dietètica tema 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Alimentación y Nutrición Dietética
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4 o 5: L’alimentació de la persona amb diabetis.
Diabetis: Síndrome heterogeni, caracteritzat per una hiperglucèmia crònica, deguda a una insuficiència absoluta o relativa d’insulina, amb pertorbacions del metabolisme de glúcids, proteïnes i lípids i a llarg termini complicacions vasculars i neurològiques.
Ara ja es comença a trobar diabetis tipus II en nens, quan sempre s’havien trobat només en adults. Aquest fet passa perquè l’obesitat infantil està cada cop més present en la societat actual.
Manifestacions clíniques:      Poliúria: Polidípsia: Polifàgia: Pot arribar a produir patologia renal perquè la glucosa es una “placa” molt gran i si passa pels teixits del ronyó vol dir que l’esta degradant (y mal vamos).
Astènia: Com que no te insulina, per molt que mengi la glucosa NO pot entrar als teixits, per tan, no té forces perquè els òrgans no poden absorbir la glucosa i no serveix de res que mengi; no tenen l’energia necessària.
Aprimament: Al no absorbir-se la glucosa, les cèl·lules no reben els nutrients necessaris, això es veu repercutit en una pèrdua de pes sense motiu extern aparent.
Classificació: I.
II.
III.
IV.
V.
Diabetis tipus 1: “Diabetis infantil” S’és diabètic quan es neix.  El pàncrees no fabrica insulina, la solució està en punxar insulina, únicament amb una bona dieta no se soluciona el problema.
Diabetis tipus 2: Diabetis relacionada amb el sobrepès i la obesitat. Comuna en aquelles persones que tenen greix abdominal: la insulina que fabriquen no és de qualitat i se’n necessita el doble, fet que augmenta els nivells en sang d’aquesta. Es pot regular amb la pèrdua de pes.
Diabetis gestacional Altres tipus (pancreàtiques, endocrines...): *El fet d’estar molt alt o molt baix de sucre vol dir que el control de la glucosa no es realitza bé; el tractament hauria de ser com la dieta diabètica. (No cal arribar a punxar-se insulina si no precisa.) Alteracions de la tolerància a la glucosa Objectius del tractament:    Aconseguir equilibri metabòlic  dieta- exercici- insulina Prevenir complicacions  bon control Adaptació psicològica  Autocontrol (ex: colònies per a nens diabètics).
* Una manera d’eliminar la glucosa es per la via muscular. Les miofibres són les úniques cèl·lules que tenen alternativa al funcionament per glucosa ja que són necessàries per la supervivència humana (ex.
Si ve un lleó no pensaràs en punxar-te insulina, sortiràs corrents i els teus músculs es mouran sense glucosa.
Complicacions: AGUDES  Cetoacidosis (acompanyada d’una pèrdua de consciència i d’electròlits per vòmits i nàusees), hipoglucèmia i coma hiperglucèmic (acompanyat d’una pujada de tensió)  Tant la hipoglucèmia com el coma hiperglucèmic l’afectació inicial és cardíaca, després pot acabar parant-se el cor.
CRÒNIQUES  Macroangiopaties: peu de diabètic, infart de miocardi i Accident Vascular Cerebral i microangiopaties: retinopatia, nefropatia, malaltia vascular perifèrica.
Objectius de la dieta per persones amb Diabetis Mellitus:  Prevenir i tractar les complicacions agudes i adaptar l’alimentació a les malalties intercurrents i a l’exercici.
 Prevenir i tractar complicacions cròniques: HTA, hiperlipèmies, IR i malalties cardiovasculars: nivells glucèmics òptims, nivells lipídics: CT < 200 mg, HDL > 40 mg/dl i LDL< 130 mg i TG: 50-150 mg/dl i IMC entre 20-25 Kg/m2.
Òptim control metabòlic: Per tractar la diabetis la primera opció és la nutrició, si no funciona ja es passa a medicaments/insulina.
I. Nivells de glucèmia normals o propers a la normalitat.
II.
Perfil lipídic correcte.
III.
Nivells de TA normals.
Adult sa Energia Glúcids Lípids Proteïnes Segons necessitats 55-60 % E 30-35 % E: AGS: 10 % E AGPI: 5-10 % E AGMI: 10-15 % E 12-15 % E Diabètic Segons necessitats CH*+AGMI: 60-70 % AGS: <10 % AGPI: <10 % AGMI: Segons CH Colesterol < 300 mg 15- 20 % E  Integrar l’alimentació a la vida familiar i social valorar les necessitats nutricionals individuals tenint en compte les característiques de cada pacient (hàbits, estil de vida, etc.) Teràpia mèdica nutricional: Adaptar la dieta als diferents estats fisiològics (embaràs, lactància, creixement...), tenint en compte els diferents tipus de diabetis.
Índex glucèmic: Impacte dels diferents aliments que contenen HC sobre la resposta glucèmica del cos; es classifica prenent un aliment de referència, com el pa blanc o la glucosa.
...