Neuroanatomia Tema 10: Vies i centres sensoromotors (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

Tema 10 de Neuroanatomia.

Vista previa del texto

Clàudia Ribas TEMA 10: VIES I CENTRES SENSOMOTORS 1. Introducció Els receptors i òrgans sensorials especialitzats són sensibles a certes formes d'energia. Aquests receptors capten diferents formes d'energia i fan una traducció al llenguatge del SN. Davant de determinades energies, els receptors reaccionen fent un canvi en el potencial de membrana que pot arribar a ser un potencial d'acció.
Hi ha alguns tipus d'energia que els humans no podem captar com ho són les ones de ràdio.
Tipus d'energia Receptors (corpuscle o cèl·lula que fa la transducció) Modalitat sensorial Llum Fotoreceptors (cons i bastons) Visió Ones sonores Cèl·lules ciliades de la còclea Audició Química (molècules dissoltes en l'aire) Neurones de l'epiteli olfactori Olfacte Química (molècules dissoltes a la saliva) Cèl·lules dels botons gustatius Gust Neurones sensorials, ganglis de l'arrel dorsal o ganglis del trigemin Mècanica (pressió, vibració,etc.) Tèrmica Estímuls mecànics, químics o tèrmics que danyen el teixit Mecànica Receptors dels músculs i articulacions (terminals de neurones sensorials) Somestèsia: - Tacte epícritic (fi, discriminatiu) i protopàtic (no discriminatiu, “groller”) - Temperatura - Nociocepció (dolor) Somestèsia: - Propiocepció i cinestèsia Entren al SNC per diferents llocs com la medul·la espina, el tronc de l'encèfal o directament pel prosencèfal.
La majoria són conduides al tàlem (nuclis de relleu sensorial). Es farà sinapsis i una altra neurona conduirà la informació cap a l'escorça (àrees primàries sensorials) i això permetrà analitzar la informació i tenir la sensació (consciència).
Clàudia Ribas Les lesions a aquestes àrees provoquen un dèficit sensorial. D'aquestes àrees, es passarà a les àrees d'associació unimodal (percepció) situades al costat de la seva respectiva àrea primària. Una lesió a aquesta àrea dóna lloc a agnòsia. Un cop la informació ha estat processada a aquesta àrea, aquesta és enviada a l'àrea d'associació polimodal parieto-occipitotemporal que processa informació d'una percepció superior.
D'aquest lloc, la informació s'envia al lòbul frontal que organitza respostes en funció de la informació sensorial rebuda concretament a l'escorça prefrontal on es prendrà una decisió i planificació de la resposta.
Aquesta informació passarà a les àrees premotores on s'elaborarà un programa dels moviments a fer. Després, aquesta informació passa a l'àrea motora primària que envia instruccions per moviments voluntaris a tronc i medul·la.
2. Sistemes somestèsics 2.1. Modalitat i via sensorial La modalitat d'aquest sistema es la de somestèsia (tacte epicrític i protopàtic, dolor, temperatura i propiocepció). Aquesta informació és recollida per les neurones sensorials (ganglis de l'arrel dorsal i ganglis del trigemin) del sistema de la columna dorsal- lemnisc medial i del fascicle espino-talàmic.
La via de la columna dorsal-lemnisc medial la submodalitat que condueix ésel tacte epicrític i la propiocepció. L'altre, la via del fascicle espino-talàmic, condueix informació de la submodalitat de tacte protopàtic, temperatura i dolor.
2.2. Per on entra la informació al SNC? La informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al sistema nerviós central per la medul·la i el tronc de l'encèfal.
La informació provinent de la part dreta del cos arribarà pels nervis espinals i cranials drets i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres.
La informació del cap arriba al tronc de l'encèfal pels nervis cranials.
La informació del cos arriba a la medul·la espinal pels nervis espinals. Els braços a la zona superior de la medul·la (segments cervicals), el tronc a la regió intermitja (segments toràcics) i les cames a la zona inferior (segments lumbars i sacres).
Clàudia Ribas 2.3. On són les sinapsis i on es contralateralitza? • A la via de la columna dorsal-lemnisc medial → des dels receptors de la cama, la primera neurona sensorial condueix la informació fins al bulb ipsilateral. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i l'axó s'estén al llarg de l'arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal de la medul·la espinal fins al bulb, on fa sinapsi al nucli gracilis amb la segona neurona sensorial.
Des del bulb, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contralateral. Aquesta neurona té el soma en el nucli Gracilis i el seu axó creua la línia mitja i s'exten, formant part del lemnisc medial, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l'escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
La via neuroanatòmica que porta la informació somestèsica de la part superior del cos és similar a la que acabem de veure, però amb sinapsi en el nucli cuneatus del bulb.
La informació somestèsica de la cara i part del cap és conduida pel nervi trigemin fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l'encèfal. Des d'aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigemino-talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l'escorça somestèsica primària.
Clàudia Ribas • A la via del fascicle espino-talàmic → des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la informació a la banyna dorsal ipsilateral de la medul·la espinal. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s'estén per l'arrel dorsal fins a la banya, on fa sinapsi amb la segona neurona sensorial.
Des de la banya dorsal, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contralateral.
Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal ipsilateral i el seu axó creua la línia mitja en el mateix segment medul·lar i s'estén, formant part del fascicle espinotàlamic, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l'escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
La informació somestèsica de la cara i part del cap és conduida pel nervi trigemin fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l'encèfal.
Des d'aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigèmino-talàmic.
Una tercera neurona conduirà la informació fins a l'escorça somestèsica primària.
2.4. Nuclis de relleu talàmics Hi participen els següents nuclis de relleu tàlamic: • Columna dorsal-lemnisc medial → nucli ventral posterolateral (extremitats), nucli ventral posteriomedial (cara).
Clàudia Ribas Fascicle espino-talàmic → nucli ventral posterolateral (tronc i extremitats), nucli ventral • posteromedial (cara).
2.5. Concepte d'organització somatotòpica Els axons dels sistemes somestèsics, tant els de la columna dorsal-lemnisc medial com els del fascicle espino-talàmic, estan organitzats somatotòpicament. Aquesta organització reflecteix la topografia del cos, és a dir, la seva organització espacial.
Com a exemple d'aquesta organització mostrarem la columna dorsal i l'escorça somestèsica primària.
Columna dorsal → els axons de la columna dorsal estan ordenats en funció de la procedència de la informació que condueixen.
Els medials condueixen informació de més la part inferior del cos i els més laterals de la superior.
Escorça somestèsica primària → la superfície d'escorça dedicada al processament d'una regió del cos no reflecteix el seu tamany sensibilitat.
sinó la seva Així doncs, la representació cortical del cos (homuncle sensorial) està deformada per la importància funcional de cada regió.
2.6. Àrea primària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'escorça somestèsica primària es troba situada a l'àrea 1, 2 i 3 de Brodmann (lòbul parietal).
Clàudia Ribas La informació somestèsica es processa a l'escorça somestèsica primària donant lloc a la sensació de tacte, propiocepció, temperatura i dolor. Així, la lesió d'aquesta àrea provoca dèficit contralateral d'aquestes sensacions.
2.7. Àrea secundària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'escorça somestèsica d'associació correspon a les àrees de Brodman 5 i part de la 7 (lòbul parietal).
Des de l'àrea primària la informació és conduida a l'àrea d'associació somestèsica que està relacionada amb la percepció (significat a les sensacions) d'aquesta informació. Així, la lesió d'aquesta àrea provoca una agnòsia relacionada amb aquesta modlitat sensorial com per exemple l'agnòsia visual o la pèrdua de l'esquema corporal.
2.8. Efecte de lesió en diferents punts de la vía “Membre fantasma” (dolor fantasma). !!! 3. Sistema motor 3.1. Modalitat i via sensorial La modalitat que predomina en aquest sistema es la somestèsia, especificament la cinestèsia.
Aquesta informació és recaptada pels receptors dels músculs i de les articulacions (terminals de les neurones sensorials) dels 2 grups de vies principals (vies del control del moviment voluntari i vies del control automàtic del moviment).
3.2. Per on entra la informació al SNC? Existeixen diversos circuits al sistema nerviós central que processen informació destinada al control motor. El resultat final d'aquest procés haurà d'arribar a les motoneurones espinal i troncoencefàliques que seran les encargades de conduir-lo als músculs. Els 2 grups de vies condueixen les instruccions motores fins a les motoneurones.
Clàudia Ribas 3.3. On són les sinapsis i on es contralateralitza? • A les vies del control voluntari del moviment → la programació dels moviments voluntaris es duu a terme a les escorces premotora i motora suplementària.
Des d'aquí,aquesta informació serà conduida fins a l'escorça motora primària.
Des de l'escorça motora primària, la informació és conduida fins a: ◦ els nuclis motors del tronc de l'encèfal per controlar moviments de la cara (fascicle corticobulbar) ◦ banya ventral de la medul·la espinal per controlar fonamentalment moviments precisos de les extremitats (fascicle corticoespinal).
Des d'aquí, la informació és conduida cap als músculs per les motoneurones.
A l'alçada del bulb, els axons que formen aquests fascicles creuen la línia mitja i en concret, el creuament dels axons del fascicle corticoespinal s'anomena decussació de les piràmides.
• A les vies del control automàtic del moviment → les vies de control automàtic del moviment s'originen en diversos nuclis del tronc de l'encèfal i modulen l'activitat de les motoneurones. Aquestes vies reben el nom genèric de vies extrapiramidals. Entre aquestes vies destaquem: ◦ els fascicles reticuloespinals, que s'originen a la formació reticular i regulen el to muscular.
◦ Els fascicles vestibuloespinals, que s'originen als nuclis vestibulars i es relacionen amb el manteniment de l'equilibri.
3.4. Nuclis de relleu talàmics 3.5. Concepte d'organització somatotòpica Organització topogràfica del cos.
3.6. Àrea primària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'àrea motora primària envia informació motora cap a fora de l'escorça (a través de les motoneurones del tronc de l'encèfal i la medul·la espinal). Aquesta àrea es troba situada al lòbul Clàudia Ribas frontal (en el gir precentral per davant de la cissura de Rolando). Quan hi ha una lesió en aquesta àrea es produeix una paràlisi.
3.7. Àrea secundària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'àrea motora d'associació es troba localitzada al costat de l'àrea motora primària. Una lesió en aquesta zona provoca apràxia (incapacitat per dur a terme moviments tot i que se segueixen fent de forma automàtica).
3.8. Efecte de lesió en diferents punts de la vía M. de Huntington (per exemple). !!!! 4. Sistema visual 4.1. Modalitat i via sensorial La modalitat a la qual pertany aquest sistema és la visió. Aquesta informació és recollida pels fotoreceptors (bastons i cons) dels dos camps visuals (esquerre i dret).
4.2. Per on entra la informació al SNC? La major part de tot el camp visual és captada pels dos ulls. Només les regins més laterals són captades únicament per l'ull ipsilateral (del mateix costat).
Com que el cristal·lí inverteix la imatge de la retina, el camp visual dret és captat per l'hemiretina (meitat de la retina) esquerra de cada ull i el camp visual esquerre és captat per l'hemiretina dreta de cada ull.
4.3. On són les sinapsis i on es contralateralitza? Ara ens centrarem en com es condueix la informació de cada camp visual, començant per l'esquerre: • Camp visual esquerre → la informació és captada per l'hemiretina nasal de l'ull ipsilateral i per l'hemiretina temporal de l'ull contralateral.
Des de la retina, els axons de les neurones ganglionars portaran la informació fins al tàlem, formant el nervi òptic (II parell cranial) i el tracte òptic.
En el quiasme òptic, els axons que provenen de l'hemiretina nasal creuen la línia mitja mentre que els que provenen de l'hemiretina temporal segueixen ipsilateralment.
Clàudia Ribas Així doncs, al tàlem dret arriba la informació del camp visual esquerre.
La major part d'aquesta informació ha estat captada pels dos ulls En canvi, la part més lateral només és captada per un ull .
.
Concretament la informació arriba al nucli geniculat lateral del tàlem.
Des d'aquí, la informació és conduida a l'escorça visual primària dreta, en el lòbul occipital.
• Camp visual dret → La informació del camp visual dretà seguirà un recorregut equivalent, però pel costat contrari.
4.4. Nuclis de relleu talàmics Nucli geniculat lateral del tàlem → la informació passa per aquest nucli per arribar a l'escorça visual primària.
4.5. Concepte d'organització somatotòpica Aquest sistema presenta una organització retinotòpica (representació topogràfica de la retina).
4.6. Àrea primària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'escorça visual primària es troba situada a l'àrea 17 de Brodmann en el lòbul occipital. En concret, es troba situat al voltant i per dins de cissura calcarina. Per tant, la major part d'aquesta àrea es troba oculta.
Clàudia Ribas La major part de les seves aferències provenen del nucli geniculat lateral del tàlem i la major part de les seves eferències projecten cap a l'escorça visual d'associació (escorça extraestriada).
La sensació que provoca aquesta àrea són centelleigs de llum i quan es produeix una lesió en aquesta àrea, poden ocasionar alteracions en la visió dels camps visuals en forma de quadrantanopies (visió deficient o ceguesa en un quadrant del camp visual d'un o ambdós ulls com a conseqüència d'una lesió a la via òptica) i hemianopies (visió deficient o ceguetat en una meitat del camp visual com a conseqüència d'una lesió de les vies nervioses).
4.7. Àrea secundària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'escorça visual d'associació o també anomenada escorça extraestriada, correspon a les àrees 18 i 19 de Brodmann, situades al lòbul occipital. Rep informació des de l'àrea visual primària i continua el seu procesament.
Des d'aquí, el processament de la informació visual continua dorsalment cap a l'escorça parietal posterior (corrent dorsal; localització d'objectes) i ventralment cap a l'escorça inferotemporal (corrent ventral; reconeixement d'objectes).
La sensació (percepció) que provoca aquesta àrea és la interpretació dels estímuls visuals com podria ser el llenguatge escrit.
Si es produeix una lesió en aquesta àrea, es pot produir diferents efectes en els quals es pot incloure la propopagnòsia (incapacitat per reconèixer cares) i la pèrdua del color en certes part del camp visual.
4.8. Efecte de lesió en diferents punts de la vía Les lesions de la via visual entre l'ull i l'escorça visual provoquen diversos defectes del camp visual, el qual el seu patró específic permet situar la lesió en una regió determinada.
5. Sistema auditiu 5.1. Modalitat i via sensorial La modalitat a la qual pertany aquest sistema és l'audició. Aquesta informació és recollida per les cèl·lules ciliades de la còclea de 2 vies (la contralateral i la ipsilateral).
Clàudia Ribas 5.2. Per on entra la informació al SNC? La informació auditiva captada per les cèl·lules ciliades de la còclea és transmesa a les neurones que formen la branca auditiva del VIII parell cranial.
Els d'aquestes axons neurones porten la informació fins als nuclis coclears del bulb on fan sinapsis.
5.3. On són les sinapsis i on es contralateralitza? • A la via principal (contralateral) → l'axó de les neurones dels nuclis coclears creua la línia mitja i sinapta amb neurones del nucli olivar contralateral.
Els axons de les neurones de l'oliva bulbar condueixen la informació fins els col·licles mesencèfal, inferiors formant el del fascicle anomenat lemnisc medial.
Els axons de les neurones dels col·licles inferiors condueixen la informació fins el cos geniculat medial del tàlem.
Des del tàlem, la informació és conduida fins a l'escorça auditiva primària, localitzada en el lòbul temporal.
• A la via secundària (ipsilateral) → a la via ipsilateral, els axons de les neurones coclears condueixen la informació auditiva fins els col·licles inferiors ipsilaterals, bé de forma directa o bé amb una sinapsi intermitja en el nucli olivar ipsilateral.
Des d'aquí, la via segueix fins a l'escorça auditiva primària fent relleu en el tàlem, peroò de forma ipsilateral.
Clàudia Ribas 5.4. Nuclis de relleu talàmics Cos geniculat medial → porta informació de la via principal (contralateral) i de la secundària (ipsilateral) fins a l'escorça auditiva primària.
5.5. Concepte d'organització somatotòpica 5.6. Àrea primària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió La informació auditiva es processa a l'escorça auditiva primària, donant lloc a la sensació auditiva. Així, la lesió d'aquesta àrea provoca un dèficit bilateral en la sensació auditiva, però especialment marcat pels estímuls captats per l'orella contralateral.
5.7. Àrea secundària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió Des de l'àrea primària, la informació és conduida a l'àrea d'associació auditiva que està relacionada amb la percepció d'aquesta informació (en el cas de l'hemisferi esquerre, inclou l'àrea de Wernicke que permet el reconeixement de les paraules). Aixi, la lesió d'aquesta àrea provoca agnòsia auditiva (incapacitat per reconèixer sons).
5.8. Efecte de lesió en diferents punts de la vía 6. Sistema vestibular 6.1. Modalitat i via sensorial La modalitat a la qual pertany aquest sistema és la propiocepció. Aquesta informació és recollida pels receptors dels músculs i articulacions.
6.2. Per on entra la informació al SNC? La informació captada pels receptors dels òrgans vestibulars és transmesa a les neurones que formen la branca vestibular del VIII parell cranial.
Clàudia Ribas 6.3. On són les sinapsis i on es contralateralitza? Els axons de les neurones esmentades anteriorment porten la informació fins als nulis vestibular ipsilaterals de la protuberància, on fan sinapsis.
Des d'aquí, la informació es condueix de forma bilateral cap a diversos nuclis de la regió posterior dels dos tàlems.
Des del tàlem, la informació és conduida fins a l'escorça vestibular, situada en zones discretes de la part inferior del lòbul parietal.
7. Sistema olfactiu 7.1. Modalitat i via sensorial La modalitat a la qual pertany aquest sistema és l'olfacte. Aquesta informació és recollida per les neurones de l'epiteli olfactori.
7.2. Per on entra la informació al SNC? La informació olfactòria captada pels receptors de l'epiteli olfactori és transmesa a les cèl·lules mitrals del bulb olfactori situat just per sobre de la cavitat nasal, a la base del lòbul frontal.
Des d'aquí, les cèl·lules mitrals condueixen la informació, a través del tracte olfactori, cap a l'escorça olfactòria primària situada a la regió medial del lòbul temporal.
Finalment, la informació és conduida, via tàlem, fins a la regió posterolateral de l'escorça orbitofrontal on s'integra amb la informació gustativa per donar lloc al sabor.
Clàudia Ribas 7.3. On són les sinapsis i on es contralateralitza? El bulb olfactori és el primer relleu del SNC de la informació olfactòria.
7.4. Nuclis de relleu talàmics 7.5. Concepte d'organització somatotòpica 7.6. Àrea primària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'escorça olfactòria primària inclou principalment l'escorça piriforme (uncus, àrea entorrinal i limen de la ínsula) i els nuclis corticomedials de l'amigdala. Aquesta àrea rep fibres aferents dels bulb olfactoris a través de l'estria olfactòria lateral.
L'àrea olfactòria lateral, que es considera la regió principal per la consciència dels estímuls olfactoris, també rep el nom d'àrea olfactòria primària. Així, una lesió en aquesta àrea provoca un dèficit olfactiu, és a dir, incapacitat per poder olorar.
7.7. Àrea secundària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'àrea olfactòria d'associació rep aferencies de l'àrea olfactòria primària. Està situada a la part lateral de la superficie orbitaria del lòbul frontal. La sensació (percepció) que provoca aquesta àrea és la identificació d'olors i una lesió en aquesta àrea afecta la comprensió de les olors, provocant un dèficit.
7.8. Efecte de lesió en diferents punts de la vía 8. Sistema gustatiu 8.1. Modalitat i via sensorial La modalitat a la qual pertany aquest sistema és el gust. Aquesta informació és recollida per les cèl·lules dels botons gustatius situats majoritariament a la llengua.
8.2. Per on entra la informació al SNC? Des dels receptors del gust situats majoritariament a la llengua, la primera neurona sensorial condueix la informació gustativa fins al nucli del tracte solitari situat al bulb.
Els axons d'aquestes neurones formen part dels parells cranials VII (facial), IX (glossofraingi) i X (vague).Des d'aquí, les segones neurones condueixen la informació fins al tàlem (nucli ventral posteromedial).
Clàudia Ribas Des del tàlem, la informació és conduida fins a l'escorça gustativa primària situada principalment a l'escorça frontal insular i opercular.
Finalment, la informació és conduida fins a la regió posterolateral de l'escorça orbitofrontal, on s'integra amb la informació olfàctoria per donar lloc al sabor.
8.3. On són les sinapsis i on es contralateralitza? Les sinapsis es formen al nucli del tracte solitari. Des d'aquí, viatjen al nucli ventral posteromedial del tàlem. A partir del tàlem, continuen el seu viatge fins l'escorça gustativa primària, a la part inferior de l'escorça somestèsica.
8.4. Nuclis de relleu talàmics Nucli ventral posteromedial → aquí, hi ha sinapsis entre les neurones d'aquest nucli i les neurones de l'escorça insular i opercular.
8.5. Concepte d'organització somatotòpica 8.6. Àrea primària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió L'escorça gustativa es troba localitzada a l'àrea 43 de Brodmann. La sensació que provoca és la de gust. Quan hi ha una lesió en aquesta àrea, hi ha un dèficit en el gust, és a dir, manca del sentit del gust.
8.7. Àrea secundària (nom i localització), sensació i efecte de la lesió Aquest sistema no té àrea secundària.
8.8. Efecte de lesió en diferents punts de la vía ...