Tema 9 - Agnòsia i Alteracions Visuoespacials i Visuoconstructives (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 9
Subido por

Descripción

Apunts tema 9 - Roser Pueyo

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 9: AGNÒSIA I ALTERACIONS VISUOESPACIALS I VISUOCONSTRUCTIVES Dels cinc sentits, trobarem problemes auditius quan estigui afectat el lòbul temporal (agnòsies auditives), problemes de tacte quan hi hagi afectació del lòbul parietal, i problemes visuals quan estigui danyat el lòbul occipital (agnòsies visuals). 9.1.
TIPUS D’AGNÒSIES I AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA: L’agnòsia és un trastorn del reconeixement d’un estímul amb absència d’un trastorn sensorial/perceptiu, del llenguatge o de l’intel·lecte, i associat a diferents modalitats sensorials. Per tant, podem tenir agnòsies visuals, tàctils, olfactives, auditives i gustatives, per bé que les que més s’avaluen a nivell clínic són les visuals i auditives. Hi ha diversos nivells d’integració de la informació: 1. Percepció de l’estímul (àrees primàries): la persona veu l’estímul o el percep. 2. Reconeixement de les característiques de l’objecte, però no de l’objecte (àrees secundàries): la persona pot descriure les característiques de l’objecte, però encara no el reconeix ni el pot identificar. 3. Reconeixement de l’objecte (àrees associatives): finalment l’associarem amb algun estímul que ja coneixem, és a dir, la percepció s’enganxa amb la percepció que tenim del món (memòria). Les agnòsies es donen per lesions en àrees secundàries i associatives, de manera que mai són degudes a lesions d’àrees primàries. Quan fallen les connexions en àrees associatives es produeix una agnòsia. Lesions en àrees primàries visuals, per exemple, donarien lloc a una ceguera cortical, mai a una agnòsia. 9.1.1. AGNÒSIA VISUAL: Les agnòsies del camp visual són les més estudiades. Hi ha dues vies que poden quedar afectades: • Via dorsal/alta o de l’on (via visuoespacial): reconeixement de l’objecte en l’espai. Va de l’occipital cap al parietal. Ens dóna informació de l’espai, la posició dels objectes, el moviment i la profunditat, per tant, és bàsica per l’execució visuomotora i la percepció visuoespacial. És una via ràpida perquè hi ha menys sinapsis que en la ventral (això explica per què, per exemple, quan anem amb cotxe i quelcom es creua, som capaços de veure per on passa però no de què es tracta). • Via ventral/baixa o del què (via visuoperceptiva): reconeixement de l’objecte. Va de l’occipital cap al temporal inferior. Ens dóna informació de la forma, el color, les cares, etc. permetent el reconeixement dels objectes. És una via més lenta que la dorsal, perquè hi ha moltes més neurones i processos. La seva lesió és la que produeix les agnòsies visuals, sobretot i principalment, si l’afectació és bilateral, però si és dreta, també pot produir agnòsia. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Segons les etapes perceptives (nivells d’integració de la informació), tindrem dos tipus d’agnòsia visual*: • Agnòsia aperceptiva: el problema es troba en la percepció. La informació que entra sobre l’estímul no és percebuda, i per tant la persona té la sensació que hi ha alguna cosa, però no sap què és i, inclús, pot tenir una percepció distorsionada. Així doncs (al tractar-se d’agnòsia), les àrees visuals primàries estan preservades, però la informació visual no s’integra per tal de ser capaços de reconèixer l’objecte. En agnòsies aperceptives la persona hi veu però no percep correctament, per això si se li demana que copiï un element (ex: clau) ho farà malament, ni podrà relacionar dos objectes iguals. Són conscients que tenen la percepció malament però no poden “defensar” el seu error. • Agnòsia associativa: la percepció és correcta, però falla el reconeixement, és a dir, l’últim estadi del reconeixement (associar la percepció al record de l’objecte). La informació visual està integrada, de manera que si es demana copiar un objecte ho podrà fer, i si es demana que s’aparellin dos objectes iguals també, però la persona no serà capaç de descriure l’objecte, atès que la informació que percep de l’objecte i el record de què és aquest (el significat de l’estímul), no estan connectades. Per tant, podrà dibuixar perfectament la clau, però no entén que això que veu és una clau. * La classificació aperceptiva/associativa s’aplica també a altres tipus d’agnòsies (com les auditives), però fa referència primordialment a les visuals. Hi ha diferents tipus d’agnòsia visual segons els estímuls que costa de percebre, tot i que normalment una persona amb un d’aquests tipus, presenti agnòsia en d’altres, donant-se combinacions: - Agnòsia visual per objectes: la persona no pot reconèixer objectes, però no en tots els casos de presentació, generalment si es presenten fotografiats o dibuixats, i sempre si es presenten diferents objectes superposats. En casos greus, no reconeixen objectes reals (com ara en Alzheimer avançat). Per tant, hi ha una gradació, des de casos lleus en què l’absència de reconeixement només es dóna en superposició, a casos moderats en què costa el reconeixement d’objectes dibuixats i fotografiats, asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com a greus en què no es reconeixen els objectes reals. La manera d’avaluar-la doncs, seria per exemple utilitzant tests amb imatges d’objectes superposats, com el Test de Figures Sobreposades de Poppelreuter. Esquema general (no categòric): - Agnòsia visual per objectes lleu: no reconeix objectes superposats. - A.V.P.O moderada: no reconeix objectes superposats ni dibuixats. - A.V.P.O greu: no reconeix objectes superposats, dibuixats ni reals. - Prosopagnòsia: la persona generalment percep però no pot reconèixer cares (podria dir que és una cara, que és la cara d’una dona i que està contenta, però no sap qui és per molt que la conegui), és a dir, la percepció no s’enllaça amb el reconeixement (prosopagnòsia associativa). En altres casos més greus, no pot percebre les cares (prosopagnòsia aperceptiva), però no és l’habitual. Per altres pistes sí que poden arribar a reconèixer la persona, com ara la seva veu, la seva roba, la forma en què camina, etc. però no per la seva cara. Per això en la pràctica real és una afectació que es pot manejar bastant bé. Moltes vegades no es poden reconèixer ni en el mirall. En el cas de l’aperceptiva, l’afectació es dóna al temporal posterior, tant posterior que pot arribar a presentar problemes visuals per afectació de l’orbital, i l’associativa a l’anterior. Si a la persona amb prosopagnòsia típica (associativa) se li passa el test Facial Recognition de Benton (cara d’una persona model, i buscar la mateixa cara en una o diverses opcions donades), la persona ho farà bé, perquè no tindrà problemes perceptius, fet que farà de la prova útil pels casos de prosopagnòsia aperceptiva. El que hauríem de fer és agafar fotografies de personatges que pel seu context cultural i rellevància, hagi de conèixer sí o sí, però que no reconeixerà. - Agnòsia topogràfica: similar a la prosopagnòsia associativa, ja que es troba en àrees molt properes. També n’hi ha de dos tipus, associativa i aperceptiva, sent més comuna la primera. En aquest cas però, el que no reconeixen són els llocs. La més comuna (associativa) fa que la persona vegi els elements que té la plaça, percebi correctament, però no sigui capaç de reconèixer el lloc, per molt que el conegui. Per tant presenta molts problemes per orientar-se en funció de la rellevància dels edificis. - Acromatòpsia (agnòsia aperceptiva pels colors) i agnòsia cromàtica (agnòsia associativa pels colors): a. Acromatòpsia: les persones perceben el món en blanc i negre, i en escala de grisos (no perceben els colors). En principi no sembla molt invalidant, però els relats de gent acromatòpsica mostren que sí que els ho sembla per diferents motius. S’utilitza la mateixa imatge típica que per la detecció del daltonisme, i no són capaços de veure el 74 amagat. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com b. Agnòsia cromàtica: la persona té una percepció normal dels colors, i per tant pot dir el nombre de colors diferents que observa, però no pot dir quin color veu perquè no els reconeix, per tant sí que podria veure el 74 amagat a la làmina. Per avaluar-la podem recórrer a tasques de denominació (presentant molts colors i demanant que ens diguin el seu nom) i a tasques d’assignació (demanem que, dels que té davant, ens assenyali el color blau, per exemple). Per tant, per discriminar entre ambdues podem recórrer a la tasca de daltonisme (si la persona és acromatòpsica no podrà reconèixer el 74 amagat). - Alèxia agnòsica o pura: és una de les alèxies amb major capacitat de recuperació. La persona té una lesió a l’occipital esquerre, generalment per un infart de l’artèria cerebral posterior esquerra. La persona és capaç de relacionar una determinada lletra amb un fonema (per tant, pot escriure, àrea 39 intacte), però a l’hora de llegir, la informació visual no arriba al gir angular esquerre degut a la lesió que ho impedeix, tant des de la part esquerre com de la dreta. Per tant no pot reconèixer les lletres ni llegir per la via habitual. Per poder-ho fer, la persona pot recórrer al reconeixement per informació tàctil de lletres amb relleu (informació somatosensorial que va al parietal, i pot anar a l’àrea 39 passant pel cos callós). D’igual manera, també ho podríem fer “escrivint-los” les lletres a la mà amb les nostres mans. En alguns casos, si les lletres es presenten en moviment, la informació passa per llocs més anteriors, permeten que arribi a la 39 pel cos callós situat més endavant. Se sol presentar sovint amb l’agnòsia cromàtica, per la proximitat de les àrees implicades. 9.1.2. AGNÒSIA AUDITIVA: La lesió es trobarà en àrees secundàries i associatives auditives (del temporal). El més habitual respecte les agnòsies auditives és que la persona presenti problemes en tots els tres tipus: - Agnòsia auditiva per sons: les persones tenen problemes per reconèixer qualsevol tipus de sons/sorolls de l’ambient (ex: si escolten una moto pel carrer, no sabran que es tracta d’una moto). - Agnòsia verbal pura o sordesa verbal pura: la persona té problemes per reconèixer el llenguatge i entendre’l; d’entrada no té una afàsia (no té problemes en les àrees del llenguatge), però quan li parles, el que li dius no li arriba a la part del cervell que ho transforma en un significat. És com una espècie de sordesa pel llenguatge. Escolta els sons de la parla però no pot entendre el seu significat. La informació auditiva no arriba a les àrees del llenguatge, i per tant hi ha un problema en el canal de connexió entre àrees auditives i àrees del llenguatge. La persona pot parlar perquè les àrees del llenguatge estan bé, i si llegeix també entén el què llegeix perquè la informació seria d’input visual. Així doncs, es podria confondre amb una afàsia de Wernicke (comprensió). asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Tots els sons que no siguin llenguatge (el telèfon, els cotxes, el timbre de la porta) els identificarà. - Amúsia: la persona té problemes en el reconeixement de la música. En amúsia aperceptiva es tenen problemes per comprendre que el què “es percep” és música i no llenguatge o sons random, i en amúsia associativa la persona sap que es tracta de música però no podria, per exemple, identificar una cançó. 9.1.3. AGNÒSIA SOMATOSENSORIAL: En aquest cas, les lesions es trobaran en les àrees somatosensorials (al parietal). Tipus: - - - Agnòsia tàctil: l’agnòsia somatosensorial més habitual. No es tracta d’un problema molt invalidant. La persona no pot reconèixer que el que toca és un determinat objecte concret (ex: si toca un micròfon, no podria reconèixer que ho és). No és molt invalidant perquè aquest tipus de reconeixement tampoc és ni molt utilitzat ni molt eficaç en la gent sense agnòsia. Si es dóna a l’hemisferi esquerre, no podrà reconèixer amb la mà dreta, si es dóna a l’hemisferi dret, no podrà amb l’esquerre. Per avaluar-la s’hauria de realitzar amb els ulls tancats per evitar el reconeixement visual. Agnòsia digital: la persona té una lesió al gir angular esquerre (àrea 39) que fa que no reconegui els dits, si li toquen el dit índex, és incapaç de saber que li estan tocant aquest. No té molta rellevància clínica. No sap dir quin és el dit gros, petit, etc. ni sap els noms ni tampoc te’ls sap senyalar, tant amb els dits propis o amb els d’una fotografia. Desorientació dreta-esquerra: la persona té també una lesió al gir angular esquerre, però presenta dificultats per distingir la dreta i l’esquerra. - Síndrome de Gerstmann: la lesió en el gir angular esquerre (39 de Brodmann) li produeix a la persona agnòsia digital, desorientació dreta-esquerra, agràfia i acalcúlia. 9.2.
ALTERACIONS VISUOESPACIALS I VISUOCONSTRUCTIVES, I LA SEVA AVALUACIÓ Les alteracions visuoespacials i visuoconstructives es donen per una afectació de la via alta/dorsal, del parietal posterior. Si es percep malament l’espai (alteracions visuoespacials), el més probable és que això pugui conduir també a alteracions visuoconstructives. 9.2.1. ALTERACIONS VISUOESPACIALS: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Es tracta d’alteracions en el reconeixement dels objectes en l’espai, de la posició dels objectes, el moviment i la profunditat. Una afectació visuoespacial parietal bilateral molt greu és la síndrome de Balint, en què la persona presenta: - Apràxia ocular o oculomotora: implica un trastorn en què es tenen dificultats per rastrejar la informació visual, i la fixació voluntària en un estímul concret. Això significa que per exemple, a l’anar a comprar al supermercat, li costaria buscar el producte desitjat i fixar-s’hi. No només està present en aquesta síndrome, però cal tenir-la en compte clínicament. Els ulls tenen un moviment bastant constant. - Simultagnòsia: dificultats per reconèixer múltiples elements d’una mateixa escena visual. Hi ha una restricció espacial de l’atenció; costa canviar el focus, de manera que per exemple, només podria veure simultàniament una part de la gent de la classe, i no la totalitat. També es pot donar en altres patologies, com ara en persones amb paràlisi cerebral. - Atàxia òptica: no es poden coordinar els moviments en funció a la posició dels estímuls visuals, és a dir, per exemple, que la persona no podria agafar una cosa que té a davant. Per tant no es mesuren bé les distàncies (té problemes per guiar visualment la mà per arribar a un objecte). La síndrome en sí és molt poc habitual, però és important conèixer els tres símptomes pel fet que es donen en altres alteracions i trastorns. Per tal d’avaluar aquest tipus d’alteracions s’utilitzen diversos tests com ara: • Tests dels rellotges de Luria: es demana a la persona que indiqui l’hora que es mostra a partir de les agulles del rellotge. Si es té una alteració visuoespacial s’és incapaç de llegir l’hora analògica, errant en el test. És una prova molt utilitzada en el cas de l’Alzheimer, però per a les alteracions visuoespacials s’utilitzen proves més sensibles com les de Benton. • Judgement of Line Orientation de Benton: la persona observa dues línies i ha d’identificar l’orientació en què es troben. Amb alteració visuoespacial es realitza erròniament. • Visual Form Discrimination de Benton: s’ha d’identificar amb quines figures coincideix el model. Mesura la integritat de la via alta parietal (alteracions visuoespacials), però també la via baixa per la identificació de formes. 9.2.2. ALTERACIONS VISUOCONSTRUCTIVES: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Impliquen la construcció de coses. Pot ser dibuixar, copiar un model, etc. També hi ha proves tridimensionals que impliquen construccions a l’espai. Per avaluar-les es parteix de tests com: • Prova dels Cubs del WAIS. • Figura Complexa de Rey. Per bé que les alteracions visuoconstructives poden i solen dependre dels problemes de percepció de l’espai (lesions al parietal dret), també es poden donar per problemes d’anàlisi de l’estímul i pèrdua de detalls (lesions hemisferi esquerre) i per problemes executius d’organització de les tasques (lesió prefrontal). Que no s’explicarien doncs, per lesions de la via dorsal. El Test de Barcelona és un test dissenyat per un neuròleg de la conducta (no neuropsicòleg) català que ha unit diversos tests demostrats eficaços i els ha ajuntat en una sola bateria. Permet avaluar moltes alteracions, entre elles les alteracions visuoconstructives. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com ...