Dret Romà Tema 17 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret Romà
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 17: DRETS REALS I.
CONTRACTE II. CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES N’hi ha tres tipus: contractes reals, formals i consensuals.
- Contractes reals: Es perfeccionen amb la datio (lliurament) de la cosa i són: a) El mutu: préstec de consum.
b) El comodat: préstec d'ús.
c) El dipòsit: contracte real bilateral imperfecte.
d) La penyora: contracte real bilateral imperfecte .
- Contractes formals: Són els que es perfeccionen pel compliment d'unes formalitats concretes. La formal itat és diferent si son verbals o literals: - Contractes consensuals: Són els contractes que es perfeccionen pel consentiment dels interessats.
CONTRACTES REALS a) El mutu (préstec de consum) és un contracte R, unilateral i de Dret estricte que consisteix en que un a persona (el mutuant) dóna una quantitat de diners o coses fungibles a una altra persona (el mutuari ), amb l'obligació per part d’aquest de restituir la mateixa quantitat, gènere i qualitat.
! Obligacions - Afecta al mutuari ha de restituir la cosa en la mateixa quantitat, gènere i qualitat.
- Les accions de Dret estricte que té el mutuant són: l’actio certae creditae pecuniae i en el dret j ustinianeu condictio per recuperar la cosa (del mutuant contra mutuari, acció de dret estricte).
- Les especialitats són els interessos (normalment 12%) i al dret justinianeu es van limitar fins al 6 % d’interessos.
- El Foenus nauticum és una figura del DR que la seva traducció és el préstec marítim.
b) El comodat (préstec d'ús) és un contracte R que es basa en els lligams d'amistat (confiança), de bon a fe i gratuït en virtut del qual el comodant dóna una cosa moble (no fungible) o immoble al comodata ri perquè la utilitzi i restitueixi al acabar el contracte o quan li demani el comodant.
! Obligacions (que són bilaterals i imperfectes): - El comodatari ha de custodiar i restituir la cosa i usar la cosa degudament (furtum usos). Per ex emple, un cavall de curses per a la guerra.
El comodatari, com té un benefici, té major responsabilitat obeeix el principi d’utilitat se li agreu ja una responsabilitat, excepte en els caos de força major (responsabilitat objectiva).
! Obligacions - El comodant, eventualment, ha de reemborsar les despeses necessàries de conservació al como datari.
c) El dipòsit és un contracte R bilateral imperfecte, gratuït i de bona fe en base al qual el dipositant dón a una cosa al dipositari perquè li guardi i li custodi amb l’obligació de restituir la cosa al acabar el cont racte o quan el dipositant li demani.
! Obligacions: - El dipositari té una situació especial, perquè ha de restituir la cosa i ha de respondre que aquest a restitució es faci bé (no deteriorada). Si perd la cosa, haurà de respondre de una manera espe cial. El dipositari no té cap benefici de la cosa, només l'ha de guardar i no la pot utilitzar.
- Si perd la cosa el dipositari no respondria seguint el principi d'utilitat. Suposa que enlloc de agreu jar la responsabilitat, aquesta és més lleu, s’alleuja.
- El dipositant eventualment ha de reemborsar les despeses necessàries al dipositari.
- Les accions són que el dipositant té l’actio in ius de bona fe (abans actio in factum) per recuperar la cosa.
Hi han tres dipòsits especials: . Dipòsit irregular: pot recaure sobre coses fungibles, inclosos els diners. S'ha de restituir la mat eixa quantitat, gènere i qualitat.
. Dipòsit necessari: es dóna únicament en casos d’urgent necessitat, per exemple un incendi, na ufragi... per la qual cosa l'ha de restituir igualment.
d) La penyora és un contracte R (pignus datum) bilateral imperfecte en virtut del qual, una persona (el d eutor pignorant) dóna una cosa moble o immoble al creditor pignoratiu, en garantia del compliment d' una obligació.
- Elements reals són els mobles o immobles.
! Obligacions (bilaterals i imperfectes): La principal obligació del creditor pignoratiu és que ha de restituir la cosa, una vegada s’ha paga t la cosa, respon per la custodia i s'aplica el principi d'utilitat, per tant, el creditor responia sem pre *menys en casos de força major, (responsabilitat objectiva), sense tenir en compte cap elem ent.
- Les accions que el deutor pignoratiu té és que eventualment ha de reemborsar les despeses nec essàries.
- El creditor pignoratiu té un iudicum ontrarium contra el deutor per reclamar despeses per a la c onservació de la cosa.
CONTRACTES FORMALS Són els que es perfeccionen per el compliment d'unes formalitats concretes. La formalitat es diferent si so n verbals o literals. En els verbals es perfecciona per la pronunciació d'unes paraules. Els contractes litera ls es perfeccionen a través de l'escriptura. Per exemple el nomen transcriptium.
A)Contractes verbals: Contracte que es perfecciona quan es compleixen unes formalitats.
La stipulatio és un contracte formal verbal, abstracte, unilateral i de Dret estricte, en virtut del qual una pe rsona, promitent, promet que farà una promesa al estipulant, que accepta.
CONTRACTES CONSENSUALS Són els contractes que es perfeccionen pel consentiment dels interessats.
A partir de un moment determinat, quan es perfeccionen, la existència dels contractes neix, i es poden exi gir les obligacions que generen els contractes.
a) La compravenda b) L’arrendament (locatio-conductio) c) La societat d) El mandat ...