5. Teràpia manual. Extremitat superior. Mà. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Practicum I
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 15/11/2014
Descargas 17

Vista previa del texto

Teràpià mànuàl. Extremitàt superior.
Là mà.
1. Parts.
1.1. La palma.
Formada per: - El buit de la mà: per on passaran els tendons dels flexors, vasos i nervis.
L’eminència tenar: situada a la vora radial de la mà, a la regió convexe i carnosa.
Aquesta separa el polze de la mà i hi trobarem musculatura intrínseca del polze.
L’eminència hipotènar: menys prominent que l’eminència tenar. En aquesta trobarem la musculatura intrínseca del 5é dit.
Plecs de flexió: o Palmar inferior: coincideix amb les tres últimes articulacions metacarpofalàngiques.
o Palmar mitjà: coincideix amb l’articulació metacarpofalàngica de l’índex.
o Plec d’oposició del polze.
1.2. Els dits.
- - Cara palmar.
o Plec digitopalmar: 1’5 cm per sota de l’articulació metacarpofalàngica.
o Plecs de flexió de interfalàngiques proximal i distal: lleugerament per sobre de l’articulació interfalàngica.
Cara dorsal.
o Plecs d’extensió: que corresponen a les articulacions interfalàngiques.
o L’ungla: a sobre de la tercera falange.
1.3. Dors de la mà.
Cobert per pell fina i mòbil que cobreix l’entramat venós i els tendons extensors. També trobem quatre prominències òssies que corresponen als caps dels metacarps.
A la vora cubital podem destacar el abductor del 5é dit i a la vora radial la tabaquera anatòmica. Regió lleugerament còncava emmarcada per: el abductor llarg, l’extensió curt i l’extensor llarg del polze. En aquesta hi podem trobar: l’estiloide radial, l’articulació trapezimetacarpiana, l’arteria radial i l’escafoides.
2. Articulació carpó-metacarpiana.
Components articulars: base dels quatre ultimes metacarpians amb l’os ganxós, l’os gran, el trapezoides i el trapezi.
Articulació: artròdia (plana).
Graus de llibertat: - Flexe/extensió: 0º-10º/0º/0º-10º Inclinació radio-cubital: 0º-5º/0º/0º-5º Sensació final: ferma.
Moviment articular: (regla còncava) Planes, van a favor del moviment. L’articulació del cinquè metacarpià amb l’os ganxós és la més mòbil i la que ens permet fer el moviment de flexió/extensió, radi/cubital i oposició.
2.1. Lliscament palmar palmar-dorsal del conjunt de l’articulació carpometacarpiana.
Indicació: hipomobilitat de l’articulació carpometacarpiana, per exemple per un període de immobilització.
Posició del pacient: avantbraç en pronació i el canell en posició neutre.
Fisioterapeuta: homolateral a l’extremitat a tractar, a la bora cubital.
Fixació: mà proximal a la segona filera del carp.
Presa: mà distal a nivell de la base dels metacarpians.
Mobilització: fem un lliscament cap a dorsal i palmar amb la mà distal.
2.2. Tracció de l’articulació carpó-metacarpiana.
Indicació: la de totes les traccions.
Posició del pacient: avantbraç en pronació i canell en posició neutra.
Fixació: os carpià immediatament proximal a l’espai articular del metacarp a traccionar.
Pinça subterminal, polze en la cara dorsal i índex en ventral.
Presa: es pren el metacarp a traccionar immediatament distal a l’espai articular, amb pinça subtermino-lateral.
Maniobra: s’aplica tracció de cada metacarp palpant l’espai articular amb el polze.
3. Articulacions inter-metcarpianes.
Components articulars: - Bases del II al IV metacarpians. Articulacions de les bases dels metacarpians entre si.
Els caps dels metacarpians no tenen articulacions entre si s’uneixen mitjançant els lligaments metacarpians transversos.
Articulació: sinovial plana (artròdia).
Moviment articular: dorso-palmar.
Sensació terminal: ferma.
Moviment articular: regla còncava, planes van a favor del moviment.
4. Enclotament i aplanament palmar.
Per agafar un objecte voluminós la mà s’enclota i forma uns arcs: - L’arc longitudinal: carp-metacarp-falàngic.
L’arc oblic: arc d’oposició del polze.
L’arc carpià o canal carpià: formada per el lligament anular del carp. Aquest s’origina en el tubercle del escafoides i s’insereix en el pisiforme i la apòfisis del os ganxós.
Hi ha un major moviment en les articulacions metacarpianes cubitals que en les radials (artròdia).
4.1. MPS global en sentit de l’enclotament i l’aplanament.
Indicació: millorar l’elasticitat i mobilitat de les unions intermetacarpianes.
Posició del pacient: pacient en sedestació amb el colze recolzat, avantbraç en supinació i canell en posició neutra.
Fisioterapeuta: davant del pacient.
Preses: adaptem les nostres mans a la mà del pacient. Els polzes i les eminències tenars es col·locaran a la cara dorsal de la mà i la resta de dits a la cara palmar, eix en el III metacarpià.
Mobilització: mobilitzarem tota la mà en sentit de la concavitat i la convexitat.
Arc còncau-dorsal Arc convex-dorsal 4.2. MPS i MPE concretes en cadascuna de les articulacions intermetacarpianes.
Indicació: igual que l’anterior, és una mobilització més selectiva.
Posició del pacient: pacient en sedestació amb el colze recolzat a la llitera, avantbraç en supinació i canell en posició neutre; o amb avantbraç perpendicular al pacient, pronació i posició neutre de canell.
Fisioterapeuta: davant del pacient.
Preses: cadascuna de les mans agafa un metacarpià amb un apresa proximal als caps. Els polzes, a la cara dorsal, i la resta a la cara palmar.
Mobilització: (MPS i MPE) en cadascuna de les tres articulacions és possible fer tres maniobres: (p.ex. Mobilització del segon metacarpià amb el tercer) - Es fixa el tercer metacarpià i es desplaça el segon cap a dorsal o palmar.
Es fixa el segon metacarpià i es desplaça el tercer cap a dorsal o palmar.
Es mobilitzen els dos metacarpians a la vegada, un ventralment i l’altre dorsalment i viceversa.
5. Articulació metacarpo-falàngica (MTCF) II, III, IV i V dits.
És un tipus d’articulació condília. Per tant està formada per dos graus de llibertat: Flexió: - Pla sagital Eix transversal Amplitud de moviment de 90º Extensió: - Pla sagital Eix transversal Amplitud de moviment: actiu entre 30 i 40º, i passiu fins a 90º en persones flexibles.
Com a segon grau de llibertat trobem els moviments de abducció – adducció: moviment d’allunyar i apropar els dits del tercer dit: - Pla frontal Eix sagital Amplitud de moviment de 20º en abducció i 0º d’addució.
A més a més, en el seu conjunt poden fer un moviment de inclinació cubital-radial: 10º/0º/15º.
Rotació axial passiva: 60º de moviment.
Superfícies articulars de l’articulació metacarpofalàngica, components articulars.
- Caps dels metacarps: convexa.
Base de la primera falange: còncau. Superfície constituïda amb un fibrocartílag per augmentar els moviments de flexió-extensió.
És una articulació amb una càpsula distesa que gràcies a dos fons de sacs, anterior i posterior, augmentarà els seus graus de flexió i extensió.
Moviment articular: regla còncava.
Sensació terminal: ferma.
Posició de repòs: lleugera flexió i inclinació cubital.
6. Articulacions interfalàngiques (IF).
És una articulació tipus troclear i per tant amb un sol grau de llibertat.
Flexió: - Eix frontal Pla sagital Interfalàngiques proximals: de 90º a 135º augmentant del 2n al 5é dit.
Interfalàngiques distals: lleugerament inferior a 90º augmentant fins a 90º del 2n al 5é dit.
Extensió activa: - Eix fornatl Pla sagital Interfalàngiques proximals: nul·la.
Interfalàngiques distals: nul·la o molt lleu de 5º.
Components articulars: - Cap de la primera i la segona falange: convexa.
Base de la segona i la tercera falange: còncava.
Moviment articular: regla còncava.
Sensació terminal: ferma.
Posició de repòs: lleugera flexió.
7. Aparell lligamentós dels dits.
8. Característiques comunes de les mobilitzacions de la metacarpofalàngica, interfalàngica proximal i interfalàngica distal dels 4 últims dits.
Les maniobres descrites a continuació coincideixen en el següent: Posició del pacient: sedestació amb l’avantbraç recolzat a la llitera. Dependent de quin dels dits es tractin, l’avantbraç estarà en diferents posicions: - Per la meitat radial: en posició neutre i paral·lel al cos.
Per la meitat cubital: avantbraç en pronació i perpendicular al cos del pacient, col·locant una tovallola o un coixí sota la mà perquè els dits quedin lliures.
 Es parteix de la posició de repòs de l’articulació a tractar, 15º de flexió.
Fisioterapeuta: - Per la meitat radial: sedestació davant del pacient.
Per la meitat cubital: homolateral orientat cap al costat contrari.
Fixació: el polze per la cara dorsal i l’índex a la cara palmar.
- Articulació metacarpofalàngica: al metacarpià.
Articulació interfalàngica proximal: a la falange proximal.
Articulació interfalàngica distal: a la falange mitja.
Presa: s’utilitzarà la subterminolateral sempre que sigui possible. El polze a la cara dorsal i l’índex a la cara palmar.
- Articulació metacarpofalàngica: a la falange proximal.
Articulació interfalàngica proximal: a la falange mitja.
Articulació interfalàngica distal: a la falange distal.
Mobilització: la mà proximal és la fixa i la mà distal és la mòbil.
8.1. MPS en sentit de la flexió i extensió.
Indicació: valorar i mantenir el recorregut articular de la flexió-extensió.
Mobilització: es desplaça el segment mòbil cap a la flexió o extensió.
8.2.
MPS global en sentit de la flexió i extensió de la metacarpofalàngica i interfalàngica dels quatre últims dits de la mà.
Indicació: mantenir la mobilitat global dels quatre últims dits.
Posició del pacient: igual que l’anterior però amb l’avantbraç en supinació.
Fisioterapeuta: sedestació davant del pacient.
Fixació: la mà externa quedant el polze per la cara dorsal dels metacarpians i la resta de dits envoltat l’eminència tenar per la vora radial. El dit índex es pot col·locar en el primer espai interdigital per tal de protegir l’articulació del polze.
Presa: amb la mà interna adaptant el palmell de la mà al dors de la mà del pacient.
Mobilització: es realitza la flexió-extensió progressivament i conjuntament les tres fileres d’articulacions dels quatre dits. Es pot fer de forma alternativa i en aquest cas al fer la flexió la mà del fisioterapeuta es desplaçarà una mica respecte a la del seu pacient, per poder agafar amb la punta dels seus dits la punta dels dits del pacient i així fer l’extensió.
8.3. MPE tracció diafisària.
Indicació: la de totes les traccions.
Preses: s’utilitzarà la subterminolateral sempre que sigui possible.
Mobilització: es tira del segment mòbil en sentit longitudinal amb 15º de flexió (a nivell de les metacarpofalàngiques es pot combinar amb un moviment de rotació).
8.4. Lliscament en sentit dorsal.
Indicació: elastificar i flexibilitzar la càpsula palmar i així guanyar extensió de dits.
Mobilització: primer es realitza un alleugera tracció en 15º de flexió, i tot seguit fem un lliscament cap a dorsal amb l’índex de la mà distal del fisioterapeuta. El moviment és perpendicular a l’eix longitudinal de la falange.
8.5. Lliscament en sentit palmar.
Indicació: elasitificar i flexibilitzar la càpsula articular i així guanyar graus de flexió dels dits.
Mobilització: primer es realitza una lleugera tracció, en 15º de flexió, i tot seguit fem un lliscament cap a palmar amb el nostre polze. El moviment és perpendicular a l’eix longitudinal de la falange.
8.6. Lliscament en sentit radio-cubital per l’articulació metacarpofalàngica del II, III, IV i V dits.
Indicació: valorar i mantenir el recorregut de l’articulació en l’abducció i l’adducció de l’articulació metacarpofalàngica.
Fixació: mà proximal amb índex i polze fixant els caps dels metatarsians, per dorsal i per ventral.
Preses: mà distal amb l’índex i el polze col·locats al més a prop de l’articulació a la cara radial i cubital de la falange proximal.
Mobilització: primer es realitza una pertita tracció amb 15º de flexió i seguidament es mobilitza en la direcció corresponent empenyen amb el dit polze o l’índex distal en un moviment perpendicular a l’eix longitudinal del component articular distal.
9. Nomenclatura de les pinces.
Les prensions per oposició entre polze i índex que farem servir en les mobilitzacions dels dits són: - Subterminolateral: polpa del polze amb la cara radial de l’índex flexionat.
Subterminal: és entre les polpes del polze i de l’índex.
Terminal: és entre les puntes del polze i l’índex.
En principi la més efectiva és la subterminolatera, després ve la subterminal, i finalment la terminal. En funció de l’espai que tinguem, utilitzarem l’una o l’altra.
10. El polze.
La columna osteoarticular del polze està constituïda per cinc peces òssies que formen el radi extern de la mà: - Escafoides Trapeci Primer metacarpià Primera falange Segona falange Les articulacions de la columna del polze són quatre: - Trapezoescafoidea (artròdia) Trapezimetacarpiana (cadira de muntar, dos graus de llibertat) Metacarpofalàngica (condília, dos graus de llibertat) Interfalàngica (troclea, un grau de llibertat) En tota tindrem cinc graus de llibertat que són necessaris i suficients per l’oposició del polze, principal moviment d’aquest dit.
 Oposició del polze: el polze descriu un moviment cònic que li permet situar-se davant dels altres dits. Aquest moviment permet subjectar les coses amb gran delicadesa.
Aquest moviment es complementa amb la mobilitat de la metacarpofalàngica i de la interfalàngica del polze, que són idèntiques a les dels altres dits.
11. Articulació trapezi-metacarpiana del polze.
Articulació: en cadira de muntar.
Components articulars: - Os trapezi Base del primer metacarpià.
Graus de llibertat: - Flexió/extensió: 20º/0º/65º Abducció/adducció: 60º/0º/15º-25º Rotació (només passiva).
Oposició: flexió + abducció + rotació interna (dèficit: distància que manca entre els tous i el V dit) Reposició: extensió + adducció + rotació externa Sensació terminal: ferma.
Moviment articular: - Flexo-extensió: regla còncava.
Abducció-adducció: regla convexa.
Posició de repòs: a la meitat del rang de flexo-extensió i abducció-adducció.
12. Característiques comunes de les mobilitzacions trapezi-metacarpianes del polze.
Les maniobres descrites a continuació coincideixen en el següent: Posició del pacient: sedestacó amb l’avantbraç recolzat sobre la llitera i en posició neutre.
Es pareix de la posició de relaxació de l’articulació que tractem i amb relaxació de la resta d’articulacions de la mà.
Fisioterapeuta: assegut davant del pacient.
Fixació: sobre el trapezi la mà proximal; polze sobre la cara dorsal entrant per la tabaquera, i índex a la cara anterior, la resta dels dits agafen eminència tenar.
12.1.
MPS en sentit de la flexió i extensió.
Indicació: mantenir el recorregut articular de la flexo-extensió.
Presa: la mà distal al primer metacarp amb la presa subterminolateral; el polze a la cara dorsal, el índex a la cara palmar i la resta de dits agafant el polze.
Mobilització: Flexió: es porta el polze cap a flexió, paral·lel al palmell de la mà.
Extensió: es porta el polze cap a extensió, paral·lel al palmell de la mà.
12.2.
MPS en sentit de la abducció i adducció.
Indicació: mantenir el recorregut articular de la abducció-adducció.
Presa: la mà distal al primer metacarp amb presa subterminolateral; polze a la cara cubital, índex a la cara radial i la resta dits agafen el polze.
Mobilització: Abducció: es desplaça el polze separant-lo del palmell de la mà.
Adducció: es desplaça el polze aproximant-lo al palmell de la mà (partim de la abducció).
12.3.
MPS en sentit de l’oposició i contraoposició.
Indicació: mantenir el recorregut articular de la oposiciócontraoposició.
Presa: la mà distal al primer metacarp amb la presa subterminolateral; el polze entre les cars dorsal i cubital, l’índex entre les cares ventral i radial, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: Oposició: desplacem el metacarpià fent un semicercle, fent: abducció + flexió + rotació interna.
Contraoposició: semicercle en sentit invers, aprofitant el retorn.
12.4.
MPS en sentit de la circumducció.
Indicació: mantenir el recorregut articular global.
Presa: la mà distal al primer metacarpià amb presa subterminolateral; polze entre les cares dorsal i cubital, l’índex entre les cares ventral i radial, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: es desplaça el polze en tots els sentits, fent moviments circulars.
12.5.
MPE tracció diafisària.
Indicació: la de totes les traccions.
Presa: la mà distal al primer metacarpià amb presa subterminolateral; polze a la cara dorsal, índex a la cara palmar, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: es tiba el primer metacarpià en sentit longitudinal.
12.6.
MPE de lliscament en sentit radio-cubital (medial/lateral).
Indicació: hipomovilitat articular per guanyar abducció i addució, regla convexa.
Presa: la mà distal al primer metacarpià amb presa subterminolateral; el polze a la cara cubital/lateral, el índex a la cara radial/medial, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: lleugera tracció amb un posterior lliscament amb el polze cap a radial/medial per guanyar adducció i amb l’índex cap a cubital/lateral per guanyar abducció.
12.7.
MPE de lliscament en sentit dorso-palmar.
Indicació: hipomobilitat articular. Per guanyar flexió/extensió. Regla còncava.
Presa: la mà distal al primer metacarpià amb la presa subterminolateral; el polze a la cara dorsal, índex a la cara palmar, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: lleugera tracció amb un posterior lliscament amb el índex cap a dorsal per guanyar extensió, i amb el polze cap a palmar per guanyar flexió.
13. Articulació metacarpofalàngica del polze.
Articulació: condília.
Components articulars: - Cap del metacarpià: convexa.
- Base de la falange: còncava.
Graus de llibertat (passiu): - Flexió/extensió: 90º/10º Inclinació cubital i radial: 10º/0º/5º Rotacions (passivament) Sensació terminal: ferma.
Moviment articular: regla còncava.
Posició de repòs: lleugera flexió.
14. Característiques comunes interfalàngiques del polze.
de les mobilitzacions metcarpofalàngiques i Les maniobres descrites a continuació coincideixen en el següent: Posició del pacient: sedestació amb l’avantbraç recolzat sobre la llitera i en posició neutre.
Es parteix de la posició de relaxació de l’articulació que tractem, uns 15º de flexió, i la relaxació de la resta d’articulacions de la mà.
Fisioterapeuta: assegut davant del pacient.
Fixació: - - Articulació metacarpofalàngica: al primer metacarpià per: o MPE dorso-palmar: polze a la cara dorsal i índex a la cara palmar.
o MPE radi-cubital: a la cara radial i cubital.
Articulació interfalàngica: a la falange proximal. (MPE dorso-palmar) 14.1.
MPS en sentit de la flexió i l’extensió i abducció i addució.
Indicació: mantenir el recorregut articular de la flexo-extensió.
Presa: la mà distal a la falange proximal amb presa subterminolateral; polze a la cara dorsal, índex a la cara palmar, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: - Flexió: es porta el polze cap a la flexió.
Extensió: es porta el polze cap a l’extensió, moviment contrari.
Igual per abducció i adducció canviant pressa a radio-cubital.
14.2.
MPE de tracció diafisària.
Indicació: totes les traccions.
Presa: la mà distal a la falange proximal amb presa subterminolateral; polze a la cara dorsal, índex a la cara palmar, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: partint de 15º de flexió de l’articulació, es tiba la primera falange en sentit longitudinal.
14.3.
MPE de lliscament en sentit palmar i dorsal.
Indicació: - En sentit palmar: (anterior) limitació de la flexió.
En sentit dorsal: (posterior) limitació de extensió.
Presa: la mà distal a la falange proximal amb presa subterminolateral; polze a la cara dorsal, índex a la cara palmar, i la resta de dits agafant el polze.
Mobilització: lleugera tracció amb 15º de flexió i posterior lliscament amb el polze cap a palmar, i amb l’índex cap a dorsal.
14.4.
MPE de lliscament en sentit radio-cubital.
Indicació: - Limitació cap a la adducció: lliscament cubital.
Limitació cap a la abducció: lliscament radial.
Presa: la mà distal a la falange proximal amb presa subterminolateral; polze per la cara cubital, índex per la cara radial, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: lleugera tracció en 15º de flexió i posterior lliscament amb el polze cap a radial, i amb l’índex cap a cubital.
14.5.
Rotacions.
Indicació: hipomobilitat de l’articulació.
Presa: la mà distal a la falange proximal amb presa subterminolateral; polze a la cara cubital, índex a la cara radial, i la resta dels dits agafant el polze.
Mobilització: lleugera tracció amb 15º de flexió i posterior rotació en l’eix longitudinal.
15. Articulació interfalàngica del polze.
Articulació troclear: moviment en l’eix transversal.
Components articulars: cap de la falange proximal i base de la distal. Regla convexa.
Graus de llibertat: - Flexió: 90º Extensió: (passiu) 30º Sensació terminal: ferma.
Moviment articular: regla còncava.
Posició de repòs: lleugera flexió.
Mobilització: existeixen les traccions i les mobilitzacions dorsopalmars. Aquestes es duràn a terme de la mateixa manera que en la resta de dits.
15.1.
MPS en sentit de la flexió extensió.
15.2.
MPE de tracció.
15.3.
MPE de lliscament en sentit dorsal i palmar.
...