TEMA 7. Resistència senyorial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 30
Subido por

Descripción

BLOC 2. CATALUNYA: TERRITORI FEUDAL (987-1149)

Vista previa del texto

TEMA 7. La resistència senyorial Les revoltes feudals - En aquesta situació de ‘’doble poder’’, en què el privat es va menjant les prerrogatives del públic, tindrà lloc, en un cert moment, una pugna pel poder i la riquesa, i això implicarà una nova estructura de poder.
- En aquest segle XI, els ambiciosos nobles, veient-se més poderosos, protagonitzen una sèrie de revoltes que precisament provocaren l’esmicolament de l’espai polític.
Revolta de Mir Geribert - En la revolta a Barcelona (1041-1059), en temps de Ramon Berenguer I, els senyors s’alçaren contra la política de pau amb els sarraïns imposada pels comtes de Barcelona i contra la protecció que aquests donaven a l’Església i a algunes comunitats camperoles (avantatges d’una disputa de poder).
- El cap de la revolta es Mir Geribert, net de Borrell II (per tant, membre de la família comtal) i nebot del bisbe de Barcelona. Era senyor de diversos castells de la marca del Penedès. Al 1041 es proclama príncep d’Olèrdola.
- Al mateix any pacta amb la taifa de Tolosa per cobrar ell directament les pàries en lloc del comte. Veiem la importància de controlar les pàries.
- Donaren suport al comte tots els qui s’oposaven a la feudalització de la societat (camperols i eclesiàstics).
- Ramon Berenguer I, gràcies als ingressos de les pàries, organitzà un exèrcit i derrotà als revoltats.
- Davant del fet consumat d’una noblesa feudal organitzada i consolidada, el comte arribà a un acord amb els barons de Catalunya, acabant de consolidar legalment la feudalització del país.
- L’aristocràcia va jurar fidelitat al comte i el va reconèixer com a senyor superior (primus inter pares), però consolidà el seu poder ple fet que va quedar legalitzada la fragmentació sociopolítica de Catalunya en jurisdiccions territorials.
- Des del punt de vista econòmic i social, el pacte va significar que el comte acceptava les usurpacions de béns i drets públics i l’opressió de la pagesia portades a terme per la noblesa, en alguns casos amb violència.
- La fi d’aquesta primera i més important revolta feudal reajustà les relacions entre el comte i els nobles. Els pactes individuals que establí el comte amb la noblesa, en forma de convenis personals, és el que es coneix com convinences.
- Ramon Berenguer I era partidari d’aquest nou sistema de relacions, el feudalisme, que ara triomfava i s’implantava definitivament - El comte deixarà de ser aquell jutge, una persona investida d’autoritat pública que tenia la potestat de jutjar a les ciutats, sinó que ara serà el cap de l’aristocràcia, el qui té, en teoria, més poder perquè té més vassalls (poder militar). Qui sortirà més perjudicat d’aquest pacte és la pagesia.
- Quedava així organitzada, a mitjan segle XI, la nova societat feudal i apareixia una estructura política, un Estat, de tipus feudal.
- Era una organització jerarquitzada de poders presidida pel comte. Tots els homes que tenien algun poder o alguna funció administrativa (bisbes, abats, comtes, vescomtes, barons, castlans, jutges, batlles) estaven vinculats personalment al comte de Barcelona pel jurament de fidelitat i per l’homenatge, que era el que en definitiva donava organització i una certa unitat política jerarquitzada a tot el territori (Estat feudal), ja que tots els homes del país depenien de forma directa o indirecta del comte.
Els Usatges - La nova situació jurídica del feudalisme demanava d’una nova realitat legislativa a la qual l’antiga llei visigòtica no donava resposta. Calien unes noves bases jurídiques que contemplessin la nova situació, i per això, cal codificar aquest nou equilibri de forces.
- Tota l’estructuració feudal quedà establerta en el codi dels Usatges de Barcelona, que es redacten al segle XII però la versió oficial és posterior.
- Els usatges són una recopilació de normes jurídiques basades en el costum: el que succeeix esdevé inherent a la societat, i com és un costum, es converteix en un dret consuetudinari. I és un costum basat en el feudalisme. Els usatges també pretenien garantir i mantenir la pau social i l’ordre, un ordre feudal nou que havia que legalitzar.
- Està composat per 174 usatges, amb influències de Liber Iudiciorum, de les etimologies de Sant Isidor, de col·leccions canòniques, de preceptes comtals, i també disposicions que es van prendre en les assembles de pau i treva.
- La primera referència documental dels usatges és de 1173, tot i que s’ha dit que la seva promulgació seria anterior, al 1068, en temps de Ramon Berenguer, acabada la primera revolta feudal.
- Sigui com sigui, és un codi adaptat a diversos moments i contextos: el nucli inicial o base seria de temps de Ramon Berenguer i la compilació definitiva dels segles XII-XIII. La última redacció és de temps de Jaume I.
...