GM-Tema15.MALALTIES UROGENITALS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Genètica Mèdica
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

GM- Tema 15 mfiguls MALALTIES UROGENITALS RONYONS POLIQUÍSTICS (PKD) Creixement de molts quistes al ronyó, plens de líquid (en alguns casos també a fetge i problemes en cor i vasos sanguinis del cervell). És un 10% de les malalties renals cròniques.
> Classificació: - PKD AD: - PKD AR: 10-15%, recent nascuts i edat infantil PKD adquirida (ACKD): no hereditària. Malalts que han pres masses medicaments i se’ls ha destrossat el fetge.
80-85%, 30-54 anys i 70-80 anys > PKD Autosòmica dominant hereditària - - Herència: Autosòmica dominant.
La més freqüent: 75-80% de les PKD Afecta igual homes que dones sobre els 30-54 anys.
10% de casos “de novo” Simptomatologia inclou dolor abdominal, sang en orina, micció excessiva a la nit... Pot passar a esclerosi tuberosa, malaltia del fetge o problemes severs en els ulls (com cataractes).
Gens: o PKD1 (policistina 1, 16p13.3) o PKD2 (policistina 2, 4q22.1) o PKD3 (policistina 3, 1q) no està clar, un cas aïllat només > PKD1: 46 exons, cilis de les cèl·lules epitelials renals És un receptor de membrana que té 11 dominis PKD (interaccions p-p i p-HC), 1 domini egg jelly (REJ) i 1 domini GPS (lloc proteolític). Qualsevol d’aquests dominis pot tenir una mutació Té un paper en el desenvolupament dels túbuls dels ronyons.
o Funcions: adhesió cèl·lula – cèl·lula/matriu, transducció de senyals intracel·lulars i regulació de PKD 2 (El complex que es forma entre PKD1 i 2 es fonamental per mantenir el fenotip normal de les cèl·lules de l’epiteli tubular). Aquests complexes es troben a la interfase cèl·lula-matriu/cèl·lula i llum ciliar. Funcionen com a uns sensors del medi extracel·lular, per tal d’entendre les cascades de fosforilació intracel·lular de la regulació de la transcripció de gens nuclears. Així, la proteïna acaba actuant en proliferació, apoptosi, diferenciació, polaritat, adhesió, migració...
o Mutacions: 250. Als dominis que hem comentat. Majoria nonsense, la majoria a les repeticions codificants, domini REJ i els començaments dels dominis transmembrana.
Efectes mutació en PKD1: GM- Tema 15 • mfiguls No hi ha senyalització a les cèl·lules-cilis • Els moviments dels cilis no estan associats a canvis de permeabilitat al calci a les c. Renals • Les cèl·lules del tub renal proliferen i perden la diferenciació, creixen i es divideixen anormalment afavorint un creixement nombrós de quistes en el parènquima Es secreten ions que no s’haurien de secretar, i per tant, es formen els quists plens de líquid.
La sobreexpressió d’EGF en el quist estimula la proliferació d’aquest.
> PKD2: 15 exons, cilis de les cèl·lules epitelials renals o o Funcions: juntament amb PKD1, forma part d’un canal permeable de Calci que es troba als cilis de les cèl·lules epitelials renals i participa en la transducció de senyals i la regulació del Calci intracel·lular, on el calci és el missatger més important. Té 6 dominis TM, amb un N-ter i C-ter intracel·lulars.
Mutacions: més 85. Majoria nonsense.
PKD1 i PKD2 interactuen entre elles a les membranes dels cilis mitjançant Coiled Coils en C-ter.
Hem dit que interaccionen juntes, llaors la PKD1 alhora, s’uneix amb altres molècules, com proteïnes, carbohidrats i lípids, quan una molècula exterior a la cèl·lula s’uneix a PKD1, aquesta s’uneix a PKD2 i s’inicia una cascada de senyalització intracel·lular, el que indueix canvis en les cèl·lules (proliferació, migració, interacció...).
Efectes mutació en PKD1 o PKD2: si es muta una de les dues (encara que hi ha un efecte de DOSI GÈNICA qualsevol canvi, encara que petit en algun PKD causa quists, més lleu) § Incapacitat per mantenir la polaritat cel·lular § Augment de la taxa de proliferació i apoptosi § Expressió d’un fenotip secretori § Remodelació de la matriu extracel·lular > PKD Autosòmica recessiva hereditària - - Herència: Autosòmica recessiva.
Més rara, 10-15% de les PKD.
Afecta a nens abans del naixement o infantesa, igual homes que dones 4 tipus segons moment d’aparició (perinatal, neonatal, infantil i juvenil) Simptomatologia: més greu com abans aparegui à LETAL (al néixer, insuficiència respiratòria). Quists hepàtics amb fibrosi portal i proliferació dels conductes biliars portals. Pot portar a fibrosi hepàtica en etapes infantils.
Es pot fer Diagnòstic Prenatal (estudi ultrasonorogràfic) Gen: o PKHD1 (fibroquistina, 6p12.2) GM- Tema 15 mfiguls > PKHD1: 67 exons, cilis de les cèl·lules epitelials renals Proteïna transmissora de senyals (exterior cel·lular à nucli cel·lular), que té un extrem N-terminal amb pèptid senyal (espai extracel·lular) , un domini transmembrana (TM) i una regió C-terminal.
Es creu que participa en el manteniment de la integritat de ronyó i fetge. Modula funcions cel·lulars com: 1) Proliferació epitelial dels Túbuls col·lectors amb dilatació fusiforme (bàsica per la diferenciació dels túbuls renals i de la via biliar) 2) Conversió secretora 3) APOPTOSIS 4) Diferenciació terminal 5) Alliberació del factor de creixement epitelial 6) Adhesió cel·lular o Funcions: o Mutacions: 250. 79% missense (proteïna truncada), el que fa que la proteïna perdi parcial o totalment les seves funcions Efectes mutació en PKHD1: Dilatació dels conductes col·lectors renals, la disgenesia (malformació d’un òrgan) biliar i fibrosis en els “portal tracts”.
Els nens afectats acostumen a presentar durant l’etapa intrauterina un engrandiment anormal dels ronyons 30% dels neonats afectats moren al cap de poc temps degut a una hipoplasia (desenv incomplet) severa pulmonar i insuficiències respiratòries secundàries.
Els nens que sobreviuen a les primeres setmanes de vida expressen els símptomes característics de la malaltia, com la hipertensió arterial sistemica, insuficiencia renal i hipertensió portal deguda a la fibrosis del portal tract.
També: • • • Pressió sanguínia alta Infeccions del tracte urinary Orinen freqüentment.
La malaltia generalment afecta el fetge, la melsa i el pàncrees, el recompte de les cèl · lules sanguínies és baix, i apareixen venes varicoses i hemorroides.
GM- Tema 15 mfiguls ...