avaluat una o més puntuacions, i , en el cas de només una, com contribueixen a ella les diferents parts del test.
 Convé construir la taula d’especificacions on es detallin els continguts del tests, les destreses cognitives que avalua i el percentatge d’ítems que correspon a cada destresa. (Exemple de taula a la pàgina 26)  Desenvolupar les parts del constructe a avaluar quan elaborem un test en contextos no educatius.
Construcció provisional del test  Elaboració dels ítems  Elaborar al menys el doble d’ítems dels que es pensa que hauria de tenir el test  Aconseguir un conjunt d’ítems davant els que esperem diferents respostes dels que tinguin un alt i baix nivell en el constructe que volem mesurar Tema 1 Tipus i format dels ítems Els tests de rendiment òptim i típic difereixen en les següents característiques: 1. Temps d’administració del test: En els de rendiment òptim s’ha de determinar amb molt de compte. Quan el test és de velocitat, el test es fixa amb un temps d’administració que faci que sigui molt difícil resoldre tots els ítems i es mira quants n’ha pogut resoldre. En canvi, en els tests de potencia es sol donar el temps suficient per a que sigui possible donar una resposta meditada a cada ítem.
En els tests de rendiment típic el temps d’aplicació té escassa o nul·la rellevància.
Molts tests de personalitat no tenen un temps límit d’aplicació i es permet que cada avaluat respongui al seu ritme.
2. Tractament de les preguntes sense contestar: En un test de rendiment òptim, quan no es respon a un ítem hi ha dos possibilitats. Pot ser un ítem que l’avaluat no ha tingut temps a llegir o pot ser que no hagi volgut respondre. Si el temps és de velocitat, són ítems on no s’ha arribat però si fos de potència se suposa que ha omès la resposta. Això si els tests fossin purs, però com no ho són el que es sol fer és considerar com ítems no arribats els que segueixen a la seva última resposta, i com omesos els que precedeixen a la última resposta.
En un test de rendiment típic les no respostes tenen un altre significat. Solen indicar que l’ítem no s’entén o hi ha desinterès i falta de motivació en l’avaluat.
Alguns tests donen pautes per a saber què fer amb les no respostes.
3. Respostes al atzar i biaixos de resposta: En els tests de rendiment òptim amb ítems d’elecció múltiple és possible obtenir encerts responent al atzar. En els tests de rendiment típic no hi ha respostes al atzar si s’està responent al test amb serietat però si que podem trobar biaixos de resposta com la tendència a utilitzar categories extremes, la aquiescència, la desitjabilitat social, etc.
Format dels ítems en tests de rendiment òptim En aquests poden elaborar-se preguntes obertes (format de resposta construïda) o preguntes amb opcions preestablertes (format de resposta seleccionada). Els formats més comuns dels ítems amb resposta seleccionada són: - Verdader-fals: es mostren dues alternatives i s’ha d’escollir la que es considera correcta.
Opció múltiple: un ítem d’opció múltiple consta d’un enunciat i de tres o més opcions de resposta, de les quals només una és correcta.
Resposta construïda: tests com acabar una frase, respondre de forma breu o extensa, etc.
Tema 1 Format dels ítems en tests de rendiment típic Els formats més comuns de resposta són: - Opció binària: la persona ha d’escollir entre dues opcions antagòniques (Acord/desacord) Categories ordenades: s’estableix un continu ordinal de més de dues categories que permet a la persona matitzar millor la seva resposta. Pot o no incloure una categoria central per a indicar la posició intermitja de l’escala de resposta.
Redacció dels ítems d’opció múltiple Per a redactar els ítems correctament s’han proposat 31 recomanacions, reelaborades en 12 classificades en 3 apartats: A. Elecció del contingut a avaluar a. Cada ítem ha d’avaluar el contingut d’una celda de la taula d’especificacions.
No poden haver ítems trivials b. L’ítem ha de ser fàcil o complex, concret o abstracte, memorístic o de raonament en funció a les destreses que avalua B. Expressió del contingut de l’ítem a. Allò central s’ha d’expressar en l’enunciat. Cada opció és un complement que ha de concordar gramaticalment amb l’enunciat perquè la que no concorda sol ser incorrecta b. La sinaxis o estructura gramatical ha de ser correcta. S’ha d’evitar els ítems massa profusos, ambigus o confusos. Convé cuidar les expressions negatives c. La semàntica ha d’estar ajustada al contingut i a la comprensió lingüística de les persones avaluades.
C. Construcció de les opcions a. La opció correcta ha de ser només una i ha d’anar acompanyada per distractors plausibles b. La opció correcta ha d’estar repartida entre les diferents ubicacions, evitant la tendència a ubicar la opció correcta en les posicions centrals c. Les opcions han de ser preferiblement tres.
d. Les opcions s’han de presentar en vertical e. El conjunt d’opcions de cada ítem ha d’aparèixer estructurat. Per exemple, si hi ha números haurien d’aparèixer ordenats.
f. Les opcions han de ser autònomes entre sí, sense solapar-se ni referir-se unes a altres. Per això, s’han d’evitar les opcions “totes les anteriors” o “ninguna de les anteriors” g. Cap opció ha de destacar de la resta ni en contingut ni en aparença perquè d’aquesta manera es donen pistes sobre si es falsa o no.
Tema 1 Redacció d’ítems de categories ordenades Respecte a la manera de formular les qüestions en els tests de rendiment típic, s’han proposat algunes recomanacions que poden ajudar a la correcta redacció: - - Utilitzar el temps present Han de ser rellevants, el contingut ha de relacionar-se clarament amb l’atribut.
S’han de redactar frases davant les que donarien respostes diferents els que tinguin alt i baix nivell en l’atribut que es pretén avaluar.
S’ha de procurar que el contingut sigui clar i evitar una excessiva generalització.
Són millors els ítems de frases curtes, simples e intel·ligibles.
Per a minimitzar la aquiescència convé redactar ítems de forma directa e inversa.
Convé evitar l’ús de negacions perquè dificulten la comprensió de la frase i d’universals perquè porten a casi tots els avaluats a escollir la mateixa categoria de resposta.
Es recomana generar el mateix nombre d’ítems directes que inversos.
Revisió dels ítems Un cop elaborats els ítems, és convenient que algun expert en el contingut de la prova i en la construcció de tests els revisi. Si no és possible un expert, ho pot fer el mateix redactor al cap d’uns dies.
S’ha de comprovar que cada ítem avalua els continguts i destreses que li corresponen d’acord amb la taula d’especificacions. També s’ha de comprovar que gramaticalment està ben redactat, llenguatge no ofensiu, etc.
Els tests requereixen un procés sistemàtic d’elaboració i una administració controlada.
Això vol dir que una persona ha d’obtenir la mateixa puntuació en un test de responsabilitat independentment de l’avaluador que l’apliqui.
Un punt fort dels tests és que permeten avaluar a les persones amb escassa participació de la subjectivitat de l’avaluador.
Quantificació de les respostes Un cop decidit el tipus d’ítem i el format de resposta que es consideren més apropiats, i de cara al estudi psicomètric de la prova, és precís decidir la manera de quantificar les possibles respostes als ítems.
Tests de rendiment òptim En general es quantifiquen amb 1 (encert) i 0 (error). Es diu que un ítem és dicotòmic quan pot prendre només dos valors. La puntuació directa d’un avaluat en el test serà la suma de les puntuacions dels ítems i indicarà el nombre d’encerts.
Per a la quantificació dels ítems de resposta construïda breu es recomana fer una llista de respostes acceptables i una altra de no acceptables i puntuar de 1 a 0, respectivament. Tot i que es poden fer més de dues llistes.
En els ítems de resposta construïda extensa, convé aplicar rúbriques (criteris definits de correcció) per a obtenir una quantificació adequada. Hi ha dos tipus de rúbriques: Tema 1 - - Rúbriques analítiques: es detallen els diferents elements a valorar en la resposta, indicant com ha de ser la resposta que mereix cada una de les possibles quantificacions.
Rúbriques holístiques: No s’estableixen els diferents elements a avaluar, sinó que s’avalua l’ítem com un tot.
Tests de rendiment típic La quantificació requereix certs matisos. Donat un format de resposta determinat, és necessari quantificar les possibles respostes a un ítem tenint en compte si és un ítem directe o invers.
...

Comprar Previsualizar