Tema 4.2 de Dimensió social de la persona (2015)

Vista previa del texto

Dimensió de la persona 4.2. PERCEPCIÓ (SOCIAL) Ponent: Ana Garay (degut a la falta de temps, no serà explicat ni memòria ni emocions, dins de l’Individu social) Índex de continguts 4.2.1 Definició general (introducció) 4.2.2 “New look” in perception (anys 40-50 del segle passat) 4.2.3 Percepció de les persones 4.2.3.1 Formació d’impressions (Asch) 4.2.3.2 Resistències afectives a les distorsions perceptives 4.2.4 Percepció cultural de les emocions 4.2.1 Introducció Dins el camp social, hi ha hagut dues línies clares d’investigació respecte a la percepció social: - Funcions socials i culturals que mediatitzen (formen part) en el procés de percepció social.
Percepció de les persones.
La visió habitual de la percepció li atorga característiques de passivitat. Les coses hi són i nosaltres les capturem (metàfora de la càmera de fotos). No obstant, des de la psicologia social, s’ha evidenciat que la percepció és un fenomen actiu! Seleccionem, ordenem, afegim, emmascarem, distorsionem, completem i, en definitiva, construïm. Totes aquestes funcions que fem quan percebem no són errors sinó que formen part del procés perceptiu. Com construïm les percepcions? Quines parts tenen un pes essencial a l’hora d’influenciar la percepció? - A través dels meus processos cognitius De les motivacions Dels marcs culturals Podem reaccionar diferent als mateixos estímuls perquè percebem diferent a nivell biològic, psicoquímic, etc, però també perquè tenim realitats diferents (aspecte més psicosocial de la percepció).
4.2.2 New look in perception De fet, el pas que abans s’ha comentat, de la concepció passiva a activa de la percepció, es va conèixer amb aquest nom. Bruner va ser el principal instigador d’aquest canvi, als anys 40 Dimensió de la persona i 50 del segle passat; ell fou un dels principals artífexs de la revolució cognitiva1. La seva teoria i forma de pensar van posar de relleu la incidència de diversos factors en la percepció: a) Incidència dels factors dinamogènics.
b) Incidència de factors socials i culturals.
c) Incidència de processos de categorització.
Anem a veure cada determinant de la percepció per separat. Serien exemples de factors dinamogènics les necessitats, expectatives, motivacions; en definitiva, qüestions dinàmiques2.
Es va conduir un experiment per a demostrar aquesta efecte. Es van agafar dos grups de persones; unes amb gana i les altres saciades. Se’ls hi va passar diapositives i es va veure que el grup de subjectes que tenien gana veien més objectes relacionats amb la seva necessitat.
Bruner i Goodman, per a demostrar la incidència dels factors socials i culturals, van agafar nens de 10 anys i els van fer estimar la mida d’esferes de cartró i de monedes de manera que els subjectes sobreestimaven la mida de les monedes! Davant d’un estímul amb valor, el percebem més gran. Llavors varen conduir el mateix experiment però amb dos grups de nens; de classe alta i de classe baixa. Els de classe baixa sobreestimen encara més la mida de les monedes que els de classe alta! De manera que va quedar provat que els factors socio-econòmics, de classe, afecten a la percepció. En la gràfica, el descens en la distorsió podia ser degut a que els nens no estaven acostumats a les monedes de 50 c.
Bruner i companyia també van conduir experiments de “rivalitat binocular”. Es passaven diapositives molt ràpid i es preguntava als subjectes què hi veien. Les imatges eren o be d’un partit de beisbol o d’una corrida de toros. Els de cultura més hispana veien més els toros mentre que els de cultura anglosaxona veien més el partit de beisbol. La nostra constitució cultural fa que veiem unes coses i no unes altres.
A l’hora d’estudiar els efectes de la categorització hem de recordar els experiments de Tajfel amb Klee i Kandinsky. Els efectes de la categorització eren que augmentava la distància entre els altres i nosaltres, per una banda, i que disminuïen la distància (la diferència) entre subjectes del propi grup, per l’altra. Aquest augment i disminució de la percepció de diferències entre i intragrups és l’efecte perceptiu de la categorització. Veiem més diferents del què son als que no formen part del nostre grup i ens veiem més iguals d’allò que realment som entre els del nostre propi grup. Tenim tendència a cometre aquest error.
A part, com ja s’ha comentat quan parlàvem de categorització, agrupem perquè hem de simplificar la realitat. Ara ja sabem que si be no tenim opció de no simplificar-la, el fet de ser 1 2 “Mas allá de la revolución cognitiva” Ull perquè no eren psicoanalistes! No barrejar conceptes.
Dimensió de la persona conscients d’aquests biaixos comentats més a munt ens pot donar un millor punt de vista, percepció, de la informació que tenim al voltant.
Característiques Categories El fenomen de la categorització es pot donar tant de forma inductiva com deductiva. De fet, ens podem equivocar en els dos processos! Ex: te cabell llarg i faldilla  és una dona, així que li agraden els nens. Però la caguem i resulta que era un home o pitjor encara, que odia els nens.
Aquests dos processos incideixen sobre la categorització. Anem a veure punt per punt, com ho fan: 0) Tendim a augmentar les diferències intercategorials i a disminuir les intracategorials.
Puc diferenciar entre europeus però entre asiàtics ja em costa més perquè semblen tots iguals.
1) Ancoratge – desancorar: existeixen errors de categorització. Quan posem algú en una categoria llavors és més difícil de corregir, de canviar aquesta categoria ja feta. Amb pocs elements ens quedem amb la idea que és deshonesta i haurà d’aportar molta informació per sortir-ne.
Es van fer experiments al respecte. Es presenten imatges difuminades als subjectes i aquests han d’inferir què hi veuen però de forma molt ràpida. Aquests contesten què veuen (que no es pot saber perquè la imatge no tenia prou nitidesa). A un altre grup no se li demana que contestin ràpid i podien esperar a que la imatge tingués més nitidesa per a contestar (evitant la categorització incorrecta d’entrada). Els que ja havien respost, necessitaven molta més nitidesa (en una segona opció de resposta en la qual podien esperar fins que volguessin) per dir què veien! Això era degut a que ja havien categoritzat i ara era difícil canviar de resposta. La categorització errònia que s’havia fet obligava a buscar elements que concordessin amb allò que ja s’havia categoritzat! De fet, hi ha etiquetes que ens marquen de manera molt forta per a tota la vida. És interessant notar que nosaltres, com a psicòlegs, haurem de diagnosticar i haurem de vigilar en que la imatge de l’altre no ens afecti en aquest sentit. Si categoritzem al pacient sabem per les lliçons d’identitat que el pacient te moltes possibilitats d’acabar sent com l’hem categoritzat.
2) Sobre inclusió categorial: tendència a incloure en una categoria a més elements dels que pertanyen a aquesta. Aquesta tendència és major quan la categoria és valorada negativament! Molta gent és tonta...ja de pas hi poso a tot el món.
Dimensió de la persona La sobre inclusió categorial ens permet mesurar els prejudicis. Bruner va experimentar amb aquest efecte agafant fotografies de gent negra, més mulata, blanca, més fosca, etc. Els subjectes que tenien més prejudicis etiquetaven més fotografies com a pertanyents a persones negres.
Perquè ho fem això? Doncs per por a posar algú amb característiques negatives a una categoria positiva! És preferible que alguns justos paguin per pecadors que els pecadors entrin al regne dels justos. De fet, aquest és un dels arguments principals per a mantenir la pena de mort tot i ser conscient de l’existència dels errors judicials.
4.2.3 Percepció de les persones La percepció de les persones és central en els estudis en psicologia. Com percebem els altres o a nosaltres està relacionat amb la identitat i la persuasió. Algú que és guai, de fet, ho sap tot! (o això percebem d’ell/a). Tant la formació d’impressions, com la resistència a les distorsions perceptives com la percepció d’emocions foren temes que Ash (1952) va desenvolupar i integrar per a estudiar com percebem als altres. Estava molt influenciat per la Gestalt (línia de treball dels anys 20) i per tant en contra de l’atomisme sensorial de Wundt3. Ash defensava que la nostra experiència, sensacions, són immediatament globals, estructurades des del principi. Veig directament un arbre, la forma d’aquest, i no veig una fulla, un tronc i després ho sumo i formo l’arbre. Percebem des de l’inici de forma global i és la totalitat la que dona sentit als elements que formen les coses.
4.2.3.1 Formació d’impressions (Asch) Per estudiar com es formen les impressions sobre les persones, Sash va conduir diversos experiments. Va agafar un grup de persones i els va descriure una persona amb les característiques del quadre següent: Forma G1 G2 Nous adjectius Intel·ligent, ingeniosa, decidida, pràctica hàbil, generós / avar càlida, prudent, popular / impopular Intel·ligent, ingeniosa, decidida, pràctica hàbil, generós / avar freda, prudent, popular / impopular Completar la forma ...
...
Una vegada descrita la persona, es presentaven dos nous adjectius al subjectes i havien de completar la forma d’aquella persona com creguessin convenient. El G1 presentava una tendència a completar la forma de forma positiva mentre que el G2 al contrari. A què era degut 3 Història de la psicología no morirà mai… Dimensió de la persona aquest fenomen? Què ens diu l’experiència de com funciona la percepció i la formació d’impressions sobre les persones? Doncs l’element càlid / fred de la primera descripció, transforma el significat dels altres adjectius de manera que canvia la forma global. Les conclusions de Ash foren: - - - Cada element de la descripció adquireix un significat diferent en funció del conjunt en el que es situa.
Algun elements són més centrals que d’altres: això ho veu canviant fred / càlid per altres parells d’adjectius com reservat / efusiu, adjectius que no omplen la forma tant clarament com fred o càlid.
Però la major o menor centralitat no és inherent a l’adjectiu ja que depèn del context. En una altra sèrie d’adjectius també es canviava fred i càlid però ja no tenien la mateix força ja que els adjectius del voltant (obedient, dèbil, superficial) els hi restaven força.
L’ordre en el qual apareixen els adjectius també condiciona els seu valor. Els adjectius del principi presenten un efecte de primacia. De fet, en una entrevista de RRHH mencionaràs primer els teus aspectes positius.
En definitiva, en la formació d’impressions intervenen mecanisme subtils. Si la nostra primera impressió és positiva tendirem a omplir la forma de la persona de forma positiva i a l’inrevés. A més, s’ha de recordar la dificultat de canviar la primera impressió que algú ha generat. Per sort o desgràcia, si és bona, si atribuïm a la persona que tenim davant credibilitat, escamparem aquesta a altres característiques d’aquesta persona4.
4.2.3.2 Resistències afectives a les distorsions perceptives La distorsió que hem anat veient que es produeix quan percebem algú no te via lliure per deformar les impressions. Existeix una resistència a la distorsió; que algú xerri molt malament d’algú altre generarà també una resistència en mi en forma d’incredulitat. La resistència afectiva a les distorsions perceptives ha set un tema molt treballat des de la Perspectiva “transaccionista”. La idea principal que defensen és que la distorsió és proporcional al valor emocional o afectiu de l’estímul. Per a constatar la seva teoria, els integrants d’aquesta perspectiva van realitzar un experiment amb lents ________5. Els subjectes eren persones amb molta autoritat en un context molt jerarquitzat (militar). Es va observar que els subjectes resistien més a la distorsió de les autoritats que dels propis companys! Una prova de que som fàcilment influenciats per l’autoritat, a nivell perceptiu.
4.2.4 Percepció cultural de les emocions Les emocions són bàsiques a la nostra vida i la percepció d’aquestes, tant les nostres com les dels altres, també ho són. El sentit comú què hi diu al respecte? 4 5 Per una banda, dotem a les emocions d’un valor de veritat (això ho sento jo i no ho pot negar ningú).
Per altra banda, els hi donem un caràcter individual (són intransferibles).
Recordar comunicación persuassiva.
Faig tant mala lletra que no se què hi posa ni jo i no ho he trobat a internet.
Dimensió de la persona - Els hi donem un caràcter biològic (hormones, cervell, etc.): “tu sents papallones a l’estómac?” Els hi donem un valor ambigu: és bo tenir-les però també controlar-les.
Què aporta la psicologia social a les emocions? Hi ha certes preguntes persistents en la història de l’estudi de les emocions per la psicologia social: les emocions bàsiques són transespècie? Són universals i transculturals? Quin és l’origen de les emocions secundàries? La psicologia social no està d’acord en que les emocions siguin transespècie i per a criticar-ho remarquen la falta d’acord en determinar el nombre d’emocions primàries per part dels que ho defensen. Els hi atribuïm la capacitat de tenir emocions als animals de companyia i fins i tot als ordinadors. Tenim una tendència a l’antropomorfisme.
Així doncs, la psicologia social defensa que cada cultura introdueix aspectes propis en la forma d’expressió de les emocions (per exemple el sentit de la mort no és el mateix segons la cultura, ni tampoc com es dona l’expressió de dolor que la succeeix). Cada cultura estableix les situacions i esdeveniments que donen lloc a tal o qual emoció. Cada cultura regula la manera en la qual s’ha de controlar o manifestar una emoció. Per exemple, a l’edat mitjana l’ordre social potenciava emocions relacionades amb l’experiència de Déu a través de la creació de certs contexts socials.
“La realidad cultural de la emociones” Harré ...