Primer trimestre complert d'introducció a la sociologia (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducció a la sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 37
Fecha de subida 30/11/2014
Descargas 55
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 1: La sociologia com a disciplina científica 1.1  Objecte d’estudi perspectiva Què és la sociologia? (Què la distingeix d’altres ciències socials?) Ciència que estudia els grups humans i com els individus s’integren als grups socials amb un estudi rigorós i científic de la societat.
 Què estudia? a) Objecte d’estudi principal: la societat com a sistema complex i les interrelacions entre els seus components.
b) Objecte d’estudi secundari: els components de la societat i de la vida social. Ex: grups socials, comunitats, sistemes, conflictes, famílies.
 Orígens de la disciplina El filòsof, matemàtic i “sociòleg” francès Auguste Comte (1839) defineix la disciplina explícitament per primera vegada amb la voluntat de comprendre els ràpids processos de transformació de la seva societat. Context històric: revolució francesa i revolució industrial.
 Per què es una ciència? Perquè tota ciència ha de tenir una aspiració conscient i rigorosa d’assolir un saber objectiu i racional de la realitat i te les característiques pròpies d’una ciència: empirisme, anàlisi, teoria, obertura, capacitat d’acumulació, neutralitat ètica, capacitat de crítica.
 Epistemologia sociològica És el com generem coneixement, què podem saber i què no, quin límit té el coneixement humà. La doble dimensió objectiva i subjectiva de la vida social (objecte d’estudi) genera dificultats de comprensió, sense arribar a crear barreres infranquejables pel coneixement científic.
 Perspectiva sociològica a) Societat: és una creació humana; resulta de la interacció entre els individus, és l’acció humana el que pot canviar la societat. La nostra experiència amb gent que ens envolta crea la societat. Definim societat com el conjunt de persones que interactuen en un espai determinat i que comparteixen una mateixa cultura.
b) Ésser humà: l’home com a ser social. “L’home ha de ser social o no és”. L’home sota aquesta condició social es sent limitat de llibertat (determinisme vs representació).
c) Realitat social: única, les coses són com són i tot passa per una sola raó. S’ha de combatre les aparences ja que no sempre tot és el que sembla. Per això els estudis sociològics mantenen: –Distanciament –Voluntat comprensiva –Qüestionament –Discussió dels prejudicis –Coneixement i qüestionament de la realitat social –Anàlisi sistèmica L’estudi d’un determinat fenomen o component de la societat es realitza tenint en compte el conjunt del sistema.
Exemple: l’estudi clàssic del suïcidi de Durkheim (1897) Anàlisi sociològica i no psicològica: “Les causes de cada aptitud suicida cal buscar-les en la naturalesa de la pròpia societat” Variables explicatives: Creences i pràctiques religioses, estructura familiar, cohesió social.
Conceptualització: Tipus de suïcidi Teoria: El suïcidi egoista varia segons el grau d’individualisme de la societat. És més probable en grups socials poc integrats.
Hipòtesis: El grau d’individualisme varia segons la confessió religiosa (més alt entre protestants que entre catòlics).
Observació empírica i test de la teoria: La taxa de suïcidis era més baixa a Baviera que a la resta d’Alemanya. Baviera era una de les regions més catòliques d’Alemanya.
Tipologia de suïcidis: a) Egoista: inversament proporcional al grau d’integració dels grups socials dels que l’individu forma part.
b) Altruista (religiós o heroic): proporcional al grau d’integració dels grups socials dels que l’individu forma part.
c) Anòmic: derivat de l’absència de normes socials.
1.2  Principals paradigmes i autors Què és un paradigma científic? És una realització científica universalment reconeguda que proporciona models de problemes i solucions a una comunitat científica. Ex: Newton.
 Paradigmes teòrics en Sociologia a) Funcionalisme o paradigma funcional  Basat en el supòsit teòric que les societats són sistemes complexos que tendeixen a l’equilibri i a l’estabilitat.
 Visió de la societat: estable, regida per un consens moral.
 Autors: Originaris: Auguste Comte i Herbert Spencer. Clàssics: Emile Durkheim, Talcott Parsons i Robert K. Merton.
b) Teoria o paradigma del conflicte  Basat en el supòsit teòric que les societats són sistemes desiguals la dinàmica dels quals resulta de la confrontació d’interessos entre els diferents grups.
 Visió de la societat: Desigual i desequilibrada, regida per la dominació dels uns sobre els altres.
 Autors Karl Marx, Ralf Dahrendorf i John Goldthorpe.
c) Teoria o paradigma de l’acció o de la interacció simbòlica  Basat en el supòsit teòric que els individus i els diferents actors socials doten de significat, amb la seva acció, la realitat social.
 Visió de la societat: en procés de creació continua, basada en la interacció social.
 Autors: Max Weber i George Herbert Mead  Visions de la societat segons els diferents paradigmes teòrics Qui manté unida la societat? Autor Conceptes fonamentals Característiques dels individus Manteniment ordre Canvi social Societat Tradicional Funcionalisme Complementarietat, cohesió, equilibri: cada grup social té el seu deure indispensable. Si hi ha un òrgan que no funciona perjudica a tots.
Durkheim, Parsons, Merton Funcions latents, manifestes, disfuncions Integrats Consens Previsible Solidaritat mecànica (consciència col·lectiva) Conflicte Tensió entre grups: els diferents grups socials ocupen posicions diferents; dominants i no dominants. El que uns necessiten els altres no, és una confrontació sense equilibri.
Marx, Goldthorpe Interacció Quotidianitat de la interacció entre individus.
Interactuant entre els grups socials consoliden la societat Ex: la comunicació, símbols.
Desigualtat, estratificació Símbols, comunicació Coaccionats Creadors de significat Poder, autoritat Permanent Conflicte antic Significats compartits Continu Valors tradicionals (religió, costums) Weber, Goffman Societat moderna Solidaritat orgànica (divisió del treball social) Conflicte de classes Racionalització, eficiència, tècnica (Organització burocràtica, Estat modern) 1.3 Mètodes d’investigació sociològica  Perspectives d’investigació sociològica Ontologia: naturalesa de la realitat social (NEO) POSITIVISME La realitat existeix per si mateixa i podem aspirar a conèixer-la fins un cert punt Epistemologia: relació entre realitat social i observador L’individu aspira a conèixer la realitat objectivament Objectiu: descriure i explicar la realitat de manera que si passa A passarà B sense casualitats Abast: generalitzable, quan expliquem que si A passa, passarà B, podem concebre prediccions Perspectiva: predomina la deductiva Metodologia: eines per Mitjançant la conèixer la realitat social observació, amb informació empírica Amb tècniques quantitatives i qualitatives.
Analitzant variables  Mètode positivista d’investigació sociològica INTERPRETATIVISME L’individu no pot aïllarse de l’objecte d’estudi.
La realitat social es construeix entre tots els individus, per tant el sociòleg també, de manera que altera la realitat inevitablement.
Els individus atribueixen el seu propi significat a la realitat social L’individu aspira a conèixer la realitat subjectivament, la realitat no es d’una sola manera, depèn de qui la miri Objectiu: comprendre la realitat.
Abast: no generalitzable Perspectiva: inductiva Mitjançant la interpretació Amb tècniques qualitatives Analitzant casos Un mètode científic és el procés d’investigació que se segueix per arribar al coneixement.
Necessàriament ha de seguir les següents etapes: - Hipòtesis - Definicions operatives - Conceptualització (marc teòric) - Evidència empírica - Models explicatius - Interpretació causal  Tècniques qualitatives: tipus de dades i fonts d’informació a) Entrevistes en profunditat: trobada entre entrevistador i un subjecte pre-seleccionat. És de llarga durada però no hi ha gaires preguntes ja que és més una conversa en que l’entrevistat explica el seu punt de vista sobre la seva realitat. No només importa el que diu sinó com ho diu. Ex: entrevista en profunditat a víctima de violència de gènere.
b) Històries de vida: similar a l’anterior però amb la diferencia en que l’objectiu explícit de recollir trajectòries específiques de la vida de l’individu. L’entrevistador en una entrevista s’interessa en el moment dels maltractes, en canvi en la historia de la vida s’interessa en l’abans i el després del fet per establir relació entre els fets violents i la seva vida.
c) Entrevistes semi-dirigides: en aquesta trobada hi ha pregunta i resposta però les preguntes son obertes i complexes. Ex: hauries volgut estudiar un altra cosa? La diferencia amb l’entrevista en profunditat es que la de en profunditat es centra en un sol episodi que volem que s’esplaï , en les semi-dirigides s’ha d’omplir una series de preguntes amb resposta llarga en que es busca que l’entrevistat aporti subjectivitat Aquets tres primers tipus es diferencien dels dos últims en que aquests 3 apareixen només dues persones (entrevistat i entrevistador) i l’entrevistat ha de saber el per què esta responent a una sèrie de preguntes.
d) « Focus grups »: reunió d’una sèrie de persones que tenen algo en comú. Ex: 4 dones victimitzades per violència de gènere. D’aquesta manera s’expliquen les seves vivències entre elles amb l’empatia que no tindrien amb un professional en una entrevista.
e) Observació participant: veure com es comporta un grup de d’individus, no només amb paraules sinó amb convivència. Ex: saber si les dones d’una tribu tenen posició de poder o no dintre d’una comunitat.
 Tècniques quantitatives: tipus de dades i fonts d’informació a) Fonts exhaustives: Registre: Obtenció d’informació sobre episodis que es produeix en una comunitat o les característiques de tots els individus d’aquesta. Ex: denuncies de violència de gènere. És una informació registrada la qual puc accedir per fer un tractament estadístic. Recompte: Obtenció d’informació sobre quants individus han fet alguna cosa o com l’han fet. Ex: anar casa per casa amb un qüestionari per saber quanta gent hi ha o com es un cert país.
b) Enquestes: són molt eficients per generar informació. El tipus de mostreig (tècnica la qual una petita mostra de tota l’enquesta valida la totalitat de la informació. Ex: 2 de cada 3 persones...) pot ser aleatori o estratificat. Els mètodes de recollida poden ser telefòniques o per enquestadors. En trobem de tres tipus:  Enquestes transversals: fetes en un moment específic del temps.
 Enquestes retrospectives: genera informació variable al llarg del temps però no confiables ja que a l’hora de fer l’enquesta pot ser que l’entrevistador no recordi els fets i per això no respondrà correctament.
 Enquestes de seguiment: són igual que les retrospectives amb la diferència de que les de seguiment són més cares i són de durabilitat més llarga (anys). Ex: perquè la gent té fills? c) Experiments: genera circumstàncies artificials per tal d’observar en quines circumstàncies determinades afecten al comportament de l’individu. Establir unes normes en que els individus es comportin i alterar-les després per veure si la reacció dels individus es la esperada o no segons la alteració.
Tipus de dades Mètode d’anàlisi Tècniques quantitatives Objectiva: edat, notes expedient Xifres Estadístiques Disciplina Exemples Economia, sociologia Enquestes, registres Tipus d’informació  Tècniques qualitatives Subjectiva: satisfacció, opinió Paraules, textos Anàlisi de discursos, transcriure el que parla l’entrevistat Antropologia, publicitat Entrevistes, grups de discussió Principals productors de dades estadístiques socials, econòmiques i demogràfiques a) Institut Nacional d’Estadística (INE) b) Centro de Investigaciones Sociològicas (CIS) c) Eurostat BLOC 2: Conceptes sociològics fonamentals 1.1 Interacció i organització social  Categoria social: determina el comportament.
 Rol social: pautes de comportament que un individu segueix en funció del seu grup social.
 Reunió o aglomeració: no necessàriament són un grup. Ex: espectadors en un concert.
 Grup social: Conjunt d’individus en situació d’integració durable, conscient per part dels que hi participen i reconeixible per aquells que no pertanyen al grup. Es divideixen en dos categories: a) Grups primaris: units per un vincle íntim, de duració llarga, amb amplitud d’activitats múltiples i amb percepció subjectiva com a fi. Ex: família.
b) Grups secundaris: units per un vincle instrumental, de duració curta, amb amplitud d’activitats restringides i amb percepció subjectiva com a mitjà. Ex: companys de feina.
Dintre dels grups socials trobem grups ( campus de la UPF) i subgrups (1er de criminologia).
- Lideratge: en el cas de que s’emergís una figura predominant sobre el grup que prengués decisions que afectessin a tot el grup. Hi ha dos tipus de lideratge:  Lideratge instrumental: el líder admet que el grup autoritza el seu lideratge.
 Lideratge expressiu/carismàtic: el líder es auto escull, creu que ell és el millor per liderar un grup per sobre dels demés.
- Xarxes socials: individus que formen part per un vincle poc intens, poc clar difús i amb poca intensitat.
- Organitzacions formals: són el contrari de les xarxes socials, es un tipus específic de grup social preestablert i formalitzat que es caracteritza per tenir uns objectius determinats. Ex: Burocràcia (grups socials secundaris com els companys de feina).
1.2 Socialització La socialització és un procés mitjançant el qual, l’individu és absorbit per la cultura de la societat i incorporat com un membre constituent més. Serveix per garantir la reproducció social i per a que l’individu aprengui a comportar-se en societat. Les etapes de la socialització es divideixen en la infància, l’adolescència, l’edat adulta i la vellesa. Els agents de socialització són la família, l’escola, els grups socials, mitjans de comunicació...
La resocialització són organitzacions totals que tenen com a objectiu esborrar el que un individu portava amb ell i tornar-lo a socialitzar.
Ex: les presons o les sectes.
 Aquestes són les diferents formes d’interacció social: - Comunicació no verbal: no només el llenguatge com a intercanvi d’informació sinó el conjunt d’elements que ens permet comunicar-nos. Ex: expressions facials, gestos i moviments del cos.
- Imatge / Aspecte físic / Cos: és un element d’interacció que ens permet ser acceptats o no a un grup.
- Llenguatge / Sentiments / Humor: altres elements que ens permet ser acceptats o no al grup.
- Formes directes i formes mediatitzades: l’impacte de les noves tecnologies. Ex: internet.
 Acció social: Comportament dels individus respecte a una situació en la que estan presents altres individus i al que atribueixen un significat subjectiu. (Max Weber) En contraposició als comportaments instintius, biològics o neurològics.
 Posicions socials: status i rol - Status: conjunt de drets i recursos que posseeix un individu.
Depèn de l’ordre jeràrquic. Pot ser adscrit (per definició) o adquirit (aconseguit).
- Rol: conjunt coherent d’activitats normativament realitzades per un subjecte, que es deriven d’alguna característica del seu status. Per exemple, el sexe influirà en el rol de l’individu. Els individus poden compatibilitzar diferents rols. El grau de compatibilitat i congruència entre rols varia en cada societat.
 Gènere - SEXE : home – dona: assignació que comporta la diferenciació des de el moment de naixement, és a dir, diferenciació biològica.
ORIENTACIÓ SEXUAL.
- GÈNERE: masculí – femení: conjunt d’elements identitaris i rol associats a cada sexe. Fa referència a la construcció social i cultural de la identitat femenina i masculina que pot canviar segons el context. IDENTITAT.
2.3 Cultura La cultura és un conjunt de costums, coneixements, objectes i comportaments apresos i transmesos socialment. Els components d’una cultura són aquells coneixements i conductes socialment apresos i transmesos: símbols, valors i creences, normes, tecnologia...
 Dimensions culturals: - Comunitària: visió funcionalista, crea comunitat.
- Jeràrquica: dominar a subordinats.
- Dinàmica: canviant entre comunitat i dominació (contacte amb altres cultures, dominació, font d’innovació.
 Diversitat cultural - Subcultures: cultures que tenen els seus propis símbols sense la intenció de imposar-los ni transformar la cultura general. Cultura com a eina de interacció. Ex: cultura gitana.
- Contracultures: cultures de grups minoritaris que tenen els seus símbols amb intenció de extensió i imposar-los. Cultura com a eina de dominació. Ex: ocupes.
 Etnocentrisme vs. relativisme cultural L’etnocentrisme es considerar que una cultura pròpia és millor que les altres, partint de la base que sempre hi ha cultures millors que altres.
El relativisme cultural es considerar que les cultures són relatives, és a dir, que no es poden comparar per saber quina és millor que l’altre.
BLOC 3. Normes socials, control i desviació 3.1 Norma social Regles acceptades pels individus que marquen pautes de comportament. Poden ser formalitzades (per escrit) o informals.
3.2 Control social Mecanisme de pressió social informal que empenyen a comportar-se normal sense tenir conductes desviades. Els agents o els mecanismes de control social són: a) Conformitat: aprenentatge de les normes a través de la socialització.
b) Coerció: capacitat per sancionar o premiar aquells que es comportin o es desviïn davant d’una norma.
3.3 Desviació social Transgressió de normes socials formals o informals establertes. Per tant, són relatives segons cada societat. Ex: homosexualitat, abans era una prohibició o un comportament antinatural i avui en dia s’ha transformat aquesta conducta ja que no es considera desviada. La desviació social sovint té una funció social que es la alarma social, quan un individu es salta alguna norma les funcions són: - Reforçar el que es correcte pels demés individus a partir de la desviació.
- Fomentar la innovació social Ex: delicte, forma especial de desviació social, associat a que es transgredeix una norma legalitzada.
 Les desviacions segons els paradigmes sociològics a) Teories funcionalistes: anòmia.
La anòmia Repressió/punició Durkheim: la desviació com a reacció a un conflicte normatiu o a un buit normatiu. Absència de norma clara.
- La teoria de Merton: l’anòmia es deriva d’una clara contradicció entre estructura cultural (valors) i estructura social (oportunitats): entre fins i mitjans. És a dir, entre les nostres oportunitats i el compliment de les normes hi ha un abisme.
Ex: la violència de gènere: el canvi en el rol de les dones dóna lloc a un buit normatiu de com les dones s’han de comportar respecte l’home.
Estructura cultural Estructura social ACCEPTA ACCEPTA REBUTJA RITUALISME: compleixen amb la norma formal però perverteixen un valor per la qual la norma ha estat dissenyada. Ex: complir amb la burocràcia tendeix a la ineficiència ja que complint amb aquesta deixem de complir el que realment volem.
Nous objectius REBUTJA CONFORMITAT: els valors i legítims.
culturals + Nous accepta INNOVACIÓ: de la mitjans delinqüència, vulnerar lleis. Aspira el que vol tothom per mitjans no legals mecanismes RETRAÏMENT: un individu amb comportament delictiu que vulnera la llei en situacions de marginalitat, no aspira al que aspira la societat. Ex: gent que dorm al carrer institucionals REBEL·LIÓ (aspirar a fins il·legítims que volem que siguin legítims).
b) Teories interaccionistes: etiquetatge = Becker: La desviació es producte de la interacció social en el que es construeixen i defineixen les conductes desviades. És a dir, per a que un individu estigui desviat socialment cal que una norma existeixi i que els altres reconeguin aquella norma com per distingir al individu de la resta: apartar-se o avisar són exemples de accions de la resta dels individus cap al individu desviat per etiquetar-lo. El fet d’etiquetar com a delinqüent a algú augmenta les possibilitats de que segueixi sent delinqüent.
c) Teories de control - Les relacions socials fortes fomenten la conformitat: és la societat que irromp al individu a que es desviï. Que uns individus abusin de la seva posició dominant implica que hi hagin desviacions.
- Una estructura d’oportunitats favorable ofereix més avantatges a la conformitat: en societats iguals i justes són menys probables de patir una desviació.
- Una implicació intensa en activitats socials inhibeix les conductes desviades: les societats cohesionades i igualitàries hi ha menys probabilitat de desviació.
- Les creences i valors afins a la cultura establerta, redueixen el risc de desviació.
 Estadístiques sobre delinqüència i victimització: - Oficials (exhaustives) Registres policials i judicials - Sociològiques (enquesta o entrevista) *Qualitatives: percepció de la seguretat *Quantitatives: enquestes de victimització BLOC 4: Institucions socials 4.1 Institucions socials Una institució social és un actor/gruo/organisme que estableix unes pautes que regulen el comportament humà en un àmbit determinar. Ex: sistema educatiu, família, religió, Govern, treball, mitjans de comunicació... Hi ha dos tipus de funció de l’àmbit privat o públic: 1- Institucions primàries: regulen l’esfera pública de la societat. Ex: educació, política, economia...
- Els mitjans de comunicació segons els diferents paradigmes sociològics:  Funcionalisme: ofereixen informació, són els agents de transmissió de cultura, tenen capacitat de mobilització, garanteixen el control social i reforcen les normes socials.
 Teoria del conflicte: transmeten la ideologia dominant, tenen capacitat de filtratge (decidir quina informació es transmet i quina no)i consideren la propietat i els interessos particulars dels mitjans  Interaccionisme: no només expliquen la realitat sinó que contribueixen a fer la realitat social d’una manera determinada ja que decideixen quina informació donar.
- L’economia organitza la producció, distribució i el consum de béns i serveis - La política distribueix el poder, que estableix prioritats de la societat i que pren decisions al respecte.
- L’educació permet la transmissió de coneixements, de qualificacions laborals, de les normes i els valors culturals.
2- Institucions secundàries: regulen l’esfera privada: família, religió...
- La religió agrupa les creences sobre allò sagrat - La família agrupa els individus en un grup primari basat en relacions de parentiu. Segons els diferents paradigmes sociològics:  Funcionalisme: és un agent de socialització regulador de l’activitat sexual, garanteix la reproducció social i per últim ofereix seguretat i recolzament emocional.
 Teoria del conflicte: regula la distribució de la propietat, genera un conflicte intern de hereditaris reforçant la desigualtat social (homes millor que les dones), marquen la relació de poders entre gèneres: patriarcat. I regulen les relacions entre races i ètnies amb les pràctiques matrimonials: endogàmia vs. Exogàmia.
4.2 Demografia i família  Sistemes familiars i definicions - Parentiu: forma de decidir qui son els nostres familiars. Pot donar-se per: a) Consanguinitat: vincle genètic b) Afinitat política: vincle matrimonial c) Adopció/civil: vincle de filiació - Tipus de família: fa referència amb qui conviu la família.
a) Nuclear: matrimoni + descendència b) Extensa: matrimoni + descendència + parents (avis, tiets etc.) - Sistemes de descendència: els cognoms, qui es més important el de la mare o el del pare? a) Sistema matrilineal: parentiu transmès per via materna. Ex: jueus b) Sistema patrilineal: parentiu transmet per via paterna. En la majoria de països.
c) Sistema bilateral: parentiu transmet ambdues parts. Ex: Espanya.
- Matrimoni: unió de cooperació econòmica i sexual - Pautes matrimonials: a) Monogàmia (una sola parella)/Poligàmia (més d’una parella) b) Endogàmia (unió dins del grup social)/Exogàmia (unió fora del grup social)  Les transformacions recents a Espanya  NUPCIALITAT (nombre proporcional de matrimonis en un temps i en un lloc determinats): - Disminució i endarreriment - Difusió de les parelles de fet - Diversificació tipus d’unió i formes de celebració  DIVERSIFICACIÓ DE LES TRAJECTÒRIES/SEQÜÈNCIES VITALS  Elements de modernització de les famílies Hi ha major llibertat individual quan la influència dels grups familiars sobre les decisions individuals s’afebleix.
a) La figura paterna (i materna) imposen menys decisions, són menys autoritaris: canvis en el sistema educatiu.
b) Ampliació de drets dels infants c) Lliure elecció del cònjuge o parella (la família ja no els acorden) d) La relació d’autoritat de l’home sobre la dóna s’ha afeblit e) Majors nivells de llibertat sexual f) Diversificació de les formes de parella: la dóna té fills sense casar-se, ha estat amb més d’1 home sense estar mal vist.
g) Reconeixement dels drets de la dona i la seva capacitat de decisió en l’àmbit domèstic h) Acceptació creixent de les relacions homosexuals  Efectes d’edat i de generació en la difusió de la cohabitació no matrimonial, Espanya:  FECUNDITAT - Baixa fecunditat persistent: Pauta en la que es mantenen al llarg d’un període de mínim 10 anys, nivells de fecunditat inferiors als 1,3/1,4 fills per dona.
- Endarreriment de la fecunditat - Augment de la fecunditat reproducció i matrimoni) fora del matrimoni (dissociació  - Factors explicatius de la “baixa fecunditat persistent”: Endarreriment del calendari: cada vegada es formen les famílies més tard perquè l’etapa formativa s’allarga, ens incorporem més tard al mercat laboral i fins que no assolim una certa capacitat econòmica no ens sentim preparats per formar-la. La llarga esperança de vida ens permet tenir més temps per planejar i distribuir diferents els anys de vida. La dependència dels joves amb els pares també endarrereix el calendari. Com a conseqüència d’això, les dones esperen als 32-36 anys per tenir fills fet que comporta un risc de no tenir-los ja que en aquella edat la fecunditat no es gaire elevada.
- Restriccions institucions estructurals per tenir i fills: institucionals: depèn del garanties nivell de de les salut i desenvolupament socio-econòmic. En un país més desenvolupat es tendeix a te no voler complicar-se tenint fills al revés dels països no desenvolupats, on es tendeixen a tenir menys. La formació i la dedicació en el mercat laboral impliquen plantejar càlculs per saber si es podran permetre formar una família més amplia. En els països on la taxa d’activitat femenina es alta, la caiguda de la fecunditat descendeix (1970). En canvi, al 1996 la dona que s’incorpora al mercat de treball té el suport suficient per tenir fills.
- Canvis en els valors relacionats amb la família i els nivells de fecunditat desitjada: com es valora el tenir fills.
El desig majorment compartit entre les dones és compaginar la vida laboral amb la maternitat. El comportament final (reproductiu) representat en la mitjana de fills per dona és d'1,5 fills. Aquesta anàlisi porta a pensar que l'augment observat en les xifres de l'atur i les dificultats per compaginar la vida laboral i la maternitat semblen ser limitacions davant el desig de tenir fills, contribuint així a l'explicació de la bretxa existent entre el nombre de fills que els espanyols desitgen i els fills que realment tenen.
Els resultats d'aquest estudi poden també constituir-se com a base empírica en les teories que han manifestat que parteix del descens de la fecunditat ocorregut a Espanya en els últims lustres podria ser atribuïble a una estratègia protagonitzada per les dones enfront de l'enorme dificultat que suposa compaginar treball i família, caracteritzada per una dràstica reducció de la seva fecunditat  TRANSFORMACIÓ ROLS I RELACIONS DE GÈNERE - Especialització i repartiment de tasques domèstiques  Determinants de les transformacions recents en l’àmbit de la família  Socials - Canvis en els valors i les aspiracions tendents a un major individualisme.
- Canvis en la relació de costos-beneficis de les decisions reproductives: la forma de valorar tenir fills.
En parelles que viuen juntes i estan actius podem veure que tenen més fills que no pas aquelles parelles on només treballa l’home.
 Demogràfics - L’esperança de vida s’ha allargat: tenim més marge per planificar la nostra vida i per tant el calendari (tenir fills, casarse...) s’endarrereix.
Evolució de l’esperança de vida a Espanya, segle XX Esperança de vida 2013: - Homes: 79,0 - Dones: 85,6 - Hi ha un envelliment de la població: canvis en les estructures de les llars i en les relacions Intergeneracionals (persones de diferents edats es relacionen entre ells). Quin efecte comporta aquest envelliment sobre la societat i l’estratificació? Provoquen endarreriments del calendari i una nova significació de les edats. També suposen un canvi en les estructures familiars: els individus productius seran els adults, els vells o els adults més grans que adopten les tasques reproductives, és a dir, adopten un rol de suport criant els néts, rol que abans era únicament de les dónes.
Seran aquestes persones las que avui encapçalen una reestructuració sense precedents de entramat social que ens afecta a tots  Transició demogràfica - Longevitat creixent: (Durada llarga de la vida, prolongació de la vida fins a una edat molt avançada): millores de supervivència - Fecunditat decreixent: millores eficiència reproductiva.
Els dos factors donen lloc a estructures demogràfiques més envellides  Canvis en l’estructura demogràfica La demografia espanyola ha experimentat molts canvis, entre els quals sobresurten el descens de la mortalitat i de la natalitat, l'augment de l'esperança de vida mitjana generacional i el consegüent envelliment. El tret demogràfic més acusat, en les dècades més recents, ha estat la brusca reducció de la natalitat, a causa d'un desplom de la fecunditat (nombre de fills per dona), des de la dècada de 1970 fins al canvi de segle, per registrar la més reduïda.
Aquesta caiguda de la fecunditat era la conseqüència d'un conjunt de profunds canvis en les estructures econòmiques, socials, culturals i del sistema de valors, i en particular dels quals han afectat més directament a la configuració de la família, al paper de la dona i a les condicions del mercat de treball.
En els últims anys s'ha recuperat la fecunditat i la natalitat, fins al punt que en 2003 la taxa de natalitat a Espanya superava a la mitjana de la Unió Europea-25, a la qual ha contribuït l'arribada a l'edat fèrtil de més dones i el comportament de la població immigrant (s’observen taxes de fecunditat més elevades entre les dones immigrants que entre les nascudes a Espanya).
La disminució de la fecunditat i la mortalitat i l'allargament de l'esperança de vida han implicat un canvi substancial en l'estructura d'edats de la població espanyola i han provocat un envelliment gradual de la població, que es reflecteix en la piràmide de població.
 Estructures familiars i relacions de parentiu Fills de cada generació que neixen quan els seus avis ja han mort, Espanya: S'estén també la coexistència de quatre generacions lligades per filiació directa, i el canvi de perspectiva vital que això produeix és notable. Per als nens, que coneixen als seus besavis; per als adults, que porten fills al món tenint encara vius als seus propis avis; per els qui tenen néts i, malgrat tot, se senten joves perquè encara no són la generació més antiga de la seva línia familiar. Són situacions raríssimes en la història humana que a Espanya s'han tornat freqüents en les últimes dècades, i molt aviat resultaran majoritàries. Les generacions femenines nascudes en 1970-1974 tenen un 45% de probabilitats que el seu primer fill neixi tenint besàvia/i, i tals probabilitats no van a fer més que augmentar en les generacions posteriors.
 Transformació de les relacions intergeneracionals (I): rols de gènere El que suggereix l'esquema és que, per contra, els canvis en la supervivència, la reproducció i l'estructura per edats han anat acompanyats d'una redistribució de les funcions productives i reproductives. Per això no concorda amb l'estesa idea que les funcions de «reproducció social» disminueixen en freqüència i intensitat, sinó que suggereix que estan experimentant un desplaçament entre edats i sexes. Pot ser impulsat o combatut, segons es valori, i ja es va comentar en la introducció la creixent capacitat d'assignació de recursos i de posicions socials que té actualment l'Estat. Les seves accions respecte al suport a les famílies, a les mares treballadores, a cura dels dependents o a l'import i extensió de les pensions afectaran a la futura distribució de rols. Però convé saber que existeixen tendències socials amb una alt grau d'inèrcia i un llarg temps de desenvolupament, que desafien les polítiques puntuals i la planificació estatal.
Els rols de gènere en les generacions espanyoles més recents evolucionen cap a la igualació. Ha desaparegut la segregació escolar. Per primera vegada, les joves espanyoles aconsegueixen (i superen) els anys d'estudis i els nivells acadèmics dels homes. Les famílies ja no usen a les nenes i adolescents com a suport en els treballs domèstics, ni les controlen més que als seus germans en els seus horaris, contactes socials, relacions de parella o hàbits de consum. Les seves taxes d'activitat creixen. Mantenen el treball en les edats matrimonial i en viure en parella. Desapareix la seva hierogàmia matrimonial el emparellament amb un cònjuge de major nivell socioeconòmic o cultural havia estat la norma històrica). I, sobretot, ja no es veuen abocades a les tasques reproductives com a principal ocupació en la vida. Es casen tarda, tenen pocs fills, decideixen l'edat a la qual els tenen i la supediten a la consolidació laboral. El canvi dels rols de gènere no té, doncs, motiu suficient en les noves opinions, valors o ideologies, ni es limita al marc legal o a la redistribució de recursos per l'Estat del Benestar. Requereix, ineludiblement, de l'eficiència demogràfica inherent a l'elevadíssima supervivència actual, i de la conseqüent rebaixa de les exigències reproductives, que és la que fa clarament disfuncional la tradicional assignació de pràcticament la meitat de la població, la femenina, a les tasques de procreació i criança dels fills. Per als homes joves i adults, per contra, els tradicionals rols productius i de provisió econòmica segueixen sent funcionals en la pròpia trajectòria vital i familiar.
El procés d'igualació, no obstant això, té lloc en una única adreça, la d'apropar a les dones als rols tradicionalment assumits pels homes, si l'observat són només els joves. Les edats madures i avançades desperten poc interès en aquest assumpte, com si en elles els canvis resultessin ja impossibles. De la visibilitat estadística es passa a la falta gairebé total de dades. El que els ocorri als quals ja acaben el seu període adult i aconsegueixen l'equador de la vida es coneixerà únicament a través de l'IMSERSO o d'algunes escasses enquestes.
Cap de tals fonts té com a objectiu específic sondejar la manera en què canvien els rols de gènere. D'aquesta manera resulta fàcil no trobar el que no es busca.
Doncs bé, encara que la informació disponible sobre els qui ja no són joves ni adults s'hagi produït fins ara amb altres finalitats, resulta possible reinterpretar-la des de l'interès pels possibles canvis en les relacions de gènere. Basten per a això lleugers canvis d'òptica en l'ús que normalment se li dóna. No s'aconsegueix així equilibrar la desigual atenció prestada a les diferents edats, però s'evidencia l'interès que tindria aconseguir-ho. Se sostindrà a continuació que està impulsant de manera simultània la «feminització» de les edats posteriors, la qual cosa pot fer-se des de dues òptiques molt diferents que seran tractades per separat: - d'una banda, la maduresa de masses està provocant una important «feminització considerablement el pes demogràfica» de les dones en incrementar d'edats madures i avançades en el conjunt de la població, i el seu nombre respecte al dels homes de les mateixes edats; - per una altra, està remodelant els recorreguts vitals per igualar a tots dos sexes en tals edats, sent el model fins ara exclusivament femení el que es mostra adaptat i el que progressivament assumeixen els homes.
 Transformació de les relacions intergeneracionals (II): dependència millor El gràfic evidencia una població més envellida, com es desprèn d'un augment en els grups de major edat en relació amb 2011 (s'estima que en aquest període el nombre de persones majors de 64 anys s'incrementarà en 1,4 milions). Així mateix, s'aprecia una reducció de la població menor de deu anys (s'estreny la base de la piràmide), amb un descens de la natalitat ocasionat per la menor xifra de dones en edat fèrtil, que es troba associada a les generacions compreses entre els 20 i 44 anys que procedeixen de la crisi de natalitat dels vuitanta i principis dels noranta.
 Transformació de les relacions intergeneracionals (II): dependència La taxa de dependència espanyola obtinguda com el quocient entre la població que no està en edat de treballar (menors de 16 i majors de 64 anys) i la població potencialment activa (amb edat compresa entre 16 i 64 anys), mantindria la trajectòria creixent iniciada en 2009, passant d'un 49,4 per cent en 2011 fins a aconseguir el 57,3 per cent en 2021. D'aquesta manera, s'incrementaria l'esforç que ha de realitzar la població en edat de treballar per cobrir les necessitats de la població depenent. En concret, de mantenir-se el progressiu envelliment de la població, les preocupacions principals estarien relacionades amb el finançament de la demanda de serveis socials, les despeses sanitàries i els riscos per a la sostenibilitat del sistema de pensions nacional, que ha d'assumir una població activa que tendeix a reduir-se.
4.3 Mercat de treball La taxa d’activitat ha estat des de el 1976 al 2000 al voltant del 50%; vol dir que el 50% de la població espanyola treballava o volia treballar mentre que l’altre meitat no. La raó de la desocupació més gran femenina en relació a la masculina es perquè les dones a l’hora de incorporar-se al mercat de treball van treballar abans i després de tenir fills i pel tipus de sector on treballaven. Els homes en diferència a anys anteriors estudien i triguen més que abans en incorporar-se al mercat de treball. A demés la prejubilació fa créixer la inactivitat.
La dona sempre ha treballat en el camp, a la fàbrica, en el comerç familiar, en l'oficina i/o a casa. Precisament per l'amplitud i complexitat del terme «treballo» el primer pas dins d'aquest apartat és definir el terme de «activitat». La definició triada és la de la OIT (Organització Internacional del Treball), que és la mateixa que s'aplica a Espanya en l'Enquesta de Població Activa. Per «actius» s'entén la part de la població en edat de treballar (amb edat igual i superior a setze anys), que bé es troba treballant o buscant ocupació. Per aturats s'entén a la part de la població que desitja treballar però no troba ocupació. Per inactius s'entén la part de la població que, potencialment activa (iguals i majors de setze anys), no vol o es veu impossibilitada per treballar. Aquest tipus de distincions es realitza al nostre país des de 1964, any de creació de la EPA. No obstant això, l'obtenció de les dades sobre desocupació és només possible a partir de 1977. Dins d'aquest punt número 4 es presenta l'evolució de les taxes d'activitat i desocupació totals per a homes i dones en el període que ocupa aquesta presentació (19801995), per poder valorar les diferències en l'evolució de les taxes de tots dos col·lectius.
 Dependència econòmica La dependència econòmica es la relació entre els aturats i inactius entre els ocupats. Per tant aquest gràfic mostra en les diferents línies l'evolució de la “relació de dependència” entre diferents classes de persones que no treballen en relació a les quals sí ho fan.
La línia vermella ens diu com ha evolucionat la població de 65 o més anys respecte a la població ocupada,. En l'eix dret pot comprovar-se que en 1976 aquesta relació era de 0,3 jubilats per cada treballador, i que la relació ha augmentat fins a un màxim que ronda 0,45 a mitjan anys noranta i es manté i fins i tot disminueix després.
La línia verda dibuixa l'evolució de nombre de nens per cada ocupat, que frega els 0,9 en els anys vuitanta, per caure després fins a menys de 0,4 (segueix sent l'eix dret el que ens dóna els valors).
S’observa que el número de infants dependents decau a causa de la baixada de la fecunditat.
La línia negra mostra quants no treballen però tenen edat de fer-ho (aturats o inactius), respecte a cada ocupat. La gràfica pren la mateixa forma pel que fa el total i les persones en edat activa ja que a més aturats, més dependents. Dibuixa nítidament l'evolució de l'economia espanyola i el seu impacte al mercat de treball. Els anys iniciats amb l'anomenada “crisi del petroli”, de forta destrucció d'ocupació i reestructuració profunda del sistema productiu espanyol, veuen créixer la relació depenent/ocupat de 0,7 fins a 1,2 en 1985, per disminuir amb la recuperació econòmica posterior. Torna a dibuixar-se clarament la nova crisi d'ocupació de primers anys noranta, però els anys posteriors, de gran creació de nous llocs de treball (fins al punt de convertir a Espanya en un focus de gran atracció immigratòria) són anys en què la dependència cau de forma espectacular, fins a gairebé 0,5 en 2007, just abans que esclati la crisi.
Finalment, la línia puntejada suma tots els no ocupats (nens, majors i en edat de treballar) respecte a cada ocupat.
 L’atur i la inactivitat a Espanya La taxa d'activitat total femenina s'ha vist incrementada en un 33 per 100 en el període 1980-1995, passant d'un 27,1 per 100 respecte a la població potencialment activa femenina a un 36,08 per 100 en 1995. Atenent a les taxes específiques d'activitat femenina per edat, les corresponents als grups (30-34) i (35-39) dobleguen la seva participació al mercat laboral en el període estudiat. La taxa pertanyent al grup (25-29), si bé ofereix també variacions respecte a les diferents fases econòmiques, arriba a 1995 amb un augment en la seva taxa del 20,3 per 100 respecte a la taxa observada en 1980.
Aquesta taxa (25-29) mostra el valor més alt d'activitat amb un 71,7 per 100 de la població potencialment activa. La corresponent al grup (20-24) és l'única que arriba a 1995 amb una disminució en la seva taxa equivalent al 26,3 per 100 respecte a 1980, i s'ha vist clarament influenciada per les diferents fases econòmiques viscudes al nostre país, disminuint en temps de crisi i augmentant en temps de prosperitat econòmica.
Des de que la fecunditat va iniciar el seu descens més abrupte, arribant a aconseguir nivells per sota del reemplaçament generacional, la incorporació massiva de la dona al mercat de treball ha estat i és considerada com un factor determinant. Encara que l'adreça causal entre aquestes dues variables no sembli encara clara, les interaccions entre les mateixes semblen indiscutibles en coincidir cronològicament l'espai en el qual la dona pot treballar i tenir fills.
La raó observada del nombre de naixements de dones actives (ocupades + parades) respecte al nombre de naixements de dones inactives ha disminuït en 1995, comparada amb la mateixa raó observada en 1980. D'acord a la hipòtesi plantejada i a tenor de les dades exposades, es pot afirmar que existeixen indicis per creure que les dificultats per compaginar la vida laboral i la maternitat han augmentat en aquests quinze anys i/o l'atur ha contribuït a frenar el nombre de naixements entre elles.
Analitzat la relacions que es poden observar, a tenor de les dades disponibles i exposats, entre aquestes dues variables (fecunditat i activitat femenina). S'ha considerat activitat femenina com a variable a estudiar en relació amb la fecunditat perquè la incorporació massiva de la dona espanyola al mercat de treball és considerada (igual que en la resta dels països industrialitzats) com el canvi més rellevant en l'estructura familiar.
...