Cicle cel·lular (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Química - 1º curso
Asignatura Biologia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

CICLE CEL·LULAR El cicle cel∙lular és un cicle de duplicació i divisió. En els organismes unicel∙lulars (bacteris, llevat, ...) cada divisió cel∙lular produeix un nou organisme. Certes característiques del cicle cel∙lular són universals: copiar i transmetre la informació genètica de generació en generació.
Punts de control del cicle cel·lular Els punts de control del cicle cel∙lular garanteix que els processos clau tinguin lloc en la seqüència adequada: punt de control G1, punt de control G2, punt de control de la fase M Proteines que regulen el cicle cel∙lular La progressió al llarg del cicle cel∙lular està a càrrec de proteinquinases dependent de ciclines (Cdk). Una Cdk s’uneix a una proteïna reguladora, anomenada ciclina. El complex ciclina‐Cdk (actiu) fosforila proteïnes clau de la cèl∙lula que són necessàries per en el cicle cel∙lular.
Activació del complex Cdk‐ciclina Per a què una Cdk sigui activa, determinats llocs han d’estar fosforilats, i d’altres han d’estar desfosforilats. Quan es forma inicialment el complex ciclina‐Cdk no està fosforilada i és inactiu.
Després, la Cdk es fosforilada en un lloc, el qual és necessari per a l’activitat, i en dos llocs que inhibeixen la seva activitat. Aquest complex fosforilat segueix sent inactiu fins que, finalment, és activat per una fosfatasa que elimina els dos grups fosfat inhibitoris (per simplicitat, la figura només presenta un grup fosfat inhibitori).
Diferents Cdk s’associen amb diferents ciclines. En cada moment del cicle cel∙lular s’activen les ciclines específiques. Els complexos Cdh‐ciclines activen i/o regulen mecanismes de senyalització i d’expressió gènica. En tots els complexos l’activitat Cdk requereix fosforilació i desfosforilació, així com la unió amb una ciclina CICLE CEL·LULAR Inactivació del complex Cdk‐ciclina la degradació de la ciclina regula l’activitat de la Cdk. La ubiquitinació d’una ciclina marca a la proteïna que serà destruïda en els proteosomes. La pèrdua de ciclina torna inactiva a la seva Cdk associada.
Una vegada superat el punt de control G1, la cèl∙lula acostuma a cumplir amb rapidesa la resta del cicle cel∙lular en unes 12‐24 hores en mamífers L'entrada a G0 fa que les cél∙lules no es divideixin (cèl∙lules del sistema nerviós) Desaparició de les Cdk i de les ciclines El sistema de control del cicle cel∙lular pot aturar el cicle en diferents punts de control. Els frens moleculars, per exemple proteïnes inhibidores de les Cdk, poden frenar la progressió en resposta al dany del DNA, processos intrecel∙lulars que no s'han completat. A la fase M es garanteix que tots ells cromosomes estan units de forma apropiada al fus mitòtic abans que se separin els cromosomes duplicats.
Característiques dels gens de les histones canòniques: ‐‐ Els gens no tenen introns.
‐‐ Els corresponents mRNAs no presenten la modificació poliA en l’extrem 3’.
‐‐ Estan agrupats (formen clusters) en regions específiques del genoma. En el genoma humà, els gens de les histones canòniques estan agrupats en els cromosomes 1 i 6.
Les cohesines uneixen dues cromàtides germanes adjacents en cada cromosoma replicat.
Aquestes proteïnes impedeixen que les cromàtides es separin, fins que les anelles es separin en fases avançades de la mitosi.
Cromàtide, cadascuna de les parts idèntiques d'un cromosoma després de la duplicació de l'ADN.
El centrosoma d’una cèl∙lula en interfase es duplica i forma els pols d’un fus mitòtic. La duplicació del centrosoma comença al principi de la fase S, i acaba al final de la fase G2.
Inicialment, els dos centrosomes resten junts, però quan comença la fase M, se separen en dos, i cadascun estructura el sistema de microtúbuls del fus mitòtic. Quan es trenca la membrana nuclear, els microtúbuls del fus mitòtic poden interaccionar amb els cromosomes.
1. PROFASE Se condensa el DNA format per dues cromàtides germanes. Es forma el fus mitòtic 2. PROMETAFASE Trencament de la membrana nuclear. Unió dels microtúbuls als cinetocors 3. METAFASE Es forma la placa metafàsica amb els cromosomes a l'equador cel∙lular.
4. ANAFASE Cada cromàtida es tirada cap a un dels pols.
5. TELOFASE Es reconstrueix l'envoltura nuclear recollint un conjunt de cromosomes.
CICLE CEL·LULAR Meiosi. Durant la meiosi, els cromosomes homòlegs (provinents de la mare i del pare) s'aparellen abans d'alinear‐se al fus La meiosi genera quatre cèl∙lules haploids no idèntiques, mentre que la mitosi produeix dues diploides idèntiques. A la meiosi es requereixen dues divisions cel∙lulars després de la replicació del DNA per a produir els gàmetes haploids.
...