T3. Ciències de la informació geospacial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Anàlisi i Cartografia de la vegetació
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

T3. CIÈNCIES DE LA INFORMACIÓ GEOESPACIAL Un mapa és la base de la ciència de la informació geoespacial. És una representació gràfica d’informació definida per la seva localització en l’espai i pels seus atributs topològics i temàtics. La representació gràfica implica l’abstracció de la realitat, els problemes d’escala i la simbolització i projecció. És clau que estigui en un sistema de coordenades universal o local i en temps, quin atribut tenen (altitud, temperatura, tipus de vegetació..). Al final, ens permet facilitar la navegació i explorar el territori i d’aquesta manera comprendre i gestionar aquest territori.
ELEMENTS D’UN MAPA La llegenda, que permet interpretar el mapa (relaciona entre la part simbòlica i descriptiva dels atributs), l’escala (quina relació hi ha entre la mida del mapa i la porció real del territori), el sistema de referència cartogràfica.
Les escales no són constant al llarg del mapa, ja que la Terra té diferent relleu i diferent curvatura. I les escales són la proporció entre les dimensions reals d’un objecte i la seva representació en una superfície plana, en canvi, l’àmbit geogràfic és la porció de la Terra que està representada en el mapa. Per tant, l’escala adequada és aquella que tingui relació entre l’àmbit escollit i l’escala fit-forpurpose.
CARTOGRAFIA La cartografia analògica són aquells mapes pintats a mà que es guarden en biblioteques on estan conservats i la cartografia digital és aquella feta a ordinador i a l’abast de tothom ja que és mundial. Quines són les diferències? Amb la cartografia analògica no calia gaire especialització, no per fer el mapa sinó per utilitzar-lo i amb la cartografia digital l’espai a utilitzar per guardar és menor però hi ha problemes amb l’emmagatzematge, ja que la informació ocupa molt i s’han de tenir molts discos durs i molt lloc on poder conservar-la. Les avantatges del món digital són la facilitat d’actualització i de repetició amb paràmetres diferents, és a dir, fent simulacions, una visualització cartogràfica amb moltes possibilitats (canvi de colors), una enorme potència de consulta i extracció d’informació, una integració de molta informació diversa (informació mundial i complementada.
Normes ISO pactades mundialment i així es desenvolupen uns estàndards per seguir a l’hora de crear mapes i per tant, que siguin interoperables), una possibilitat de fer anàlisis sofisticades (geocomputació) i una major consistència i eficàcia.
En la cartografia digital tenen sentit els talls cartogràfics ja que per l’estudi, si només ens centrem en una regió, no ens cal tota la regió mundial.
En la cartografia digital existeix el cas del Fire Wheather Index a Andorra, és a dir, mapes viu que ens permeten saber en viu els incendis d’Andorra. Tenir vàries estacions meteorològiques de la regió i es descarreguen via mòdem en un ordinador i es guarden en una base de dades. Aquesta informació s’homogeneïtza i es filtra, és a dir, que no hi hagi errors. Un cop això, es calcula l’índex de risc d’incendis, un model desenvolupat a través d’articles científics, agents forestals.. i a partir de les variables climàtiques i l’estructura vegetal podem deduir si el risc d’incendi serà elevat o no. El sistema necessita clima, estacions meteorològiques i la biomassa de cada lloc. Per últim, es general el mapa, que ens diu en quines zones hi ha més i menys risc i aquest es publica a Internet de manera que tothom ho pugui consultar.
USUARIS DE LA INFORMACIÓ GEOESPACIAL Els actors són els que avui en dia construeixen els mapes. També tenim la gent que acaba fent la política i que gestiona. S’han definit unes àrees de benefici social que són una iniciativa moderna com és el GEOSS (Global Earth Observation System of Systems). Aquestes àrees tenen sentit a nivell global i el GEOSS intenta tenir cartografia a nivell planetari de tots els temes.
TIPUS DE MAPES Mapa topogràfic. És un mapa amb informació bàsica d’un territori que serveix de base per elaborar la cartografia temàtica. Fa una especial èmfasi en la precisió planimètrica (X,Y) i altimètrica (Z). Els mapes topogràfics mostren la morfologia del relleu amb les corbes de nivell (isobates), els elements necessaris per a garantir una bona navegació pel territori (límits administratius, poblacions, fonts, cims, rius, carreteres) i la toponímia (els noms dels llocs).
Mapa temàtic. Potser categòric o quantitatiu.
- Segons el seu format: Diferència entre una capa ràster en format SIG i entre una capa ràster en format JPG, que és en color i només ens serveix per veure, només és una fotografia i per tant, no ens dóna informació del territori. En canvi, una capa SIG permet fer una sèrie d’anàlisi en mapes.
- Segons la seva validesa temporal: Temps real o quasi temps real (near real time) que és un mapa a temps real o a llarg termini (long term) que és un mapa a llarg termini, com canviarà. La visió entre ambdues és molt diferent.
- Segons la seva funcionalitat: Són mapes operacionals, han sortit del món acadèmic i poden ser utilitzats per prendre decisions.
- Segons la forma de representació: poden ser plans (pantalla o paper), en globus virtuals (google earth) o 3D (no evoluciona. Normalment als 3D els hi falten dades).
- Altres: Story maps. Utilitza la cartografia per explicar i il·lustrar diferents aspectes relacionats amb les diferents zones humides que hi ha en el món.
FONTS DE DADES Fonts d’informació susceptibles de ser convertides a mapes o incorporades a un sistema d’informació geogràfica. Poden ser sensors ex-situ o sensors in-situ. La informació, bàsicament, ens la donen els satèl·lits (sensors ex-situ). Sensors ex-situ són aquells que no estan a prop del que estan mesurant o interpretant i en canvi, els sensors in-situ són aquells sensors propers a allò que estan mesurant.
Com ja s’ha dit, un sensor ex-situ són els satèl·lits, satèl·lits que giren al voltant de la Terra que interpreten la Terra i ens proporcionen diferents imatges sobre ella (comunitat de físics). La teledetecció és que els satèl·lits agafen dades, capa ràster, que les acumulen. Les fotografies aèries, que es diferencien en què són un tipus d’avioneta que agafen aquestes imatges de la Terra (cartogràfics que la fan volar a propòsit), i com que volen molt més baix tenen una major resolució i per tant, podem saber més coses sobre l’aspecte de la Terra. Un altre tipus de sensor són els drons, vehicles aeris no tripulats, que no volen constantment sinó quan ho necessitem i com que volen a baixa alçada, tenim dades a molt detall però l’àmbit cartogràfic és molt limitat.
Els sensors in-situ, són aquells sensors que ens permeten agafar dades estant en contacte amb la Terra. Estacions climàtiques que mesuren el vent, la radiació solar, estacions de contaminació, sensors no fixes que són boies que mesuren la temperatura del mar, la quantitat de plàncton... La sonda és per saber què passa a diferents nivells de l’atmosfera. Hi ha un sensor que mesura l’intercanvi del CO2, com respiren les plantes. Hi ha el treball de camp, GPS, les bases de dades que poden incorporar-se als sistemes d’informació geogràfica si en tenim les coordenades, el mòbil (idea d’anar generant aplicacions que permetin que els ciutadans puguin afegir dades per tal d’incorporar-se als SIG).
MODEL CONCEPTUAL KID La font de dades, és a dir, tots els sensors, el treball de camp, les eines d’integració (SIG) tenen eines capaces de capturar informació que permeten formar una cartografia elaborada que aquesta és analitzada per tal de poder comprendre-la i interpretar-la.
...