25/02/2016 (Bettina Steible): Introducció al dret de la UE (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

25/02/2016 Introducció al dret de la Unió Europea (Classe Bettina Steible) Introducció 1. El sistema institucional de la UE a. Les institucions b. Els procediments legislatius 2. L’ordenament jurídic de la UE a. Les fonts de Dret de la UE b. L’aplicació del Dret de la UE a nivell estatal Introducció Hem passat d’una comunitat econòmica a la una unió política. Després de la IIGM, 6 països van decidir aliar-se “per no repetir els errors del passat”. Així va néixer la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA, 1951). Van posar en comú aquests materials, necessaris per a construir canons, pensant que així seria impossible fer la guerra.
Més tard, es va formar la Comunitat Econòmica (1957) gràcies al Tractat de Roma.
Avui, tenim una UE activa en gairebé tots els àmbits i en un procés d’integració política, no només econòmica. A nivell jurídic, hem passat d’un dret basat en els tractats internacionals a un dret de la integració. Quan parlem de la UE, solem dir que és una organització internacional sui generis. Això significa que té la seva pròpia organització: ara mateix, no és una organització internacional clàssica, però “encara” no és un estat federal.
Hem passat d’una UE de 6 països a 28 països: fenomen de les ampliacions. N’hi ha hagut cap al nord, cap al sud i cap a l’est. L’últim país en entrar-hi ha estat Croàcia fa dos anys.
1. El sistema institucional de la UE La divisió de poders es reflecteix, aproximadament, en l’estructura de la UE. Des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el sistema institucional de la UE té 7 institucions, però no les estudiarem totes. Tot i així cal conèixer quines son: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Parlament Europeu Consell Europeu Consell Comissió Europea Tribunal de Justícia de l UE Banc Central Europeu Tribunal de Comptes També existeixen altres organismes auxiliars.
1.1.
Les institucions 1.1.1. La Comissió Europea Hi ha 28 comissaris independents, un de cada país de la UE. No poden sol·licitar ni acceptar instruccions per part dels seus governs: no representen els seus països sinó la UE en el seu conjunt. Això implica que no parlem de la suma dels interessos estatals dels 28 països sinó de l’interès general de la UE.
Laia Galià Curs 2015-2016 Els comissaris tenen mandats de 5 anys.
Responsabilitat davant del Parlament Europeu (PE). És l’equivalent a la responsabilitat que té un govern estatal davant del seu Parlament. Tots els membres de la Comissió han de ser aprovats pel PE.
Què fa la Comissió? - Proposa la legislació. Té el monopoli de la iniciativa legislativa. Això vol dir que és la CE qui formula les propostes, que es presenten al PE i al Consell, que decideixen aprovar o no la proposta.
- Es considera que és l’òrgan executiu de la UE. Un element fonamental de la seva activitat és que la considerem com a “guardiana dels Tractats”: la Comissió controla el compliment dels tractats per part dels estats. Si algun estat no compleix aquesta normativa, pot començar un recurs d’incompliment.
- Representa a la UE en l’escena internacional.
La UE és més aviat un òrgan supranacional/federalista europea (proper a UE) que nacionalista (proper a Estats): encarna l’interès de la UE.
1.1.2. El Parlament Europeu El Parlament Europeu representa els ciutadans europeus. Hi ha eleccions cada 5 anys, i cada estat estableix el seu propi procediment electoral. Al Parlament Europeu, els partits no s’agrupen per nacionalitats sinó per afinitat ideològica. De moment, no existeixen partits polítics europeus, sinó grups polítics de partits.
Què fa el Parlament Europeu? - Representa als ciutadans. És l’eina que permet als ciutadans participar en la vida pública europea.
- Co-legisla. Actua de la mateixa manera que el Consell. Participa igualment en la presa de decisió, i si no hi ha acord entre els dos no hi ha acte jurídic europeu.
- Controla la resta de les institucions europees, particularment a la CE (a través del procediment d’investidura i gràcies a la moció de censura).
El Parlament obeeix a una lògica supranacional o federalista europea.
Està composat per 751 diputats (54 espanyols).
1.1.3. El Consell de la UE Els dos consells representen els estats, així que són de tendència més sobiranista.
El Consell de la UE no té membres com a tal, sinó que cada país hi envia el seu ministre: si s’ha de parlar de medi ambient, hi aniran els ministres de medi ambient, etc. La presidència rota cada 6 mesos entre països i recau en el ministre del país que l’assumeix. Segons el tema que s’ha de tractar, ve un ministre o un altre.
Què fa el Consell de la UE? - Co-legisla. Inicialment era l’únic legislador, però s’ha democratitzat el procés i ara colegisla juntament amb el Consell.
- Coordina la cooperació intergovernamental en matèries sensibles, és a dir, en matèries que els estats no volen delegar a la UE (p.e. política de defensa).
- Decideix sobre la firma d’acords internacionals.
Laia Galià Curs 2015-2016 Com es prenen les decisions al Consell? Aquest procediment és el que ens demostra que es tracta d’un òrgan sobiranista.
Cada país té vots, que representen a l’Estat. Els estats tenen més o menys vots en funció del nombre de població que tenen.
Per a moltes decisions es requereix una “doble majoria: el 55% dels estats membres + el 65% de la població.
Els temes més “sensibles” s’empra un altre procediment, però no hi entrarem en aquesta assignatura.
1.1.4 El Consell Europeu Representa els mateixos interessos que el Conselld ela UE: els interessos dels estats.
És el fòrum on es reuneixen els dirigents dels estats membres: s’hi troben els caps d’estat o de govern Què fa el Consell Europeu? - Decideix sobre les prioritats polítiques rellevants.
- Estableix els principis principals de l’actuació de la UE.
- No participa en el procediment legislatiu.
Diferència amb el Consell de la UE.
El consell de la UE el componen ministres i el Consell Europeu caps d’estat i de govern.
*Nota: el Consell d’Europa. No és una institució de la UE sinó que és un òrgan internacional, al mateix nivell que la UE, al qual pots recórrer si s’han vulnerat els teus drets humans. Després, dins de la UE, hi ha el Consell de la UE i el Consell Europeu.
1.2 Com es fa la legislació europea? Existeixen competències compartides amb els estats i altres que són exclusives.
La UE actua segons els principis d’atribució de competències, de subsidiarietat i de proporcionalitat.
- - Principi d’atribució de competències: això vol dir que la UE ha d’emprar el nivell més eficient per a resoldre un problema. Si el nivell més eficient és l’estatal, la UE no pot actuar.
Principi de proporcionalitat: els mitjans s’han d’adaptar a la finalitat. No pots matar una mosca amb un canó: no pots usar un recurs molt gran per un problema petit.
Procediment legislatiu ordinari (abans de 2009: codecisió) *Veure imatge 1.
1. La UE fa consultes sobre el tema que vol tractar: poden ser qüestionaris online dirigits a societat civil, empreses, etc.
2. La Comissió fa una proposta oficial 3. El PE i el Consell prenen una decisió conjunta 4. Les autoritats nacionals o locals s’encarreguen de l’aplicació.
5. Comissió i Tribunal de Justícia fan el seguiment de l’aplicació.
Laia Galià Curs 2015-2016 Imatge 1. Procés legislatiu ordinari de la UE L’explicat fins ara és el sistema institucional (com es fan les normes?). Ara veurem quines normes són.
2. L’ordenament jurídic de la UE 2.1.
Fonts del Dret de la UE Dret primari És el dret suprem de la UE, que s’identifica amb els tractats i comprèn la següent legislació: - Tractats constituents: Tractat de la UE (TUE) i Tractat del Funcionament de la UE (TFUE).
Tractats d’adhesió: cada vegada que un estat entra ala UE és gràcies a un tractat.
Carta dels Drets Fonamentals de la UE.
Dret derivat Són totes les normes adoptades per les institucions. Ha de complir amb el dret primari. Ens centrarem només en les normes vinculants.
- - El reglament europeu. És una norma d’abast general. És obligatori en tots els seus elements i directament aplicable en tot el territori de la UE. Similar a una llei. OBLIGA TOT EL TERRITORI A UN RESULTAT I UNS MITJANS.
La directiva només obliga els estats destinataris (exposats explícitament), i obliga en tant al resultat que s’ha d’aconseguir. Com s’aconsegueix aquest resultat? Deixant a Laia Galià Curs 2015-2016 - les autoritats nacionals l’elecció de la forma i dels mitjans. Per aplicar-la, és necessària una llei nacional de transposició. OBLIGA UNA PART DEL TERRITORI A UN RESULTAT.
La decisió és obligatòria en tots els seus elements, i és obligatòria per als seus destinataris (designats explícitament). OBLIGA UNA PART DEL TERRITORI A UN RESULTAT I UNS MITJANS.
Dret subsidiari És el conjunt de normes no escrites formulades pel Tribunal. S’hi recorre en cas de carència del dret primari di del subsidiari.
- Principis Generals del Dret europeu Dret intenacional Drets fonamentals.
*Nota: la jerarquia del dret de la UE segueix l’ordre exposat, per ordre de més important a menys.
2.2 La integració del Dret de la UE en el Dret estatal Primacia del Dret de la UE El dret de la UE està integrat en el dret intern gràcies al principi de primacia del dret europeu.
En cas de conflicte entre el dret nacional i el dret europeu, seguint aquest principi sempre preval la norma europea.
L’efecte directe del Dret de la UE Serveix per assegurar que es garanteix el principi de primacia del dret de la UE. Segons aquest principi, els particulars poden invocar el dret europeu encara que aquesta norma no quedi recollida en el dret nacional.
El control del compliment del Dret de la UE Com s’assegura que aquests principis quedin garantits? El tribunal de justícia de la UE interpreta el dret de la UE, i és l’únic òrgan judicial que pot interpretar el dret de la UE. Però són els jutges nacionals els qui executen els drets europeus.
Si no se sap interpretar i no hi ha jurisprudència del tribunal de justícia sobre el tema, es recorre a la Qüestió Prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE.
El Tribunal de Justícia de la UE està format per 28 jutges independents, un de cada país de la UE. El Tribunal s’encarrega d’interpretar la normativa de la UE, i garanteix l’aplicació uniforme de la normativa en tots els estats membres.
Tipus de procediments - Qüestions prejudicials.
- Recursos per incompliment.
- Recursos d’anul·lació.
- Recursos per omissió.
- Recursos contra decisions o accions de la UE.
El recurs per incompliment 1. Fase precontenciosa: La Comissió Europea com a guardiana dels tractats.
2. Fase contenciosa: abans, el Tribunal de Justícia de la UE.
Laia Galià Curs 2015-2016 El jutge nacional com a jutge de la UE TJCE: El jutge nacional ha d’aplicar, en el marc de la seva competència, el Dret europeu. Està obligat a garantir la seva plena eficàcia deixant, si procedeix, inaplicades, per la seva pròpia iniciativa, qualssevol disposicions contràries de la legislació nacional, encara que siguin posteriors, sense que estigui obligat a sol·licitar o a esperar la derogació prèvia d’aquestes per via legislativa o per qualsevol altre procediment constitucional.
La qüestió prejudicial pot ser un mecanisme de col·laboració entre el jutge nacional i el jutge europeu.
Laia Galià Curs 2015-2016 ...