17. Tetràpodes (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Profesor F.G.D.P.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 23/01/2016
Descargas 1

Descripción

Unitat 17 de Zoologia, grau de Microbiologia. Curs 2015/16

Vista previa del texto

Zoologia Grau de Microbiologia Marina Parés Gratacós 17. TETRÀPODES Vertebrats gnatostomats amb 4 potes.
AMFIBIS Normalment tetràpodes. Pota en forma quiridi (5 dits), esquelet ossi fundamentalment.
Mai notocorda a l’adult. Mai existeix exosquelet (l’únic vertebrat tetràpode). Apareix la cintura –la cintura pelviana connecta amb la columna vertebral per la regió del sacre-.
Pell humida amb moltes glàndules –mucoses i verinoses, com les glàndules paròtides-.
Respiració per brànquies, pulmons o pell. Ectotèrmics. Animals anamniotes (no presenten amnios a l’ou, que recobreix l’embrió), viuen en ambients humits. Tenen fecundació externa i desenvolupament indirecte (metamorfosi).
En ells s’observa la transició de la vida aquàtica a la terrestre.
1) Anurs: granotes i gripaus (menys dependents de l’aigua que les granotes).
2) Urodels: salamandres i tritons (mascles tenen cresta i cua plana, femelles no).
3) Àpodes: tropicals, sense potes.
AMNIOTES. En ells apareix l’amnios. Es separen segons les obertures temporals dels cranis. L’avantpassat era anàpsid (sense obertura temporal, cavitat al crani darrere l’ull que serveixen perquè sigui més lleuger i donar un lloc per inserir musculatura de mandíbula). 1 obertura = sinàpsids (mamífers), 2 obertures = diàpsids (rèptils, amb excepció de tortugues que no tenen cap obertura. Potser és una característica secundària, o potser provenen directament dels anàpsids, en discussió encara).
• RÈPTILS: tetràpodes ectotèrmics (però els cocodrils són endotèrmics com les aus).
Esquelet ossificat més complet que el dels amfibis. Cos recobert d’escames còrnies seques. Pateixen mudes. Respiració per pulmons. Fecundació interna per colonització del medi terrestre, sense metamorfosi. Alguns vivípars. Amnios. Ous amb closca calcària amb amnios, còrion (intercanvi de gasos) i al·lantoides (acumulació de residus). Es defineixen com diàpsids que no son aus.
Zoologia Grau de Microbiologia Marina Parés Gratacós 1) Quelonis (tortugues).
2) Escamosos a. Sauris: llangardaixos, dragonets. (serp de vidre, llangardaix sense potes).
b. Ofidis: serps.
AUS: escames transformades en plomes. Bec corni, reminiscència d’escames a les potes. Ossos buits i lleugers (voladors), per tant molt més fràgils. Esternó en forma de quilla (aerodinàmica). Vèrtebres del coll fusionades (més rigidesa pel vol). Sistema de pulmons: a més de pulmons hi ha sacs aeris, unes bosses on passa l’aire que fa que l’au, amb una inspiració, acumuli molt aire i que no hagi de respirar mentre vola. Com la taxa metabòlica del vol és alta, amb els sacs aeris fa que l’aire sempre vagi en la mateixa direcció, no es barregi l’aire amb oxigen i amb CO2 i la respiració és més eficient. Endotèrmics. Sexes separats, fecundació interna i incubació externa. Ulls molt desenvolupats. Extremitats anteriors convertides en ales.
MAMÍFERS: presència de glàndules mamàries i pèl (colonització de medis, caràcters exclusius). Amb mugrons menys les equidnes (segreguen llet a través de la pell). Presència de diafragma muscular (permet fer la respiració més eficient). Dentició difiodonta (2 denticions), endotèrmics. Sexes separats, fecundació interna. La majoria són vivípars, menys 3 excepcionalment ovípars.
1) Prototeris (monotremes): ornitorinc i equidna. Ovípars.
2) Metateris (marsupials): cangurs i opòssums. Vivípars amb marsupi. Gestació molt curta i lactància molt llarga.
3) Euteris (placentaris): embrions a placenta. Gestació més llarga que la lactància.
...