Época iconoclasta (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Del primer art medieval al romànic (segles VI-XI)
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Santa Irene de Constantinoble Veiem la decoració en època iconoclasta.
A les esglésies en època iconoclasta es podien representar altres escenes de la tradició imperial com animals, caceres, actes dintre del circ...
Absis de la Koimesis de Nicea Koimesis vol dir dormició, seria una església dedicada al tema de la dormició de la Mare de Déu. Es va destruir el 1912, no es conserva, però es conserva la fotografia amb la representació de la Mare de Déu i el nen. Està il·luminada per un raig, seria una representació posticonoclasta. Darrere la Mare de Déu es veuen unes obres que fa referència que està representada damunt la creu.
Teixit de la quàdriga o de l'auriga.
Ara veiem teles bíbliques. Bizanci era una de les principals ciutats on es produïen aquestes teixits tant luxosos. Aquest tipus de teles les utilitzaven els personatges d'alt estadi com l'emperador o els clergues. Eren teles que s'utilitzaven com indumentària, per decorar palaus a mode de cortinatges o per usos litúrgics. Són fàcils de transportar igual que els manuscrits per això seran molt interessants. Aquests objectes son importants perquè van servir de model per expandir a altres llocs les seves maneres de fer. Sovint eren regalades. Arriben a Occident i eren vistos com objectes de luxe encara més que Bizanci, perquè allà les produïen i les coneixien i a Occident hi havia un ambient molt més pobre. Veiem una forma arrodonida que emmarca el motiu central, com un doble cercle. Això influenciarà a moltes pintures occidentals o retaules. Aquestes teles tenen una forta influència dels sassànides (perses), que eren un grans productors d'aquests teixits.
Sabem que Bizanci després de la derrota dels perses van demanar que vinguessin a Bizanci. Es representen uns cavalls amb uns escorços molt violents d'aqui ve el nom teixit de la quadriga. El senyor està posat completament frontal especialment pròpia del mon oriental com Egipte o Mesopotàmia. Es pot comparar amb el díptic Barberini, sobretot pel que fa a la representació dels cavalls. Aquesta espècie de contrapposto que fa el cavall sembla que també ho fan els del teixit però amb una representació molt més plana.
Una altre comparació es pot fer amb el díptic d'Anastasi, perquè també hi ha un frontalisme molt clar o els ulls rodons que són similars.
Díptics consulars Eren més freqüents que els dels emperadors. Són unes peces de marfil que es plegaven, són es celebres tauletes que servien després per escriure. A l'interior es col·locava cera i s'escribia amb un punxó. Aquests personatges que s'anomenen cònsols com a regal en els seus familiars o personalitats se'ls hi entregava. Els cònsols eren uns alts dignataris de l'Imperi Romà, pero que progressivament van perdre importància i tenien gairebé un caràcter honorífic.
Díptic d'Anastasi Amb una mà porta un ceptre, a l'altre mà porta un mappa (servia per indicar que comencessin els jocs en el hipòdrom) i va vestit de gala. Esta rodejat dintre de diferents imatges al·legòriques. Al damunt hi ha un seguit de personatges que tenen ales com si fossin uns genis, remeten a l'emperador que hi hauria en aquell moment. A la part inferior, es representen espectacles del circ i a una altre banda dividit en dos espectacles del teatre. A l'altre banda hi tenim un espectacle amb animals, hi han dos lleons que surten d'una gàbia, un domador...
Teixit de seda de l'Anunciació i la Nativitat Segueix utilitzant el sistema del cercle.
Icones Icona de les dotze festes. Caterina del Sinaí Les dotze festes mes destacades de la religió. Hi ha diferents rectangles, en un hi ha Jesucrist amb la Mare de Déu i St. Joan Baptista. Aquest grup es coneix amb el nom de deesis. Després hi ha un àngel i dues parelles més mes de personatges que juntament amb el primer del registre inferior son els 12 apòstols.
Saltiri Khludov Un saltiri és un llibre de salms. El de la dreta és el que gafa una canya amb una esponja i l'acosta a la boca de Jesucrist. L'altre és un soldat. Representació constant en l'Edat mitjana. Es representa la muntanya del calvari i a sobre Jesucrist crucifixat. També hi ha un eclesiàstic bizantí vestit de blanc, el del seu davant vestit de color marro destaca els cabells rissats, la cara està destruïda té una canya es un bisbe iconoclasta que tapa les imatges.
Exàmen parcial Dinastia Macedonica (867 - 1056) En aquesta època en Occident hi ha una situació poc estable, passa un segle de desestabilització important. Des del punt de vista religiós, aquest món bizantí topava amb Roma. Es produeix la ruptura definitiva amb Roma l'any 1054. Al mon oriental trobarem els patriarques i a Roma els papes. Uns anys després tenim la dinàstica comnena (1081/1180).
Els turcs també van ser una amenaça important per Bizanci. També hi hauran problemes interns, comencen a tenir mota importància els aristòcrates (grans terratinents).
Dinastia Macedònica o Renaixement macedònic. Es una època de tornar a coses anteriors com el món clàssic, concretament a l’època de Justinià.
...