Cavitat peritoneal (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 24/06/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

La cavitat peritoneal 1. Límits - Superior: Múscul diafragma (separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal) - Inferior: Fons de sac de Douglas - Anterolateral: Paret abdominal anterior (muscular) - Posterior: Peritoneu parietal posterior (paret posterior) 2. Contingut - Òrgans digestius - Òrgans genito-urinaris 3. Parts Abdomino-pelviana (pla estret superior de la pelvis) - Cavitat abdominal: més alta, just per sota el diafragma.
- Cavitat pelviana: la que segueix. Situada dins la pelvis òssia.
La cavitat peritoneal acaba dins l’os.
Parets abdominals: - Paret abdominal anterior - Parets laterals - Paret abdominal posterior a) b) c) d) e) Capa fibrosa/greixosa Epipló major. El primer que veiem quan aixequem la pell.
Marc del còlon i al mig l’intestí prim.
Mesenteri (capa que l’uneix a la paret posterior, l’intestí prim) Mesocòlon: doble capa de greix que uneix l’intestí al peritoneu parietal posterior.
Vísceres: pàncrees, duodè, còlon ascendent i còlon descendent. Són retroperitoneals secundaris; en el desenvolupament inicial el tub és el recte i està agafat a la paret posterior pel mesenteri.
L’uneix una fàscia, no estan lliures.
Pelvis vertadera: O pelvis menor. Final de a cavitat peritoneal. Bufeta urinària + vagina + recte. Des del fons de sac de Douglas.
Entre el final del peritoneu fins al múscul diafragma pelvià. Per sota el perineu.
Pelvis falsa: O pelvis major. És més cranial. És la pelvis òssia.
Capes laterals de les parets abdominals: - Pell, t. Subcutani (fàscia superficial i greix) - Fàscia profunda - Músculs o Recte anterior - o Oblic major o Oblic menor o Transvers Fàscia transversal Greix preperitoneal Peritoneu parietal 4. Músculs de la paret abdominal Múscul Recte anterior Origen Pubis Inserció Costelles, apèndix xifoide Oblic major Costelles Cresta ilíaca, línia alba Oblic menor Cresta ilíaca, lligament inguinal, fàscia toracolumbar Costelles, fàscia lumbar, lligament inguinal, cresta ilíaca Apèndix xifoides, línia alba, pubis Transvers Apèndix xifoides, línia alba, pubis Acció Flexió columna, pressiona par4et abdominal Bilat com recte anteior.
Unilat flexió lateral de columna Igual o oblic major Comprimeix abdomen 5. Peritoneu 5.1. Concepte. Funcions Membrana serosa que entapissa les parets de la cavitat abdomino-pelviana i envolta de manera completa o parcial les vísceres.
Funcions: - Posició òrgans - Separació - Reabsorció de líquid - Funció immunitària - Reserva de greix 5.2. Constitució - Peritoneu parietal o Anterior o Posterior o Superior o Inferior - Peritoneu visceral 5.2.1. Peritoneu parietal anterior Fàscia transversalis No és llis Per sobre del melic: lligament falciforme del fetge Per sota del melic: plecs umbilicals 5.2.2. Peritoneu parietal posterior Espai retroperitoneal: espai entre el peritoneu parietal posterior i la paret abdominal posterior. Darrere està l’espai retroperitoneal.
Meso: - Mesenteri (jejú, ili) - Mesocòlon transvers - Mesocòlon sigmoide - Meso apèndix 5.2.3. Peritoneu parietal superior Diafragma.
Subperitoneal o infraperitoneal  entre el dinal del peritoneu i el diafragma.
- 5.2.4. Peritoneu parietal inferior Espai infraperitoneal o Vísceres pelvianes: ovaris, úter, bufeta...
Fons de sac o Douglas (homes i dones) o Vesico-uterí (només dones) 5.2.5. Peritoneu visceral Envolcalla les vísceres.
Serosa que envolta les vísceres abdominals constituint la seva coberta externa. Realment és la mateixa capa del peritoneu parietal que es desdobla i passa a recobrir les vísceres.
6. Plecs peritoneals *Cavitat peritoneal: cavitat situada entre les dues fulles peritoneals. Tancada excepte en el sexe femení.
Té líquid peritoneal: secreció. Funció: lubrificar superfícies, facilita moviments.
- - - Els mesos o Peritoneu parietal posterior – peritoneu visceral o Vasos i nervis que van a la víscera o Mesenteri (jejú, ili), mesocòlon transvers, mesocòlon sigmoide, meso apèndix.
Els epiplons o oments: Greix, protecció, moviment (major i menor (el que va entre l’estómac i el fetge. Lligament hepato-gàstic)) o Peritoneu visceral estómac – peritoneu visceral o Vasos i nervis o Epipló u oment menor: estómac – fetge o Epipló u oment major: estómac – còlon transvers, símfisi púbica Els lligaments: uneixen peritoneu visceral de dues vísceres o visceral – parietal.
o Pot tenir vasos i nervis. Funció de sosten.
o Fetge  Lligament falciforme  Lligament coronari (fetge – diafragma)  Lligament rodó (fetge – melic) o o o o Diafragma  Lligament gastrofrènic  Lligament frenoesplènic Estómac  Lligament gastroesplènic Úter  Lligament ample (subjecta l’úter) Bufeta urinària  Lligaments de la bufeta d’orina 7. Espais peritoneals - Espai intraperitoneal - Espai extraperitoneal o Retroperitoneal o Infraperitoneal o Preperitoneal 7.1. Espai infraperitoneal Espai per sota del peritoneu. Hi ha vísceres digestives, genitals i urinàries.
- Vísceres pelvianes es disposen en tres compartiments o Posterior  Recte o Mig  Úter  Trompes de Fal·lòpi  Vesícules seminals  Conductes deferents o Anterior  Bufeta  Uretra 7.2. Espai intraperitoenal Mesocòlon transvers: divideix la cavitat peritoneal en: - Compartiment supramesocòlic: Esòfag abdominal, estómac, fetge, 1a porció del duodè, melsa.
o Epipló major i menor, lligament gastroesplènic i esplenorenal.
- Compartiment inframesocòlic: Anses intestinals del còlon transvers, intestí prim, còlon sigmoide, còlon ascendent, còlon descendent o Solcs: paracòlics dret i esquerra o Dret: recés hepato renal i la bossa omental Bossa omental: espai rere estómac i còlon. Els espais són per col·locar i distribuir. Hi veuré el pàncrees (tallo l’epipló i rere hi ha la bursa omentalis) Transcavitat dels epiplons.
...