9. LÍMITS DE DRET FONAMENTALS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Procesal penal
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9: LÍMITS DE DRET FONAMENTALS Per saber que va passar, cal incidir en el cercle més personal, per limitar-los es necessita un ordre judicial. LECrim preveu algunes intervencions per diferents causes però no en tots els casos, és a dir, per exemple, no sabia que hi hauria Whatsapp.
Fins ara tots la jurisprudència pensaven que el límit dels drets fonamentals s'haurien d'adoptar tenint en comte el principi de proporcionalitat. (El que estem fent s'adeqüi a el que estem buscant). Ara la llei si que preveu els principis els quals han d'atendre aquestes limitatives de drets fonamentals art.588 bis.a. Per adoptar algunes de les mesures que veurem ara, s'ha d'atendre mitjançant una autorització judicial (jutge) i haurà de tenir en compte 4 principis:  Principi d'especialitat: Qualsevol mesura a d'estar relacionada amb la investigació d'un delicte concret, no es poden autoritzar mesures de limitació que tinguin per objecte prevenir o descubrir, sinó investigar.
 Principi de idoneïtat: És més genètica, servirà per determinar l'àmbit objectiu, subjectiu i duració. Fa referència a la causalitat de les mesures en relació amb els seus fins, tan qualitativament com quantitativament.
 Principi d'excepcionalitat: Es podran adoptar sempre i quan no hi hagin altres mesures menys lesives dels drets fonamentals que podrien ser igualment útils.
 Principi de necesitat: la mesura realment ha de ser necessaria, no es podria combrobar sense adaptar aquesta mesura. Compara la mesura restrictiva que es pretén adoptar amb altres possibles.
El jutge quan autoritzi una mesura limitativa de drets fonamentals, ha de justificar que està tenint en comte aquests 4 principis.
Entrades i escorcoll a llocs tancats Entrada i escorcoll a domicilis (són diligències diferents però se suposa que si s'entra és per escorcollar alguna cosa i viceversa); art.18CE el domicili és inviolable i no es podrà entrar o escorcollar sense autoritzaciò del seu titular, resolució judicial que ho autoritzi o un delicte flagarant (s'està cometent en aquell moment). Normalment sol ser donada per l'òrgan que instrueix. L'entrada i escorcoll és una dil·ligència que servirà per tenir proves, no és una prova.
Perquè tingui valor no s'ha d'haver practicat l'entrada i escorcoll sense autorització, si això passa, aquella prova serà nul·la. Hi ha d'estar present l'investigat, o el titular del domicili (poden ser el mateix o no) o 2 testimonis majors d'edat.
Hi ha 5 casos que diuen que l'entrada a un lloc tancat no és delicte: 1. Quan el titular acepta l'entrada 2. quan existeix un mandament de presó contra una persona i l'han de capturar.
3. Quan algú és sorprès in fraganti d'un delicte.
4. Quan una persona inmediatament perseguida per la polícia judicial s'oculta en alguna casa.
5. Quan es tracti de la persecució d'algun terrorista.
Si es concidera delicte, ha de seguir uns requisits:  Competència: per autoritzar l'entrada i registre corresponent per regla general a l'òrgan competent per instruir la causa.
 Formals: la resolució formal haurá d'aute.
 Temporals: es faran de dia y sempre que l'interessat ho autoritzi.
 De procediment: l'objecte de l'aute serà en un edifici o domicili i el destinetari varia segons el lloc on s'hagi de practicar la dil·ligència.
Les troballes causals en com quan estem buscant drogues i trobem armes per exemple, i abans no havia res que regulés el que fessim. L'órgan ha de deduir testimoni d'aquesta troballa, i el jutge, haurà de documentar aquesta troballa amb tota la documentació propia del procediment original i el jutge podrà incorporar en la investigació que pertoqui (la d'ara o una altra). Estan dins de les mesures limitatives.
S'incorporen noves dil·ligències que poden consistir en intercepció telefònica o telemàtica, captació i grabació de comunicacions orals mitjançant dispositius electrònics, utilització de emmagatzematge massiu de informació i escorcolls remots sobre equips informàtics.
Totes elles afecten al secret.
Aquestes dil·ligències regides per els 4 principis, autorització judicial, estan sotmeses a secret.
Cada mesura té una durada determinada i en concret; Amb la interpretació telefònica o telemàtica els límits són que els delictes poden tenir com a mínim un màxim de 3 anys de presó. Delictes de terrorisme o que tinguin un si criminal.
S'acosa sobre els mitjans de comunicació que utilitzi l'investigat, tot i que, si hi ha risc per la vida o intensió física de la víctima, també pot ser objecte els interessos de la víctima.
Pot consistir tant en el contingut de la comunicacions o amb el fet de les trucades entrants i sortints, pot durar fins a 3 mesos i es pot anar prorrogant fins a un màxim de 18 mesos. És una mesura que és l'òrgan judicial qui ho ha d'imposar , però la pròpia llei preveu que quan sigui per terroristes o amb bandes armades, el poden acordar i en menys de 24h informar al jutge.
Per llei s'obliga a totes les companyies de serveis que posin a disposició, si no ho fan serà delicte de desobediència. Per saber quin és el número de la persona investigada, se l'autoritza a la policia a utilitzar diferents mitjans per descobrir-ho (restrejar si cal per la IP (PC)).
Per saber els missatges que s'envien si que es necessita autorització judicial, en canvi, per registrar no fa falta.
Es permet obtenir grabacions de comunicacions orals de la persona investigada (domicilis, llocs públics... tant interior com exterior). Entraran a posar micros a casa quan no hi siguin, ni tan sols el titular, ja que ho faran per autorització judicial (no seria un escorcoll). Pot passar el mateix amb imatges i dispositius de seguiment. També requereix autorització judicial o per la via d'urgència, per la polícia.
Els escorcolls o registres remots sobre equips informàtics, que permeten controlar dispositius.
Només es pot acordar per perseguir determinats delictes: comesos per bandes, per terrorisme, contra menors, contra la CE, contra persones indefenses, comesos a través de tecnologies de innovació o elements informàtics.
Es pot dir que el quebrament de les normes aplicables a aquesta masura abarquen un grau de ineficàcia que va desde la nul·litat fins a la irregularitat. Per tant, hi ha dos variants:  resultant una masura limitativa de dret fundamental i afectant la vulneració.
 Quan no s'ha vulnerat un dret fundamental  proves o dil·ligències irregulars per la vulneració de requisits que no son escencials.
Les últimes mesures són les que tenen per objecte per el cos de la persona. El dret fonamental a honor, intimitat, ens referiem a mesures que tenen com a objecte el propi cos. Dos grans grups:  Inscripcions corporals: incideixen només en el dret a la intimitat (proba d'alcoholèmia). Hi ha el deure general d'exhibició d'objectes i papers que es sospiti que poden tenir relació amb la cuasa.
 Intervencions corporals: incideixen en el dret a la integritat física (cachero) i a la intimitat. Cal intervenir en el cos humà d'alguna forma. Suposa una limitació del dret fonamental on es garantitza el secret de les comunicacions, postals, etc. La garantia cau sobre la comunicació, no sobre el comunicat. El dret del secret de les comunicacions és formal, per tant, opera amb absoluta independència. Aquestes intervencions obedeixen més la necessitat de seguretat en els centres penitenciaris.
Intervencions lleus  “cacheos”: actuació externa sobre el cos humà, que s'ha de practicar per alguna persona del mateix sexe sense provocar postures humillants.
 La prova d'alcoholemia: prevenció de delictes comesos durant la circulació.
Les mesures requereixen l'autoritzacio de la persona o autorització judicial.
CURIOSO: la proba de alcoholèmia podria vulnerar el dret a no declarar contra sí mateix. Però no es considera una declaració i, per tant, és una proba objectiva.
S'ha d'adoptar un òrgan jurisdiccional que senyalarà la mesura i es poden distingir diferents extrems:  La previa inovació d'un procediment d'investiació penal.
 L'especialitat del fet delictie.
 Que la mesura només recaigui sobre els telèfons de les persones indirectament implicades.
Proporcionalitat tres àmbits en els que es concreta el judici de proporcionalitat:  La mesura acordada pot aconseguir l'objectiu proposat  Que sigui necessària per quan no existeix una altre mesura ...