Tema 1. L'Estat autonòmic: evolució i principis generals (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Organització territorial de l'Estat
Profesor X.A.
Año del apunte 2017
Páginas 17
Fecha de subida 22/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 Tema 1. L’Estat autonòmic : evolució i principis generals 1.1. Models d’estat compost en Dret Comparat Què és un Estat Compost? Un estat amb distribució territorial del poder – òrgan legislatiu, òrgan executiu, poder judicial – divisió funcional. L’Estat es diferencia institucionalment. Això des de punt de vista del territori te dos vessants – ens trobem que nomes hi ha un poder judicial, executiu i legislatiu per tot el territori, o ens podem trobar que en el mateix territori conviuen diversos/dos poders legislatius (parts que només legislen per una part de l’estat). Estat compost on poder es divideix territorialment, i el poder que es distribueix es el poder legislatiu.
- Models: • Confederació (no és un Estat) i Estat federal – Confederació (model de confederació no es Suiza. Es semblaria a la Unió Europea en aspecte de que esta articulada a traves de tractats internacionals – per entrar a la UE entren firmen un tractat internacional. Si un estat vol desfer-se de vincles de tractat es pot sortir, com va fer UK. Confederació s’articula per Tractat internacional – regles estan fixades en un tractat i no en una constitució. Confederació es fa per millorar, tenir avantatges comuns. Punt essencial per estar davant confederació es que a partir tractat internacional apareix una institució estable – organisme on son representant els estat. L’organisme dicta normes per al marc del tractat internacional que ha creat la confederació. Les normes que surten confederació – la DIETA – han de ser ratificades pels òrgans propis de cada estat. Confederació neix amb objectiu d’estabilitat, tractat de caràcter permanent. I l’òrgan polític confederació pot dictar normes en relació a tractat internacional.
• L’Estat federal – s’arriba quan es decideix construir un estat que els engloba a tots (estat amb una constitució – sense la possibilitat de fer marxa enrere). Te una constitució que té com a característiques: o Constitució amb distribució de competències – quan veiem estat federal hi ha òrgan legislatiu que legisla per tot estat, i cada estat federal te òrgan legislatiu que legisla per la població d’un estat federal en concret.
Ex. Terrorisme, cas Boston, encara que succeeixi a Boston, es jutja a Boston però s’aplica llei federal, ja que en aquest cas van jutjar al terrorista a pena de mort, quan a Massachusetts no hi ha pena de mort, però com es delicte federal, van poder jutjar amb pena de mort.
o Garantia jurisdiccional de la distribució de competències – només mirant constitució es poden saber com estan dividides les competències. CE no veiem competències que tenen CCAA, sinó que veiem les competències que poden tenir. Sempre que hi ha distribució competències hi ha conflictes. Es imprescindible que hi hagi algú que resolgui els conflictes. La qüestió crucial es que això ho fa un òrgan jurisdiccional, conforme amb la constitució. Si algun estat necessita control de constitucionalitat de les lleis, això es crea a l’estat federal.
Tendeixen a la centralització en comptes de la descentralització – conflictes es resolen a través de l’òrgan jurisdiccional, que decideix qui té una competència (si competència es d’estat federal o es de l’estat membre).
1 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 Participació dels estats membres (legislació i reforma) – s’aplica sobretot a USA. Tot penja de la constitució federal. Es essencial veure com es pot reformar la constitució perquè depèn de com es pugui reformar es possible que caigui la distribució de competències en una futura reforma. Els EM federació participen en la legislació federal.
Les lleis federals (lleis que són per tots els EM) han de sortir per un procés que passa per les dues cambres. Representen el conjunt del estats membres. Estat federal instrument en poder majoria federació esta limitat per la capacitat que tenen els estat membres. Encara que estat federal no es crees per solucionar problemes minories, l’estat federal pot resoldre els problemes de les minories, perquè la majoria no se’ls imposarà fàcilment. Estat federal no ha de ser la solució en diverses vegades. Federació com a tal no participa en la creació lleis que tenen un abast només del territori del EM. Element essencial d’aquesta característica – en estat federal, EM tenen transcendència en la reforma de la constitució, no hi ha prou amb que EM aprovin per canviar constitució, sinó que tots han d’arribar a un acord. En Estat federal juristes tenen una visió contra natura, abans d’opinar pregunten qui tenen les competències de certes coses.
o Estat Federal si la Constitució realitza la distribució de les competències. No vol dir que distribueixi moltes o les més importants.
Estat federal es tècnica de la distribució federal del poder, tècnica de descentralització. Federació no vol dir que hi hagi mes competències per distribuir.
L’Estat regional o La distribució de competències deriva de la llei. Respon al que podria ser la realitat italiana. Allà la distribució competència deriva de la llei.
Allà on hi ha conflicte entre llei estat i llei regional, la llei estatal es sobreposa la llei estatal, s’imposa a la llei regional. Te essencial força diferent de l’estat federal. Estat federal no hi ha subordinació, mentre a l’estat regional si ho esta.
o • 1.2. La qüestió territorial en la formació de l’Estat espanyol contemporani El sentiment de pertinença no es correspon, sòlid i difós com es correspon en altres llocs.
- La centralització borbònica – Final guerra successió Espanya (1701-1714) – decret nova planta fa que es centralitzin poders. Fins aquest any (1714 o 1715 cuando capitula Mallorca) no es produeix na entrada franca de l’absolutisme a España, la implantació d’un sistema centralista d’exercici del poder i la uniformitat governamental de corte francès que, amb la nova dinastia borbònica, porten la conseqüència de l’eliminació de les institucions particulars i de tot el dret públic existent a l’antic regne d’Aragó, Valencia, Mallorca i Catalunya. Amb tot això s’estableix una monarquia absoluta uniformitzant i centralitzada a tota Espanya i les Indies. A partir d’aquí, l’esquema institucional de l’absolutisme borbònic en el que es refereix a la península, excepte Navarra y les actuals Vascongadasa, va ser el següent  divisió en províncies de tot el territori (conservant les demarcacions territorials dels antics regnes), nombrament d’un jefe político, militar y administrativo (i en certa forma també judicial), en cada una de 2 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 - elles en la persona del capità general; creació d’una audiència amb funcions judicials i administratives i d’assessorament del capità general en cada província; distribució del territori en espais sota el govern d’un corregidor; creació d’una nova figura en matèria tributaria i fiscal en el cargo del intendente, i disminució dels poders municipals cuyos cargos, en algunos casos como en el de Aragón, van arribar a fer-se hereditaris.
El constitucionalisme de 1812 - Cadis surt d’una revolució constitucional. Es convoca a Cadis, per crear una nova constitució quan els reis es troben fora. Proclama la necessitat d’establir divisió provincial per fer més eficient l’exercici de poder. Crear sentiment de pertinença en ciutadania. Cadis volia mobilitzar espanyols contra els francesos – pamflet per aconseguir aquesta mobilització  pequeñas naciones que forman una gran nación (per unir Espanya contra els francesos, jugant amb els sentiments de pertinença). Diputados de Aragon, de Valencia – deixen clar que a Cadis hi ha diputats de la nació, però que representen la nació. El projecte a Cadis a partir d’aquí té una dificultat, que es que s’enfonsa a 1814. Constitució de Cadis hi havia ingredients per fer Espanya estat nació liberal. També fracassa a 1823.
Les idees liberals que es volien implementar a espanya, es trobaven lluny de poder comptar amb la base social de protecció i suport a Espanya per la simple raó de la inexistència pràctica de burgesia comercial i industrial en percentatges dignes de menció: les idees liberals del pensament polític espanyol eren, sobre tot, pertanyents al racionalisme il·lustrat i, per tant, heretades del sistema monàrquic i enganxades aquest, i per una altre banda, eren idees mantingues per unes petites elits que pertanyien a la burgesia funcionarial i política i a la noblesa. Per això, els intents de transformar l’estat absolut en una monarquia van venir provocats essencialment per una causa exògena (invasió de Napoleó) i per una causa endògena (la quiebra de la legitimitat del sistema de govern monàrquic). Tot això te expressió institucional en els dos primers textos constitucionals del moment: l’estatut de Bayona de 1808 (s’ha d’indicar que encara que va servir com a exemple per textos posteriors, va ser un esforç inútil que mai es va aplicar) i la Constitució de Cadis aprovada per les Corts Constituents el 18 de Març de 1812, i promulgada el dia següent, dia de Sant Jose, i d’aquí el seu sobrenom de “La Pepa”.
En la Constitució de Cadis s’aborden totes les qüestions que van estar presents al liberalisme històric: la divisió de poders, independència judicial, govern moderat, les relacions Iglesia – Estado, la reforma de l’estructura administrativa estatal i el principi de sobirania nacional, etc. La Constitució de cadis és un text liberal però també és un text de transició que recull bona part d’elements de l’Antic Regim i alguns d’ells clarament anti-liberals com el rebuig de la llibertat religiosa (art. 12), però estableix un esquema institucional i una font de legitimació que es totalment acorde amb les idees liberals: estableix el principi de divisió de poders amb les Corts unicamerals de poder legislatiu pleno i capacitat de control sobre els actes del rei; un poder executiu encarnado por este rey y sus ministros, i un poder judicial independent en la seva funció però cuyo nombremiento dependia del poder executiu (el rei o govern). Aquesta constitució va tenir una aplicació molt escassa, ja que degut a la guerra del seu primer període de vigència (des de l’aprovació fins el retorn de Fernando VII en maig de 1814, menys de 2 anys), no van permetre desenvolupar les institucions previstes; en segon lloc, quan de nou va recobrar la seva vigència en l’anomenat Trienni Liberal (18201823), les condicions de inestabilitat política permanent van impedir també la seva posada en pràctica.
3 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 - La divisió provincial de 1833  es passa de organització territori on la demarcació està pagada amb estructures d’antic regnes, es passa a un intent de reorganitza territori més racional i funcional des de perspectiva de dominació política de l’estat. Es té en compte l’experiència del que va ser els departaments francesos després de al revolució, però es va fer diferent. Després de la revolució de França es recompon sense cap referencia que recordes al antic regim. Idea essencial era fer territoris que tinguessin alguna característica. Cas espanyol  model organització política províncies es model, en context liberal, model amb punt democràtic. En cada provincià hi haurà un jefe politico, que amb el temps esdevé el governador civil. Aquest va ser durant molts anys l’òrgan polític, que era delegat de l’estat del territori i dirigia el territori, de la mateixa manera que avui a cada província tenim un sub-delegat del govern que coordina i gestiona localment l’administració de l’estat en el territori, en delegacions del ministeri central. Disseny original (CE cadis) també tenen el jefe politico. A partir 1833 es consolida que l’autoritat jefe politico no podia ser revocada. Altre diferencia, des de punt de vista territorial, si a França es va recompondre l’espai geogràfic de França, aquí Espanya l’organització provincial en la practica va acabar mantenint les fronteres del territori de l’antic regim. La geografia no va acabar de desfer de tot els antics regnes, l’antiga distribució territorial. Catalunya no existia des de el punt de vista administratiu i dret públic, fins la segona república de 1931-1933/39. Divisió provincial no va tenir uns efectes tan dràstics com la divisió departamental a França. Segon element – noms províncies coincideix amb el nom del que serà a la seva capital (la capital de la província). La regla és que el nom de la província coincideix amb el nom de la ciutat que és la seva capital, cosa que no passa als departaments francesos. L’entit Catalunya quan arriba el moment que s’integra/recobreix, que es recomposa, recupera les 4 províncies catalanes. Aquell període s. XIX /1812 – els conflictes politics que patim ara, en aquella època no s’havien plantejat la possibilitat.
Tras la muerte de Fernando VII, se abre un período de transición regido por su viuda María cristina, y con una serie de gobiernos de carácter liberal moderado aunque sin norma constitucional alguna que pudiera limitar el poder de la regente. Dos fenómenos que cabe destacar que marcan más la España del s. XIX. Por un lado, el desencadenamiento de las guerras carlistas, que duraran hasta el mismo comienzo de la Restauración Alfonsina y, por otro, un amplio programa de reorganización administrativa del Estado que intentará, en parte, plasmar las previsiones constitucionales de Cádiz en materia administrativa y, en parte, crear un sólido estado centralista, de corte francés, que pudiera hacer frente tanto a las pretensiones carlistas como a la insurgencia colonial. Des del punto de vista institucional, este periodo se inicia con la mencionada regencia de María Cristina y, sobre todo, con un ambicioso proyecto de reforma de la Administración del Estado, por medio de una serie de decretos gubernamentales (el más conocido es el llamado Decreto de Javier de Burgos – que era ministro de Fomento -, de 30 de noviembre de 1833) por los que España se estructuró en ámbitos provinciales administrativos o provincias – trasunto del departamento francés y que coinciden básicamente con las que todavía existen en estos momentos – para la dirección política y la prestación de los servicios estatales bajo la dirección de un delegado del Gobierno central (subdelegado de fomento), que después se convertiría en la conocida figura del gobernador civil. De esta forma la estructura del poder central se proyectaba sobre todo el territorio por medio de las divisiones provinciales. A esta ordenación administrativa se le añadió la reorganización 4 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 - - - administrativa también bajo el criterio de una centralización supervisada en último extremo por el Tribunal Supremo.
La república federal frustrada (1873) – Quan emergeix el catalanisme, la possibilitat de no explicar el mapa de Catalunya perquè seria les 4 províncies de Catalunya. Al llarg s. XIX es construeix un estat on el poder polític està al centre, que es Madrid. A partir de la meitat s. XIX , el partit demòcrata que podríem situar com partit de centreesquerra, que dominen els que postulem per espanya un projecte federal, semblant a USA i projecte de 1848 que hi ha a Suiza. En aquest moviment federalista hi ha dues opcions- federalisme radical com federalisme democràtic (radicalisme democràtic) i un altre on hi conflueixen els catalanisme i els regionalisme en altres parts del territori (volen organització l’estat espanyol per a què recuperi entitats que liberalisme havien destruït). Radicalisme democràtic esment en principi subsidiarietat [allò que individuo pugui decidir que no ho decideixi ningun altre per damunt d’ell, i allò que el municipi pugui decidir que no ho decideix ningun altre per sobre ell, i si hi ha alguna cosa que el municipi no pugui decidir que sigui el regional qui decideix, i en coses que ni el regional pugui decidir, només en aquest casos que sigui l’estat qui decideix la decisió, això en una visió d’estat federal. Frustra projecte amb un sol poder legislatiu i ja està. El canvi es planteja a partir 1914, quan l’intent s’acaba amb l’exercit militar.
Amadeo de Saboya, monarca designado por las Cortes renuncio tras dos años de imposible gobierno, que condujo a una situación insólita en el constitucionalismo comparado: unas Cortes de mayoría monárquica, reunidas en sesión conjunta, proclamaron por amplísima mayoría la República (11 de febrero de 1873). A partir de esto, se disparan una serie de tensiones de diversos tipos que convergen para acabar rápidamente con la República recién proclamada: el resurgimiento de la Guerra Carlista, la oposición de los monárquicos isabelinos y, especialmente, la aparición de las insurrecciones cantonalistas en prácticamente todo el territorio español, con la consiguiente reacción represiva del ejército y, de nuevo, con el establecimiento de una especie de dictadura militar. Mientras, se había Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) – política que porta Prat de la Riba, aconsegueix per primera vegada a la historia recompondre la unitat política a Catalunya, aconseguit de manera simple, amb un ent que assumeix totes les competències polítiques de la província catalana. Prat de la Riba agafa competències de las províncies i amb això fa  crear biblioteca Catalunya (entitat molt important), institut d’estudi catalans, empara inicia procés del que serà gramàtica catalana, crea període de formació per funcionaris catalans, crea xarxa biblioteques per tota xarxa catalana, porta electricitat i telèfon a moltes poblacions de Catalunya. Articula Catalunya en forma de modernitzar el país. Balança mancomunitat és un balanç imprescindible per la nostra historia. Tot això s’acaba amb sublimació de Primo de Rivera començant període de persecució d’ús públic del català, i etc. Al final la dictadura de Rivera comporta la reaparició del catalanisme que ha perdut la hegemonia i mobilitzacions polítiques, que ja estan en formacions més cap a centre-esquerra. Arriba proclamació república.
La fórmula territorial de la II República  hi ha eleccions municipals, i donen victòria a les candidatures republicans. Lluitaven per l’autogovern de Catalunya més que per la independència. Posen nom de generalitat de Catalunya, el catalanisme replantejaven un estat català en forma de república. A partir d’aquest moment abans de Constitució de la república, es fa l’ estatut d’autonomia de Catalunya, anomenat estatut 5 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 - de 1931, escrit a Núria pels diputats electes a les eleccions. Elaboren estatut a sufragi universal (encara que no hi havia vot de dones).
La República es va trobar en un panorama complicat, amb un problema en que d’una banda reivindicacions clares d’autogovern a país basc, i Galicia, i han de retallar l’estatut. El panorama general – Galicia, País Basc i Catalunya tenen partits autonomistes, mentre resta d’Espanya no tenen uns partits iguals. Panorama dret comparat nomes ofereix possibilitat d’estat federal, però fer-ho només per els qui volen autogovern no és factible. Així pensen de donar autogovern només als paises que volen.
Solució final consisteix en facilitar l’autogovern per aquells que volen autogovern i recompondre, i legislar estatut de 1932 fins final guerra civil, i espera que altres territoris ratifiquin mitjançant referèndum per tenir també autogovern. Així Catalunya, estatut 1932 entre en vigor el mateix any. 1934 Lluís Companys proclama república per victòria de dretes a nivell espanyol. Govern de Catalunya es jutjat i empresonat per aquest actes – insurrecció i repressió i govern a la presó – però no demanen independència de Catalunya. Es queden a la presó fins que guanya l’esquerra a 1938.
A partir d’aquí, recomposició estat, en estat unitari a estat compost, s’accelera però queda estroncat per sublimació militar que dona lloc a guerra civil. Any 1934 País Basc estatut, i Galicia estatut a 1936, però dura poc perquè comença guerra civil. Estatut a Catalunya va durar 2 anys Formula territorial II república – aquella que inspirar la reforma de 1978. NO estat unitari, però la CE no pren decisió sobre territoris d’Espanya. Això inspira model constitucional de 1978. Formula en que el Estado no tiene formula territorial definitiva en la CE era una cosa extraña.
Repàs últim dia 13/09/2017  model federal hi ha garantia jurisdiccional de distribució de competències, al igual que en la CE (en el cas espanyol és l’òrgan constitucional el que resol sobre la distribució de les competències). No regula en quina mesura es distribuirà el poder.
I la participació en la legislació general i procediment reforma constitució federal, es dona poc en relació al model espanyol, perquè l’estat espanyol i autonomies, no hi ha participació substantiva, perquè cambra representació territorial al senat te representació directe petit de les comunitat autònomes. NO es compleix a espanya l’element de participació ni el segon element.
Qüestió territorial  final guerra successió es produeix homogeneïtzació del regne de Castella.
Hi ha excepcions notables que es mantenen, aspectes diferencials importants (sistema financer del país basc i Navarra). La homogeneïtzació dret civil no s’ha aconseguit mai al 100% a l’estat espanyol.
Constitució 1812 es una Constitució que s’inspira en el model francès de constitució monàrquica de 1791 de França, i que la Constitució espanyola porta de referencia de model d’estat liberal. Projecte es frustrat que torna a caurà a 1823.
Projectes homogeneïtzació jurídica i divisió provincial que s’acaba consolidant amb característica  per arriba a model que ara tenim a partir de 1833.
6 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 1.3. El debat constituent en la formació de l’Estat Espanyol Contemporani El debat Constituent (I) Moment de transició a la democràcia. Es partia de dues posicions: oposició democràtica i d’altre banda els que del franquisme havien esdevingut transformistes.
Des de la oposició democràtica estaven en una posició en que s’havia de donar solució territorial al que demanaven autogovern. Quan es figuren pactes que donen lloc a la transició, es troben amb mateix problema que els republicans. Van fer intent de crear pre-autonomies, fer especies de mancomunitats (més notava a Catalunya que tenien acord per restablir presidència Generalitat – 1977 – que es reconeix formalment abans de que torni President Tarradellas).
Generalitat es pre-constitucional, si es diu això s’ha de fer matisos, perquè això es fa durant la transició.
Els constituents 1977-1978 es troben amb el mateix problema – estat centralitzat no es pot fer perquè no es acceptable per l’oposició democràtica. Fer estat amb territoris d’autogovern problema perquè no tots els territoris demanen autogovern. No només donar autogovern a Catalunya, Galicia i País basc, perquè potser els altres països després també demanarien autogovern.
Solució – recuperar model de la República – via per a què de manera rapida puguin accedir a autogovern els que tenen visió autonomista, i no es tanca porta a que els altres territoris puguin accedir aquest autogovern.
Matisos  sistema territorial república va partir d’un fet de que ja hi havia hagut un referèndum sobre estatut a Catalunya, així que república va haver d’encaixar l’estatut dins la república.
En el cas del 1978, primer es va fer la constitució.
Com donar solució immediata aquests tres territoris (Catalunya, País Basc, Galicia) van fer servir formula estranya – els territoris que en el passat hagin plebicitat estatuts d’autonomia, podran accedir al nivell màxim d’autogovern (estalviant tràmits molt costosos que podrien tenir els altres territoris) A l’any 1931 va ser plebicitat l’Estatut.
Previsió dels actors del sistema d’aquell moment  Itàlia, 1948 es distingeix entre dos tipus de regions – unes anomenades d’estatut especial (sicilià, Cerdanya, vall de osta), aquestes regions tenen un nivell alt d’autogovern. A italià es va produir la descentralització immediata amb la creació d’aquestes regions, i fins l’any 73-74, no es generalitza el model. El sistema generalitzat d’autogovern no es fa fins 25 anys després de la constitució italiana.
Era probablement el que s’esperaven tots els constituents de 1978 – fem una descentralització immediata (donar autogovern al màxim que estem disposats) i amb la resta ja s’anirà fent.
Però això es veu alterat l’any 1981 perquè Andalusia fa un salt qualitatiu – que fa un referèndum, en el que Andalusià manifesta voluntat d’autogovern al mateix nivell que els altres governs que estan retractats a la CE.
7 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 Si Itàlia va trigar 25 anys, Espanya – 5 anys després de l’entrada en vigor de la CE, tot el territori espanyol estava estructurat en CCAA, Per raons conjunturals.
El resultat, l’estat espanyol – esdevé un estat autonòmic molt més ràpid del que s’havia pensat.
Això no es fa malgrat la CE, sinó que es fa gracies a la CE.
Després d’aquest panorama, s’ha d’entendre: - - El problemes pendents del constituents de 1978 (mateixos que els de 1971) Opcions formals: o Regulació constitucional – des de la CE s’habilita la distribució de competències o Habilitació constitucional Opcions de fons: o Autonomia com a regla o Autonomia com a excepció Desenvolupament ràpid estat autonòmic no era el que s’havia pensat, i el que es prèvia es que passaria alguna cosa com a Itàlia.
El Debat Constituent (II) - Qüestió prèvia: preautonomies, prefiguren la generalització Indeterminació: llistes de la CE Debat del article 2 Formula autogovern – donar autogovern el més ràpid possible per als que ho demanen, i deixar la porta oberta per la resta, per si en algun moment volen també accedir aquest autogovern.
Generalització autogovern porta pèrdua de identitat, però la generalització dona oportunitat a tots per gaudir d’autogovern sense haver de sentir-se observats pels altres que tenen autogovern, i permet establir aliances amb altres territoris amb interessos concrets.
La generalització era prevista, encara que va arribar abans d’hora.
Art. 2 CE  aquest article parla de nacionalitats i regions. Anàlisi jurídic de la CE – nacionalitat té dues excepcions (condició de ciutadania que té cada persona d’un estat concret, amb independència de pertinença, cultura que pot sentir cada persona; i en la literatura política, es planteja s. XIX, el principi de les nacionalitats- idea que encara que no tinguin estats i hi ha pobles, que no tenen estat, que els fa susceptibles a i que volen el seu propi estat.).
Mai a la historia espanyola hi havia reconeixement d’aquesta nacionalitat. La CE no especifica les nacionalitat i regions, la CE ho deixa a que cada CCAA ho especifiqui.
Plurinacionalitat de l’estat espanyol – perquè diversos CCAA es defineixen com a nacionalitat.
Això des de un punt de vista jurídic. Però la qüestió de nacionalitat va ser polèmica, perquè hi havia sectors de la població espanyola que els hi semblava que això de autonomia, autogovern, posava en qüestió allò que per ells era un valor intocable que era la unitat d’Espanya.
Per això, el redactat final va adoptar-se amb el vist i plau del comandament de les forces armades de l’estat espanyol.
8 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 Convé recordar – Pàtria común e indivisible –des del punt de vista Constitucional no és admissible admetre la secessió de cap dels seus territoris. Si hi ha d’haver-hi una secessió d’alguna part del territori, i es vol fer de manera constitucional, s’hauria de canviar la CE.
Principi de solidaritat – obliga o té com a conseqüència que no es pugi esperar mentre s’hagi d’adaptar el sistema de finançament aquest principi, no es pot esperar que tot el que es recapta en aquest territori es quedi en aquest territori.
Títol VIII CE – organització territorial de l’Estat – Indeterminació de la diversitat de nivells d’autogovern.
- Estat federal es caracteritza perquè mirant CE posa quines competències tenen estat federal i la resta d’estats que formen estat federal.
Mirant la CE sabem les competències que poden tenir les CCAA, no sabem quines tenen.
Art. 149  competència exclusiva de l’Estat  exposa les competències de l’Estat.
Estat federal – llista on posen totes les competències, i al final de tot posen; tot el que no estigui aquí serà competència de l’estat membre.
Hi ha dues llistes alternatives possibles  segons quina es faci servir, sabem si el nivell d’autogovern és el màxim o no.
Les CCAA per compondre les seves competències – segons l’excés a l’autogovern.
L’autogovern màxim es compon: estatut autonomia d’aquelles CCAA, pot incloure tot allò que no estigui a les competències de l’estat (art. 149).
Aquestes CCAA, poden tenir l’opció de tenir moltes competències, però les CCAA no tenen perquè agafar les competències de les quals l’Estat tampoc es competent.
Ex. País Basc i Catalunya – tenien el mateix sostre per assumir competències – però no assumeixen les mateixes.
Així que per saber les competències que tenen em de mirar cada estatut d’autonomia.
Aquests esquema és el que els constituents van plantejar com a nivell màxim. Important es que per la resta de CCAA, aquelles que no podien anar al nivell màxim, hi havia una formula intermèdia.
Per la llista A de les competències exclusives de l’estat, deixen a les CCAA que puguin tenir qualsevol competència que no sigui de l’Estat.
Però altres territoris, art. 148 CE, els hi ha de dir quines altres competències poden assolir. Hi ha un estadi intermedi per assolir aquest article. Territoris que no estan en posició d’assolir competències de nivell màxim. Així que aquest territoris tindran el límit de l’article 148 en competències. Aquestes CCAA no tenien tampoc l’obligació d’escollir totes les competències que es plantegen a l’art, 148. Així que també haurem de mirar les competències que els seu estatut especifica.
9 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 Això també s’ha de combinar, amb que l’art. 148.2, un cop passat 5 anys amb aquest sostre més baix, podrà ampliar les competències prenent com a referencia l’art. 149.1.
Nivell màxim – poden assolir totes les competències excepte les que s’atribueixen a l’Estat.
Nivell inferior – només es poden assolir les competències que especifica art. 148, però no es definitiu, ha de passar 5 anys, i desprès d’aquests 5 anys també es trobarà en el nivell màxim, fent primer un referèndum, al territori que es vol convertir en CCAA, en totes les províncies hauran d’obtenir la majoria de vots favorables, podrà començar els tràmits per assolir les competències màximes.
Així que aquest son els límits en les llistes de competències.
1.4. Creació de les CCAA i desenvolupament de l’Estat Autonòmic El procés de creació - - Vies d’accés o Lenta, per fases, des de l’art. 148 o Rapida, art. 151 (límit art. 149.1.1 CE) o Directa DT 2ona Primer: País Basc, Catalunya i Galicia Andalusia 1981 Generalització del model: pactes 1981 Generalització del nivell: pactes 1992 Art. 151 marca via d’accés a l’autonomia. “Atajo” per que arribin més ràpid al nivell màxim – disposició transitòria segona, sent una via directa. Així es van estalviar tràmit molt important.
Les altre CCAA han de fer referèndum, obtenint majoria absoluta per aconseguir aquest nivell màxim.
Resultat – es definien diverses vies d’accés a l’autonomia.
Al 1981-1992 es fa pactes sense el nacionalisme perifèric. No van ser-hi els actors que havien consensuat el gran model d’organització territorial.
1981 – després de veure cas Andalús, forces espanyoles van fer reflexió – si no intervenim això, es corre el risc de que exemple Andalús s’escampi, fent que sigui caòtic.
Es generalitza el nivell autonòmic en dos nivells: - Catalunya, País Basc, Galicia i Andalusia I el de la resta, autonomia de segon nivell Element que també complia el panorama – art. 150.2 – Estat podrà atorgar competències a CCAA (tota competència que no assumeix CCAA serà competència estatal).
“Que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación” (segons estatut autonomia 1971-2006 – estat va transferir competència de via transitada de vigilar-la).
10 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 Ex. Si mirem estatut 2006 i mirem competències de l’Estat, veurem que no permet convocar referèndums.
Els particulars podem fer el que vulguem mentre no estigui prohibit. Les institucions només poder fer allò que els hi es permès, i això depèn de les competències que tenen.
Per saber les competències que tenen cada CCAA no només hem de mirar estatut d’autonomia, sinó que també s’ha de mirar que no hi hagi cap Llei Orgànica ni res que exposi una transferència de competències alguna CCAA.
Altre estadi d’evolució nivell competencial – a l’any 1992 mitjançant Llei Orgànica. Amb paral·lel, per acord entre principals partits polítics, es va produir una certa homogeneïtzació de competències. Totes les CCAA assumeixen competències en aspectes socials en educació i sanitat.
Pacte 1981 – generalització de autonomia.
L’article 151 estableix el procediment d’assoliment del nivell màxim competencial per una forma ràpida. Es necessari convocar un referèndum, que demanda una majoria absoluta del SI sobre el cens electoral, i no sobre els votants. D’aquesta forma, Andalusia, l’any 1981 va assolir el sostre competencial màxim, equiparant-se als altres tres territoris esmentats.
El sistema d’organització territorial va quedar tocat. Per igualar els nivells competencials i evitar desorganitzacions en el sistema autonòmic, es va recórrer a l’article 150.2 CE, que preveu la delegació directa de competències per part de l’Estat Central a la Comunitat Autònoma amb llei orgànica. Tota competència que no assumeix la Comunitat Autònoma, serà estatal.
GENERALITZACIÓ DEL NIVELL COMPETENCIAL: 1992.
Mitjançant Llei orgànica, es va homogeneïtzar les competències que assumien les Comunitats Autònomes, i es va transferir a nivell de totes les autonomies la competència en educació i sanitat.
El que es pretén a partir de 1992 es igualar el nivell competencial de les Comunitats Autònomes, donat que del 1983 a 1992 hi ha una asimetria ben definida, i a partir de 1992 es comencen a realitzar cessions competencials via llei orgànica Art 150.2 CE “El Estado podrá transferir o delegar en las Comunidades Autónomas, mediante ley orgánica, facultades correspondientes a materia de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación. La ley preverá en cada caso la correspondiente transferencia de medios financieros, así como las formas de control que se reserve el Estado” S’ha de fer notar que el text constitucional en aquest punt mostra ambigüitat, donat que diu que poden ser matèries que per la seva naturalesa..., sense especificar més.
11 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 1.5. El procés de reforma dels Estatuts d’Autonomia El procés de Reformes - Ampliació de l’àmbit competencial per la via de l’art. 150.
La reforma de l’Estatut de Catalunya i la STC 31/2010 Andalusia va saltar la barrera i no a través del referèndum obtenint cada província de la CCAA la majoria al referèndum.
Acord polític 1981 – moment que Andalusia es salta barrera art. 151, absorbeix evolució ràpida i a 1983 tota espanya es un territori dividit en CCAA.
Asimetria que es veu compensada per la utilització de l’art. 150.2 CE, que permet que es puguin traspassar competències a les CCAA, en les matèries de competència de l’estat (aquelles competències que les CCAA no havien assolit).
El sistema rep canvi important quan a 1982 rep rebaixa important de l’asimetria, totes les CCAA reben competències en relació a educació i sanitat, reduint bastant la asimetria.
Principi d’emulació (imitar) si una CCAA reforma estatut per tenir competències, les altres CCAA pensaran “perquè nosaltres no”, així que es fa difícil acceptar que una CCAA quedi per sota de les altres.
Tot això canviarà amb la reforma de 21/2010 i la reforma de l’Estatut de Catalunya.
Etapa 1996 a 2000, el govern generalitat podia veuràs una series de beneficis per l’autogovern Catalunya, però quan 2000 el partit popular (PP) aconsegueix majoria absoluta la relació que hi havia entre aquests partits desapareix. Així comença la iniciativa formalment per reforma l’Estatut de Catalunya (de 2003-2006 quan entra en vigor la reforma).
Raons per reforma: - Corregir jurisprudència STC Augmentar l’autogovern A partir de l’aprovació de l’estatut es genera una campanya política que es planteja perquè el PP abnega (ebnega) una campanya contra l’estatut, campanya que consisteix en demanar referèndum sobre el referèndum que havien demanant el PP, i que van presentar recurs d’inconstitucionalitat sobre alguns articles del nou estatut.
El TC no hagués hagut d’acceptar el recurs del PP, perquè l’estatut hauria sigut aprovat per referèndum per els ciutadans de Catalunya. Però el TC no pot no acceptar els recursos i no resoldre’ls, ha de dictar sentencia. I un cop resolt no es pot tirar enrere.
La reforma de l’Estatut s’acaba en 2006, en el termini de 30 dies que la LO de TC faculta per a que es faci. I de 2006 a 2010 comença una elaboració d’una STC amb membres que no s’havien renovat del TC, i es va fer ST quan les competències que tenia l’estatut ja s’havien desplegat (Ex. Llengua catalana com llengua vehicular s’aplica, mentre després el TC dicta la STC interpretativa.) 12 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 La Reforma va tenir efecte de descentivació, que des de forma es pot veure com Catalunya agafa reforma de l’Estatut i intentar jurisprudència anterior i situar-se a nivell màxim d’autogovern.
El resultat de la STC 31/2010 va ser un resultat que va donar un panorama clar de que totes les forces parlamentaries de BCN del moment, menys al PP, van estar d’acord amb que la CE com a tal, ja no servia. Així en aquest moment hi ha alguns que busquen la reforma de la CE i altres busquen la ruptura amb l’estat Espanyol.
Per raons de Crisi Econòmica, comença a plantejar-se que l’Estat Autonòmic comporta necessitats, i per tant hi ha CCAA que decideixen renunciar a diverses institucions pròpies, aturant-se la cursa de qui aconsegueix més competències entre les CCAA: Així es trobarà CCAA que en comptes de demanar més autonomia demanaran més centralització.
Encara que aquí tinguem un problema gros, en caràcter general les solucions que es podrien tenir en compte, no tindrien perquè solucionar concretament el problema que es troba aquí.
1.6. Característiques generals de l’Estat de les Autonomies - Referencia al model federal Flexibilitat, dependència dels pactes polítics Característiques generals - Referencia al model federal El primer element, en un model federal, la Constitució efectua la distribució de les competències , i com ja sabem aquesta característica no es dona al 100%a Espanya, perquè la Constitució ella mateix no efectua la distribució de competències, sinó la distribució de competències es concreta en l’Estatut d’Autonomia d’una banda, i en les normes que afectin aquest àmbit autonòmic, aquest àmbit d’autogovern. Així les constitucions elles no ho fan, no distribueixen les competències, només es compleix parcialment.
El segon element, els conflictes de competència es resolen mitjançant un tribunal, mitjançant un òrgan jurisdiccional. Aquí si el resol jurídicament, no políticament, que aquesta responsabilitat de resoldre el conflictes de competències recau sobre el Tribunal Constitucional. Des d’aquest punt de vista es pot assimilar com un Estat Federal. Però cal recordar que un Estat Federal no necessàriament reparteix moltes competències, sinó que es una tècnica per repartir competències, per tant no es una garantia, sinó que es un tècnica.
I pel fet de que hi hagi un òrgan jurisdiccional que resolgui els conflictes de competències no vol dir aquest conflictes resolts mitjançant resolucions, és a dir, que invoquen preceptes, no vol dir que siguin resolts d’una manera satisfactòria per a tothom. És més, es pot constatar que la percepció que es rep, en molts estats federals la visió que es té de tribunals constitucionals o els seus equivalents en aquesta tasca de resoldre conflictes de competències, la percepció que es té es que aquest òrgans tendeixen més a donar la raó al govern central que als estats membres de la federació.
13 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 Els òrgans jurisdiccionals amb aquesta funció de resoldre els conflictes de competències, són una tècnica per resoldre els conflictes, no un resultat garantit per a uns i altres.
Per tant, el primer element es compleix parcialment i el segon element es compleix majoritàriament.
El tercer element, es que els estats membres de la federació participen en la legislació de la federació, i participen en el procés de reforma de la constitució federal. En aquest punt, es compleix mig-mig perquè, les CCAA no participen, si no es que de manera limitada, en el procés de la elaboració de les lleis. Aquesta manera limitada fa referencia a que ho fan mitjançant els seus senadors autonòmics, els quals son una minoria en relació al conjunt de senadors que la majoria són escollits en les demarcacions provincials. Per tant, no hi ha una cambra, com al senat dels USA, que representi només les CCAA, així la representació de les CCAA com a tal és minoritària.
Tot això es veu diluït per la disciplina de partit, perquè si hi ha una formació política que elegeix un senador autonòmic, quan arribi al senat, probablement el seu comportament aquí estarà marcat per la pertinença al partit que també esta elegit al senat per altres vies. Per tant, aquí a Espanya no hi ha una cambra on estiguin representades les CCAA, com per exemple a l’Alemanya Federal, i que participa en el procés legislatiu.
Així notem que en un Estat Federal, la legislació passa per dues cambres de manera que no es té en compte només la voluntat del poble en el seu conjunt (que seria el Congrés del Diputats o cambra de representats dels Estatus Units), sinó que s’ha de veure combinada per la voluntat dels estats membres.
a) Responsabilitat de resoldre conflictes de competència li toca al TC, que en això es pot semblar a estat Federal. I un Estat Federal es una tècnica per repartir competències, però no es una estratègia per repartir moltes competències.
b) Es té percepció de que TC sol resoldre conflictes més a favor de l’estat centralitzat.
c) Els estats membres participant en elaboració de les lleis, les CCAA ho fan de manera limitada.
Aquí a Espanya no hi ha una cambra que representi les comunitats autònomes. En un estat federal la legislació passa per dues cambres. Així que aquesta tercera característica no la compleix.
- Flexibilitat, dependència dels pactes polítics La distribució de competències és flexible, en el sentit de que pot augmentar o reduir-se per la via de la utilització art. 150.2 CE, que si bé el que et donen per una llei orgànica per la via art.
150.2 CE, també te’n poden treure per la mateixa via, amb una llei orgànica que et retiri allò que t’ha estat atribuït per aquest mateix article.
Per tant, s’ha de distingir el que són competències de l’Estatut, que no poden ser retirades, si arriba el punt de que es molt difícil fer-les efectives, quan es té intervingut l’autogovern, si no es poden prestar el diners per fer aquestes competències que tens efectives, llavors es com si no tinguessis aquella competència. Però per retirar una competència formalment s’hauria de canviar l’Estatut, i això no val que hi hagi una llei orgànica posterior que modifiqui l’Estatut, ja que l’Estatut només pot ser modificat seguint les seves pròpies eines/regles.
14 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 I com hem vist quan es feia referencia a l’evolució, la gran part de l’evolució l’Estat Autonòmic depèn i ha depès dels pactes polítics. Es va fer un pacte polític per a generalitzar el model en l’any 1981, es va fer un pacte polític per homogeneïtzar el nivell a l’any 1992, i quan no es van fer pactes polítics generals llavors van haver-hi problemes, quan al principal partit de l’oposició perquè va quedar/voler, perquè es va sentir exclòs, va quedar fora d’un pacte polític en relació a la Reforma d’autogovern, com era l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, van haver-hi problemes.
De manera que el model de govern té una gran dependència dels pactes polítics.
Per tant, com a reflexió general i genèrica, no s’ha de donar al Tribunal Constitucional més responsabilitats de les que té, el TC no es un lloc on hi hagi un senyor que vigili si es produeixi alguna cosa institucional, i ell no intervé d’ofici, si li demanen que intervingui ell ha d’intervenir no pot abstenir-se, i ha de dictar sentencia. Clar que podria dictar les ST d’una altre manera, no es pot criticar el TC per fer la seva feina, sinó s’ha de crítica la ST.
També es sap de sobre que, quan el govern espanyol impugna una resolució invocant l’art.
161.2 CE, el Tribunal Constitucional ha de automàticament suspendre allò que es invocat amb l’article 161.2 CE.
1.7. Els principis d’unitat, autonomia i solidaritat Principis generals que concreten l’Estat Autonòmic.
Les interpretacions més convincents són aquelles que invoquen preceptes concrets, i es pot comprovar si es coherent el que es diu amb la ST que per exemple el Tribunal Constitucional dicta.
Quan nomes ens emparem en principis genèrics, són principis que cobreixen buits legals, o resoldre situacions on hi ha dubtes, com in dubio pro reo al dret penal. Així que s’han de fer servir preceptes (articles), no només principis, quan es facin servir arguments.
- - Principi d’unitat (art. 2 CE)  hi ha un precepte que el proclama – reconegut a l’article 2 de la CE . És un recordatori de que la CE no te clàusules de intangibilitat, és a dir, no té un precepte que digui que hi ha algun altre precepte de la CE que no es pot modifica, que es dona en algunes constitucions. Ara bé, dit això, no vol dir que sigui fàcil canviar la CE, ja que són necessàries dues coses: les majories (la majoria obtinguda en un referèndum de ratificació de la reforma que es fa sempre a escala del conjunt de la ciutadania espanyola) i la voluntat política de fer-ho. Per tant, es difícil modifica la CE, però no es impossible. Així des de punt de vista CE no es jurídicament possible dura a terme la independència de Catalunya, ja que en aquest precepte senyala que l’Estat es indissoluble e indivisible. Podria haver-hi un referèndum consulti, el que no pot haver-hi es un referèndum vincular sobre la independència de Catalunya, ja que encara que surti que si no seria factible. Per tant, des de el punt de vista Constitucional no és jurídicament possible fer un referèndum vinculat sobre la Independència de Catalunya. Però si es modifiques aquest article, es dir, modificar la CE, eliminant de l’article 2 indissoluble i indivisible, traient aquesta restricció constitucional, hipotèticament seria potser possible un referèndum d’autodeterminació.
Principi dispositiu (art. 2 CE)  expressió importada al dret privat. Quan es parla del principi dispositiu en dret privat això s’associa a l’autonomia de la voluntat, quan les parts signen un contracte, les parts són lliures d’introduir en aquest contracte el 15 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 - - contingut que vulguin, fora del que es exclòs per la llei i per les limitacions que tenen els contractes. Aquí aquest principi té a veure amb el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que també proclama en el mateix article 2, que proclama com un dret. Un dret que es posa en marxa de dues maneres: en primer lloc, és un dret, no és una obligació, que l’autonomia existeix a partir de que es demana, per tant s’han de seguir els procediments previstos per arribar a ser una CCAA, no es crea estat d’autonomia de cop. En segon lloc que el contingut de l’autonomia, és a dir, les competències no estan predeterminades, (a excepció de que tots els Estatus d’Autonomia han de tenir uns determinats continguts), les competències que tenen poden variar. Una tercera acotació d’aquest principi dispositiu, aquest principi també afecta a l’auto-identificació, és a dir, una CCAA pot veure a ella mateixa com una nacionalitat, es pot definir com a regió si vol; no hi ha cap element que impedeixi o obligui a unes CCAA a definir-se com a regió i altres nacionalitat, això es lliure, depèn del que vulgui l’Estatut d’Autonomia, però s’ha de recordar que el fet de que et defineixis com a nacionalitat o com a regió no dona més competències, és irrellevant, no dona cap dret especial (ja han tingut el dret de fer servir la drecera per arribar a l’autogovern, aquelles CCAA que havien plebicitat l’Estatut d’Autonomia en el passat.
I dit això, el principi dispositiu per dotar d’autogovern, principi dispositiu per dotar-lo de les competències que es volen dins dels límits possibles, el tercer element d’aquest principi dispositiu l’auto-identificació com a nacionalitat o regió.
D’aquest principi dispositiu cal remarcar la seva importància. Aquest principi significa, és manllevat, és a dir, demanat en préstec, del dret privat/del dret civil. En el dret civil significa que quan es necessita un contracte, les parts són lliures de disposar del contingut del contracte, és a dir, poden incloure al contracte les clàusules que vulguin, llevat d’aquelles que són prohibides per la llei. Però fora del que esta prohibit, poden incloure el que vulguin. Doncs aquí, aplicat al Sistema Autonòmic, i en relació a l’autonomia, el principi dispositiu, significa que primer hi ha autonomia per qui la demani, per tant, per tenir autonomia s’ha de demanar, (encara que es preveu algun mecanisme excepcional per a què l’autonomia pugui ser imposada per les Corts Generals en un territori en concret, però la regla general és que hi ha autonomia per a qui la demana, això per una banda; i després que l’autonomia té un contingut que decideix aquell qui la demana en el seu Estatut d’Autonomia, i és un contingut que inclou les competències que qui demana l’autonomia vol, en els termes que apareixen finalment a la llei orgànica, que és l’Estatut d’Autonomia; i en definitiva, no s’imposa des de la Constitució un determinat contingut de l’autogovern ni l’autogovern.
L’autogovern té un contingut obligatori per tots els Estatus d’Autonomia que és el que apareix a l’art. 147 CE, per tant, a part de que hi ha d’haver-hi nom, la urbanització institucional i les competències, pel que són les competències poden ser les que es vulguin dins del marc constitucional corresponent a que tingui dret com a “ocupari” aquest territori.
Principi de solidaritat (art. 2 i 138.1 i 2 CE)  es el que justifica, el que podríem considerar una política redistributiva, per part de l’Estat, per part d’uns determinats objectius com és igualar les condicions econòmiques entre territoris.
Principi d’igualtat (art. 139.1 CE)  segons el que diu CE, a l’art. 139.1 – l’afirmació de que tots espanyols tenen mateixos drets i obligacions a tots el territoris –, hi ha una competència exclusiva de l’Estat a l’art. 141.1 que es assegurar la igualtat de l’exercici dels drets, però també s’ha de senyalar el Tribunal Constitucional tendia a interpretar 16 Organització Territorial de l’Estat 2017/2018 – maria47 - que aquesta igualtat de drets s’havia d’entendre no de manera absoluta, és a dir, entenen que siguin exactament tots els drets, totes les obligacions, idèntiques a tot arreu, sinó que en relació sobre tot als drets fonamentals, en altres paraules, per exemple: no tothom paga el mateix import de circulació dels vehicles si viu a BCN i el seu cotxe està matriculat a BCN, que si està matriculat a un poble de la demarcació de Lleida. Per tant en aquest exemple l’import és més baix a altres poblacions, i no hi ha les mateixes obligacions per tothom. Per tant, això mostra que pretendre la igualtat absoluta de drets i obligacions no funciona. No es que no funcioni a un Estat Autonòmic o un Estat Federal, es que no funciona allà on deixa assumir, fins i tot un marge a la diferenciació de la via reglamentaria de municipis. Per tant, això s’ha d’entendre, i s’ha entens normalment per part del Tribunal Constitucional, com referit a la igualtat en els drets fonamentals.
Principi d’unitat de mercat (art. 139.2 CE)  està solapat per la normativa europea en relació a la unitat de mercat, que diu que cap autoritat podrà adoptar mesures que directa o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulació i l’establiment de les persones i la lliure circulació de bens en tot el territori espanyol. Aquí, aquest principi, que es el que a vegades amb la combinació de la competència exclusiva de l’Estat que es troba a l’art. 149.1.13 CE, és la que ha estat utilitzada altres vegades per aquesta guia per sentar les competències segons mesures autonòmiques, amb l’argument de mercat.
Exemple, encara que no tot exacte, invocació d’aquest principi en horaris comercials.
17 ...

Comprar Previsualizar