CRÒNICA - Beninguts a l'infern (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Teoria i tècnica dels gèneres periodístics
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Benvinguts a l’infern La gent de L’Hospitalet de Llobregat té ganes de foc. És de nit. És tot fosc. No és la lletra d’una coneguda cançó catalana. Són les festes de primavera i estem a punt de viure una de les experiències més esperades: el correfoc que posarà punt i final a aquestes festes. Una de les celebracions populars més arrelades a Catalunya, l’origen de la qual es remunta al segle XII. La Plaça de l’Ajuntament és plena de gom a gom, i s’hi respira una gran expectació. Famílies amb nens, parelles, grupets d’adolescents, veïns curiosos i un llarg etcètera de fauna hospitalenca esperen amb entusiasme que comenci l’espectacle.
Una bengala ben potent i juganera dóna el tret de sortida a la festa i la multitud, abans callada expectant, aplaudeix i aclama els diables que conduïran la festa. 10 colles, ni més ni menys. La majoria de la ciutat (Drakadables, Diables de Bellvitge, Skamot Diabòlic de Santa Eulàlia, Diables i Diablesses de la Florida, Kabra, Folcat Diabòlic i Fills de la Flama), però també d’altres vingudes d’arreu de Catalunya (Ball de Diables de Cornellà, Ball de Diables de Llorenç del Penedès i Ball de Diables Carranquers de Cervera). Les colles van sortint a escena d’una en una, i van omplint a poc a poc la plaça. Ofereixen un tastet del que vindrà més tard. Només una ocupa la zona més propera a l’entrada principal de l’Ajuntament, la més poblada de valents que es volen ficar sota les espurnes que deixen anar amb gràcia i alegria els joves (i no tant joves) integrants de les colles de diables. Ja que són un bon grapat de colles, cadascuna no s’hi està més de cinc minuts ocupant la casa de la vila. Un cop tenen el seus minuts de glòria, s’enfilen a fer un recorregut curt però que passa per molts carrers emblemàtics (carrer de la Tecla Sala, carrer de Joan Pallarès, carrer del Xipreret, carrer de Barcelona, plaça de la Remunta i carrer Major), per tornar a la plaça de l’Ajuntament a reunir-se amb la totalitat dels diables i diablesses, ben uniformats amb colors foscos, fet que accentua el contrast amb el foc i les bengales i el fa més impressionant de veure.
Totes les colles ja han tornat del seu passeig pels carrers abarrotats del barri del centre. Ara sí que comença l’acció, comença el castell de foc.
La porta de l’infern, creada per a l’ocasió, comença a cremar.
D’aquesta enorme estructura acolorida i amb detalls realistes i diabòlics surten flames a tota potència i velocitat. La gent se la mira entusiasmada i sorpresa. Música tensa i contundent condiciona l’ambient. El foc i la música van al compàs, al compàs de Satanàs. Se sent ‘Carmina Burana’. Una tènue i esfereïdora llum vermella il·lumina l’Església. Bengales de color i petards surten del campanar i cauen sobre la teulada de l’Església. Sembla que es cremi. Però al cap de pocs segons s’apaga, i tornen a caure més espurnes sobre la casa del Senyor. I continua sortint foc de la porta de l’infern, cada cop més insistent i agressiu. El foc penetra en els ulls de la multitud d'hospitalencs que contemplen l’espectacle gairebé sense parpellejar. I, per a la sorpresa i desconcert dels assistents, no només surt foc de la gran estructura i del campanar, sinó que també comencen a caure espurnes de la immensa majoria de fanals de la plaça! Molts corren, d’altres (ben preparats amb algun que altre snorkel, caputxa i una màniga llarga) resten sota els petards i lingales que els hi cauen a sobre, i ballen i s’ho passen perillosament bé. Ara sí que crema tota la plaça de l’Ajuntament. Els espectadors, siguin on siguin de la plaça, noten l’olor a pòlvora, gaudeixen amb la música greu. Observen parats i emocionats tot l’ espectacle de foc, música i pólvora en la foscor de la nit i una suau brisa. No s’ho passa tan bé un yorkshire entrat en anys però amb ganes de brega que comença a bordar com si li anés la vida en l’intent. Uns pocs adolescents valents gaudeixen sota el foc, la majoria de gent s’arreplega als costats i parets del carrer major per evitar la pluja d’espurnes, i dues noies assegudes a una vorera apartada de l’enrenou mengen tranquil·lament amb culleres de gelat unes suculentes croquetes (semblen de pollastre) i un tupper de patates amb all i oli.
De sobte, es fa el silenci. S’apaguen totes les llums i s’acaben els petards i les bengales. Són moments de sorpresa, es respira a l’ambient una calma tensa, la incertesa de què passarà a continuació. Se sent soroll, molt de soroll. Música greu i infernal i molts colors vius.
Centenars de focs d’artifici no cessen de penetrar els timpans i les pupil·les de la multitud. Una imponent i emocionant combinació de petards i focs artificials posen punt i final a les festes de primavera 2014.
Laura Guerrero López ...