El Noucentisme: l'obra d'Eugeni d'Ors (II) (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Literatura Catalana
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 20/05/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

EL NOUCENTISME: L’OBRA D’EUGENI D'ORS (II) Un dels punts fonamentals del Modernisme és la oposició entre artista i societat o burgesia.
És un conflicte que cal trencar. Per una banda, el poder ha d'oferir a l'artista una professionalització i un públic, una sortida. Així s'explica la preocupació del Noucentisme per a la creació d'editorials amb traduccions i publicacions, com també la creació de revistes i diaris que impliquen un públic lector i donen feina a l'escriptor com a col·laborador periodístic. L'escriptor s'ha de convertir en una mena de tècnic literari, capaç de convertir en obres el projecte i les idees noucentistes. La literatura és una eina de propaganda ideològica, però no de manera pamfletària, sinó a través d'una obra de gran altura.
Per a concretar les seves propostes, Eugeni d'Ors es va servir de diverses propostes. Partia de la idea de la necessitat de l'art, igual que de la política d'intervenir directament en la societat.
L'art, en aquest sentit, ha de ser com la política, ha d'intervenir directament en la societat, en primer lloc sobre la més pròxima, la catalana. Aquesta intervenció s'ha de basar en dos principis: l'imperialisme i l'arbitrarietat. Aquests conceptes poden resultar una mica obtusos.
- Imperialisme: el projecte cultural, polític i social que significa el Noucentisme ha d'arrelar en la societat catalana, però no ha de quedar limitat a aquesta, sinó que s'ha d'exterioritzar en diverses direccions. Per exemple, una direcció clau és la participació en el governs espanyols per a consolidar el regeneracionisme que suposa el Noucentisme, la regeneració d'Espanya.
S'ha de participar en política com un espanyol. Això parteix d'una presumpta manera catalana de veure el món que havia de servir per a modernitzar tota Espanya: industrialització i una estructura social d'acord amb aquesta. Això suposava que la burgesia industrial catalana s'havia de convertir en la classe social exemplar d'Espanya en tant que classe modernitzadora (per a més informació, llegir Ucelay da Cal, Enric, El imperialismo catalán).
Entre els textos del mateix Eugeni d'Ors hi ha una glosa del 13 de juliol de 1909 publicada a La veu de Catalunya en que resumeix molt bé què significa, quin és el nucli de l'imperialisme orsià: l'imperialisme comporta unes accions a Catalunya i unes accions fora de Catalunya.
Quines són les accions essencials dins de Catalunya? 1 1. Lluita per la cultura, una cultura que ell creu que ha de ser per damunt de tot, i el Noucentisme ho intentarà fer realitat, harmonia, equilibri i ordre. En aquest sentit, els clàssics grecollatins es poden llegir de moltes maneres i es convertiran en fonamentals.
2. Lluita pel tecnicisme. Significa la transformació constant de la societat industrial en la qüestió plena de les noves ciències i disciplines que van apareixent. És una actitud receptiva davant el progrés de les noves tècniques. Per tant, és un estar en la primera línia del progrés tècnic i cíclic de la humanitat. Moltes facultats tècniques de Barcelona tenen el seu origen en la Mancomunitat, impulsada en part per Eugeni d'Ors. Es van fer dues coses principals: carreteres i telèfons. El mapa de carreteres d'abans i després de la Mancomunitat no té res a veure. És la punta de llança de l'època. L'esforç de la Mancomunitat va ser immens. Es volien portar els telèfons a les zones més aïllades del territori.
3. Lluita per l'ètica privada i pública. Per a Ors no hi ha vida pública sana sense una moral privada mínima que es traslladi a la vida pública.
4. Lluita per la justícia social. Millora de les condicions de vida en tots els sentits morals i materials de les classes populars i treballadores, evitant que aquestes classes se sumin als moviments socialistes i anarquistes. Per tant, està proposant un pacte de classes sense posar en dubte l'hegemonia de la burgesia, però per a preservar aquesta hegemonia millora les condicions de les classes inferiors per a evitar allò que els porta al socialisme i l'anarquisme: la desesperació.
Ors pot tenir idees més o menys certes, però les expressa amb gran clarividència i intel·ligència. Accions fora de Catalunya: 1. Intervenció a fons, estructural, sempre en els afers polítics generals espanyols.
2. Intervenció en els afers mundials. A través de l'expansió comercial (una de les qüestions molt presents avui a les notícies és la internacionalització de les empreses catalanes; l'empresa necessita expansió comercial), l'expansió espiritual (projecció 2 mundial de la cultura catalana; curiosament, això s'ha aconseguit posteriorment, per exemple amb l'arquitectura modernista de Gaudí, com també la literatura i el teatre, de vegades de manera diferent a la d'Ors, però s'està aconseguint).
Més endavant, intentarà fer el mateix amb el franquisme. La manera d'enfocar les coses en gros sempre hi és. La Secció Filològica de l'IEC és de nom més modest que la Real Academia Española. La idea de donar una projecció pública consistia, per exemple, en crear uniformes semblants als de l'Acadèmie francesa. Sempre creava molt d'espectacle, ell mateix era espectacle en les seves conferències. També s'havia de donar projecció política, en principi a través d'Espanya, però també una projecció internacional de Catalunya sola. Avui en dia, és un tema més candent que mai.
Tot això es pot trobar en una glosa del 9 de juliol del 1909. Ors tenia renom a Catalunya, però encara no era molt conegut a Espanya. Què hagués passat si hagués continuat i la Mancomunitat no hagués desaparegut amb Primo de Rivera? Aquesta voluntat de grandesa segueix essent-hi en Ors encara que en el franquisme no li facin cas.
Al franquisme hi havia només dos intel·lectuals coneguts: un era Ors, que buscava l'impacte social i l'espectacle, com ara vetllant les armes a una església de Pamplona vestit de cavaller medieval en plena guerra l'any 1938. L'altre era Ortega y Gasset, i hi ha un tercer en discòrdia, Gregorio Marañón. Era un gran metge però té una obra humanista molt important.
Aquests dos nedaven entre dues aigües, eren grans homes de pensament.
D'Ors tenia un sentit d'espectacle molt modern, avui en dia el veuríem en la televisió i faria algun número de bon gust. Era un home a qui li agradava ostentar, encantat d'haver-se conegut, però això no li impedia ser intel·ligent i clarivident. Era de personalitat expansiva, però amb una formació extraordinària, cosa que el fa un intel·lectual admirable.
- Arbitrarietat: quina ha de ser l’actitud del creador davant de l'obra d'art? Per a d'Ors, cal trencar amb qualsevol rastre de Romanticisme o de Modernisme. Per a ell, la voluntat del creador s'ha d'imposar sobre la mateixa natura i sobre la mateixa realitat. Cal partir de la lectura de l'home i de la realitat present, però a través de l'art cal idealitzar-la, representant allò que hauria de ser possible. Per exemple, unes noies mig despullades a la platja, no és una 3 realitat ni una no-realitat, sinó una realitat idealitzada. El concepte estètic més vàlid és el de classicisme, prendre els clàssics grecollatins en tots els camps com a model: arquitectònic, filosòfic, escultòric, literari, etc.
Es podria lligar amb una iniciativa de Cambó, molt pròxim, creador de la Fundació Bernat Metge, que consisteix en la traducció de tots els clàssics grecollatins en català. Cada volum ve anotat, etc. Una altra iniciativa que beu del Noucentisme i d'Ors és l'editorial Barcino, que recuperà els textos medievals. En aquesta època també es fa l'excavació d'Empúries, és entre paral·lela i no, és com una prova d'allò que diuen, atzarosa però perfecta. A la llarga, s'investigarà el gòtic i el romànic. Josep Pi Juan és un recuperador de l'art romànic.
Aquesta actitud tindrà uns beneficis culturals amplíssims. Josep M. Baptista i Roca va ser un antropòleg que estudià l'home català en sentit racial (no pejoratiu) al llarg de la història. Pere Coromines, pare de Joan Coromines, és detingut el s. XIX per anarquista a l'època de la Rosa de Foc a Montjuïc. Un altre autor encara menys conegut és el jove Juli Vallmitjana, que fa una literatura vocacionalment marginal, dramaturg i novel·lista. S'ocupa de la marginalitat i del món dels gitanos. La riquesa de lèxic marginal és purament argot. Destaquen La Xela (renom) i Sota Montjuïc (barraquisme). La riquesa de la literatura, en realitat, és molt àmplia.
En el pensament de d'Ors, l'àmbit privilegiat és la ciutat. Per a d'Ors, la ciutat, a diferència de romàntics i modernistes, és l'àmbit de la cultura per antonomàsia i, per tant, és l'àmbit de la creació artística. Ara bé, quina ciutat? Tenim una ciutat que no és per complaure, amb barris marginals, que s’ha convertit en la rosa de foc, amb unes tensions extraordinàries. Cal també fer la ciutat ideal i la cultura hi és fonamental, amb una cosa que ell no arriba a dir però que apunta: urbanisme.
D'aquí neix una altra idea, la de Catalunya-ciutat. Per a d'Ors, Catalunya, basant-se en una idea antiga, ha de ser una ciutat-estat. En el seu conjunt, ha de ser un àmbit de civilització, i aquest per antonomàsia és la ciutat. No vol dir que Catalunya hagi de ser construïda per tot.
La muntanya i el camp han de ser res més i res menys que els jardins de la ciutat. És gran l'ambició i la gosadia d'Ors. La millor manera de fer un jardí és l'agricultura, però també el respecte per la natura. Per tant, el camp a Catalunya seria el jardí de la ciutat, tant com a terra 4 conreada com a lloc d'esplai a les muntanyes i el bosc. Modernament, amb les tecnologies d'ara, s'està començant a mig aconseguir.
Una altra qüestió relacionada són les relacions humanes. Cal construir allò que es diu civilitat, unes formes de societat en què les maneres, la indumentària, etc., tenen un paper determinat: Catalunya ha de ser i ha de poder dur al món un nucli de bones maneres. Aquest concepte serà molt important en la pedagogia noucentista i la urbanitat o bones maneres, com també contacte amb la natura. Per tot això, Catalunya té un atzar que ha de desenvolupar i ha de projectar: la mediterraneïtat. El Mediterrani és el bressol del millor que té la cultura europea: Grècia i Roma. Aquesta llum mediterrània és la que ha d’il·luminar Catalunya, Espanya i Europa. Les imatges vora el mar segurament són les més freqüents de la pintura noucentista.
En definitiva, tota la construcció teòrica d'Ors s'adreçava a la creació d'un nacionalisme que volia integrar les diverses classes socials amb una doble finalitat: conjurar, superar la fractura social entre treballadors i burgesos i apartar amb reformes la societat de les temptacions revolucionaries. És una situació candent des del segle XIX relacionada amb els moviments revolucionaris.
Gloses Normalment, el tema sol correspondre al títol de la glossa. La primera, "Lo definitiu", parla d'allò que sempre és permanent, una estructura inalterable. Ors està parlant de la tradició, té una frase que va fer famosa: "Tot el que no és tradició, és plagi". Tot allò que val ja està inventat. Allò que farem els homes posteriorment és afegir-hi variacions, matisos, ja és essencial i és per tradició. En aquest sentit hi ha una voluntat d'allunyar-se molt del segle XIX, allunyar-se de la propietat. Sense negar les aportacions noves, hi ha predilecció per allò permanent.
Hi ha un moment on diu que comença allò modern: quan es lliga l'art a la possibilitat del progrés. En l'art no hi ha progrés possible, només canvis o variacions, l'art va amb allò de la humanitat, amb allò permanent. Per tant, per a Ors les avantguardes serien un error fonamental, un impossible: o són tradició o són plagi. És evident que l'avantguarda vol trencar amb la tradició, però podria ser un mal plagi de la tradició. Ors era molt tradicionalista des del 5 punt de vista artístic. Diu que la França espiritual viurà per sempre en tant que duri l'home.
Què és allò nou i què és renovat? Una altra qüestió d'Ors lligada és la de la solidesa. Ell no entén la cultura sense una solidesa, sense l'aportació de més d'un. En aquest sentit, la individualitat és important en tant que cada pianista interpreta una partitura de Mozart de manera diferent, però no l'altera. Per què s'ignora allò oriental i allò occidental anterior que no és Grècia i Roma? Les cultures realment importants són permanents. Qualsevol pèrdua cultural és una catàstrofe per la Humanitat.
Zeus Crisó fou una escultura monumental d'or i ivori. D'això no n'ha quedat res de l'obra, només la paraula. Això és una catàstrofe perquè part de la cultura ha desaparegut. Una part de l'eternitat humana vola. Allò que no és art de la paraula torna irrecuperable.
Què passa en el moment de reproductibilitat de l'obra d'art? Per a ell no era reproduïble.
Només hi havia un quadre, totes les altres coses, postals, cartells, eren còpies. Per a Ors, un artista en sèrie és un artesà, el pas previ a ser un artista. Quan fa una obra única serà un artista.
Ors és bastant eurocentrista, no es demana sobre altres possibilitats.
6 ...