Tema 4 (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Entorn economic espanyol
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 4. El Sistema Financer Espanyol 4.1 Trets Bàsics Sistema Financer – Conceptes Bàsics Sistema financer: format per conjunt d’institucions, intermediaris i mercats que canalitzen l’estalvi des de les unitats econòmiques que disposen d’un excés de fons cap aquelles que necessiten finançament.
Transferència de fons Transferència de riscos Transformació de terminis  Per possibilitar que un major volum de recursos es canalitzi cap a la inversió productiva  Garantir que reben finançament aquelles activitats que generen un major rendiment Mercats financers: permeten als demandants de finançament anar directament als estalviadors últims de l’economia → emissió actius financers.
Intermediaris financers: se situen entre els estalviadors i els demandants de finançament, prestant aquests últims els fons que demanen prestats als primers → intermediari assumeix el risc (a canvi de diferencial interès).
Funcionament del Sistema Financer Models de Sistema Financer  Model Anglosaxó Els mercats financers son la principal font de finançament - Menor cost de finançament menor intermediació Dificultat accés als mercats financers per PIMES Perill turbulències en mercats afectin empreses Els bancs s’especialitzen en un tipus d’activitat Els bancs no poden ser accionistes d’empreses no financeres  Model Continental Les entitats bancàries son la principal font de finançament - Finançament més car amb intermediació Perill empreses depenen de banca que les finança Fàcil accés de PIMES a finançament Banca Universal (no especialitzada) Bancs i caixes poden ser accionistes d’empreses no financeres El SFE es un bon exemple del model continental (les entitats bancàries son la principal font de finançament de l’economia en general i de les empreses en particular).
Intens Creixement de l’Activitat Financera1 Actius financers 1985 (424% del PIB) 4 vegades el PIB Actius financers s.XXI (700% del PIB) 7 vegades el PBI Major profunditat financera per:    1 Major desenvolupament econòmic Creixent apertura externa Pròpia modernització del sistema financer Actius financers: Un actiu financer és, pel seu titular, un dret patrimonial sobre els recursos futurs i incerts que pugui generar una empresa. Les empreses venen/emeten actius financers —drets— als inversors a fi d'obtenir finançament per poder comprar actius reals —tangibles o intangibles—, de manera que tot actiu financer en mans d'un inversor és, per a l'empresa emissora, un passiu financer — un deute—.
Una part considerable del augment de l’activitat financera reflexa el notable desenvolupament dels mercats financers.
Espanya: Mercats de Capitals (% del PIB) 1990 2000 2013 Saldo viu en circulació 44’8 65’5 174’7 Volum de negociació 36’0 295’3 712 Capitalització bursàtil 20’8 69’0 55’7 Volum de negociació 8’6 80’7 68’8 1. Mercat de renta fixa 2. Mercat de renta variable Intens Creixement de l’Activitat Financera – Causes - Creixent sofisticació de la política monetària → millores tècniques (Central Anotacions en compte i mercat continu) Grans empreses → cerca de fons de finançament més barates que el crèdit bancari Privatitzacions → ∆oferta de emissors Sector públic → necessitats creixent de recursos des de mitjans 80’s Individus → major renta i cultura financera (demanda de productes més sofisticats i entrada a borsa) Integració monetària → entrada inversors no residents Quadre 2. – Actius financers de la economia espanyola, 1985 – 2012 (percentatges) 1985 1995 2005 2014 Oro 0,4 0,1 0,1 0,1 Efectivo y depósitos 35,7 36,6 22,8 22,8 Valores de renta fija 9,8 11,2 11,3 15,2 Valores de renta variable 6,6 19,8 28,9 27,2 Acciones 6,2 13,0 19,8 17,7 Fondos de inversión 0,1 3,6 3,9 2,6 Otras participaciones 0,3 3,2 5,2 6,9 Préstamos 39,3 13,9 22,9 23,5 Reservas técnicas de seguros 1,0 3,6 3,9 4,0 Otros 7,2 14,8 10,1 7,2 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Creixement Intermediaris Financers no Bancaris L’expansió dels mercats ha afavorit el creixement dels intermediaris financers no bancaris, sense assolir però els nivells d’importància que tenen els països anglosaxons.
Creixement intermediaris per:    Major cultura financera de la població Progressiu envelliment de la població Dubtes sobre la viabilitat dels sistemes públics de pensions SÍNTESI El sistema bancari segueix sent l’agent més rellevants - Proporciona finançament a la major part d’empreses (pimes) Canalitza bona part de l’estalvi Contribueix al bon funcionament del sistema de pagaments Notable desenvolupament dels mercats financers - Les empreses busquen fonts de finançament mes barates ∋ dèficit públic → ∆emissions de deute públic Millora dels sistemes de negociació Creixent importància dels intermediaris no bancaris (fonts d’inversió, fons de pensions, etc.) - El desenvolupament dels mercats →afavoreix l’∆ dels intermediaris L’∆ dels intermediaris → afavoreix l’∆ dels mercats Pèrdua d’importància relativa de les entitats bancaries - Per desenvolupament dels mercats i l’∆ dels intermediaris no bancaris Continua sent crucial → únic proveïdors de crèdit a les famílies i pimes 4.2 El sistema bancari: evolució i situació actual El Sistema Bancari Espanyol La naturalesa jurídica de les entitats condicionen les vies d’obtenció de finançament Bancs Caixes d’estalvi Societats anònimes → Societats sense ànim de lucre de caràcter fundacional → obra paguen dividends als accionistes social Cooperatives de crèdit Societats de caràcter cooperatiu → contribueixen beneficis entre els socis Fundacions bancàries Crisis i Reestructuració El SBE va presentar fins a dates recents elevats nivells de rendibilitat.
Tot i l’elevada rendibilitat el marge d’intermediació es va reduir al llarg dels anys per l’increment de la competència.
Comissions Millora productivitat Favorable evolució Econòmica La situació canvia radicalment a partir del 2007. Per què? Crisis Financera.
Impacte directa de la crisis sobre el SBE va ser reduït.
Espanya → captació de recursos. Banc d’Espanya no permet situar vehicles d’inversió fora de balanç Titulització USA → ‘’originar per distribuir’’ Broker ofereix hipoteques que ven a les institucions de titulització que les asseguren i tenint tots risc de pèrdua. En el cas d’Espanya no existeix aquest negoci, pot ser només gent rica. A espanya: hipoteca → persona → banco → titulitza → ven al mercat → el risc es queda en la persona. Per això no peta, però igualment sofreix crisi financera.
Diferència → El BE no va permetre treure de balanç els vehicles d’inversió Redueix incentiu a creació d’aquests actius →requereix increment de recursos propis Seguiment de risc → no és possible transmetre’l a tercers Crisis i Reestructuració Motiu crisis financera Impacte indirecte molt important Intens creixement del crèdit sobre la seva font principal de captació de recursos que són els dipòsits.
La crisis financera va bloquejar els mercats dificultant el refinançament del deute concret per finançar l’expansió del crèdit.
Així es van crear les faules2 hipotecaries. Això provoca deute a les institucions financeres.
= fi bombolla immobiliària L’elevada importància que arribar assolir el sector de la construcció a la inversió creditícia de bancs i caixes explica que...
...l’enfonsament del sector ha acabat provocant pèrdues molt elevades a les entitats bancàries, a través de l’augment de la morositat i la caiguda dels preus dels actius immobiliaris.
2 Falses hipoteques.
Gràfic 3. – entitats de crèdit. Taxa de morositat, 2007 – 2014 (percentatge) Un altre efecte de la crisis sobre el SBE va ser la reducció dràstica del volum d’activitat, fent innecessària bona part de la xarxa operativa.
S’imposa doncs la necessitat de reduir la capacitat instal·lada, especialment en el subsector de caixes d’estalvi.
Posteriorment, el deteriorament de les finances públiques espanyoles i la crisis del deute sobirà dificulten el finançament del SBE (encariment).
Tots aquest factor van generar series dificultats al Sistema Bancari Espanyol (2008 – 2010) Tancament mercats majoritaristes Crisis economia Encariment finançament provoca Crisis deute sobirà Esclati bombolla immobiliària Reducció de l’activitat Augment de la morositat provoca Caiguda substancial dels nivells de rendibilitat provoca Crisis del SBE Actuacions davant la crisis 1. Proveir Liquides Com? D’acord amb el reduït impacte inicial de la crisis sobre la banca espanyola, les primeres mesures adoptades (deute avalada, creació del FAAF3, Banc Central), prioritzaran pal·liar els problemes de liquiditat.
2. Fusions Per diluir el problema dels actius immobiliaris i eliminar l’excés de capacitat existent les autoritats han fomentat les fusions entre caixes. Com? FROB – Fons de Reestructuració Ordenada Bancaria Finalitat: ajudat a les entitats que volien funcionar donant ajudes.
1ªIDEA: Diluir els problemes de sobrecapacitat i elevada expansió del sector immobiliari que presentaven algunes entitats fusionant-les amb altres més eficients i menys exposades.
1ª no suficient → 2ª:Reestructuració de les entitats inviables.
3. Provisions Per fer front la pèrdua de valor dels actius immobiliaris i l’augment de la morositat (especialment en el crèdit a la construcció) s’elevaran considerablement les exigències en matèria de provisions.
Les provisions es realitzaran perquè se que hi hauran pèrdues.
4. Bancarització Per facilitar la captació de recursos propis als mercats, les autoritats espanyoles incentivaren ‘’la bancarització de les caixes d’estalvi’’ (porta a terme la seva activitat financera mitjançant un banc creat per tal finalitat).
Quotes participatives: són instruments financers negociables emesos per les Caixes d'estalvis espanyoles que permeten als inversors obtenir una rendibilitat anual i participar en el repartiment dels beneficis de l'entitat. Es poden comprar i vendre en borsa de valors.
3 Fonts d’Adquisicions d’Actius Financers 5. Recursos propis Les autoritats espanyoles també han exigit a les entitats bancàries espanyoles majors (i millors) nivells de recursos propis per a demostrar al mercat internacional que els bancs no quebraràn.
Un cop sabem això, estan disposats a calcular quin % ha de pagar cada banc.
6. Creació ‘’Banc Dolent’’ Objectius Treure del balanç de les entitats bancaries la major part d’actius problemàtics.
Capital públic / privat (45/55) Tamany màxima de balanç 90.000 milions d’€ Trets Bàsics Finançament mitjançant deute avalat per l’estat Període per portar a terme la venda d’actius: 15 anys Conflictes d’interès (preus de transferència elevats/reduïts) Temes Oberts Estructura financera dèbil (elevat nivell d’apalancament) No participen inversors estrangers 7. Responsabilitat compartida Apoyar financieramente la consolidación de las entidades en dificultades fue otra de las medidas tomadas. Se trataba, en definitiva, de diluir los problemas de sobrecapacidad y elevada exposición al riesgo inmobiliario que presentaban algunas entidades, fusionándolas con otras más eficientes y/o menos expuestas. El instrumento encargado de facilitar dichos procesos de integración fue el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), que más adelante pasó a ser el encargado de gestionar la reestructuración de las entidades inviables.
8. Redisseny del marc regulador    Definició protocol integral d’actuació (ràpida, resolució, reestructuració) Classificació de les competències de supervisió, autorització i sanció de les EC Redisseny del FROB   Unificació exigències de capital principal (9% en termes EBA4) Clarificació de la relació entre caixes i els seus bancs El nou sistema bancari espanyol La crisis ha reduït de forma substancial el cens d’entitats de crèdit i molt especialment el de caixes d’estalvi.
La major part de les caixes que han sobreviscut (11/13) s’han transformat en Fundacions Bancaries.
La reducció del cens ha incrementat la dimensió mitja de les entitats el que ha elevat considerablement els nivells de concentració del SBE.
Reducció substancial de la estructura bancaria → eliminació de les duplicitats generades per les fusions →els plans d’ajust imposats a les entitats que han rebut ajudes publiques →la caiguda als nivells d’activitat 4.3. Els mercats financers: tipologia i funcionament Classificació Mercats financers Segons emissió Mercat primari Mercat secundari Segons liquiditat Mercat monetari Mercat de capital Renda fixa 4 Eruopean Banking Authority Renda variable Tipologia i funcionament Els mercats financers han experimentat en termes generals un creixement molt notable impulsats per diversos factors com...
   Mercats monetaris: creixent sofisticació política monetària → millores tècniques.
Renda fixa: elevades necessitats de finançament sector públic (eliminació risc TC i convergència TI ∆ el mercat de deute).
 Grans empreses busquen fons de finançament mes econòmiques (caiguda TI i millora fiscalitat → ∆emissions Renda variable:  Privatitzacions → ∆oferta de emissions.
 ∆ Y → entrada a la borsa de les famílies.
 Integració monetària → entrada inversors no residents.
 Desenvolupament de les institucions d’inversió col·lectiva ...

Comprar Previsualizar