Tema 2. Timpanografia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Patologies de l'audicio, la parla, la veu i la deglució
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tema 2. Timpanografia

Vista previa del texto

Patologies de l’audició, la parla, la veu i la deglució Laura Núñez TEMA 2: EXPLORACIO OBJECTIVA DE L’AUDICIO: Impedanciomatria: Proves auditives objectives:      Impedanciomatria: Oteomisions acústiques (OEA) Potencials evocats auditius - Electrococleografia - PEA latència llarga, mitjana y curta (PEATC) RM funcional auditiva SPECT còrtex auditiu Oïda mitjana Transforador d’impedàncies.
  Fluxe de son màxim pressions OE= OM Funció tubàrica essencial= pressions En otologia      Impedància acústica dificultat que oposa a la membrana timpànica i a la cadena d’ossets en la transmissió del so (massa, rigidesa, fricció).
Admitància acústica facilitat de la membrana timpànica i de la cadena d’ossets en la transmissió del so.
Timpanograma (226 Hz) Reflex estapedial - Presència de RF estapedial - Umbral de RF estapedial - Fatiga de RF estapedial Funció tubàrica Timpanomatria; Mitjançant pujades i baixades de la pressió en el conducte auditiu extern, es mesura la mobilitat del sistema timpano-ossicular al pas del so.
És màxim quan existeix pressió a tots dos costats de la membrana timpànica (0 dany) Veiem com moure el timpà. Col·loquem una oliva, que ha de quedar molt bé fixada al conducte. Hi ha 3 sortides    Canvis de pressió normalment comença a 226Hz So a diferents pressions. Hem de veure que ha augmentat més la mobilitat timpànica.
Altaveu i l'amplifica La corba que mostra aquest fenomen es diu Timpanograma. Representació de l'ona.
1.
Patologies de l’audició, la parla, la veu i la deglució Laura Núñez Què mesurem amb el Timpanograma?:    Pic de pressió. Quan fem els canvis de pressió on està la màxima de confiança. Es considera normal quan és tant a 50 o -50.
Amplitud.
Forma Reflex acústic: Existeix un sistema de defensa vers estímuls sonors de forta intensitat al oïda, produeixen contraccions reflexes dels músculs de l’oïda mitjana, fixant el sistema timpanoossicular i evitant lesions a l’oïda interna.
   Via aferent (nervi coclear) Via eferent ipsi y controlateral (nerviós facial) Estació intermitja construïda pels nuclis centrals del nervi coclear i el nervi facial.
Registre del reflex estable: Canvi de la impedància vers a un so de 70-100 dB per sobre el llindar auditiu.
Al contraure’s el múscul de l'estrep posa rígida la cadena, i la impedància augmenta, Reflex estapedial: El reflex serveix per veure si hi ha reclutament     Fatiga auditiva: tenen un problema neoral del nervi, produït per una neuritis provenint de cèl·lules, crònic. Tu fa la confiança i en lloc de mantenir-se en el temps, de seguida, es fatiga ràpidament.
Reclutament de cadena (quan hi ha una lesió en la còclea el primer que es lesiona són les cèl·lules ciliades externes, les encarregades de contreure's ara que les cèl·lules internes poden funcionar correctament, ja que són les que s'encarreguen d'escoltar) quan es lesiona el so arriba directament a les cèl·lules ciliades internes fent que els canvis de son es notin més.
Otosclerosis: està fixada.
nivell el n. facial està afectat (paràlisi perifèrica facial).
2.
Patologies de l’audició, la parla, la veu i la deglució Laura Núñez Funció tubàrica: El que fem és buscar la confiança i fer-ho tragar o bufar, si aquesta és la confiança és que ha entrat a l'aire.
Es determina la confiança i es fa deglutir, si aquesta es modifica indica correcta funció tubàrica.
Otoemisiones acústiques:     Són sons produïts per les cèl·lules externes ciliades, aquestes tenen la capacitat de contraure’s de forma espontània.
Són sons prefixos en la còclea per contracció CCE, que de forma espontània o ta través d’un so, poden ser detectats en el CAE Tenen un gran paper en la Selecció de recursos propis.
El que ens mirem és a la normalitat de la còclea.
Com es mesura?    Sons ajustables al CAE - Altaveus - Micròfon Hardware - Generadors d’estímuls - Analitzador de resposta - Unitat amplificadora Softwars - Selecció de paràmetres de l’estímul i criteris de resposta  Espontanis OEA  OEA provocades - Transitòries - Productes distorsionats.
Problemes:   Problemes tècnics - Soroll ambiental - Ajust de la sonda - Problemes en l'oïda extern Aplicacions clíniques - Cribado d’hipoacúsia infantil - Diagnòstic diferencial i topogràfic - Monitorització de lesió coclear OEA espontània:    Absència d'estimulacions Incidència registre variable - 35% de la població normal - <20 sobre els 50 anys Escassa aplicació clínica 3.
Patologies de l’audició, la parla, la veu i la deglució Laura Núñez OEA provoca      Senyals acústiques després de l'estimulació amb clic (80 dB SPL y 80 ms) o Burst.
Activació simultània gran àrea coclear( <5.000 Hz) Presència / absència. 96-100% audició normal No/ si llindars >25-30 dB HL Disminució a partir dels anys 40 anys. (35% als 65 anys) Com és?       Prova senzilla i atraumàtica per al pacient Alta eficiència: 96% i especificitat propera al 100% Alta fiabilitat Ràpida: 12 min.
El sistema portàtil pot ser desplaçat a UCI Econòmic: no precisa de material fungible i el seu cost es de 20-40 euros per prova.
Amb qui s'utilitza:     Screening auditiu del lactant Diagnòstic de la hipoacúsia infantil Monitorització auditiva Limitació present en lesions neurals amb pèrdues superiors a 35-40 dB.
Productes de distorsió    Quan a la còclea se li dóna dos sons molt semblants, respon fent autoemisions nomenades productes de distorsió ja que produeixen tons molt propers entre els dos, (f1-f2).
Reducció d'amplitud o absència en oïda patològica, 55 dB, HL Correlació entre la pèrdua auditiva en altitud i amplitud de PD de freqüència similar.
Són corbes semblants a una audiometria.
4.
Patologies de l’audició, la parla, la veu i la deglució Laura Núñez Potencials evocats auditius: Son l'expressió de l'activitat elèctrica neural desencadenada per un so de suficient intensitat.
1. Electrococleografia 2. PEATC latència curta (10-15 mseg), mitjana (15-80 mseg) i llarga (80-300 mseg).
3. Potencials evocats multifreqüencials d’estat estable (PEAee).
Electrococleografia:    Estímuls: tonalitats o clics Electrode intra o extra timpànic 3 ondes 1. Cofres microfònics 2. Potencials de simulació 3. Potencial d'acció: quan és més alt és quan hi ha la malaltia de Meniar (vertigen, sordesa, ...) Els potencials auditius del tronc cerebral PEATC Quan activitat elèctric es troba en el tronc cerebral.
Cada ona representa una part d'una via auditiva 5.
Patologies de l’audició, la parla, la veu i la deglució Laura Núñez PEACT:     Onda I i II gangli espiral i la part anterior del nucli coclear posteroventral.
Onda III part anterior del nucli coclear anterocentral ipsilateral i nucli medial del cos trapezoide controlateral.
Onda IV cèl·lules ipsi i controlateral de la oliva mesial superiors.
Onda V: cèl·lules del leminisco lateral i/o del colícul inferior.
Funcions:   Interpretació dels potencials: - Morfologia. Latència. Amplitud d’onda. Intervals V <6,3ms. Intervals I-V < 4,3 ms.
Diferencies intraneurals: - Latència de l’onda V < 0,3 ms.
- Interval I-V < 0,35 ms PEACT. Aplicació clínica:      No s’afecta per la sedació Es pot fer en nens petits que han de ser sedats o que fa falta aprofitar el so fisiològic per explorar-los.
L’onda V pot ser identificada des del naixement.
La latència de l’onda V varia segons la intensitat, augmentant la latència quan la intensitat disminueix.
La neuropatia auditiva es caracteritza per PEATC anormal i normalitat a les otoemisions acústiques.
La primera que apareix correspon a l'oïda inicial, aquesta és la IV, si fem el llindar a 60 dB, sabem que el nen oeix una és freqüent.
Ressonància magnètica, funció auditiva: La metodologia de la RMF està basada en la subtracció entre les senyals emeses en la RM obtinguda en condicions basals i les obtingudes durant l’activació neuronal.
IMATGE: Activació dels girs frontals inferior i mitjà esquerra i parietal posterior central esquerra.
6.
Patologies de l’audició, la parla, la veu i la deglució Laura Núñez Spect auditiu; Spect En lloc de ser una imatge per ressonància, se li ha de donar contrast en la zona de menor activitat.
  De perfusió cerebral: tècnica de neuroimatge que permet l’estudi no invasiu dels events psicològics i fisiopatològics del cervell humà.
En una situació basal en repòs (SPECT basal) o mitjançant l’aplicació d’estímuls sensorials, motors o tasques cognitives que provoquen canvis detectables del fluxe sanguini cerebral regional.
Spect (tomografia per emissió de fotón únic) del còrtex auditiu  Spect de perfusió cerebral amb HMPAO (hexametilè propilan amino oxima) marcat amb 99m tc (tecneci 99 metastable) que reflecteix la distribució del fluxe sanguini cerebral en el moment de la injecció.
7.
...

Comprar Previsualizar