Comportament i dolor. (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Psicologia humana
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 19/09/2014
Descargas 61

Vista previa del texto

Comportament i dolor.
1. Introducció.
1.1. La conducció del dolor.
El dany tissular es transmet per fibres nervioses fins la medul·la i finalment fins al cervell.
1.2. Prevalença de dolors crònics.
- Mal d’esquena 70% en adults d’edat avançada.
Cefalees en el 38-78% de la població.
Migranya en un 18% de les dones i en un 6% dels homes.
Fibromiàlgia.
2. Aspectes conceptuals.
2.1. Definició.
Les aproximacions a la definició del dolor es fan a partir de diferents teories:     Teoria especifica: Hi ha unes vies nervioses especifiques per transmetre el dolor, que sempre seran les mateixes. Envien les senyals fins el sistema nerviós central.
Teoria de la intensitat: Hi hauria diferents vies. I segons la intensitat del mal s’activarien més o menys vies.
Teoria del patró: existeixen diferents tipus de vies i segons el tipus de mal s’activarien unes o altres.
Teoria de la comporta: contempla aspectes més perceptius i emocionals. Hauria dos tipus de vies: unes fibres més curtes i altres més llargues. Quan s’activen les llargues la comporta es tanca (a nivell de la substancia gelatinosa), i no tenim la sensació de dolor. I quan s’activen les curtes si que tenim la percepció del dolor. També hi hauria un control central, de forma bidireccional, de manera que a partir de pensaments també podríem obrir o tancar aquesta porta.
2.2. Dualisme cartesià vs teoria de la comporta (Gate theory).
Descartes (1596-1650). Va definir el dolor com un fenomen purament físic format per una part sensorial i una de fisiològica, alhora que també va descriure una correlació molt important amb el grau del dany i el dolor.
La teoria de la comporta de Melzack and Wal descrita en 1965 proposa un canvi. El dolor passaria a ser el resultat de la interacció entre factors cognito-avaluatius i motivacionalafectius. No hi ha una correlació directa, tindríem també elements cognitius.
És a dir, la mateixa estimulació nocioceptiva podria ser experimentada de manera molt diferent per una mateixa persona en diferents situacions.
A partir d’experiments de laboratori s’ha pogut comprovar que no tothom percep el mal de la mateixa manera. Normalment es fa servir la coludpresortest, col·locar la ma en una galleda amb gel i es detecten els mecanismes cerebral de diferents subjectes.
2.3. Definicions de consens.
IASP defineix: Experiència sensorial i emocional desagradable, associada a una lesió hística real (actual) o potencial o descrita en termes de la mateixa (1979).
   Subjectiu: cada individu aprèn l’aplicació de la paraula dolor a traves de les experiències relacionades amb la lesió en èpoques tempranes de la vida.
Experiència complexa: els biòlegs consideren que aquells estímuls que causen mal són responsables del mal en els teixits. Sensació en alguna part o parts del cos, però sempre és desagradable i, per tant, també es tracta de una experiència emocional.
S’atorga gran importància a la conducta del subjecte: certes experiències desagradables també podran ser dolor tot i que no necessàriament, perquè subjectivament poden no albergar les característiques sensorials habituals del dolor.
En aquest punt influenciaran els factors culturals.
Turk et al (1983): No és el resultat final d’una transmissió passiva d’impulsos, de manera que és una experiència complexa determinada, entre d’altres per: (variables cognitives)     La historia passada de l’individu.
El significat que te l’estimulació per l’individu i la situació en la que es troba.
Les diferencies socials i culturals L’activitat cognitiva del moment.
Les àrees que s’activen mostren que hi ha un control sensorial bidireccional. A més de la medul·la espinal, el talem, l’encèfal, la insula, còrtex prefrontal, etc. També s’activen àrees amb el processament emocional com l’amígdala, l’hipocamp, el còrtex parietal posterior, la base de l’amígdala i el tronc cerebral.
Un altre fenomen que recolza aquesta relació, és l’efecte placebo. Molts pacients milloren la percepció del dolor en donar lis una substancia placebo que no te cap efecte en l’organisme.
3. L’experiència de dolor i els seus components.
3.1. Definicions.
- La nociocepció es basa en la percepció de dolor físic de forma sensorial.
Dolor: procés perceptiu que te en conta també els factors psicològics.
Patiment: part més psicològica de dolor.
Conductes de dolor: accions que du a terme una persona en el moment que pateix dolor.
Discapacitat (deteriorament): el dolor afecta a la vida quotidiana.
3.2. Classificació del dolor.
Segons l’etiologia parlem de:    Dolor físic: nociceptiu osteomuscoular o visceral. Es tracta de un dolor més constant.
Dolor neuropàtic: de origen neurològic tant central o perifèric. El descriuen com a “latigazos”.
Dolor psicogen: dolor psicològic. No s’inventa el mal, causat per fenòmens de tipus emocional. Segons l’APA i hauria dos tipus de diagnòstic en quant al psicogen, trastorns somatomorfs: o Trastorn per somatització.
o Trastorn per dolor.
Segons la duració: Definim mal crònic quan aquest dura més de sis mesos. El procés de cronicitat altera al pacient física i emocionalment, provocant canvis afectius i conductuals. Com per exemple: ira, ansietat, hostilitat, alentiment del pensament, problemes d’atenció, concertació, memòria, anorèxia, insomni (causa també de les alteracions de atenció, concentració, etc.), alteracions en la conducta sexual (s’inhibeix o a nivell secundari en moviments concrets que provoquen dolor), etc. Pot provocar problemes en la dinàmica familiar, social i laboral.
Quan es troben millor aprofiten per fer coses que de normal no poden i posteriorment això els afectarà negativament. I molts cops no comprenen per que ells tenen aquest mal i la resta no.
Es produeixen problemes associats al dolor crònic:  Trastorns per abús de substancies com l’alcohol, les drogues o les medicacions.
     Reduccions de l’activitat física. El dolor crònic no millora amb el descans, sinó que empitjoren.
Discapacitat física progressiva per que aquesta pot causar dolor, per l’anticipació de futurs episodis i per por de l’augment d’aquest.
Cinesofovia: por a moure’s per fer-se més mal.
Problemes amb un mateix: Deseperança, pèrdua de l’autoconfiança, depressió, idees suïcides, fatiga, problemes cognitius, anhedonia (incapacitat per experimentar plaer).
Problemes amb els altres: Conflictes interpersonals, disminució professava de les relacions socials, irritabilitat, problemes laborals.
3.3. Aproximació biopsicosocial del dolor cronic.
El paper de l’aprenentatge:   Condicionament clàssic: els gossos de Paulow.
o Positiu: hi ha un comportament i una recompensa.
o Negatiu: reforça perquè hi ha una absència de conseqüència negativa.
Condicionament operant: s’ha de fer un comportament per aconseguir una recompensa.
A partir d’aquí el comportament s’associa amb el dolor. És a dir, que si anteriorment ens seiem i notàvem aquell dolor, poc a poc es va associant una cosa amb l’altre. I finalment seiem i patim dolor tot i no tenir una causa física. O per altra banda, si patim una lesió i l’associem amb por, ansietat, tensió muscular i activació simpàtica; quan s’activin aquests mecanismes podrem patir també dolor.
Per altre banda, si una persona pateix dolor de tal manera que adquireix conductes de dolor i es produeix algun tipus de reforçament, com seria el cas de l’atenció per part dels altres, aquest es condicionarà mantenint les conductes de dolor i per tant, continuant sentint aquest mal.
El paper de la socialització: S’interpreten les sensacions en contextos religiosos, per regulació emocional o pel context cultural, on el dolor es pot considerar com a positiu i la percepció d’aquest varia.
Model transcultural de Bates (1987): el nivell social modifica l’actitud, atenció i punt de vista davant del dolor de manera que obra o tanca més o menys la comporta.
El paper de les cognicions: Tenim un pensament (cognició) que determina el afrontament i finalment el comportament (conducta) davant del dolor. Parlem de esquemes cognitius i distorsions cognitives que poden afectar.
El paper de les emocions: Pot generar un estat d’ansietat, una reactivitat emocional. Hem d’intentar que no estigui tan malament, no que estigui contenta. Quan un esta nerviós involuntàriament la musculatura es tensa i provoca més mal de manera que haurem de buscar tècniques de relaxació. Entren en depressió en trobar-se davant de situacions de incapacitat, i es troba també molt lligat amb la son.
4. Avaluació.
4.1. Entrevista.
En ser un fenomen subjectiu s’han de contemplar qüestions importants en una entrevista general. S’avaluarà el comportament durant la visita a l’hora que es preguntarà: 1) La durada del dolor, quan es va iniciar.
2) Qüestions legals i laborals: condicionament terciari, pot afectar el estar pendent d’un invalidesa i es mostren pitjor del que estan.
3) Facilitadors, precipitants, mantenidors.
4) Conductes d’evitació de situacions per tal de no tenir situacions més doloroses o incomodes.
5) Visites (freqüentació).
6) Reforçament de les conductes de dolor.
7) Hores de descans.
8) Consum de substancies.
4.2. Avaluació de la intensitat.
 Escales categorials  Diari del dolor: s’ha de apuntar les situacions, les hores i la intensitat del dolor durant un període de temps.
 Qüestionaris: o McGil: respost per el pacient però apuntat per el especialista.
o Qüestionari de discapacitat de dolor lumbar de Oswestry.
o Qüestionari conductes de dolor.
o   HAD STAI BDI: escales de factors que avaluen altres conceptes relacionats amb el dolor.
 HAD: Qüestionari de d’ansietat i depressió hospitalària, lliure de símptomes físics.
 STAI: Qüestionari Observació: moviment protectiu, recolzar-se, frotar-se, gestos, sospirar...
Tècniques fisiològiques: EMG electromiografia, RMN ressonància magnètica nuclear.
5. Tractament.
Es tracta d’objectius de programes multidisciplinaris:          Identificar i tractar Eliminar medicació innecessària Fomentar l’activitat física Millorar l’activitat física Millorar el control del dolor Prevenció de recaigudes Eliminar les conductes de dolor Millorar el benestar psicològic (ansietat...) Intervenció familiar: educació per tal de que sàpiguen com tractar-lo.
Algunes tècniques.
     Relaxació o Entrenament autogen o Relaxació muscular progressiva Biofeedback Hipnosi Maneig de contingències. Amb l’objectiu de millorar la funcionalitat del pacient, sense incidir en la nociocepció ni el dolor, mitjançant el condicionament operant.
o Reduir o eliminar les conductes de dolor (laments, ingesta de fàrmacs, us de visites mediques), que poden ser també conductes d’evitació de segons quines activitats.
o Augmentar les conductes de salut (incompatibles amb el dolor) o Modificar les contingències que tenen a veure amb el dolor.
Tècniques cognitives: de manera que obrim o tanquem la comporta. Centrars en el dolor de una manera activa. Són tècniques molt eficaces.
...