El Col·leccionisme d'Isabel la Catòlica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Museologia i Museografia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Els reis catòlics van tenir un nombre considerable de pintures en un moment que no era habitual, tenien unes 460 taules on destaca que la majoria son de temàtica religiosa. En quin sentit aquestes pintures van estar reunides? Aquest es el quid. Hi ha diferents respostes, alguns diuen que aquesta col·lecció hi es per devoció, a més, justifiquen això en que la majoria d’elles servien per ornamentar espais d’oració. En moltes ocasions els seus marcs son molt mes importants i rics que les pròpies pintures.
L’altre qüestió es que aquelles peces que no son d’ornamentació estaven guardades en capses o estotjos, per tant, no les utilitzava.
Isabel te uns artistes predilectes però no tenia artesans en nomina com era comú en aquell moment, per tant es un tret simptomàtic. En la seva documentació, la primera vegada que es cita un pintor es fa de manera tardana, al 1480. Aquest pintor es Francisco Chacón, però no es cita com a pintor, sinó que es cita com inspector de la producció del reialme i com inspector per evitar que pintors jueus o moriscos pintin temes cristians.
Els pintors eren estrangers de procedència nòrdica com Melchor Aleman (que podria ser Michel Zittow). Molt possiblement aquesta elecció de pintors nòrdics va vinculada a la necessitat de propaganda política, ja que aquests pintors eren grans retratistes. A la cort espanyola es considerava que no hi havia grans retratistes.
Qui adquireix aquesta pintura? Es heretada? Una part d’aquesta col·lecció de pintura havia estat heretada del seu pare Joan II de Castella. Es sap que altres les havia heretat del seu germanastre. Per tant, bona part de les pintures no van ser escollides per ella.
Els que defensen la postura de que es una col·lecció moderna, diuen que va ser una dona molt posada al dia i que sabia quins eren els pintors de moda. Malgrat la preferència pels pintors flamencs, també tenia pintures de pintors italians com de Botticelli o Perugino. La presencia d’aquestes obres italianes es estranya, potser son regals que se li fan possiblement abans de morir, i que son unes pintures que no tenen un esperit renaixentista ja que tenen una empremta devocional i tenen un sentit molt medieval.
Els que defensen que no es una col·leccionista moderna, posen en dubte el gust i la sensibilitat estètica d’Isabel. Consideren que es una promotora poc exigent, això ve demostrat pel fet de que no te grans artistes en nomina.
Alguns diuen que era una monarca molt austera, aquí diuen que no es veritat perquè ve demostrat pels altres objectes artístics de la col·lecció com els tapissos i les joies, joies que eren una gran riquesa.
Isabel la Catòlica va tenir molt clar l’ús que es podia fer de l’art. Ella es mantindrà sempre amb un gustos estètics propis dels gustos castellans, amb preferència per formes tardo-gòtiques, amb influencia del Països Baixos, interessada també per l’estil mudèjars.
Krzysztof Pomian diu que al s. XVII podem parlar d’un veritable col·leccionisme i es on hi ha un auge d’aquest. Marca 4 tipologies de col·lecció: 1. Col·leccions centrades en l’art de la època. Estaven formades per quadres, escultures, dibuixos, etc. Es desenvoluparà molt al s. XVII.
2. Col·leccions d’antiguitats. Objectes com escultures, medalles (material arqueològic).
3. Objectes d’elements de la naturalesa morta (sobretot s. XVI). Esquelets, plantes seques, minerals, instruments científics, meravelles, etc.
4. Col·leccions de plantes vives.
Tots ells tindran també uns espais propis, els quadres i les estàtues estaran el gabinets; els objectes petits i de meravelles estaran al estudis o cambres de meravelles; les col·leccions de plantes vives estaran als jardins.
o Wunderkammer: Gabinet de curiositat.
o Kunstkammer: Gabinet de l’art.
Explicació global del mon a traves d’aquests objectes. Tots aquests objectes no esta posat de manera aleatòria i s’estableixen diàlegs entre le peces.
1r examen parcial ...

Comprar Previsualizar