09. Tema 3.3 - Farmàcia hospitalària (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Legislació i Deontologia Farmacèutiques
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

CTRIGUERO 3.3 – SERVEIS DE FARMÀCIA D’HOSPITAL ATENCIÓ FARMACÈUTICA: Participació activa del farmacèutic per l’assistència al pacient en la dispensació i el seguiment d’un tractament farmacoterapèutic, cooperant amb metges i altres professionals sanitaris amb la finalitat d’aconseguir els millors resultats en salut i qualitat de vida pel pacient.
Aquestes activitats van dirigides a 2 factors: - Activitats orientades al medicament: adquisició, custodia, dispensació, etc.
- Activitats orientades al pacient: educació sanitària, farmacovigilància.
La normativa legal vigent a Catalunya, que regeix amb tot el relacionat amb la Ordenació Farmacèutica és la llei 31/1991 S’estableix que la atenció farmacèutica s’ha de prestar en tots els nivells: - El farmacèutic portarà la atenció primària a partir de oficines de farmàcia, farmacioles, així com serveis farmacèutics del sector sanitari.
- A nivell dels hospitals: el farmacèutic pot portar les seves activitats en serveis de farmàcia hospitalària o be en dipòsit de medicaments.
Abans els Hospitals tenien coma única finalitat la prestació d’assistència sanitària en regim de internament (exclusiu per pacients ingressats).
Va aparèixer una normativa que segueix vigent en alguns aspectes: Llei 37/1962 sobre Hospitals: s’establia la possibilitat d’establiments de serveis de farmàcia als centres que tinguessin més de 200 llits.
Amb posterioritat aquesta llei es va promulgar una Ordre on es regulen el Serveis Farmaceutics dels Hospitals. En aquesta ordre s’estableixen mes específicament que han de complir aquests servies, titularitat, possible regim d’incompatibilitats, espais, distribució. També dipòsits de medicaments, que compliria les mateixes funcions que els serveis de farmàcia hospitalària en centres en menys de 200 llits.
Un dels articles d’aquesta Ordre ministerial: “En los Servicios farmaceticos de hospitales unicamente podran ser objeto de dispensación de medicamentos, Especialidades, productos farmaceuticos o articulos de uso medicinal, cuando se hayan de aplicar a las persones acogidas en el establecimiento” La normativa legal que va iniciar tot aquest canvi a nivell de model d’assistència sanitària va ser la Llei General de Sanitat (LGS) del 1986.
Novetats: - Atenció sanitària universal (accés universal per tots els espanyols) - Ampliació de les prestacions sanitàries (prevenció vs curació) - Es va establir un sistema descentralitzat. (Transferència a les diferents CCAA) - També es va configurar un Sistema Nacional de Salut (SNS) - Serveis de Salut a nivell de les CCAA (Catalunya: CatSalut) - Es va constituir diferents ÀREES DE SALUT (àrees geogràfiques) que havien de ser capaces d’oferir totes les prestacions pròpies del Sistema Sanitari (tant a nivell d’atenció primària com d’atenció Hospitalària). Cada àrea de salut ha de dependre d’un hospital de referencia.  amb això es va passar de únicament a pacients ingressats a passar a ambulatoris o externs del tot.
1 CTRIGUERO FARMÀCIA HOSPITALÀRIA: En la mateixa llei General de Sanitat, s’estableix de manera especifica que la custodia, conservació i dispensació de medicaments correspondrà únicament a : - Oficines de farmàcia legalment autoritzats - Serveis de Farmàcia hospitalaris dels centres de salut i de les estructures d’atenció primària del SNS (caps) Una llei que va ser important (ara derogada) va establir que els hospitals de 100 o més llits, havien de disposar obligatòriament d’un servei de Farmàcia hospitalària. I els centres amb menys de 100 llits hi ha la possibilitat de crear un dipòsit de medicaments El que es vigent ara és el RD Legislatiu 1/2015: s’estableix que el servei de farmàcia era una estructura important de suport per l’ús racional dels medicament en medi hospitalari també en casos establerts, en medi extra-hospitalari.
A Catalunya: Llei 31/1991  funcions que han de complir els serveis de farmàcia hospitalari ubicats a Catalunya.
Dins dels requisits hi havia: - Mateix numero de llits que havia de disposar un centre per crear un servei de farmàcia hospitalària: també son 100 o més llits - Centres sociosanitaris o psiquiàtrics amb mes de 100 llits també poden sol·licitar un servei de farmàcia hospitalària però ja NO és obligatori - Centres amb menys de 100 llits es pot crear un depòsit de medicaments. (també en sociosanitaris i psiquiàtrics) Encarregat de acreditar serveis de F hospitalària i depòsits: Departament de Salut. També es necessita autorització per ampliació, modificació, trasllat o tancament d’un servei de FH El Departament també ficarà un requisits en quant a instal·lacions i funcionament per a l’autorització.
Dependència funcional: els serveis de FH depenen directament de la Direcció assistencial del Hospital.
El Servei de F esta considerat com un servei transversal (central) = presta ajuda a una altres departaments assistencials del hospital (departaments mèdics o quirúrgics). També serveis de suport al laboratori clínic, etc.
ORDRE que segueix vigent del Departament de Salut: S’estableix la normativa corresponent per a la sol·licitud i l’atorgament d’autorització administrativa per a la creació, modificació, el trasllat o tancament de centres, serveis o establiments d’assistència hospitalària.
En aquesta ordre s’estableix que l’organisme competent (departament de salut), l’autorització administrativa per les activitats contemplades en aquesta normativa correspon a la Direcció General d’Assistència Sanitària (Actualment Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària) 2 CTRIGUERO ESTRUCTURA SERVEI DE FARMACIA HOSPITALÀRIA: - Administració i gestió: es porten a terme totes les activitats relacionades amb la adquisició de medicaments.
- Àrees de emmagatzematge: o Generals: no necessiten requisits de custodia especials. També es poden emmagatzemar els productes sanitaris (sobretot en hospitals comarcals). En els hospitals mes grans els productes sanitaris esta independitzat de la gestió dels medicaments.
o Especials: medicaments que requereixen condicions de conservació especials o custodia superior al de la resta de medicaments. Ex: emmagatzematge de substancies termolàbils, inflamables (anestèsics generals, alcohol per formulació magistral), estupefaents, medicaments en investigació, etc.
- Ha d’haver-hi una àrea per la Biblioteca i Centre d’Informació de Medicaments (CIM).
Actualment com es fa via electrònica, l’espai s’ha reduït bastant.
- Laboratori d’anàlisi i Control de Medicaments - Àrea de Farmacotècnia: o Anàlisis o Elaboració de formules magistrals Son àrees que depenent el que es faci hauran de tenir unes característiques especifiques. Els requeriments tècniques varien molt d’un hospital a un altre.
- Àrea de Dispensació: abans era per pacients ingressats, avui en dia hi ha altres ares de dispensació de caràcter ambulatori.
o Dispensació en dosi unitària - Altres àrees opcionals: o Recepció de medicaments (“moll”) REQUISITS A NIVELL DE UTILLATGE I MATERIAL: No hi ha una normativa legal comú on hi hagi tots els requisits, s’ha de recórrer a diferents normatives.
A nivell bibliogràfic i d’informació: - Accés a la Real Farmacopea Espanyola - Accés al Formulari Nacional - Llibre receptari - Llibre d’estupefaents - Bibliografia per poder buscar: terapèutica, interaccions, incompatibilitats, RAMs, etc.
Hi ha un RD 175/2001: s’especifica que ha d’existir com a mínim els següent utensilis: - Balança de precisió - Aparells de mesura de volum (pipetes, matrassos) - Morters - Sistemes de bany d’aigua.
- Etc.
Després hi ha altres utensilis que dependran del tipus de formes galèniques a elaborar: Capsuladors (càpsules), motllos (supositoris o òvuls), etc.
Si fan citostàtics es necessitaran campanes de flux laminar 3 CTRIGUERO RECURSOS HUMANS (RRHH) La llei estableix que el responsable serà un Farmacèutic especialista en Farmàcia Hospitalària En funció del tipus de centres (de la complexitat, nº de llits..) es podran anar afegint altre tipus de personal.
TIPUS D’HOSPITAL - Nivell I: Hospital General (comarcal) - Nivell II: Ofereixen prestacions addicionals apart de les bàsiques i disposen d’altres especialitats.
Moltes vegades serveixen de referencia pels de Nivell I - Nivell III: a mes de les especialitats pròpies, tindríem super especialitats: Ex: neuròleg que a mes estigui super especialitzat en esclerosi múltiple. També disposen de medis tecnològics superiors i especialitzades.
La Llei d’ordenació farmacèutica diu que mentres el servei de farmàcia estigui obert, hi haurà d’haver un farmacèutic. No tots els serveis de FH estan oberts les 24h, en alguns casos coma màxim a les 22h.  En aquests casos l’accés ha d’estar disponible: es pot accedir al servei de farmàcia, una persona delegada per fer-ho i acompanyat d’un membre de seguretat. Es retira el medicament i es deixa constància.
En hospitals pediàtrics els servies de FH han d’estar obert les 24 hores.
Els Serveis de FH dels serveis públics (Vall d’Hebron, Bellvitge...) hi ha els Caps de servei i després responsables de cada secció (àrea ambulatòria, àrea de farmacotècnia ) i per sota d’aquests estan els farmacèutics adjunts.
També hi ha els Tècnics de Farmàcia, auxiliars d’infermeria, personal d’infermeria (supervisors), i zeladors (que porten la medicació cap a les habitacions) Després hi ha una sèrie de membres que no son plantilla pròpia del hospital: farmacèutics interns residents (FIR) que tenen contracte temporal mentres dura la formació, després hi ha estudiants en pràctiques tutelades, becaris, etc.
Finalment hi ha el cos administratiu: mes o menys important en funció de la grandària del centre.
REGIM D’INCOMPATIBILITATS LOF 1991 L’exercici professional del farmacèutic en un servei de FH o en dipòsit de medicaments, serà incompartible amb la existència de interessos econòmics en la fabricació de medicaments o productes sanitaris.
També s’especifica que l’exercici del farmacèutic es incompatible amb ser titular d’una oficina de farmàcia o be amb l’exercici professional de medicina, odontologia o veterinària.
FORMACIÓ EN FH: Llei 44/2003 La formació especialitzada en ciències de la salut han de ser reglades i han de tenir caràcter oficial.
La titulació ha de tenir validesa en tot l’estat espanyol i inclús en altres països Europeus.
El títol d’especialista no l’atorga el ministeri de sanitat sinó el d’Educació, cultura i esport.
L’encarregat de fer el programa de formació: comissió Nacional fan proposat de programa formatiu, després es revisa pel ministeri d’educació... i al final l’ha d’aprovat el Ministeri de Sanitat.
4 CTRIGUERO En FH el període de formació és de 4 anys S’accedeix a aquesta formació especialitzada a traves del FIR FUNCIONS Principal: ostentar la responsabilitat tècnica en l’adquisició, qualitat, conservació, disponibilitat custodia, preparació i dispensació de medicaments i productes sanitaris tant dins com fora del centre en circumstancies determinades També elaborar i dispensar les formes magistrals (també pacients ingressats com externs) Altres funcions importants: - Establir sistema eficaç i segur de dispensació de medicaments: stock, dosis unitàries, sistemes automatitzats...
- Sistema d’informació de medicaments (tant per professionals interns, com extern): butlletins, informes, notificacions...
- Participació en la Comissió de Farmàcia i Terapèutica (comissió multidisciplinari on es decideix quins medicaments s’inclouran en la guia farmacològica d’un centre) SDMDU Altres funcions addicionals: - Col·laborar en les tasques de farmacovigilancia - Funcions docents i de recerca - Col·laboració en la custodia, control, preparació i dispensació de medicaments en investigació - Altres tasques assistencials (farmacocinètica clínica, seguiment de pacients ambulatoris, seguiment nutricional...) Hi ha diferents tipus de Prescripció i Dispensació A nivell hospitalària hi ah ordres de Dispensació Hospitalària  van destinades a pacients externs (No ingressats) Altres dispensacions com receptes d’estupefaents, medicaments en investigació...
També recepta controlada 5 CTRIGUERO DIPÒSIS DE MEDICAMENTS No poden adquirir, sinó que la adquisició es mitjançant una oficina de farmàcia o be d’un servei de farmàcia hospitalari proper.
La legislació vigent es la mateixa que en els Serveis de FH però concretament hi ha una normativa del 1986 que és exclusiva dels Dipòsits de medicaments. En aquesta ordre es comenta que el servei ha de disposar d’un farmacèutic com a mínim (no necessari que tingui la especialitat de FH, simplement es requereix un mínim d’experiència).
També la dedicació serà en funció del nombre de llits (ex: menys de 50 llits -> la dedicació mínima del farmacèutica ha de ser de 10 hores setmanals ) Hi ha responsabilitat compartida entre el de la Oficina de farmàcia o Servei de FH al que estigui vinculat.
Funcions son similars al SFH, però les exigències no son les mateixes, tampoc les prestacions Responsabilitats similars excepte la compra del medicaments que serà el que estigui vinculat.
- Garantir la correcte conservació, custòdia i dispensació de medicaments al centre o d’altres que exigeixin especial vigilància, supervisió i control per part d’un equip multidisciplinari - Establir un sistema eficaç i segur de distribució de medicaments al centre així com mesures que garanteixin la seva correcta administració - Informació al personal del centre i als pacients - Col·laborar en tasques de Farmacovigilància - Formar part de les Comissions de Farmàcia i Terapèutica, Comitè Ètic d’Investigació i altres comissions hospitalàries La acreditació d’aquest dipòsits de medicaments depèn del Òrgan competent de la comunitat autònoma (Direcció general ‘ordenació i planificació sanitària) La acreditació és a nivell de la CCAA.
6 ...