10.1- L'hegemonia de Macedònia: Filip II i Alexandre III (404-323 aC) [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10- ÈPOCA HEL·LENÍSTICA 10.1 L’HEGEMONIA DE MACEDÒNIA: FILIP II i ALEXANDRE III(404-323 aC) Context grec - - Esparta, després de vèncer a Atenes en la Guerra del Peloponès, domina Grècia al 404 aC però no sap exercir la supremacia Al 394 aC, Atenes i Corint s’aliaran per enfrontar-se a Esparta (un exemple de les dissensions que viurà Grècia sota el domini Espartà).
En aquest context, tot i les guerres mèdiques, els perses exerciran el seu poder per imposar pau al món grec al 387 aC (pau d’Antàlcides). Va ser una pau obligada entre les ciutats. Aquest fet ens indica la feblesa del món grec ja que necessiten que un imperi extern intervingui.
El contingent militar d’Esparta és escàs i quan moren molts soldats costa recuperar-se. Tot i que sigui un exercit d’elit, són pocs.
La ciutat de Tebas emergeix en contraposició d’Esparta. En la batalla de Leuctra (Beòcia), Tebas s’imposarà a l’exèrcit espartà sota el comandament d’Epaminondes i ostentarà la supremacia sobre Grècia en un temps relativament curt. Tebas conquereix part del territori i contingent humà Espartà i agrupa a poblacions d’Ilotes a la ciutat de Messènia per tal d’evitar revoltes. Epaminondes mor i la supremacia de Tebas acaba.
Macedònia - A més de Tebas, hi ha una altra aparició: Macedònia. (tot i que ja se’n tenia constància al s. VIII aC).
Situada al Nord de Grècia.
Ells propis macedonis es consideraven grecs ja que la cultura era grega, parlaven un dialecte grec i adoraven als mateixos Déus.
Els grecs els consideraven bàrbars perquè tenien un sistema monàrquic: poble format per polis i dominades per reis. No hi ha un poder central que unifiqui el poble en un sol estat, cada ciutat té la seva monarquia.
Capital: Egar. Més endavant ho serà Pel·la.
Macedònia era un poble acostumat a batallar. Tenen conflictes amb Tràcia i altres regnes. D’aquesta manera, naixerà un poble bèl·lic que s’acabarà imposant a Grècia.
- Política: Argèades: família monàrquica que a partir del s. VI començarà a ser la més important i unificaran la baixa macedònia (plana). Posteriorment, els reis Filip II i Alexandre III canviaran el destí de Macedònia Prèviament, els Argèades van estar sota domini persa. Alexandre I (fundador dels Argèades) va ser el que va rebel·lar els plans de Xerxes abans de la batalla de Platea.
Volien apartar-se dels perses i reivindicar la seva hel·lenitat (assemblar-se als grecs) Finalment, Alexandre I va aconseguir alliberar Macedònia dels perses.
FILIP II (356-336 aC) Filip II no estava destinat a ser el rei de Macedònia ja que ell era el germà del rei en aquell moment: Perdicas III. El rei va morir en una batalla i això va provocar un problema en la descendència ja que el fill, Amintes IV, era massa petit. Finalment, Filip II es va fer amb el tro.
Va emprendre un seguit de reformes que van portar a la consolidació de l’Imperi Macedoni.
- Trasllada la capital a Pel·la.
Reforça els Argèades. Unifica la monarquia i els petits reis els engloba en l’arjé (consell del regne) formada per syngéneis (nascuts del mateix llinatge dels Argèades) i els filoi (amics del rei).
Exèrcit i campanyes militars - - Institueix els hetáiroi (cos de cavalleria i consell privat militar) i els somatofilakes (guàrdies personals i confidents del rei).
Reforma profunda de l’exèrcit. Abans els exèrcits Macedonis s’assemblaven als grecs. Ara: Hetáiroi (cavalleria pesant) Pezhétaroi (infanteria pesant) Hipaspistés (infanteria d’elit).
Auxiliars de tota mena Enginyers La sarissa era una llança macedònia de 6m que servien per atacar i per defensar. (a llança grega només mesurava 2,5 m).
Filip II iniciarà la seva expansió però primer es garantirà controlar les seves fronteres: Tràcia. Primer s’apropia de les ciutats del litoral grec que bloquen l’excés de macedònia al mar i entren en guerra amb la península Calcídica .
Amfípolis era una ciutat grega molt important tenia unes mines amb metalls preciosos i els macedonis la van conquerir. Tesalia (província grega al sud de macedònia) estava patint un procés de sinecisme que va ser interromput per Filip II.
Els macedonis volien sentir-se grecs i Filip II va voler guanyar-se el seu favor recuperant el tresor robat de Delfos (santuari sagrat dels grecs).
A Atenes va néixer un partit anti macedoni que advertia seriosament del perill de Filip II.
Atenesos, beocis i corintis s’aliaran en contra dels macedonis i es produirà la batalla de Queronea (338 aC) on els grecs perdran estrepitosament.
La intenció de Filip II no és crear un regne territorial: ell proposa deixar de gastar recursos en guerres inútils entre polis per centrar-se en el veritable enèmic, els Perses. Filip II obliga a totes les ciutats gregues (Esparta finalment no hi entra) a unir-se en: “La lliga de Corint” o “Lliga Grega”. Aquesta tenia dues obligacions - Respectar a Filip com a líder principal de Grècia Mantenir obligatòriament la pau entre elles.
Filip II duu a terme el mateix procés que van fer els perses amb la pau d’Antàlcides: mantenir un clima d’estabilitat entre les ciutats gregues per poder fer créixer el seu Imperi.
Es decidirà una iniciativa conjunt de la “Lliga de Corint: - Alliberament de les ciutats gregues de Jònia Venjança contra els perses pels crims de les guerres mèdiques Filip II va morir al 336 aC assassinat per un guàrdia personal.
ALEXANDRE EL GRAN (336-323 aC) Fill d’Olimpia (reina del regne d’Epir) i de Filip II (rei de macedònia). Es creu que va ser un fill bastard i el verdader pare va ser Nectanebo II (faraó egipci).
Va ser Educat per Aristòtil per tal de que fos un rei digne capaç per entendre el món grec.
Arriba al tron desprès de la mort del seu pare. Combat al nord contra els escites fins al Danubi i els grecs reben una falsa notícia que Alexandre és mort. Algunes ciutats com Tebas s’aprofiten de la situació i expulsen els macedonis però quan Alexandre retorna esclafa la revolta de Tebas i arrasa la ciutat per donar una lliçó exemplar. Renova la Lliga de Corint i s’’imposa com a líder.
Finalment, Alexandre consolida el poder a Tràcia (Nord) i a Grècia (Sud) i ja estarà preparat per combatre als perses. Abans de començar la ruta va visitar Troia i va agafar l’escut d’Aquiles: un gest simbòlic per unir-se al ideal grec i ser admès com a macedoni entre els hel·lènics.
Expedició (334- 330 aC): “GUERRA LLAMPEC” - - - - Al 334 Alexandre creua l’Helespont amb un exèrcit de 40.000 homes i desembarca a l’Àsia Menor. Els perses es desentenen pensant que Alexandre fracassarà i ho deixen tot en mans del sàtrapa de la zona. Van lluitar al riu Grànic i van vèncer als perses però Alexandre va estar a punt de perdre la vida (va ser salvat per Clito).
Després van anar a Sardes, Milet, Halicarnàs ,etc, per tal de complir un dels objectius de la lliga: alliberar les ciutats gregues sota domini persa a Jònia.
Alexandre va castigar severament als sàtrapes d’origen grec, ja que els considerava traïdors.
L’exèrcit va passar l’hivern a Gordium i van seguir la ruta. En la serralada del Taure (que separa Àsia del PO) l’esperava Darios III que tenia un exèrcit 10 vegades més gran. En la batalla d’Issos, Alexandre va aconseguir vèncer als perses i ho va aprofitar per conquerir el Llevant. La ciutat fenícia de Tir oposarà resistència i serà assetjada durant 8 mesos però valdrà la pena perquè controlarà les flotes navals perses al Mediterrani i el mar serà macedoni.
Alexandre seguirà baixant pel Llevant i a l’any 332 aC arribarà a Egipte. Quan arriba a Egipte la gent el rep com un salvador i es proclamarà faraó a la ciutat de Memfis. Un oracle li dirà que el seu pare és Zeus – Amon (principal déu grec i principal déu egipci) i no pas Filip II. Alexandre utilitzarà aquest oracle per enfortir el seu poder. Posteriorment fundarà Alexandria (la ciutat més important de totes les que va fundar) i es convertirà en el port més important de la Mediterrània i en un focus de cultura grega.
Poc després, va emprendre el viatge cap al cor de Pèrsia i es va trobar de nou a Darios III a la ciutat de Gaugamela. L’estratègia dels exèrcits macedonis era una infanteria obliqua que fixés l’enemic mentre la cavalleria pesant infligia cops pels costats. Fonts parlen d’uns 250.000 perses contra 40.000 espartans però es creu que els perses eren 87.000. L’enginy dels macedonis va decantar la guerra al seu favor i Darios III va tornar fugir. Alexandre va tenir via lliure per seguir la seva col·lonització persa fins a Babilònia, Susa, etc.
- - - - - A les ciutats on arribava Alexandre era rebut com un a vencedor ja que consideraven que Darios III no havia sigut capaç de defensar-los i no mereixia ser el seu rei.
Alexandre va arribar fins a Persèpolis i allà els greca van cremar la ciutat sencera i ho van destruir tot com van fer els perses quan van saquejar Atenes. Els grecs consideren que ha sigut la “revenja perfecta” i decideixen retirar-se. Alexandre dissol la Lliga Grega (330 aC) i permet als grecs marxar.
Alexandre no imposa el seu dret com a conqueridor sinó que intenta assimilar les poblacions vençudes: vol fusionar els conqueridors amb els conquerits. Una novetat en el mon antic incomprensible pels propis macedonis.
Alexandre va adoptar les polítiques perses i això no va agradar als macedonis. Hi ha una verticalització del poder (la seva figura s’engrandeix) i demana que tant els súbdits perses com els propis macedonis venerin com un Déu. Es proclama “rei de reis”.
Alexandre ha de fer front a les conxorxes en contra seu. Apareix el descontent de l’exèrcit que no ha vist amb bons ulla la incorporació de perses i no volen seguir lluitant.
Un exemple de conxorxa: Filotas és el fill de Parmenió (mà dreta d’Alexandre) i dur a terme una conxorxa contra Alexandre. Aquest l’atura i l’assassina amb ell i al seu pare.
L’objectiu principal del rei serà trobar a Darios III. Finalment, el trobaran mort en un pas de muntanya pels seus propis nobles. La corona de l’Imperi Persa l’agafarà Bessos. El jove rei persa va ser nomenat “rei de reis” i es va exiliar a Sogdiana (sàtrapia al Nord - Est de Pèrsia). Alexandre capturarà a Bessos i segons fonts antigues diuen que el va lligar en un arbre en forma de creu i després va tallar les cordes i les branques van tornar al seu lloc juntament amb les seves extremitats.
L’objectiu ja estava complert: “Venjar-se”.
Alexandre vol continuar la seva campanya militar i es casa amb Roxana (filla del sàtrapa de Sogdiana) al 327 aC. Posteriorment, es va dirigir fins a l’Índia on va lluitar contra el rei Poros al riu Hidaspes. Va tenir molts problemes per guanyar perquè els indis lluitaven amb elefants. Tot i guanyar, Alexandre va quedar fascinat per la potència de l’Imperi indi i va restablir Poros com a rei vassall.
Final de la campanya asiàtica - - A partir del 326 aC, les tropes es neguen a continuar i Alexandre no va tenir cap més solució que tornar enrere. L’exèrcit es va dividir en 3 (interior, costa i desert de Gedrosia). Amb aquesta divisió van morir milers d’aliats i va ser desastrós. Va augmentar la tensió entre el rei i l’exèrcit. Finalment van arribar a Susa al 324 aC (2 anys després de la fi de la campanya).
Alexandre mantindrà la seva organització a Pèrsia i l’imperi seguirà dividit en sàtrapies comandades per reis elegits d’Alexandre.
Alexandre adopta un tret oriental (poligàmia) i a la ciutat de Susa es casarà amb Stateira, filla de Darios III. Anteriorment, Darios III ja havia ofert el seu matrimoni per tal de reconciliar-se amb Alexandre però aquest s’hi va negar.
A més, va casar molts soldats seus amb dones perses perquè volia unir els dos pobles.
- Arriba a Babilònia a l’any 323 aC però va caure malalt. Segons uns va morir enverinat per Cassandre (fill del regent de Macedònia) i d’altres diuen que va morir per una malaltia. Els soldats van donar l’adéu al seu rei.
Amb 14 anys Alexandre va conquerir un dels imperis més grans de la humanitat però el problema és que va ser massa ràpid i mai va estar cohesionat del tot.
Títols i càrrecs d’Alexandre el Gran - Rei de Macedònia Tágos de Tessàlia Hegemón de la Lliga Grega Faraó d’Egipte Shahanshah (rei de reis) Ethné: sobirà de diversos pobles d’Orient Les claus de l’èxit d’Alexandre 1) ÈXIT COM A ESTADISTA a) Com a “Hegemon” de la Lliga Grega: ell es presenta com un alliberador. La finalitat de la campanya militar era alliberar als grecs dels perses i castigar-los.
b) Com a rei de l’imperi persa: l’èxit resideix en el seu respecte per l’administració persa, tot i que hi implanta característiques macedònies. És un individu que respecta els governs locals i a les persones i per tal d’evitar el sentiment de “venjança” per part dels perses, ell: Integra en el seu exèrcit a tropes perses Casa a grecs i macedonis amb dones perses c) Implantació de models grecs per hel·lenitzar la població persa: va fundar més de 60 ciutats (gairebé 50 es deien Alexandria). Aquestes servien per controlar el territori però també per difondre la cultura grega. No sempre eren fundades des de 0.
2) ÈXIT COM A GENERAL: a) Utilitza la falange macedònia creada pel seu pare. Aquesta estava formada per soldats armats amb una llança de 6m. Això provocava que l’exèrcit semblés un eriçó impenetrable.
b) Alexandre potencia la cavalleria i utilitzarà la tàctica del martell i enclusa: la cavalleria empenya les tropes perses contra la falange.
c) Per tal de convèncer als soldats, Alexandre tenia: Areté (valentia) ho mostrava per les seves cicatrius Tekhné (ciència de la guerra): era un gran lluitador i un gran líder que es posava davant de les tropes.
3) POLÍTICA DE DIVINITZACIÓ a) Tolerància religiosa al territori persa b) Es presentava com un Déu encarnat i es pensava que estava tocat pels déus.
Des de petit la seva mare el va convèncer dient-li que era fill de Zeus. A més, els seus pares tenien dinasties fundades per herois (Heràcles i Aquil·les respectivament).
c) Pirgoteles era una de les tres persones que tenia Alexandre per representar la seva imatge ja que li donava molta importància a la propaganda. Ell es representava: jove, amb rinxols d’or, recolzat sobre l’espatlla esquerra, etc.
Aquests tres grans trets tant característics d’ell van fer que se’l reconegués de seguida en qualsevol territori i que posteriorment molts reis intentessin imitar aquesta posició.
d) Uneix: Zeus – Amon (grecs i egipcis) i moltes vegades es fa representar amb una pell d’elefant al cap (india) e) Alexandre va fer moltes expedicions per a conèixer mon i noves cultures.
...

Comprar Previsualizar