1. Context de la TV contemporània ACTUALIZADO (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 3º curso
Asignatura Teoria i Anàlisi de la TV
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 5
Subido por

Descripción

Profesora: Belén Monclús

Vista previa del texto

Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 1. CONTEXT DE LA TV CONTEMPORÀNIA ASPECTES TECNOLÒGICS - - Etapes de la història de la televisió:  Paleotelevisió (naixement – 80’s): o Quan va aparèixer el nou mitjà, a Europa es va suposar que havia de ser un mitjà monopolitzat  per això és un bé i un servei públic.
o A USA va aparèixer com un negoci més, primer lligat a les empreses de telecomunicacions, però sempre privat.
o A la dècada dels 80’ s’acaba l’època de la paleotelevisió amb l’aparició de les privades o Els productes televisius tenien un cost molt alt i va suposar una crisi en el mitjà televisiu.
o A nivell tecnològic, la TV és analògica, pública i monocanal (només canals públics i autonòmics).
 Neotelevisió (1980-2000 / 1980-1995 E.Prado): o La ruptura del monopoli públic incideix en el començament d’aquesta època.
o Degut a la crisi econòmica (a USA el producte de ficció és molt car) es busca fer productes més econòmics  inici de l’info-show.
o Tecnologia analògica, però a diferència de la paleotelevisió, a Europa hi ha públiques, privades (TV comercial) i multicanal.
o Diferència entre la Public Broadcasting Service (TV pública americana) i TVE  a Europa, la pública competeixen amb les privades per l’audiència.
o A partir dels 80’ entren els canals per satèl·lit (Canal+), però encara és molt transitori i a España no es nota del tot la migració de l’analògic al digital o Totes tenen finançament per ser pública i per fer publicitat excepte la TV britànica  la BBC es crea sense publicitat o Tecnològicament, la TV també és analògica, però a Europa és multicanal, pública i privada  anterior a la TDT, l’aparició del satèl·lit ja fa conscient la immigració d’aquest canvi.
 Postelevisió / transtelevisió (2000-... / 1995 – 2005 E.Prado): o TDT o Es caracteritza per ser multicanal, comercial, digital (canvi de l’hàbit de consum).
o Continuem veient el que la TV ens proporciona però podem fer un canvi de plataforma i veure el que volem, per on volem, i quan volem (consum asincrònic).
o Els canals de TV deixen de tenir el control sobre l’espectador  són una cascada de programes i l’espectador escull el que li agrada i el moment en què el vol veure  stock   Personal TV (2005-2010 E.Prado) Egocasting (2010-... E.Prado) podem tenir els productes en línia La ràdio i la televisió es troben en un procés de transició per adaptar-se a les noves tecnologies.
Amb aquestes dues etapes s’observa la hibridació de mitjans, però el producte no està en stock  en tenim per donar i vendre, sense limitacions Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 TRANSICIÓ ANALÒGIC / DIGITAL Societat Industrial Societat de la Informació Tecnologia Analògica Tecnologia Digital Paleotelevisió Neotelevisió Neotelevisió Postelevisió PALEOTELEVISIÓ NEOTELEVISIÓ POSTELEVISIÓ - SOCIETAT TECNOLOGIA Industrial Analògica TRANSICIÓ De la Informació Digital Tecnologia analògica  número limitat de canals i cobertura fronteritzables Tecnologia digital  Número il·limitat de canals, universalització de les cobertures i innovacions tecnològiques INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES - Noves plataformes de distribució: El senyal pot ser difós de sis maneres diferents: AVANTATGES INCONVENIENTS Satèl·lit Cable TDT           Ràpid desplegament Cobertura immediata Empaquetaments de l’oferta Gran ample de banda Canal de retorn intrínsec Localització de continguts Empaquetaments de l’oferta.
Cobertura universal Localització dels continguts (TV de proximitat) Més canals    No permet localització No incorpora canal de retorn intrínsec Zones d’ombra (el satèl·lit no es gira del tot o no)  Alt cost d’instal·lació (o de digitalització)    Alt cost de la digitalització No incorpora canal de retorn intrínsec* No més oferta Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 3G / 4G      IPTV    Internet (continguts  televisius  concebuts  EXCLUSIVAMENT per internet) Mobilitat Àmplia cobertura Canal de retorn   Gran ample de banda  Canal de retorn intrínsec Localització de continguts Universalització (xarxa ja estesa) Empaquetaments de l’oferta Cobertura immediata  Canal de retorn intrínsec  Empaquetament de l’oferta Cost del servei Orientació al mercat Alt cost de digitalització Necessitat d’alfabetització mediàtica de l’usuari (els avis no s’han adaptat) Ample de banda disponible Canal intrínsec: Un canal interactiu bidireccional. Permet la comunicació entre el servidor i el consumidor del canal interactiu  EX: un canal de borsa el qual amb el comandament de la TV pots seleccionar i canviar al teu gust el producte.
Canal de Retorn: Només existeix si hi ha interactivitat tecnològica. La via de retorn pot ser:   Intrínsec: El sistema mateix pot habilitar-la amb els seus propis recursos. Ho són les plataformes de Cable, Telèfon i Connexions sense fils.
Extrínsec: Quan l’essència del sistema en la seva configuració ordinària no ho permet i necessita recórrer a un altre aparell per tenir-ho. Ho són el Satèl·lit i TDT.
IPTV (Internet Protocol Television): Difusió de programes de TV mitjançant gran ample de banda utilitzant els protocols IP de transmissió que es necessita per internet. Generat per professionals. Funciona amb l’ADSL..
- Noves tècniques de tractament del senyal:  Compressió: Suprimir la informació irrellevant i quedar-se solament amb la informació necessària per convertir la senyal en imatge i audio.
 Multiplexació: Intercalar per un mateix canal més d’una senyal. Permet oferir més quantitat de canals per un mateix espai de canal.
CONVERGÈNCIA - - La convergència no és un estadi, és un procés. És un fenomen canviant.
Depèn de les innovacions tecnològiques que fan que el mitjà evolucioni  igual que les lleis, la societat, el mercat, etc.
Televisió sense fronteres: servia per la paleotelevisió i per la neotelevisió.
 Per la postelevisió van haver de fer una nova regulació perquè els medis havien evolucionat tant que la anterior es va quedar curta.
La TV ha estat sempre el principal referent informatiu. Però al mercat britànic, a diferents target, el referent informatiu és Internet. La funció social del medi també ha estat evolucionant.
El rol que juga la societat és molt important per la TV  la gent s’informa amb la TV, tot i que a USA hi ha varis targets que ja s’informen per Internet.
A nivell regulatori també afecta  s’ha d’anar adaptant a les noves innovacions tecnològiques que van apareixent i fent-se lloc al mercat.
Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 - Sectors industrials convergents: Informàtica Audiovisual - Telecomunicacions Etapes de la convergència: 1. Tecnologies i plataformes de xarxa 2. Aliances i fusions a la indústria 3. Mercats i serveis 4. Política i reglamentació Més enllà d’aquestes 4 etapes, el que realment determina la convergència és l’economia  IT’S THE ECONOMY, STUPID! INTEGRACIÓ CROSS-MEDIA - - Implica medis convergents, mitjans integrats, multiplataforma multimèdia  cap d’aquestes paraules és sinònima de crossmedia, però en formen part Per a que es consideri cross-media, ha de complir els següents requisits:  Implica a més d’un mitjà  El contingut generat és accessible a través de dispositius diversos.
 El nexe d’unió de la utilització multidispositiu és un mateix tema/història/missatge (no necessàriament un mateix contingut).
COPE = Create Once, Publish Everywhere  la importància de la marca és el que mou EX: La Voz  concurs televisiu que ara té una revista, un llibre, CDs i un joc per a la Wii Transmedia: Un mateix contingut d’una idea per diferents suports.
Crossmedia: Molts continguts sobre una mateixa idea.
Nous interrogants:  On són els límits de la TV?  Tota peça audiovisual disponibles a les xarxes és TV?  El vídeo a al carta i altres modalitats de consum en stock són TV?  Qualsevol producte audiovisual distribuït amb periodicitat?  Tot aquell col·locat en una graella i en un flux continu de programació? Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 CANVIS REGULATORIS ORIGEN DELS CANVIS REGULATORIS - Pressió social:  Grups socials que reclamen accés als mitjans  Grups nacionals que reclamen el reflex mediàtic de la descentralització de l’Estat (tret exclusiu espanyol) - Pressió econòmica:  Constitució de grups multimèdia com a sortida a la crisi de la premsa  Camp verge per a la generació de valor: o 2008: 5.068 milions d’euros o 2010: 4.015 milions d’euros ingressos obtinguts pels operadors de TV a Espanya o 2012: 3.412 milions d’euros  Interessos dels grups multinacionals per nous mercats - Pressió política:  Pressió de l’oposició com a contrapoder als mitjans governamentalitzats  Característica de los paises del sur de Europa (Portugal, España i Itàlia, ja que van ser dictadures)  España és l’únic país sense un òrgan regulador independent (alternança segons el partit polític al poder en cada moment) LA INFLUÈNCIA SUPRANACIONAL - Normatives:  Nivell internacional  Nivell estatal/central  Nivell autonòmic/regional  Nivell local - Directives europees:  Televisió sense Fronteres (DTVSF 89/552/CE, 97/36/CE, 2004/C102/02 i 2007/65/CE)  Directiva de Servicios de Comunicación Audiovisual (2010/13/UE)  La regulació del pluralisme i la concentració de mitjans de comunicació  La promoció de les cultures i les llengües  La regulació i prestació del servei públic de radiotelevisió Són responsabilitat majoritàriament nacional (dels Estats centrals i de les diferents tipus d’administració regional i local: autonomies, länder, federacions).
Tot i que la llei no permet talls publicitaris de més de 12 minuts, s’arriben a fer-ne de fins a 15  no es pot penalitzar ja que no hi ha cap òrgan regulador Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 LÒGICA REGULATORIA - + localització, + restricció CATALUNYA EUR: Directiva de Servicios de Comunicación Audiovisual (2010/13/UE) ESP: Ley General de la Comunicación Audiovisual (Ley 7/2010) CAT: Llei de la Comunicació Audiovisual (Llei 22/2005) - Cada llei pot ser més dura, però no més fluixa, ja que si fos el cas estaria anant en contra de la llei anterior.
“La darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI coincideixen amb dos grans canvis en les polítiques de comunicació a Europa, ambdues impulsades amb el pretext de les innovacions tecnològiques que propicien dues onades de desregulació” (Prado i Delgado, 2010) - 1ª onada de desregulació: Trencament del monopoli públic de TV (1980-1990)  Ruptura definitiva dels monopolis públics de TV a Europa  Apertura generalitzada de la TV als operadors privats  En general, es configuren sistemes mixtos que tendeixen a l’equilibri en el numero d’operadors de cada titularitat  Es passa d’un sistema regulatori estricte a un sistema regulatori tou/laxe  Aparició de la Directiva europea de la Televisió sense Fronteres La directiva europea TSF és la pedra angular de la política audiovisual de la Unió Europea. 2 principis bàsics: o o - La lliure circulació de programes televisius europeus en el mercat interior L’obligació de les cadenes de TV de dedicar, sempre que sigui possible, més de la meitat del seu temps d’emissió a bores audiovisuals europees 2ª onada de desregulació: Digitalització (2000-2010)  Substitució de la tecnologia analògica hertziana per la digital  La voluntat política europea era augmentar la diversitat  aprofitar l’augment en la capacitat de transmissió per multiplicar l’oferta de canals en obert i van desestimar per exemple aprofitar l’amplada de banda per presentar serveis interactius amb caràcter universal i/o incloure l’alta definició  Concentració de la propietat  El sistema regulatori es caracteritza per l’autorregulació (autocontrol) o corregulació  Paso a la Directiva europea de Servicios de Comunicación Audiovisual  el pas de l’analògic al digital reclamava una nova regulació La directiva europea SCA és la revisió de la directiva TSF adaptant-se al nou context digital o o Objectiu: Tenir en compte l’evolució tecnològica i comercial del sector audiovisual europeu 2 principis bàsics:  Simplificar la normativa vigent, especialment en matèria de publicitat  Distingir entre serveis lineals (TV tradicional, Internet i Telefonia mòbil) i serveis no lineals (TV i notícies de TV) Ambdós canvis per liberalitzar el mercat volien oferir més oferta i pluralitat però cap ho ha aconseguit.
Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 Programes que mai poden portar sponsors:    Noticiaris (excepte magazines) Programes de religió Programes infantils A España no hi ha òrgan regulador perquè no interessa políticament i perquè la societat tampoc ho reclama - Control estricte  Soft governance ELS CANVIS REGULATORIS - - 3 tipus de regulació soft governance:  AUTORREGULACIÓ: Establiment de normes pels MDC i la supervisió d’aquestes normes per parts dels mateixos MDC o pels usuaris: o Té la legitimitat per a la indústria o És més flexible per respondre els canvis del sector o Pot oferir una alternativa a la intervenció de Aquests mateixos avantatges es poden veure com quelcom negatiu o És massa flexible i molt propera a la industria/sector per a oferir una veritable protecció de l’interès públic o EX: USA  CORREGULACIÓ: Terme particularment ambigu. Normalment s’utilitza com un terme genèric per formes cooperatives de regulació que són dissenyades per aconseguir els objectius de l’autoritat pública. Conté elements d’autorregulació així com de la tradicional regulació de l’autoritat pública (ja sigui un òrgan regulador o el propi Estat).
o EX: Alemanya, Gran Bretanya, España, França (la majoria de països)  COMBINACIÓ DE LES DUES Conseqüències dels canvis regulatoris:  Llei del mercat  Màxima audiència  Penetració ràpida  Tirania dels índex d’audiència  Homogeneïtzació de l’oferta  EX: Master Chef – Top Chef // Splash, famosos al agua – Mira quién salta  Aquest ecosistema derivat de la primera onada derivat de la primera onada encara avui dia se conserva, ja que el consum televisiu continua essent majoritàriament a través dels canals generalistes, els quals ofereixen una programació basada en el mateix, provocada per la pressió del share, buscant la màxima audiència degut a la competitivitat de les cadenes.
 Arriscar-se amb continguts nous és molt complicat. Si t’arrisques i no funciona, ràpidament es talla i es passa a una altra cosa.
 Neoregulació (vigents en la desregulació) Homogeneïtzació Saturació publicitària Zàpping Ad-skipping Ad avoidance Contraprogramació Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015       Dins els sistemes mixts (públic i privat) s’han de barallar per la publicitat  obertura del mercat Es va en busca de l’audiència Es busca audiència ràpida  creació de productes fàcils per aconseguir-la Si el programa no funciona, es trenca Les cadenes competeixen entre si amb productes similars per “robar” l’audiència Arriscar-se amb continguts nous no sempre surt a compte ja que si l’arrisques i no funciona es trenca NEO-REGULACIÓ (vigents en la desregulació) - Qüestionament del mass media:  Agents vertebradors de la societat i de l’Estat modern  abans eren elements de referència  Cohesió social i consens  generaven opinió pública i debat social  Reproducció cultural  sobretot la TV i TV3 n’és un exemple paradigmàtic, ja que reforça la identitat  Reforç de la identitat - Aspectes tecnològics i canvis regulatoris:  Innovacions tecnològiques + neoregulació (i desregulació) o Augment exponencial de l’oferta o Canvi en les estratègies programàtiques o Transformació de les formes de consum televisiu o Canvi de rol de la TV a les societats desenvolupades  La TV es troba en un nou ecosistema, on tindrà que reubicar-se (tot i que encara no se sap cap a on) LES QÜOTES - Schlesinger (1997): Les quotes van ser imposades contra l’amenaça de l’americanització Michaelis (2007): Les quoets van ser vistes com un baluard contra la creixent moda d’importacions de programes d’USA i com un mitjà per protegir la identitat cultural europea Les quotes de TV s’introdueixen formalment a nivell europeu a través de la directiva TSF i subseqüentment s’incorpora a les legislacions nacionals dels Estats membres  - Objectiu  crear un mercat únic europeu Quotes sobre la producció, la llengua, la inversió, etc.
Quotes de producció independent  són un dels instruments d’intervenció més importants en els darrers 30 anys de la regulació televisiva  Tipologia: o Independent: L’art. 5 TSF estipula que els operadors haurien de reservar al menys un 10% del seu temps d’emissió o del seu pressupost de programació a continguts de productors independents.
o Regional: una característica particular del sistema britànic. Estableix una major presència de les regions o de la producció regional local en els operadors estatals amb l’objectiu d’aconseguir un equilibri més representatiu dels programes que mostren la diversitat cultural i social de Regne Unit.
Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015 o D’inversió: Només s’apliquen a l’Estat Espanyol. És una obligació pels operadors/cadenes d’invertir un 5% dels seus ingressos de l’any anterior en pel·lícules i llargmetratges europeus, així com en altres obres com documentals i animació.
CLIENTELISME POLÍTIC-MEDIÀTIC - La política sense canvis  clientelisme mediàtic:  “Conjunt d’estratègies per a l’adquisició, el manteniment i l’ampliació del poder polític, per part dels patrons, i estratègies per a ala promoció dels seus interessos, per part dels clients” (Piattoni, 2011)  Atorgament de llicències, regulació sobre concentració de mitjans, politització de la TV pública, despesa publicitària... a canvi de cobertura informativa favorable - Característica estructural:  Llegat de la dictadura  Raons culturals  Tradició democràtica limitada - Clientelisme és la “manera cultural” de fer política i negocis... i és independent de la ideologia No hi ha (ni es creen) incentius per canviar el model La societat civil no pressiona per canviar el model EL CANVI SOCIO-CULTURAL ESTRUCTURA SOCIAL - Augment de la riquesa: Element a tenir en compte dins la societat del consum  com més diners, més desenvolupament i més consum dels diferents mitjans  Augment del consum  necessitats publicitàries o Augment de les tarifes publicitàries o Augment de canals (televisius) publicitaris  Segmentació del consum  lifestlye  Aparició (i possibilitat de finançament) de nous serveis  TV de pagaments  A España la TV continua sent el mitjà de publicitat principal  Integració de la publicitat al contingut o programes - Noves formes d’oci: Hem passat d’un consum basat en el pressupost monetari a un consum basat en el pressupost del temps.
- Accés universal a l’educació:  Escolarització de tota la població i eradicació de l’analfabetisme  Augment de l’edat d’escolarització obligatòria  Democratització de l’accés a la universitat  Alfabetització mediàtica  saber fer ús de les tecnologies - Noves estructures familiars:  Necessitat de reflectir les noves formes de família més enllà de la tradicional: Cristina Martín Martínez – TAT 2014-2015  o Monoparentals o Homosexuals (LGTB en general) Integració dels nous col·lectius “visibles” en la quotidianitat - Augment de la immigració:  Necessitat de reflectir la nova diversitat cultural de la societat o Multiculturalitat en els canals generalistes  Programes específics  Integració en altres programes i reflex informatiu o Creació de canals especialitzats per a aquestes comunitats  Redifusió de canals dels països d’origen  Creació de canals internacionals  Creació de canals específics - Inversió de la piràmide d’edat  L’audiència es concentra en edats d’entre 45 i 75 anys.
 L’esperança de vida de la dona és major que la de l’home.
CULTURA PARTICIPATIVA - TV 2.0 Estratègies invitacionals User Generated Content Periodisme ciutadà Narrative journalist El nou entorn de la xarxa ens porta a plantejar-nos fins a quin punt les xarxes socials i els nous canals de retorn intrínsec ens permeten la presa de decisions.
Tal com Carpentier, l’accés i la interactivitat no comporten la participació, tot i que sí son condicions, però això no ens converteix en prosumers. Per arribar a la participació hauríem d’arribar al co-deciding, en què emissari i televident estiguin en igualtat de condicions.
 3 enfocaments en l’estudi de la participació de l’audiència a la TV: o Perspectiva crítica o Participació = Col·laboració o Participació com a estratègia de màrqueting  [AIP Model (Carpentier, 2012)]  crowfunding exemple de participació ...