Tema 3.2_Toxicologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Toxicologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Toxicologia_Palmira Homedes Tema 3.2: Nefrotoxicitat Ronyó. Principals funcions i patologies • • • • • Eliminació dels residus del metabolisme i de xenobiòtics Regulació del volum aquós Regulació de l’equilibri àcid-base Regulació de l’equilibri electrolític Funció secretora síntesi de renina, prostaglandines, eritropoetina, etc.
Principals síndrome clínica: insuficiència renal (aguda o crònica): • • • • Edemes, hipertensió, congestió cardio-pulmonar aturada cardíaca Hiperkalemia, hipocalcemia arítmies Increment de residus metabòlics en sang lesions inflamatòries, encefalopatia Alteració de l’homeòstasi de calci i fosfat alteracions òssies Ronyó. Factors de susceptibilitat El ronyó és un òrgan amb molta irrigació per tant esta exposat al tòxic de manera intensa i pot arribar de manera rapida i fàcil al ronyó. El ronyó és molt susceptible a la isquèmia i amb falta de irrigació, és un dels òrgans que més pateix i per tant, pot haver una patologia al ronyó. Per tant, això pot fer que sigui una diana indirecte. Per exemple, un tòxic que afecte a sistema cardiovascular pot provocar una deficient irrigació del ronyó.
El ronyó, al purificar la sang, té una elevada concentració de tòxic: a) Per la reabsorció de l’aigua en els túbuls augmentarà el volum de tòxic en la orina a nivell de túbuls (cèl·lules tubulars són una diana preferent dels tòxics) b) Per la reabsorció del propi tòxic (com que tenim una concentració alta a nivell de túbul, si es liposoluble, per difusió passiva entrarà dins la cèl·lula per gradient de concentració) c) Per secreció tubular (pas de sang a les cèl·lules tubulo-renals, augmentant la concentració d tòxic) d) Possibilitat de precipiti i obstrueixi (per exemple, el cas de l’oxalat càlcic) e) El ronyó té molta activitat metabòlica (menys que el fetge) i per tant pot contribuir a la bioactivació de substàncies i per tant, induir la toxicitat. Això passa a nivell del túbul proximal.
a. Per exemple seria a nivell de citocrom o prostaglandin endoperòxid sintetatsa que produeixen bioactivació els tòxics.
f) El tòxic no està unit a proteïnes plasmàtiques, per tant està lliure per absorbir-se i difondre.
Especials característiques anatòmiques i funcionals del glomèrul: El glomèrul es una diana dels tòxics però no es tan freqüent: a) El glomèrul és molt susceptible davant de una hipertensió (mecanisme indirecte: mecanisme que produeix una hipertensió, i el ronyó serà un òrgan que pot patir les conseqüències) Toxicologia_Palmira Homedes b) El glomèrul es un filtre molecular que separa per mida. En un excés de coses a filtrar, el glomèrul pot patir. Això seria degut a una elevada proporció de proteïnes en el plasma degut a hemòlisi (precipitació de hemoglobina) o rabdomiòlisis (lesió del teixit muscular que deixaria lliure la mioglobina) c) El glomèrul es susceptible a mecanismes immunològiques.
o Ens anticossos poden quedar dipositats en el glomèrul i produir una reacció inflamatòria o complexos antigen-anticòs o Formació “in situ” de complexes amb antígens disposats o generats en la membrana basal del glomèrul (reacció d’autoimmunitat anti-membrana basal).
Per exemple, els tractament crònics amb sals d’or ho podrien causar.
Hi ha una activació del complement, neutròfils, monòcits, plaquetes, glomerulonefritis Com a factor de protecció del ronyó, s’ha de tenir present que té una gran reserva funcional ja que té més capacitats de les que necessitaríem. Per detectar una patologia al ronyó hi ha de haver una gran lesió. La patologia renal és la insuficiència renal.
Exemples: • MERCURI: en un cas de ingestió del mercuri del termòmetre no hi ha intoxicació ja que no es formarà mercuri 2+ i pacient es desfarà del mercuri sense cap problema. En cas de una intoxicació del mercuri es fa a través de una inhalació crònica. Perquè hi hagi una intoxicació aguda s’ha d’administrar mercuri en un grau de oxidació de 2+. Aquesta forma és la que s’uneix amb les proteïnes i té la capacitat de canviar la seva funció. El mercuri té la diana que és el ronyó per concentració. S’uneix indiscriminadament a proteïnes i pèptids.
En sang mai tindrem mercuri lliure, sempre el tindrem unit.
Quan arriba al ronyó, si va unit a proteïnes petites es filtrarà, si va unit a una proteïnes gran no es filtrarà. Per tant, es pot anar acumulant a nivell renal a mesura que es va eliminant.
A la vegada, el ronyó intenta recuperar les proteïnes unides i es reabsorbeix amb el mercuri i per tant, la concentració de mercuri a nivell tubular va augmentant. El sistema de transport basolateral poden contribuir a la toxicitat en les cèl·lules tubulars.
• CADMI: en exposició crònica és tòxic a nivell hepàtic i es protegeix creant metal·lotioneïna que es formen per formar complexes i poder-li eliminar millor però a nivell de ronyó, en el glomèrul es filtra i es va concentrant en la orina, s’activen els sistemes de recuperació i s’absorbeix. Amb el pas dels anys hi ha augment de la concentració de cadmi en el ronyó, causant de la toxicitat a nivell de ronyó.
Toxicologia_Palmira Homedes • Aminoglicòsids (antibiòtics) enganyen els sistema de transport tubular per recuperar els pèptids o aminoàcids. Per tant, hi ha una alteració glomerular, reduint el coeficient de filtració. Les alteracions tubulars es produeixen en aquest ordre: reabsorció per pinocitosi concentració en lisosomes lisi de lisosomes necrosi.
• Cefalosporines (antibiòtics) també són tòxics que a nivell de ronyó. El que succeeix és que són transportades a nivell de ronyó amb un transport eficient per un transport basolateral.
La concentració de cefalosporina a nivell tubular va augments, produint molts radicals lliures i per tant, hi ha estrès oxidatiu. S’ha vist que el Probenecid limita el sistema de transport i per tant, disminueix la toxicitat a nivell de ronyó (per tant, augmenta l’efecte de l’antibiòtic per limitació de la seva eliminació, ja que competeix en el mecanisme de transport per a eliminar-se).
Altres neurotòxics: • • • • • Ciclosporina A (immunosupressor9 vasoconstricció especifica en el ronyó i per tant, produeix una isquèmia Analgèsics/antiinflamatoris (de manera crònica) poden acanat produint: o Inhibició de la síntesis de prostaglandines o Vasoconstricció (a la zona medul·lar, per disminució de les prostaglandines) o Produint de manera final una necrosi papil·lar al ronyó Cis-platí (antineoplàstic) Contrasts radiològics Etilen glicol (anticongelant, dissolvent): produeix una biotransformació perquè s’oxida formant un oxalat que precipitarà cristalls de l’oxalat càlcic en el túbul renal.
Marcadors de nefrotoxicitat: Marcadors tubulars: un dels problemes de la nefrotoxicitat pot passar temps fins que el detectem ja que tenim una gran capacitat, per sobre de les nostres necessitats, per això hi ha marcadors que ens informen del que està passant abans que la nefrotoxicitat estigui massa avançada.
En un ronyó normal, les proteïnes de pes elevat (més presents en el plasma sanguini) no es filtren gaire, mentre que els de petit pes molecular es filtrin molt be. Quan arriben al túbul les dues seran reabsorbides i en la orina no hi ha proteïnes. En la orina apareixeran proteïnes pròpies de les cèl·lules del túbul renal que són pròpies de la seca activitat.
En una lesió glomerular, la funció de filtració no les fa be i passaran moltes proteïnes de pes molecular alt. I aquestes no seran Toxicologia_Palmira Homedes reabsorbides de manera efectiva i apareixerien a l’orina orines, produint una proteïnúria. Les proteïnes de baix pes molecular i és filtren i reabsorbeixen de manera normal.
En una lesió tubular, el que es veu compromès és la capacitat de reabsorció tubular, les proteïnes de pes molecular alt, es filtren be però les de pes molecular baix no i en la orina les podríem trobar. A més, també hi haurà més mort de les cèl·lules tubulars i per tant, a la orina, trobarem més proporció de proteïnes tubulars això es pot observar en una fracció pertita de túbuls lesionats.
És important disposar de marcadors precoços de nefrotoxicitat per intentar evitar que la lesió vagi a més.
...