Todo psicofisiologia (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 17
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona PSICOFISIOLOGIA T.1 Mecanismes de comunicació cerebral Nucli principal hipotalem (regulació i ús d'hormones (receptor d'aquestes es específic) - Sistema endocrí - Sistema nerviós autònom: • Simpàtic (nucli posterior)--> situació d'estres • Parasimpatic (nucli anterior)--> situació de repòs Hipotalem--(neurona)--Neurohipofisi (hipofisis posterior)--(vasos sanguínies)--Hormones: - Oxitocina: Reproducció (contracció úter, estimulació gandules mamàries) i funcions socials (vincles i interració social (perdia i + confiança))--> hormona del amor.
- Vasopresina o antidiuretica: balança hídric (inhibeix producció d'orina) i funció social (estrès i comunicacció agressiva i dominancia social) .
Hipotalem--(sang)--Adenohipofisis (hipofisis anterior)--Glandules endocrínes--hormones: - Glucorticoides: + glucosa i degradació de Corticopina--> glandules proteïnes suprarenals (mobilitza reserves i - Mineralcorticoides: allibera K+ i absorbeix Na+ inhibeix sistema immunitari) (reabsorcio aigua)-->orina - Andrògens: testosterona--> característiques sexuals i circuits de recompensa sexual en - homes. Desig sexual en ambus sexes Progestàgens: progesterona--> prepara les parets de Gonodptropines--> òrgans sexuals l'úter i secrecció de llet.
Astrogens: estradiol--> carteristiques sexuals i conducta sexual dona. Creixement ossos, plasticitat neuronal ambus sexes.
- Fol·liculostimulant: expulsió òvul - Luteritzants: preparació úter Menstruacció Tirotropina--> tiroides - Tiroidea: T3 I T5: processos metabòlics, creixement i hipotiroidisme (obesitat).
- Prolactina: (mamàries) secreció i allibereació llet (dopamina ho inhibeix) - Hormona del creixement: creixement ossos NO hipofisaries, hormones: - Adrenalina i noradrenalina: glandulas superarenals --> prepara per l'estres (aumenta reg sanguini i processos metabòlics i cortisol: alliberarà glicogen en situació de estrès) - Insulina: transforma la glucosa en glicogen en fetge i teixit adipós quan hi ha un excés d'aquest. El glucagó fa el contrari.
1 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona Comunicació cel·lular (hormonal o neuronal): Hormonal Neuronal Actuació Amplia lenta i duradora Especifica ràpida i temporal On S endocrí i galndules (cèl·lules diana) SN--> Neurones Encarregats Torrent sanguini Substàncies químiques: Neurotramsmisors produeixen pda (ionotropic i metabotropic) Neuromoduladors. Regular acció NT amb un 2n missatger (proteina G) (metabotropic) Funcions Creixement, desenvolupament, metabolisme, funcions sexuals, conducta, cicle son, presio i tº Obertura de canals, producció PdA...
NEUROTRANSMISSORS : • Colinèrgics: Achetilcolina--> protuberania (son i vigília), septum medial (hipocamp->memòria), nucli megnert (Alzheimer-->moviment). Neurones preganglionars i post del parasimatic.
• Monoamines: degradació amb MAO i COMT - Catecholaminergicas (tirosina): Dopamina--> mesencefal (via nigroestrial--moviment-nucli estriat--parkinson, via mes olímpica--emocions, via mesocortical--memòria y plaificació conducta--lobul frontal funcions executives). Noradrenalina --> protuberancia (memòria, aprenentatge, vigília, ansietat...) Neurones postgagnglionars del simpàtic. Adrenalina--> tronc encefal - Serotoninetgicas (triptofun): Serotonina--> nuclis Rafe i ganglis basals (sacietat, baixos nivells=depressió, alts= esquizofrènia). Melatonina (son i vigília).
• Aminoacidergicas: Glutamat (exitatori), Gaba (inhibidors) • Neuropeptids: Hipofisiaries (Oxitocina i Vasopresina). Opoids: analgèsica (inhibeix l'alliberació de neurotransmissors).
PREGUNTAS EXAMEN mecanismes de comunicació hormonal: - Principio Dale: una neurona només pot fer servir un tipus de NT.
- Hipofisis o glàndula pituitaria: forma part del sistema endocrí i segrega hormones.
- Hormones peptidiques: Vasopresina i Oxitocina.
- Hipotalem: controla conductes autònomes, viscerals i neuroendocrina, regula motivacions i emocions...
- Adenohipofisis: Intervida per una xarxa sanguínia, q transporta hormones precursores que allibera el hipotalem. ( es una glàndula, el neurohipofisis no) - Regions funcionals del hipotalem: nucli periventriculas--> resposta conductual i nucli supraquiasmatic--> cicle llum i foscor (son i vigília) - Les hormones no actuen indistintament, poques poden causar grans canvis 2 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona T.2 CAPTACIÓ I PERCEPCIÓ DE LA INFORMACIÓ: S. SENSORIALS Info. Sensorial (subcortical) ---> TALEM (-olfacte) ---> A.Sensorial primaria (discrimina) ---> A. Secundaria o unimodal (indentificat) ---> A. Terciaria o d'associació multi modal (integra la info sensorial de tots els sentits) Transducció: procés pel qual un estímul produeix una resposta elèctrica en una cèl·lula receptora sensorial Tipus receptors: Mecanoreceptors (tacte, oïda i propiocepció). Quimioreceptor (gust i olfacte). Fotoreceptors (visió).
Neurosensorial (olor i somatosensorial) i Sensorial (gust, equilibri o vestibular, audicio i visió) Representació cerebral depèn densitat receptors OLFACTE (detecta substàncies volàtils) Olorant (estímul químic)--> Cel·lules ciliades al epiteli olfactori (1era neurona)--> Cel·lules mitrals al bulb olfactori (2na neurona)--> Escorça piriforme (ant: a.primaria. Post: secundària)--> (areas terciarias): amígdala (emocions), hipotalem (gana), hipocamp (memòria i records) i orbitofrontal (medial: estímul agradable, lateral: desagradable) - Cel·lules ciliades: C. Receptores, neurones bipolars-->Transducció (despolarització) - Cel·lules basals o mare: regeneren c. ciliades.
- Cèl·lules de suports: Moc--> protegeixen els ciris, te proteïnes i hemoglobines que - - degraden les molècules.
Glomeruls: lloc on es fa la sinapsis de la 1era a la 2na neurona. Rep les projeccions de totes les neuronesolfactories que tenen la mateixa proteïna receptora a la membrana.
Organització atípica: 2na neurona vaca directament a l'escorça.
Teoria de la forma: estímul ha de encaixar (forma) a més depend de la concentració i la seqüència temporal. Aquest 3 factors fa q es detecti un olor o un altre.
Influenciades top down del cortex al bulb olfactori fa que ens fixem en una olor concreta Anosmia: incapacitat de rebre olors.
GUST (molècules hidrofiles,i relacionat amb l'olfactori i somato) Gust (estímul químic)--> Cèl·lules receptores gustatives a les papil·les (corpuscles gustatius a les parets de les papiles)--> Nervis Craneals (1era neurona) --> Nucli del tracte solitari al bulb raquidi (2na neurona) --> Via subcortical--> hipotalem (agradable) i amigdala (placentre) o (instints i motivació) --> Via cortical --> Nucli ventral medial del talem (3era neurona)--> Insula (area 1i 2) i (escorça somatosensorial) --> cortex orbitofrontal (area multimodal) i hipocamp (sacietat o records) 3 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona - Papiles: fungiformes (dolç sucres), foliades (àcid H+ i salat NaCl), calciformes, val·lades - (amarg moltes substàncies ) o filiformes (no tenen receptors). (Umami glutamat) Axons 2na neurona ipsilateralment.
Transducció: No • Salat: +Na+ despolarització (obertura canals Na+ i Ca+) voltatge • Àcid: +H+ despolarització (obertura canals Na+ i tancament K+) • Amarg , dolç i umami: receptor en la proteïna G--> reaccions enzimàtica i obertura canals sodi i calci). Per voltatge - Si es passa el llindar per tenir molt gustos , les cèl·lules receptores no son tan especifiques com sempre. -->codificació de poblacions.
AUDITIU (Cèl·lules no regenerables. Tonotopotrica--> tonotopica) (3000hz més sensible) So/ ones sonores (estímul mecànic)-->oida externa(medi aeri): pavelló auricular(capta les ones i contribueix a la localització del so en el pla vertical) i canal auditiu(es propaganda les ones pels plecs cap el canal)-->oida mitja(medi aeri): Timpa(concentra la ona, fa vibrar), 3 ossets(martell, esclusa i estrep)(amplien l'ona) i trompa d' Eustaqui(compensa pressió i connecta oïda mitja amb vies respiratòries)--> oïda interna(medi líquid): coclea o cargol (finestra oval: unida al estrep on entra la ona i mou la coclea. Finestra rodona: descompressió i per on surt l'ona) i Canalis circulars del sistema vestibular--> Òrgan de cortí on trobem les cel·lules ciliades (trasnducció) --> Nucli de cortí o nervi auditiu unides a neurones ganglionars espinals(gangli de cortí) (1ra neurona, bipolar) --> Nucli coclear al bulb raquidi (2na neurona) --> Nucli olivar superior (integra dos orelles i localització del so al pla horitzontal)-->col·licles inferiors--> Nucli geniculat medial del talem (3ra neurona) --> Insula o escorça auditiva (areeas 1,2,3) --(circumbalació de heschl) - Múscul tensor del timpa i estrep (reflex de atenció, protegeix la coclea contraensa quan arriba una ona sonora molt intensa.
- Canal auditiu--> mou timpa--> mou ossets--> amplifiquen l'ona--> va a la coclea - Estrep mou finestra oval-->mou líquid-->mou cilis(cèl·lules receptores)-->transmet info - òrgan de cortí: membrana tectorial (part superior, - vibracions) i membrana brasilar (base coclea, transmet vibració. A sobre s'aquest es estan les cèl·lules receptores) - Cèl·lules ciliades: Hiperpolarització (gran empeña (esquerra) Despolarització (gran atrau (dreta) Tònica (no estímul, no fa res). Cinocili (gran) i Estereocilis (petits) bañades en un líquid amb K. Internes (codifica hz) o Externes (amplifiquen NO PDA) - De la 2na a la 3era neurona contralateralment i ipsilateral • Freqüències altes= to agut--> base coclea aprop finestra oval Freqüència (hz): numero de masses • Freqüències baixes= to greu--> extrem coclea (helicotrema) compri mides per segon - Membrana Reissner separa la rampa vestibular i mitja - Compressio(cos vibra empeña partícules) rarefacció (partícules es separen del cos - Intensitat es representa per codi de població (+volum-->+descarregues) 4 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona Vestibular (equilibri) (info posició del cos, gravetat i acceleració) Oïda interna: Laberint: Conductes semi-circular (Te 3 eixos vertical z o horitzontal) (permet detectar rotació angular) (trobem cèl·lules ciliades a la base en l'ampolla , en una substrancia gelatinosa, junts formen la cúpula. Òrgans otolits (Posició estètica del cos) (uticle (horitzontal-) i sacul (vertical I) junts formen la Macula on hi han les cèl·lules ciliades internes) --> Gangli d'escarpa o vestibular (1ra neurona) --> Nucli vestibular al bulb raquidi (2na neurona) --> Talem (3ra neurona) --> escorça Insula (informació propioceptiva), protuberancia i bulb (reflexe ocular vestibular, moure els ulls) , via vestibuloespinal (reflexes cos) i i via vestíbulcerebel (moviments bàsics i reflexe cap).
- =que el auditiu la Transducció, però aquí estan orientades els cilis capa totes direccions ipsilateralment i contralateralment Hi ha endolinfa (escala mitja) moviment d'aquest es cap al costat contrari No hi ha àrea primaria Funció dinàmica del sistema vestibular depèn conductes semi-circular Manté l'equilibri, la verticalitat del cap i la fixació de la mirada pero NO ORIENTA LA MIRADA (via Dorsal que va al lobul parietal tal ho fa).
VISUAL Estructura: • Capa externa o esclerosi a(músculs s'uneixen per moure-la):Cornea(on entra la llum) • Capa mitjana o coroides: vasos sanguinis, iris (es contrau o es dilata), pupil·la (forat) i cristalí (enfoca objectes). (Amb molta llum es tanca) • Capa interna: retina (provoca transducció) - Capa externa: fotoreceptors: cons (visió diürna, menys sensibles a la llum, ràpida adaptació, percepció color(blau-cortes, verd-ones intermitjes, vermellllargues), part central (foeva: concentració de cons o punt max. de agudesa visual-->hiperpolarització i bastons (visió nocturna,sensibles intensitats de llum dèbils, lenta adaptació, part perifèrica--> despolarització - Capa intermitja: cel·lules bipolars(1era neurona): c. Horitzontals (agrupen fotoreceptors) i c. Amacrines ( son horitzontals q uneixen bipolars i ganglionars) - Capa interna: cèl·lules ganglionars(2na neurona) (envien pda nervi optic) I.
On: actives quan la llum incideix al centre receptiu II. Off: actives quan incideix perifèria I. Magnocel·lulars(m): fasica(reconeixement estímul)-->moviment II. Parvocel·lulars(p): afasica o tònica(no reconeixement--> detall i colors Llum(estímul fotoreceptiu)--> fotoreceptors--> cel. Bipolars(1era neurona)--> cel. Ganglionars (2na neurona)--> >Via tectopulbinar--> col·licle superior al mesencefal--> Nucli pulbinar del talem (3era neurona) (orienta moviment ulls)--> àrea visuals secundàries (mou ulls) >Via geniculoestirada(via visual conscient)-->nucli geniculat lateral del talem-->Escorça estriada (àrea visual primaria-->discrimina llum). (Després pasa a les altres areas): m: discrimina estimuls(v1) p:anàlisis detallat món(v2) Ventral-->QUE Via temporal-inferior Occipital-temporal Dorsal-->ON lobul parietal 5 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona ALTRES VIES: colicular (moviment ulls), mesencefalica (contracció iris) i hipotalamica (cicle dia i nit).
- camp visual: decusació fibres nervi òptic en el quiasme optic - Tectum: mapa distribució sensorial - Punt cec: on pasa el nervi optic i no hi ha fotoreceptors.
- BottonUp: captura característiques i guia per construir - TopDown: coneixement previ influència i altera - Informació visual es transmet de la retina a l'escola mitjançant la via P i M.
- Via Dorsal que va al lobul parietal s'encarrega d'on està l'objecte i si està en moviment.
- Energia lumínica del hemicamp visual dret es projecta en l'hem i retina temporal esquerra i nasal detra... i al inrevès.
- Tònics s'adapten lentament, fàstic ràpidament.
SOMATOSENSORIAL (Info de la percepció del cos i interracio cos-entorn) Receptors: organització--> topogràfica - Nocioceptors: dolor. No mielinitzats i encapsulats (resposta fasica=dona - Termoreceptors: temperatura. No mielinitzats ni encapsulats informació immediata de - Propioreceptor: energia mecànica propi cos. Mielinitzats i encapsulats la aparició o desaparició del estímul) - Mecanoreceptors: energia mecànica. mielinitzats i encapsulats: Corpuscle meinsser: pell sense pel--> presio i tàctil Corpuscle pacini: teixit subcutani--> presio profunda i vibració (R fasica) Disc merkel: tota la pell--> presio lleugera i textura (R fasica) Terminacions de ruffini: pell, lligaments--> estirament (R lenta o tònica) Arrel Dorsal (gangli posterior de la medul·la) (1era neurona, pseudomonopolar) --> > posterior o lemnicomedial (tacte i propiocepció)--> bulb raquidi (2na neurona)--> nucli ventral posterior del talem (3era neurona)--> escorça somatosensorial primaria (S1) > anterior o espinotalamica (dolor i temperatura)--> medul·la espinal (2na neurona)(contralateralment)-> talem (3era neurona)--> S1 (lobul parietal) (Hi ha decusacio en el bulb raquidi o medula espinal) S1(Discrimina i organització(+represnetació = +sensibilitat part del cos) (oraganització en columnes--> S2 (indentifica, escorça primaria)-->S3 (parietal posterior) Dolor: Camps receptius del nocioreceptors son més grans i alliberen substàncies per la regeneració del teixit (fibres Adelta iC) - Regulació ascendent: nivell medula·la(interracció info post i ant) GABA inhibeix la via abans de enviar la informació.
- Regulació descendent: Sub. Gris periaqueductal (mesencefal) inhibeix 2na neurona en les astes posteriors de la medula--> allibera opiacis (analgèsic) 6 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona - Cèl·lules del gangli de l'arrel Dorsal son neurones sensorials primàries.
- Fus muscular: cargolat al voltant de les fibres musculars detectant l'estora ment o la - contracció.
Dermatomas: àrees de pell controlades per una mateixa arrel Dorsal.
4 tipus d'axons, quant mes gran siguin més ràpid envien la informació: Aalfa, Abeba, Adelta i C(aquest no te mielina) --> propiocepció envia la info més ràpidament.
Del bulb al talem, el camí s'anomena lemnisc Receptor més gran situat a la profunditat del dermis--> Corpuscle de pacini Esterognòsia: reconeixement global tàctil d'un objecte/ capacitat de reconèixer un objecte per el tacte L'escorça somatosensorial: està organitzada en columnes verticals, s'entén per les 6 capes de l'escorça i està situada al lobul parietal Organització de les columnes a l'escorça somatesica e s'especifica per la modalitat i per la localització.
PREGUNTAS EXAMEN S. Sensorial: - Gust i olfacte s'assemblin en l'estímul que capten, la seva importància adaptativa i la seva antiguitat, però varien en la naturalesa histologica de les seves cel·lules receptores (olfacte neurones, gust cel·lules) .
- Sensacions no doloroses i doloroses estan intervingudes pels mateixos mecanismes neutrals.
PREGUNTES EXAMEN sistema motor: - Vies medials i laterals hi ha projeccions de substància gris des-de el encefal dins la medula - Globus palid nucli eferent ganglis basals - Fuses musculars ens donen informació sobre els canvis de longitud muscular - En la medula espinal, interneurones de les conductes reflexes no estan implicades en moviments voluntaris, sinó involuntaris.
- Cerebel fa aferencies amb cèl·lules purkinje i regula el moviment i postura amb sinapsis directes a les motoneurones - Ganglis basals tenen un paper indirecte, ja que no fans sinapsis directes amb la medula - Lesions als ganglis bassals fan uns símptomes anomenats símptomes extrapiramidals.
7 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona T.3 ORGANITZACIÓ I EXECUCIÓ DEL MOVIMENT: SISTEMA MOTOR Medul·la espinal: sortiran nervis que faran la contracció músculs i programes motors.
- Musculatura cardíaca: control involuntari SNA--> presio i fluix sanguini - Musculatura llisa: òrgans interns SNA--> Cor (envolta vasos sanguinis) - Musculatura esqueletica o estirada: musculatura d'accions voluntàries.
• Intrafusals (interior múscul, rodeja fibres) (òrgans musculars propiceptius): Fibres I. Fus muscular(receptor propioceptiu: capta estirament--> fibra aferent sensorial 1a II. Òrgan tendinos de Golgi: capta contracció--> fibra aferent sensorial 1b • Extrafusals: miofibriles d'actina o miosina-->produeix contracció. I inervades per una motoneurona alfa i envoltades per sarcolema i reticle sacroplasmatic(forma filaments miofibrilla rica en ca+ i ATP-->contracció) • Unitat motora: una motoneurona alfa i fibres musculars Contracció muscular: producció de força de mode que sigui possible el desplaçament--> provoca un canvi en la longitud de dels fibres musculars donat per miofibriles: 1. Estimulació fibra muscula (motoneurones alfa transmeten pda a les fibres musculars i allibera ACH(neurotransmissors) 2. Despolarització i obertura de canals de ca+(per captació ACH-->obertura canals na i k) 3. Entrada Ca a les miofibrilles (ca prové retícula sacroplasmatic) 4. Interració entre les fibres d'actina i miosina (inhibidors de la interració--> tropomiosina (Ca desplaça aquesta molècula) 5. Desplaçament dels filaments i contracció de la fibra muscular (crea nova molècules de ATP-->Actina es desplaça per sobre de la miosina--> l'ATP fa que la miosina s'uneixin a següent lloc d'actina) (rigor morti: aus envia ATP, impedeix separació de filaments actina i miosina) 6. Bombeig del Ca al exterior 7. Continua l'activitat mentre hi hagui estimulació (Estem enviant constantment infromació sensorial a traves de les fibres intrafussals inervades per la motoneurona gamma) Control medul·lar del moviment: (reflexos: tot o res--> un cop iniciades no es poden aturar, i no passen per processament cortical) - Reflexes monosinaptics: 1sinapsis: Reflexe extensió o miotatic. Conduïda per la fibra aferent 1a. Info va per cordons posteriors fins motoneurona alfa de la medula, evitant un estirament superior i contraent-->mecanisme protector (reflexe ròtulia).
- Reflex polisinaptics: més d'una sinapsis: • Reflexe tendinos o míotactic invers: múscul es contrau captat per òrgan tendinos de golgi que per la via aferent 1b activen el cordó posterior arribant a la interneurona de caràcter inhibitori que fa sinapsis amb la motoneurona que redueix la contracció, per evitar desgarraments.
• Reflexe Flexor o de retirada: info recollida pels propioceptors, viatja a la medula, activa interneurones, exitant o inhibint parts de la musculatura per fer l'acció.
8 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona Control cortical i subcortical: (somatotropica) - Escorça motora primaria: (Lobul frontal i circumvalació precentral): àrea somatotropica-> homuncul distorsionat (contralateralment(àrea motora dretana controla esquerra i inrevès). Controla moviment-->àrea motora.
- Àrea motora secundària: (cortex primari) organització i planificació dels moviments (cortex promotor (mov complexos), àrea de Broca (llenguatge), àrea motora suplementaria (planificació mov) i presumplementaria (aspectes cognitius motors) i camps ocular frontals (mou ulls quan hi ha objecte nou) - Ganglis basals: circuits d'autoregulació-->recurrents, començen i acaben en ells.
Mòdulen l'activitat activant o inhibint • Nucli estriat: caudat i putamen: activacio gabanerguetiques • Nucli lenticulat: globus palid i putamen: inhibició gabanergetiques I. Via directa (nucli estriat)--> inicia moviment (deshinibició via normal--> +moviment) I. Via indirecta: frena moviment Malalties: Parkinson (degradació substància negra--> menys dopamina--> talem arriba q falta exitació--> mes activació) i Huntington (nucli estriat alterat-->increment moviment) Funcions: motores, planificació, regulació conducta, atenció i motivació, recompensa i fàstic.
- Cerebel: control moviment, postura i equilibri (atàxia: descontrol moviment) Integra info cortical medula i vestibular, diferencia entre el moviment plantejat i executat, corregeix i precisa els moviments i coordina.
• Feix cercellcerebel: control mov molt precisos • Feix espinocerebel: control moviment gruixuts (postura i locomoció) • Vestibulcerebel: controla postura i equilibri.
Vies descendents control motor - Via piramidal o corticoespinal: àrea motora primaria (cortex, 1era motoneurona)--> bulb raquidi (decusen: 80% fascicle corticoespinaal lateral (creuen-->zones distal , mov precís (dits, mans) 20% fascicle corticoespinal medial (ipsilateralment--> musculatura proximal (coll, tronc))-->medula espinal(2na motoneurona)--> fibres musculars (via medial) - Via extrapiramidal: (no pasa pel bulb raquidi) Tacterubroespinal, vestubuloespinal i tectoespinal. Moviments coordinats, equilibri i postura.
Jerarquia control motor: - Nivell alt: estratègia--> neó cortex o àrees d'associació i ganglis basals - Nivell mig: tàctica--> (mov coordinat) cerebel i escorça - Nivell baix: execució--> encefal i medula (motoneurona) (Sense info sensorial, no podem planificar, ni realitzar els moviments--> percepció! 9 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona T.4 EL SON (Estat immediat reversible de menor resposta a l'entorn) EEG--> Mesurem la vigila, escorça cerebral, mesura voltatge de la exitació sinàptiques, amplitud depend sincronia de l'activitat neuronal.
MEG--> Font de l'activitat RMf--> imatges detallades EEG-MEG--> Activitat neurones RMf-TEP--> Flux sanguini Polisomnografia: estudi de la son. Recolllim de les cèl·lules piramidal del cortex EEG(activació cerebral), EOG(Ulls), EMG(musculatura), ECG(cardíaca) i freqüència respiratòria Ritmes: es regulen neurones inhibitories o exitatories conjuntament o ritme de un rellotge.
Betta: escorça activada(vigília) >14hz Alfa: escorça tranquils 8-13Hz Theta: fases son 4-7Hz Delta: son profunda <4Hz (- a + amplitud d'ona) (Amplitud depèn de la sincronia de les neurones. Sincronitzades-->señal més gran) - Vigília: Conscients, capaços de respondre a estímuls (ulls tancats-->alfa) Betta.
- No Rem: període de descans. -tensió muscular, moviment min., - consum energia--> disminució freqüències respiratòria i cardíaca. Disminueix activitat digestiva.aument hormona antidiuretica-->sistema renal. Hipòtonia muscular, 75%--> SA PARASIMPATIC. Fases: 1. Ritmes alfa: disminueix moviment ulls 2. Ritmes Betta: ona gran amplitud-->complex K no moviment ocular 3. Ritmes theta: cap moviment (son profunda) hormona del creixement 4. Ritmes delta: SOL (son de ones lentes) - Son Rem: cervell actiu. Es don de els somnis. + consum O2. Atonia(perdua to muscular). -Tº, + respiració. Moviments ocular ràpids, EEG, ràpid. Cortisol aumenta abans de despertar-nos. 25%--> SA SIMPÀTIC (beta o theta) (pot haver contraccions musculars breus) GENERA LA SON: - SARA--> neurones q mantenen la vigília: -->via ascendent Dorsal-->colinergica-->ritmes alfa(activació cortical) -->via hipotalamica lateral ventral--> NT (ACH-->Potencia fase Rem) - NO REM: nucli preoptic ventrolateral (hipotalem ant.) GABAenergiques: inhibeix neurones vigília - REM: ON: promou son Rem, colinergic(ACH).
OFF: inhibeix monoaminergiques (noradrenalina dopamina, serotonina...) - Somnolència, pèptids de muramil, adenosina i MELATONINA(regula son--> aumenta a baixa temperatura) 1.
2.
Proces homeostatic-->acumulació de son--> adenosina (al degradar ATP) Regulació circadiana--> rellotge intern-->nucli supraquiasmatic del hipotalem (llum l'activa) (Ritme llum foscor) foscor fa segregar melatonina a la glàndula pineal.
10 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona Funcions son: vital, conservació energia, termoregulador, creixement i regeneració de teixits, sistema immunitari més actiu quan dormim, regulació emocional, maduració neuronal, consolidació memòria (no rem--> declarativa, rem-->procedimental), homeostasi sinaptica (selecció de sinapsis especifiques) i memòria emocional (relacionat ACH).
Patologies: - NO REM: arousals confusionals(sol), terror nocturns(durant SOL), somnambulisme( no s'arriba al sol) - REM: pesadilles, t. De conducta, narcolèpsia, insomni, cames neguitosos, sexosma PREGUNTES EXAMEN SON: - Somnis: consolidació de la informació d'esdeveniments del passat i planificació d'esdeveniments futurs.
- Model Flip-flop: impossible neurones son i vigília activades a la vegada.
- EEG similars en fase rem i vigília - Melatonina te fases de pujada i baixada.
- Son procés actiu, requereix participació diverses parts.
- Vigília: to muscular alt, freqüència cardíaca i respiratòria ràpida, SARA activat, ACH , neurones REM OFF(NA, DA), acumula mos adenosina. Ritme Betta i alfa - No rem: hipotonia muscular, SNA parasimpatic, gaba(hipotalem ant.), freqüència cardíaca i respiratòria baixen memòria declarativa, hormona creixement. Ritme alfa n1, n2 theta, n3 i n4 delta - Rem: atonia muscular, somnis, mielinització nadons, memòria procedimental, SNA simpatic, neurones Rem on, colinergiques. Ritmes theta i beta.
11 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona T.5 L'ATENCIÓ --> sistema de alerta (nucli geniculat talem) Sistema d'arousol--> nivell de vigília SARA activat (tronc encefal)--> nivell d'alerta al max.
- Alerta tònica: sistema de vigília, atenció tasca llarga.
- Alerta fasica: donar resposta ràpida davant d'un estímul esperat (potencial evocat: respostes especifiques a l'estímul d'alerta/ modificació del potencial elèctric del S/N davant un estímul)--> atenció sostinguda: manté la guàrdia, perquè sap q ve un segon estímul) Atenció selectiva (voluntària)-->modulació top down (endogena) (més ràpida amb estímuls salients(diferent)-> efecte pop-out) --> selecciona info rellevant - Escolta dicòtica: atent a les dues, però quan l'estímul es ignorat amplitud es més baixa-->Atenció modula escorça auditiva primària (circumvolució de Heschl) - Paradigma de costes y beneficiós: orientacions depend de señals perifèrica (exògena) centrals (endogenes) - Inhibició de retorno: detectar més ràpid un estímul q aparèix al costat contrari de la señal - Tareas de flancos: estímuls central, s'ha d'ignorar flancos de alrededor que pot portar info congruent o no (tarea executiva) - Tareas de Stroop: palabra designa un color escrita amb tinta d'un altre color - Escorça prefrontal dorsolateral--> control atenció executiu Atenció involuntària--> ens distraiem--> modulació bottom up (exògena) - Target (objectiu): abans d'aquest sol haber un estímul que atrau l'atenció - Carrega atencional: target comparteix més cacarteristiques i nombre estímuls es rellevant.
- Frontó parietal-temporal: novetat orientació atenció (sapiència) Efecte Cocktail party: centrar atenció a una sola veu i anular la resta Consciència: part de la percepció q podem visualitzar + Saliencia--> + regulació top-down Tectòniques neuroimatge: - PET: se l'injecta una substància q va a les zones on hi ha mes consum de O2 i glucosa - Ressonància magnètica: patrons d'hidrogen - Estructures subcortical: colicle superior (atenció encoberta) pulvinar (inhibició - distractors) nucli geniculat (modula visió) Estructures cortical: Àrea frontal: Lateral-->top-down(control atenció) i Ventral--> bottom up (orientació atenció) 12 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona Xarxes atencionals: - Xarxa d'orientacio: dirigeix l'atenció a llocs on apareix un estímul rellevant (ACH, zones parietals superiors) - Xarxa de control executiu: atenció per l'acció--> planificació o resolució conflictes (dopamina, àrees frontals--> escorça cingulat a anterior i prefrontal) - Xarxa d'alerta o arousal: vigilància i exitació(senyal d'alarma--> canvi atencional) (noradrenalina, SARA, lobul frontal i parietal i hemisferi dret) Subprocesos atencionals: - Orientació de l'atenció: Lobul parietal - Atenció selectiva: mantenir un estímul, encara de que hagin distraccions--> cingulat anterior, lobul preofontal lateral i talem - Atenció dividida: respondre a més d'un estímul a la vegada--> lobul prefrontal i parietal i cingulat anterior - Atenció sostinguda: mantenir atenció responent bé a les tasques--> lobul frontal,, parietal i talem i predominancia hemisferi dret.
Models atencionals: - Model de filtre: filtre d'atenció selectiu durant el processament d'informació.
- Teories oposades: filtre d'atenció al final de processament de la informació.
- Teoria del compromís de treisman: filtre atencional només al principi.
- Model de pòster i petersen: dos sistemes atencionals: Posterior (orientació de l'atenció--> regió parietal posterior de l'escorça, colicles superiors i talem) i Anterior (detecció d'estímuls--> circumvalació anterior) - Model de Mesulam: component motor sistema atencional--> impossible atenció sense preparar resposta--> sisteme retícula (SARA, arousal).
PREGUNTES EXAMEN ATENCIÓ: - Tronc encefal mante la vigília - Unió parietal temporal--> reorientar l'atenció cap a nous estímuls - Prefrontal dorsolateral--> top down--> atenció selectiva--> control i execució atenció - Frontó parietal-temporal--> bottom up--> atenció involuntària--> novetat orientació - Prefrontal medial--> ens fa ser conscients del que pensem.
- Escorça cingulada anterior—> control executiu 13 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona T.6 COGNICIÓ SOCIAL (capacitat d’entendre emmagatzemar i utilitzar la informació) 1.
Inferencies d’estats transitòria: indentificació dels agents implicats en l’accio (intencions comportament) 2. Inferencies de carcateristiques més duradores: conèixer trets personalitat (normes i pautes del comportament) - Escorça prefrontal: conductes humanes complexes Neurones mirall: cèl·lules del cortex promotor i parietal que s’actibven quan un subjecte realitza una acció cap a un objectiu i també quan veu que un altre realitza una accció.
- circuit parietofrontal: (darrrere fisura Rolando) te un àrea localitzarà cortex anterior parietal (escorça somestesica)<—>cortex premotor(representació motora)<—>cortex prefrontal (execució de l’acció). El circuit es posa en marxa amb un imput de les aferencies visuals(inici). (Bidireccional—> retroalimentació va cap els dos sentits) Info visual<—> parietal<—> premotor <—> prefrontal - Max activació moment d’imitació , després execució i després observació.
- Funcions: • Reconeixement: hemisferi dret activat—>indentificació pròpia rebent info de la Insula • Comprensió de les intencions: A. Escorça Prefrontal (d’associació anterior multimodal)—> presa decisions, funcións executives. Cares: externa o dorsolateral i interna o medial(comprensió estats mentals dels altres i relacionat amgidala (emocions) i hipocamp (memòria) B. Escorça temporoparietal (àrea terciaria multimodal)—> percepció conjunta del tots els sentits = processament d’objectes, suposicions o intencions del comportament.
(Tasques de falsa creença:experiment que mostra el funcionament de la escorça teporoparietal a l’hora de valorar les intencions, no el resultat) Cognició moral sorgeix del funcionament integrat de xarxes cortico-limbiques: - sistema limbic: amigdala, hipocamp i cingulat anterior.
- Cortical: escorça prefrontal (medial i dorsolateral) Cognició moral: (Dilema del tren: moral—> component emocional) Elements: capacitat d’inferiri estats mentals o trets de personalitat, entendre normes context social, emocions i raonament objectiu i abstracte—> prefrontal Dorsal decideix Emocions: (resultat d’una interaciño de valors i compliment de principis) Important prefrontal per ignorar un sentiment i sistema l'ambició (amigdala) que es relacionen amb la escorça cingulat a anterior connectant motivació i emoció.
(Joc del’ultimatum: mostra el paper de la amigdala i cingulat anterior. Mostra que un al rebutjar una oferta per injusta més forta es l’activitat amigdalar. Demostra que l’amigdala pot crear una conducta, ja que integrar info sensorial i connecta amb vies motores.)—> amigdala decideix (instintiva) 14 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona Raonament abstracte - prefrontal medial: per tenir en compte aspectes socials, normes i carcateristiques individuals - Prefrontal dorsolateral : quan no està clar que conducta executar. (Jocs dels escacs: interració d’aquestes zones per conseguir un resposta—>pensar) Creació artística: - Tipus de dibuix: aument areas especialitzades en processar estímuls específics: • Retrats de persones: circumvolució fusiforme (reconeixement de cares) al temporal • Paisatges: Circumvolució parahipocampal • Bodeges i imatges abstractes: escorça visual occipìtal - bonic: activació màxima escorça prefrontal orbital (circuits de recompensa cerebral) mínima activació motora. Quant es lleig pasa el contrari (per fugir) PREGUNTAS EXAMEN cognició social: - experts escorça prefrontal més activada - Escorça prefrontal orbital integra característiques sensorials i emocionals i dades de naturalesa cognitiva - Escorça: encarregada de fer la suma de totes les en tals emocionals, sensorials, motivació als, memòria tiquets i cognitives - Prefrontal (cortical): Dorsal—> presa decisions. Medial—> comprensió estats mentals. Orbital—> circuit de recompensa - Sistema limbic: Amigdala(antiga)—>emocions. Hipocamp—> memòria. Escorça cingulat a anterior—> motivació - Neurones mirall: implicades en la inferència d’incencions de conducta dels altres.
15 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona T. 7 PLASTICITAT CEREBRAL: modificació de qualsevol substrat neural com a resultat d’un canvi condicions ambientals (experiències) durant el desenvolupament normal del cervell (per o post natal) o per una lesió o mal formació amb una finalitat adaptativa.
Trobem canvis genètics, neoroquimics (NT) o anatòmics.
- Plasticitat en nens: produirà l’ensemblatge i l’organitzacio del SN.
- Palsticitat en adults: permetrà manteniment de capacitat de nous aprenentatges.
Processos: 1. Per la dotació genètica:(desenvolupament bàsic del cervell independent de l’experiencia) Organització del cervell: guiar la migració de les neurones, orientar les connexions sinàptiques i començar a determinar funcions de les neurones 2. A la base genètica actuarà, l’experiencia per a tots els subjectes: Període critic: neurones seleccionen el seu repertori de connexions. Les neurones son sensibles a estimuls ambientals (programa genètic + estímul ambiental).
Les sinapsis poc utilitzades seran eliminades, les utilitzades es conservaran.
Al final queda un patró de connexions neuronals propi de l’especie en una marc temporal determinat per temps gens i modalitats sensorials.
Un cop pasta el període critic no hi ha marxa enrere—> irreversible.
3. Experiència particular de cada subjecte: Els nous aprenentatges mantene en bones condicions el cervell, modificant funcionament i adquirint noves maneres d’actuar.
Adquirits en qualsevol moment i señal.
(Aprenentatge: formar noves connexions neuronals, aquestes ja formades equivalen a un aprenentatge consolidat).
Modificacions cerebrals estructurals i funcionals: - Canvis estructurals produïts per l’exposicio dels subjectes a entorns enriquits.
- Major nombre de sinapsis per neurona implica xarxes neuronals més complexes i major eficàcia comunicativa i es causat per l’aprenentatge no activitat física.
- Aprenentatge provoca: neurona presinaptica: més vesícules als botons. Neurona postsinaptica: més densitat de dendrites i receptors.
- NEUROGENESI: al hipocamp i relacionat amb ambients enriquits i nous aprenentatges, que augmenten la supervivència de les neurones. També pot haver en l’escorça o neocortex.
- Efectes ambientals sobre la glia: oligodendrocits, son cèl·lules glials que sostenen i uneixen i a més formen la vagina de mielina del SNC. S’ha observat que en un entorn enriquit hi ha major nombre d’axons mielinitzats i per tant es transporta mes ràpid la informació. Persisteix un més després del aprenentatge.
16 M2- Iago Lincoln PSICOFISIOLOGIA Universitat de barcelona - Astrocits: cèl·lules glials del SNC, i fan el supor Tròfic i metabòlic de les neurones del - SNC, manetne el espai extra cel·lular i formen la barrera hematoencefalica.
Influeixen en l’activitat mental, i l’aprenentage. I tots el canvis fets per ells disminueixen quan acaba el aprenentatge.
Vasos sanguinis: en espais enriquits major diàmetre i mes ramificacions en el cortex visual i capilars.
Músics professionals: mecanisme feedback per la precisió i exactitud. S’observa representació més gran dels dits de la ma esquerra a l’escorça somesteisca contraleteral dels grups de músics de corda, encanvi si son les dos mans la modificació es bilateral. S’observa més volum de substància gris a la circumbalacio precentral (motora), de hesch (auditiva primaria) i al cortex parietal superior (integració espacial).
Taxistes Londres: - Hipocamp posterior: mes substancia gris. Mida de la seva part dreta correlaciona a amb el temps que portaven de taxistes.—> relacionat amb informació ja adquirida, i utilitzar-la (hemisferi dret major efecte—>visual espacial en aquest cas) ex: reconèixer llocs, calcular distàncies… - Hipocamp anterior: menys substància gris—> capacitat d’adquiri nova informació (autobuseros tenen més) (experiment—> jocs de malabars: demostra que els canvis son temporals i posteriors al entrenament) - Exercici físic: aumenta funcions executives (Repercusio positiva tasques cognitives).
- Dieta: implicacions funcionament cerebral mitjançant circuits nerviosos o alliberació - de pèptids que van al cervell per la sang. La serotonina es genera al intestí. La restricció calòrics provoca descens Tº corporal, menys mutacions i beneficis individuals. Insulina serveix perquè la glucosa atreveix la membrana i pugui fer metabolisme. Memòria verbal important glucosa. Àcids grassos poliinsaturats: componen la reserva lipídica—> ingerim omega 3 i 6 ja que el cos no sintetitza i les neurones son riques en aquestes.
Educació: baixa—> risc de tenir demència o Alzheimer i inversa. Participar en activitats intel·lectuals retrata el deteriorament cognitiu.
Reserva cognitiva: capacitat del cervell per afrontar canvis cerebrals produïts per l’envelliment o processos neuropatologics sense que apareguin símptomes clínics.
Subjectes de major reserva han pogut aguantar als seus cervell més danys abans de que s’expressi clinicament, però després e peroné més ràpidament.
Reserva cognitiva = factor ambiental que retrata l’aparicio de malalties neurodegeneratives.—> quan hi ha un dany va per vies preexistents.
17 ...

Comprar Previsualizar