TEMA 3 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Psicologia Social i del Consum
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 ESTEREOTIPS I PREJUDICIS - Actitud: no és el mateix que conducta. Una actitud és una valoració respecte alguna cosa. — Una resposta avaluativa.
- Existeixen diferents graus d’intensitat vers un objecte.
- Avaluació més o menys intensa i favorable cap a un objecte d’actitud. Força/direcció positiva, negativa o neutre (també pot haver no actitud) cap a una cosa. Persona o aspecte del món social.
• ESTEREOTIP: Idea que es té sobre un col·lectiu o conjunt de persones. Pot ser una idea conjunta. (Ex: “Els alemanys són treballadors”: no ho hem vist directament, és una idea, és el que es parla.) — [IDEA] • PREJUDICI: Quan aquesta idea porta una càrrega emocional. [IDEA+CÀRREGA EMOCIONAL] COM ES FORMEN LES ACTITUDS? QUINA FUNCIÓ TENEN? • Les actituds s’aprenen i es desenvolupen d’acord amb l’avaluació de: - Allò que coneixem.
- Allò que sentim.
- De la manera com ens comportem.
• 3 dimensions en tota actitud, però no es donen de manera proporcional. Les actituds comporten respostes actitudinals.
1. Dimensió cognitiva — pensament 2. Dimensió afectiva — sentiment 3. Dimensió conductual — conducta FUNCIONS DE LES ACTITUDS - Funció instrumental, adaptativa o utilitària: Ens orienten cap a determinades interaccions - amb els objectes.
Funció expressiva de conviccions, relacions significatives: Ens permeten definir-nos i autoexpressar-nos Funció defensiva: Ens protegeixen de conèixer veritats desagradables.
Ens ofereixen l’oportunitat d’un coneixement.
Permeten aplicar el principi d’economia (Donant consistència als estímuls que ens envolten).
Ens serveixen per estalviar temps i pensament.
14 MESURA DE LES ACTITUDS - Actitud = conducta? De vegades sí, de vegades no. Pot haver una relació que no té perquè ser coherent.
Interinfluències • Pressions situacionals: normes, imprevistos, etc. (Ex: no bec vi, però em conviden a fer un brindis i bec).
- MÉS pressió —> MENYS correspondència entre actituds i conductes.
- MÉS llibertat —> MÉS correspondència entre actituds i conductes.
• Pressió temporal: (Ex: M’agrada molt un cotxe, però m’ho haig de pensar. Ens diuen que demà augmentarà el preu: la pressió fa que canviï la meva actitud).
• Automonitorització (autovigilància): És inversament proporcional a la relació A-C. Com nosaltres ens presentem davant d’una situació determinada, podem comportar-nos d’acord amb allò que és predominant en aquella situació, o bé comportar-nos independentment del que seria normal.
- BAIXA automonitorització —> MOLTA correspondència entre actituds i conductes.
- ALTA montorització —> persones camaleòniques —> actuen segons el que seria convenient en cada situació. POCA correspondència entre actituds i conductes (es pensa d’una manera i s’actua d’una altra).
REFLEXIÓ Creieu que les persones neixen amb unes actituds o les aprenen al llarg del cicle vital? - Factors genètics —> Influencien.
- Experiència i aprenentatge social: • Interacció amb l’objecte d’actitud — (Ex: He tingut un cotxe i m’ha anat bé o malament).
• Interacció dels altres amb l’objecte d’actitud — (Ex: El meu germà ha tingut un cotxe i li ha anat bé o malament).
• Rebre informació dels altres.
• Aprenentatge que inclou coneixements, emocions i comportaments.
CANVI DE LES ACTITUDS • • • • Teoria de la persuasió.
Teoria de la reactància psicològica.
Teoria de la dissonància cognitiva.
Teoria de l’equilibri cognitiu.
15 1) TEORIA DE LA PERSUASIÓ - Esforços per modificar les actituds dels altres.
- 2 enfocaments: 1) Tradicional (Escola de Yale) — Característiques de com persuadim, del QUI diu, QUÈ a QUI, QUAN.
• Comunicador: Algunes de les característiques importants: - Són més persuasius els experts.
- Són més persuasius els atractius. (Semblança entre el comunicador i el públic, i atractiu).
- Són més persuasius els que parlen una mica ràpid.
• Missatge - Són més persuasius els missatges que no semblen que volen modificar les actituds.
- Davant del públic hostil (difícil), és més persuasiu plantejar les dues cares.
- Són més persuasius els missatges que evoquen emocions fortes (aspectes emocionals).
Però s’ha de vigilar amb la por perquè massa por pot distreure l’atenció del missatge.
- Contingut del missatge: • Efecte de primacia: La informació que es presenta primer és la que influeix més i es recorda millor.
• Efecte de recència: La informació que es presenta al final té un efecte major. — Si les dos informacions es presenten seguidament, la primera es recorda millor. Si hi ha un lapse de temps entre els 2 missatges, la informació que millor es recorda és l’última.
• Efecte dorment: La persuasió augmenta amb el temps al no recordar una senyal que feia descartar el missatge. — Quan al principi no sembla tenir efecte el missatge, però amb el temps recordes una cosa clau — Campanya Obama: YES, WE CAN.
• Audiència - Les persones són més fàcils de persuadir si es distreuen amb un esdeveniment.
- Són més fàcils de persuadir les persones amb una baixa autoestima.
- Biaix de disconformitat: Les opinions prèvies incideixen en la possibilitat de persuadir donat que la nova informació es sotmet a un major anàlisi.
- Efecte de la 3a persona: La majoria de les persones creuen que són menys influenciables que la resta.
2) Cognitiu — Hi ha processos cognitius que intervenen en la persuasió.
- Interès pels processos que expliquen la persuasió (No per l’argument) Perquè es dona la persuasió? El de la ruta central (Discurs molt elevat) - Model Probabilístic El de la ruta perifèrica (Emocions, discurs poc elaborat i impactant) Esquema cognitiu: ELABORACIÓ RUTA PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Alt nivell Central Detallat, Elaboració, Esforç MISSATGE PERSUASIU Baix nivell Perifèrica 16 No detallat.
Poc esforç CANVI D’ACTITUD Depèn dels arguments Depèn de la presència d’estímuls externs 2) TEORIA DE LA REACTÀNCIA PSICOLÒGICA • És provocada per una percepció d’amenaça a la llibertat personal.
• Intents per recuperar-la.
• A més percepció de llibertat amenaçada, més reactància.
3) TEORIA DE LA DISSONÀNCIA COGNITIVA Festinger, 1957 — Es pot donar entre 2 actituds o entre els elements d’una actitud.
[Ex: Quan una persona té diners i vol anar a un lloc determinat, però també li agradaria comprar-se una moto. Experimenta la dissonància cognitiva].
• Estat desagradable produït per la contradicció entre actituds, conductes o actituds i conductes.
• Per reduir la dissonància cognitiva ens autojustifiquem: - Busquem la coherència modificant actituds i conductes.
- Busquem noves informacions que confirmin la nostra actitud.
- Restem importància a la situació.
• Però les contradiccions no sempre es perceben.
4) TEORIA DE L’EQUILIBRI COGNITIU Heider, 1958 Equilibri —> Comparteixen actituds importants Dues persones amb relació positiva Desequilibri —> No comparteixen actituds importants Equilibri —> No comparteixen actituds importants Dues persones amb relació negativa Desequilibri —> Comparteixen actituds importants ESTEREOTIPS I PREJUDICIS SOCIALS • Que tenen en comú els estereotips? Són una idea compartida per tothom, sobre persones o grups (categories de persones) — Idea compartida respecte a un grup.
Com es formen les categories? - Categorització: organització i estructuració de la realitat (percepció de la realitat).
Categoritzar = comparar (Semblances — diferències) Què ens aporta la categorització? Economia de temps i de pensament.
Ex: Categorització de la roba de l’armari o dels apunts.
• Procés de categorització: Principi de Tajjfel.
- Dins d’una mateixa categoria veiem moltes semblances. Accentuació de les semblances intragategorials (dins de la mateixa categoria).
- Entre diferents categories veiem moltes diferències. Accentuació de les diferències intercategorials.
17 Concepte de discriminació - Discriminació positiva VS negativa.
- Pot ser el resultat d’un prejudici, però pot donar-se sense l’existència d’aquest.
- Segons la legislació, es pot donar la discriminació per l’imperatiu legal (sense tenir en compte la predisposició de la persona).
- Problemes de discriminació —> provoca manca de comunicació.
- Per què es donen les fronteres comunicatives? • Si la persona és dogmàtica (té un sistema de creences molt tancat i no canvia la seva postura).
• No es donen si la persona NO és dogmàtica (persones obertes de ment, a noves posicions, etc).
18 ...