Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

ECOLOGIA PARCIAL 1 TEMA 1 – Introduccio DEFINICIÓ I ORÍGENS DE L'ECOLOGIA 08/09/14 L’objectiu de l’ecologia és l’estudi dels essers vius en la seva relació amb el medi.
Ecologia – Terme inicialment encunyat per Ernst H. Haeckel (1834- 1919) el 1869 (Oekologie): estudi de de les relacions d’un organisme amb el seu ambient inorgànic i orgànic, en particular les relacions de tipus positiu i negatiu amb els organismes amb qui conviu.
Anys 60-70: definida com la ciència que estudia la distribució i l’abundància dels organismes, i de les interaccions que determinen aquesta abundància.
Anys 90: sorgiment de l’anomenada ecologia global, amb una creixent importància dels processos en front dels organismes (ex. cicle del CO2, efecte hivernacle, forat d’ozó).
ORÍGENS I FITES I. Pas del fixisme al transformisme o historicisme Qüestionament del dogma creacionista i fixista de la natura com a quelcom immutable.
Laïcització dels equilibris naturals.
- J.B. Lamarck (1744-1829): la natura es transforma.
Ch. Lyell (1797-1895): els equilibris naturals tenen causes materials  Principles of Geology Charles Darwin (1809-1882): contribució a l’historicisme influïda per Lyell. Concepte de xarxa tròfica com a equilibri natural amb causes materials.
J. de Candolle/ N.I. Vavílov: origen antròpic de les plantes cultivades.
II. Desenvolupament de la biogeografia i la geografia del paisatge - A. Von Humboldt (1769-1859): assaig sobre la geografia de les plantes.
A. R. Wallace (1823-1913): fundador de la zoogeografia evolutiva.
J. Braun-Blanquet (1884-1980): descripció de les comunitats vegetals i anàlisi inicial de les seves relacions amb les condicions ambientals.
F.E. Clements (1874-1945): concepció organicista de comunitat vegetal, oposada a la dels ecòlegs anglosaxons posteriors (Gleason, Tansley). Concepte de successió ecològica i comunitat clímax.
III. Desenvolupament de l’ecologia aquàtica (limnologia i ecologia marina) - S.A. Forbes (1844-1930): El llac com a microcosmos.
F.A. Forel (1841-1912): Les “reencarnacions” de la matèria al llac Léman.
1 ECOLOGIA PARCIAL 1 Estudis multidisciplinaris permeten el sorgiment del concepte de sistema i trencar amb l’aïllament entre ecologia vegetal i animal  Expedició del Challenger (1872-1876): Desenvolupament de laboratoris costaners.
IV. Desenvolupament de la demografia i l’ecologia quantitativa Desenvolupament de la demografia: - L. Euler (1707-1783): Desenvolupament dels aspectes matemàtics relatius a la demografia humana amb aplicacions pràctiques (assegurances).
T.R. Malthus (1766-1834): Assaig sobre el principi de població. Límits al creixement poblacional.
Desenvolupament de mètodes estadístics (censos, tests d’hipòtesis).
Desenvolupament de models poblacionals - A.J. Lotka & V. Volterra (1860-1940): modelització de dues poblacions (model depredador-presa)V. Desenvolupament d’una ecologia global o de síntesi.
V. Desenvolupament d’una ecologia global o de síntesi - A. G. Tansley (1871-1955) i R.L. Lindeman (1915-1942): concepte d’ecosistema G.E. Hutchinson (1903-1991): concepte de biosfera on s’engloben i relacionen tots els ecosistemes.
L.E.Kump: Ecologia del sistema terra.
L. Margulis-J. Lovelock: Teoria de Gaia (la biosfera com a causa i conseqüència de la vida).
L’ecologia pretén comprendre i explicar els fenòmens ecològics i les seves causes i conseqüències: Causes pròximes: ambient físic immediat, interacció amb les espècies veïnes, etc.
Causes últimes: implicacions evolutives Dues aproximacions: Estructural: estudi dels patrons (densitat, riquesa, recobriment, etc.) Funcional: estudi dels processos productivitat, fixació de CO2, etc.).
(supervivència, creixement, fecunditat, migració, 2 ECOLOGIA PARCIAL 1 NIVELLS DE COMPLEXITAT EN ECOLOGIA – integració versus grau de coneixement Organismes: entitat física.
Poblacions: entitat conceptual/ física. Agrupacions d’individus de la mateixa espècie que interaccionen entre sí(competència, reproducció, etc.).
Comunitats: entitat conceptual. Poblacions de diverses espècies que coexisteixen en una determinada àrea interactuen entre sí (competència, reproducció, predació, etc.).
Ecosistemes: entitat conceptual. Comunitats i llur ambient fisicoquímic en una àrea determinada.
Paisatges: entitat conceptual. Ecosistemes en una determinada àrea. Biomes: Paisatges en un determinat territori fitogeogràfic (definit per la climatologia i la vegetació dominant) Biosfera: Entitat física. Envolta terrestre que conté la totalitat d’organismes, comunitats, ecosistemes, paisatges, biomes… entre la litosfera i l’atmosfera.
3 ECOLOGIA PARCIAL 1 4 ECOLOGIA PARCIAL 1 METODOLOGIA DE L’ECOLOGIA Mètode hipotètico-deductiu com a base del mètode científic: desenvolupament d’una teoria formulant els seus punts de partida i deduint-ne les seves conseqüències Fases: 1.
2.
3.
4.
Observació i descripció dels fets.
Formulació d’una sèrie d’hipòtesis: la més senzilla (h. nul·la) i un seguit d’alternatives.
Contrast de les hipòtesis.
Revisió d’hipòtesis.
- Observació (naturalisme “margalefià”).
Seguiments de camp: establiment de protocols espacio-temporals (dissenys de presa de mostres).
Experiments de camp (dissenys experimentals sobre realitats amb molta variació aleatòria).
Experiments de laboratori (dissenys experimentals sobre realitats simplificades, amb menys variables).
Sistemes simplificats (ex. “comunitats de 2-3 espècies).
Models (matemàtics, lògics).
- 5 ECOLOGIA PARCIAL 1 LÍMITS DE L’ECOLOGIA Ecologia teòrica i ecologia aplicada L’ecologia no només estudia els organismes, comunitats, ecosistemes, paisatges, etc. en un estat “natural”, sinó també en la seva interacció – positiva o negativa – amb l’home.
Primera edició del Begon (1986), la majoria d’ecòlegs es declaraven científics “purs” (dedicats majoritàriament a aspectes acadèmics).
Actualment això ha canviat a causa de (1) la proliferació dels problemes ambientals i (2) un major dirigisme de la política científica.
Begon & Towsend (introducció 4 ed de Ecology, 2006): “we believe strongly that the application of ecological theory must be based on a sophisticated understanding of the pure science”.
R. Margalef (1919-2006): L’Ecologia com a ciència escindida Coexisteixen dues visions divergents del’Ecologia: - L’Ecologia global o de síntesi (holisme-> p.e. l’estudi del canvi global).
Les aproximacions autoecològiques (reduccionisme-> p.e. els estudis sobre l’ecologia d’espècies concretes).
6 ...