Pragmàtica (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 07/12/2015
Descargas 42
Subido por

Vista previa del texto

ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Pràgmatica: ( Dintre de comunicació interpersonal ).
A travès de les conductes de les perosnes, actuem i ens comportem en la vida quotidiana intentant influir en els altres de la manera que els altres volem que ens vegin ( Intereccionisme Simbólic ). La comunicació no verbal ens diu que existeix un ventall de recursos expresius que van més enllà del verb pero del que no ens hem ocupat fins ara es de la importància que té la paraula en la comunicació. I no ens hem preocupat perque els teorics de la comunciació ni els filosofs tampoc ho han fet fins fa poc temps. La llengua i la paraula es un instrument fundamental per la comunicació per no fins al principi del segle XX ( anys 20 o 30 ) on una corrent de fiolosofs es preocupen per estudiar el llenguatje i prenen consiència en la importància del llenguatje no només en la comunicació sinó en com dóna el llenguatge forma a tot, a la manera de veure el món i en la configuració de les coses. Per tant, el llenguatge comença a contribuir a principis del segle 20.
Un autor anomenat Charles W. Morris distingeix en: Sintàctica, Semàntifa i Pragmàtica. Ell el ue posa en manifesta el la forma de entendre la paraula que no s'havia tinguit en compte. De fet la llengua no es una “calc” del món real, sino mas be una activitat mes del individu. No es simplement un instrument per descriure les coses del mon com si hi hages un paral.lelimse abstracte del mon. Es una forma d'acturar, una activitat mes del individu.
– Sintàctica: la relació entre els diversos elements dels llenguatge.
– Semàntica: relació entre la llengua i el món real. Les polisèmies..
– Pragmàtica: Falta treballar una part de la llengua que és la relació entre la llengua i els seus usuaris. La pràctica linguistica, la forma en relacinar-nos amb els altres per fer periodisme, ciència...Totes aquestes coses es fan amb llenguatge. Els pragmàtics es dediquen a partir de principis del segle 20 particularment l'escola de Oxford es preocupen en la relació de la llengua i els seus usuaris.
El que diuen els pragmàtics és que la llengua té una part immaterial i una part material.
• Part material: el que ells diuen les proposicions, els enunciats, les paraules que s'utilitzen.
Tambè l'existència del emisor i del receptor... I la situació física on es produeix la interacció entre els dos individus.
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ • Part immaterial: ◦ El univers mental dels individus que participan: en una conversa a banda de la situació, de les coses que es diuen, dels que participen existeix un univers mental de cadascú dels que partiicpan que està compos per els coneixements compartits, tots comparteixen uns coneixements. Els coneixements propis per exemple un que va anar al camp i unaltre que no va anar-hi.
◦ Les intencions que participen a la conversa: Totes les partipacions d'aquestes perosnes a la conversa tenen algun proposit. Si intervenen a la conversa ho fan amb alguna intenció encara que aquesta intenció nomes sigui la de “aqui estic jo”. La intenció de fer-se notar.
La intencionalitat comunicativa.
◦ La relació social que exisiteix entre els participants: En aixó s'introdueix un factor extern a la conversa. Per exemple si són amics la societat en que vivim ens diu com ens hem de comportar entre amics. Si no ho són, aquella relació entre els integrants serà d'unaltra manera (…) ◦ El context més general: l'escenari pero no d'una situació fisica sino del clima de la conversa. No es pot valorar en quin grau participen una o altre cosa. En situació de crisi social aquest clima intervè d'una manera o d'un altre.
Actos de parla: Cuando hablamos, actuamos, no solo es transmitir información, sino también decir cosas. John L.
Austin tiene un libro “Como hacer cosas con palabras”. Si yo estoy en una iglesia y delante mio esta el cura y al lado hay una mujer vestida de blanco y yo le digo al cura “si quiero” no solo estoy hablando, sino también estoy haciendo una cosa, en este caso casarme. Austin se fija en situaciones como estas para comenzar a ilustrar la manera de que las personas cuando hablan, también hacen sosas. Acciones con palabras. Cuando un declara delante de un juez, también hace estas cosas.
Cuando uno prende posición en el mando de un cargo, dice “si juro”, hasta que no hace eso no prende posición de un cargo (es el caso de los ministros). En la vida cotidiana también existen estas cosas. Como por ejemplo: si no em pagas et matarè. Aixó es una amenaça. Hi ha molts verbs que serveixen per descriure les coses que es fan amb la paraula ( que són verbs realitzatius ).
Els titulars de diaris estàn plens de coses d'aquestes, es a dir, fets d'actualitat en els cuals el treball periodistic es parla dels discurs dels altres. El periodista ha de saber que està fents els altres cuan diu les coses que diu. Promet? Amenaça? Confessa? En els verbs dels titulars dels diaris que al radera d'aquest acte de parla hi ha una descripció detallada en que a consitit els termes d'aquesta confessió. La noticia és una descripció d'un acte de parla. Com que cada vegada hi ha més actes de parla en forma de: rodes de premsa, discursos... Cada vegada és més habitual aquesta feina periodística. Quan parlem sempre estem fent coses d'aquestes: parlar per donar-nos a conèixer. O d'una manera més subtil, els diaris o els mitjans, els productes periodistics quan informen de una realitat nomès describint-la el que estàn fent es convençer al public de que son creibles.
Les 3 dimensions dels actes de parla: Els actes de parla tenen 3 dimensions: 1. Dimensió locutiva: la expressió verbal. S'ha de locutar, cualsevol acte ha de tenir un ordre determinat del que s'ha de parlar.
2. Dimensió il.locutiva: posa en evidència, és la que tè tota la càrrega intencional. Context intencional que nosaltres li dónem a la paraula. Es la que es pot expressar a travès dels graus diferents de força il.locutiva. Per exemple: no es el mateix dir que Rajoy diu que no donará la inde. A catalunya que dir: Rajoy niega la independenica a Catalunya. La grau de força il.locutiva del segon es molt més major que el primer. Les paraules serveixen per ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ imprimir amb mes o menys força les accions que volem transmetre.
3. Dimensió perlocutiva: té a veure amb l'efecte esperat de la declaració. La expressió cuan jo formulu una expressió verbal, cuan utilitzu la paraula sempre tinc alguna expectativa sobre la resposta dels altres. Avegades aquesta expectativa és molt forta ja que la meva afirmacó contè de manera real una voluntad de transformació de l'altre, es a dir, que l'altre reaccioni.
Exemple: dónem l'ordinador: es una ordre que té una expectativa locutiva molt alta, per que jo immediatament despres espero una resposta.
Maximas: Un dels altres aspectes de la cual es va fixar la Pragmàtica es de l'ús de la paraula d'intre de la conversa. Hi ha molts espais anomenats la Cooperació Conversacional és el Paul Grice que va formular quins eran els ingredients que fan funcionar una conversa. Ells va observar que hi havia una de MAXIMAS que es tenine que respectar i mirar per fer que les converses funcionin. Ell va identificar que en una conversa hi han 4 Maximas: • • • • Maxima de qualitat: és una resposta a una demanda d'informació que no es fa satisfactòriament per què segueixi la conversa. Per exemple: vaig sentir que no estaves sol, amb qui estaves? Amb una persona. Això significa que no volem col·laborar a la conversa.
Respons obvietats, és a dir no estàs disposat a contestar ni seguir la conversa.
Maxima de quantitat: Per exemple: diguem la data en què vas néixer? 13 de febrer. I quin any? Falten dades.
Maxima de relació o pertinença: intervenir a una conversa o un diàleg amb aportacions que siguin rellevants. El locutor posa mota de la seva part i esta compromès a la conversació per què aquestes progressin de manera adequada.
Maxima de manera: és simplement intervenir o participar en les conversacions utilitzant de forma clara i intel·ligible les paraules o expressions. Hi ha situacions on les persones comencen a parlar de manera clau o obscura (els dos interlocutors ho fan duna manera obscura perquè els altres no participin).
Unaltra aportació de la pragmàtica en la comprensió de la comunicació verbal: En la llengua existiex una part visible que té molta importància alhora de comunicar la paraula. Aquesta part invisible està entre dir una cosa i fer entendre la cosa. Els pragmatic es van mirar per fer visible tota aquesta part oculta de la paraula amb els estudis de presupusicions o els implicids. A grans trets podem dir que: – Presuposicions: son continguts o informacións que es deriven de les paraules literals de s'utilitzen: Per exemple: la meva filla es al canadà, aquí es presuposa que jo tinc una filla. I la observació de les presoposicions es pot observar al canviar de signe una frase: si jo dic: la meva filla no es al canadà, segueixu dient que tinc una filla. Si jo canvio el signe igualment tinc la mateixa presuposició. Es a dir, les presuposicions estàn vinculades al enunciat literal.
– Implicids: Estan vinculats en la situació on es produeix i com es produeix aqueses accions.
Per exemple, si jo estic al portal de casa meva a les 2 de la matinada amb una noia que hem tornat d'anar al cinema i jo li dic: vols pujar a fer un café? Està implicid moltes coses més, es a dir, que pujarà a fer un café ( que es la part literal ) i la part implicita ( que es el que pasarà al pis mes enllà del café ).
Les presoposicions són directas i els implics són indirectas i totalment contextuals.
La aparició de internet ha afavorit que es potenci l'ús de la paraula atravè de les xarxes i aquest ús massiu de l'ús de la paraula i de la utiltizacó della en internet ha fet cada vegada més necessari ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ l'aplicació de la pragmàtica en el ús del llenguatge en Internet. Hi ha un professor anomenat Francisco (…) que treballa en el camp ciberpragmatico. S'estudia com la gent utilitzem les epresions a partir de les reds socials, com un mail es escrit segons el usuari a qui va dirigit.... Aixó dels implicics i de les preposicions s'està utilitzant per fer evident la ideologia que hi ha radera dels discursos periodistics. Per exemple: si analitzem editorials de diaris i mirem les preposicions i els implicids que hi ha radera, són instruments que s'utilitzen en els últims anys per investigar sobre el significat...
...