Tema 11:Rodòfits (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits 1. Rodòfits: Algues vermelles 1.1. Generalitats Hi ha ± unes 4000 espècies.
Normalment són unicel·lulars, filamentosos, pseudoparenquimàtics, laminars o inclús cilíndrics.
Pel que fa a la seva ecologia, normalment solen ser marines, tenen afinitat per aigües càlides. Arriben a més profunditat i podem arribar a fer 200 nm de fondària. També trobem algunes algues d’aigua dolça.
No absorbeixen la llum uniformement, hi ha colors que s’absorbeixen més aviat, les longituds d’ona que arriben més al fons són vers, blaves i liles. La presència de la ficoeritrina permet que les algues arribin més avall ja que les seves λ coincideixen amb les del blau i verd, per tant, poden aprofitar llum que altres algues no poden.
1 Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits Pigments fotosintètics: clorofil·la a, luteïna, neoxantina, α i β-carotè, ficoeritrina, ficocianina, al·loficocianina (en ficobilisomes, hi ha la ficoeritrina, capten la llum i la transfereixen als ficobilisomes).
Usen el midó de les florídies com a substància de reserva. No tenen flagels. La seva paret cel·lular està formada per cel·lulosa, ficocol·loides (agar, carrageenina) i en molts casos carbonat càlcic.
Trobem fins uns 17 ordres d’aquest tipus d’algues.
1.2. Estructura cel·lular Hi ha dos tipus, els cloroplasts discoïdals que tenen forma arrodonida, i els estelats, que tenen forma d’estela. Els cloroplasts discoïdals tenen ficobilisomes sobre els tilacoides, no estan apilats.
És una característica EXCLUSIVA dels rodòfits que els tilacoides estiguin aïllats, en les imatges que es veuen del microscopi electrònic, cadascuna de les “línies” són un tilacoide aïllat.
Dintre del cloroplast hi ha un pirenoide, un reservori de l’enzim RUBISCO, i al citoplasma hi ha un grànul de midó (marcat a la imatge de dalt com a S) marcat amb nucli excèntric i mitocondri.
2 Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits Té el seu origen en una endosimbiosi primària: Els ficobilisomes són únics en cianobacteris i rodòfits.
Tenen pit plugs, estructures que donen força mecànica, enganxem les cèl·lules que formen els rodòfits, i també són exclusius per aquests.
Un pit plug és un tap amb nucli de natura proteica que està entre dues cèl·lules del tal·lus i està també separat per dues membranes, la OC i la IC (outer cap i inner cap) dels citoplasmes adjacents.
Només uneix les cèl·lules, no les comunica. Es creu que la seva funció està relacionada amb la resistència mecànica de l’alga.
1.3. Morfologia/diversitat Trobem diferents nivells cel·lulars:  Unicel·lular, com la Rodhella o el Porphyridium.
 Filamentoses, com el Bangia. El primer fòssil d’alga pluricel·lular s’assembla a Bangia i per això es diu que són molt antics.
3 Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits  Pseudoparenquimàtics: o Com el Nemalion que sembla un cuc però és una alga filamentosa complexa, està formada per múltiples filaments que adquireixen una estructura tridimensional determinada, com una escombra de bany; la estructura sembla massissa però no ho és, no hi ha res que connecti els filaments buits entre ells, els filaments es poden unir entre ells per fer estructures més compactes. Parlem d’una pseudoparènquima multiaxial.
o Com la Rissoella, una pseudoparènquima laminar. Té el còrtex compacte. La làmina està feta per filaments, no hi ha cèl·lules adjacents unes a les altres, són tot un seguit de filaments.
o Com la Corallina, un pseudoparènquima fortament calcificat. Són durs, completament calcificats, és a dir, completament formats per CaCO3-, dintre de la cuirassa de carbonat càlcic hi ha filaments. L’armadura té zones no calcificades que permeten el moviment de l’alga, com si fossin articulacions. Trobem la ramificació pinnada calcificada en la Corallina 4 Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits sp, en canvi, la Jania sp és similar a la Corallina però la ramificació és dicotòmica de 2 en 2 en 2 branques iguals.
En el cas de la Lithophyllum sp, aquestes estan tan calcificades que són pedres, són algues coral·lines que creen els esculls (o “arrecifes”) i que tenen filaments. Totes estan incrustades de carbonat càlcic.
Formen el Trottoir i les tenasses, estructures en forma d’esglaons que s’enganxen als penya-segats.
1.4. Reproducció Tenen dels dos tipus:  Asexual: o Fragmentació: el tal·lus s’arrenca i on va a parar dóna lloc a un nou individu.
o  Aplanòspores: no hi ha zoòspores.
Sexual: o Oogàmia particular, esperma sense flagels, s’anomena espermatització.
5 Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits La reproducció es dóna sense cèl·lules flagel·lades. Tenen un cicle trigenètic isomòrfic o heteromòrfic, és un tipus de cicle EXCLUSIU per a aquestes algues. Hi ha 3 generacions:  El gametòfit que és la generació haploide que fa gàmetes. El gàmeta masculí no té flagels, s’anomena espermaci. El gametangi femení està format per la cèl·lula basal o ovocèl·lula i una cèl·lula apical o tricògina amb forma de filament. La funció de la cèl·lula tricògina és ampliar la superfície per capturar els espermacis alliberats al medi. Després es dóna la espermatització o fecundació.
 Després de la fecundació, el zigot es queda retingut a sobre del gametòfit, es desenvolupa i dóna lloc a un esporòfit diploide, que serà un paràsit del gametòfit perquè viu a sobre d’aquest.
Aquest esporòfit s’anomena carposporòfit, esporòfit diploide que fa espores per mitosi (mitòspores) i que per tant s’anomenen carpòspores.
 Les carpòspores s’alliberen al medi i es desenvolupen fins germinar i donar lloc a un altre esporòfit diploide que fa meiòspores i s’anomena tetrasporòfit, per tant, fa tetràspores que, al germinar, tornen a originar el gametòfit haploide.
Propers a les plantes superiors. Tenen clorofil·la a. Tenen pigments accessoris. Sempre pseudoparenquimàtics. Tenen cicles molt particulars  trigenètics.
El carposporòfit, que és l’esporòfit depenent del gametòfit, pot estar nu, no envoltat per res, o pot estar envoltat per una coberta feta pel gametòfit, aquesta estructura 6 Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits normalment tancada que té a dintre el carposporòfit s’anomena cistocarp. És una estructura EXCLUSIVA dels rodòfits. Un exemple del cicle amb totes les estructures representades és la Polysiphonia: 1.5. Ecologia i distribució Normalment marines. Sovint es troben en aigües càlides o tropicals. S’adapten des de la zona litoral fins a les profunditats més grans.
1.6. Aplicacions  Importants en l’alimentació humana, un exemple és el “Nori”, una alga que cobreix el sushi, del gènere Porphyra, gametòfit petit molt filamentós. El cicle vital es va descobrir fa molt poc i va salvar la indústria d’aquesta alga. De naturalesa asiàtica.
 Una altra important és l’agar agar, del qual es fan servir els medis de cultiu en biologia, microbiologia i micologia. L’agar és una substància que escalfada és líquida però quan es refreda és dura. Es fa servir en aliments que requereixen certa 7 Sonia López Pérez Tema 11. Rodòfits consistència, com una gelatina dura. La font principar de l’agar s’anomena Gelidium sp.
 Industrialment són importants els carragenats, la carrageenina, que fan una mena de gels més tendres i s’usen molt en iogurts, gelats, flans... s’extreu normalment de Chondrus crispus, la famosa alga “Irish moss”.
1.7. Resum  Els rodòfits (algues vermelles) són, probablement, el grup més antic d'algues eucariotes.
 La seva morfologia va des de formes unicel·lulars fins a pseudoparènquimes de forma molt diversa.
 Essencialment marines i preferiblement d'aigües càlides tropicals, algunes d'aigua dolça.
 Pigments fotosintètics: clorofil·la a i ficobiliproteïnes, a part de carotenoides i xantofil·les.
 La substància de reserva hidrocarbonada a llarg termini és el midó de les florídies.
 No hi ha flagels ni en formes vegetatives ni reproductores.
 La paret cel·lular és de cel·lulosa i ficocol·loïdes com l'agar i la carraguenina. Hi ha formes fortament incrustades de carbonat càlcic.
 Tenen cloroplasts discoïdals o estelats, amb tilacoides no apilats i coberts de ficobilisomes.
 Entre les cèl·lules dels tal·lus s'observen sinapsis o "pit connections".
 Els cicles dels rodòfits són molt diversos i complexes, i en molts casos mal coneguts. Triem com a model general un cicle trigenètic, amb tres generacions, gametòfit (n), carposporòfit (2n), epífit sobre el gametòfit, i tetrasporòfit (2n). Gametòfit(s) i tetrasporòfit poden ser iguals o diferents en morfologia (alt. generacions iso- heteromòrfica, respectivament).
 El/s gametòfit/s contenen els gametangis (espermatangis i carpogonis) que formen els gàmetes (espermacis, ovocèl·lules). La fecundació és mitjançant una espermatització (=tricogàmia).
 El carposporòfit conté carposporangis que generen carpòspores.
 El tetrasporòfit conté tetrasporangis que generen tetràspores.
 Veiem exemples de formes unicel·lulars, filamentoses i pseudoparenquimàtiques.
 Els usos dels rodòfits es centren en el consum directe ("nori") i en les aplicacions industrials de l’agar i la carrageenina.
8 ...

Comprar Previsualizar