botanica tema 9.2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Tema 9: DIVISIÓ Spermatophyta (espermatòfits).
TEMA 9.2: ORGANS REPRODUCTORS I CICLE BIOLÒGIC Cicle digenètic diplohaploide: Reproducció: En primer lloc trobem la formació del gra de pol·len: - Androceu (masculí), estam filament amb antera i en cada antera hi ha 2 teques. El gra de pol·len es troba dins del sac pol·línic, cèl·lula mare, per tant, el gra de pol·len és diploide. Cada cèl·lula serà un gra de pol·len uninucleat que tindrà lloc per mitosi. Està format per cèl·lula generativa i una cèl·lula vegetativa, dintre de cada gra de pol·len plurinucleat, que és el veritable gametòfit del cicle. Tot això passa dintre de la antera.
- La paret del gra de pol·len té dues capes: una capa més externa anomenada exina formada per terpens menys propens a la descomposició i una capa més interna anomenada intina, formada per porus circulars i colpus allargades. L’exina pot estar ornamentada, generalment en les especies que tenen transmissió entomòfila, ja que així és més fàcil que s’adhereixin als insectes. La intina al estar a l’interior del gra de pol·len no presenta ornamentacions.
En segon lloc es dóna la formació del sac embrional: - Carpels, l’estigma recull el gra de pol·len que baixa per l’estil i arriba a l’ovari on es troba el primordi seminal o òvul. Primordi seminal, tegument obert al seu àpex per un micròpil. El funicle és un mànec que permet al gra de pol·len enganxar-se a l’ovari. El sac embrional estarà a la nucel·la.
- Dins de la nucel·la es forma el sac embrional, cèl·lula mare diploide. Com que hem d’arribar a una gàmeta haploide (n) hi ha d’haver mitosi, per tant, tindrem 4 cèl·lules mitòtiques, tot i que nomes se’n conserva una. El sac embrional uninucleat (n) dóna lloc a tres mitosis, per tant tindrem 8 nuclis que donaran lloc a 8 cèl·lules que es col·locaran dintre del sac embrional, de manera que 1 de les 8 cèl·lules serà l’ovocèl·lula. L’ovocèl·lula és més gran que la resta i es troba acompanyada de dues cèl·lules sinèrgides, dues cèl·lules oposades, antípodes, de les quals no es coneix la seva finalitat. També hi trobem 2 nuclis polars situats abans o després del tub pol·línic, que es fusionaran. El sac embrional és plurinucleat i acollirà el gametòfit nucleat.
- Cal tenir amb compte que el primordi seminal pot ser de dues formes diferents: ortòtrop i anàtrop, tal i com podem apreciar en el següent esquema.
En tercer lloc es dóna la pol·linització: *Del gra de pol·len a la llavor: gimnospermes.
*Del gra de pol·len fins als estigmes: angiospermes.
- Segons com arriba el gra de pol·len a l’estigma podem diferenciar entre: o Pol·linització anemòfila: es porta a terme a traves del vent. Els grans de pol·len són lleugers i secs. Presenten una exina llisa, ja que no necessiten ornamentacions. Les plantes que tenen aquest tipus de pol·linització produeixen molts grans de pol·len. Presenten vesícules aeríferes, que retarden la seva caiguda, per tal de que arribin més fàcilment a l’estigma.
o Pol·linització entomòfila: es porta a terme a través dels insectes. El grans de pol·len presenten una exina ornamentada, per tal que el gra de pol·len es quedi enganxat a l’insecte. El color, la olor i el nèctar (líquid ensucrat, que es forma als nectaris a la base de la corol·la) que produeix la flor atrauen als insectes per tal que les pugin pol·linitzar.
o Pol·linització hidròfila: la pol·linització es porta a terme a través de l’aigua.
o Pol·linització zoòfila: la pol·linització es porta a terme a través dels animals.
Seguidament té lloc la germinació del gra de pol·len: - En primer lloc surt el tub pol·línic, que per tal de sortir la intina ha de perforar l’exina. El gra de pol·len plurinucleat, que és la cèl·lula vegetativa baixa però desapareix, en aquest moment la cèl·lula generativa es divideix en dos nuclis masculins o cèl·lules espermàtiques, que són els gàmetes masculins. Aquests en primer lloc fecundaran a l’ovocèl·lula i constituiran un zigot 2n i en segon lloc fecundaran als dos nuclis polars (2n) donant lloc a un nucli endospèrmic (3n).
També es pot donar el cas que es produeixi una doble fecundació: - Només és dóna als espermatòfits. Després de la penetració del tub pol·línic un nucli masculí fecundarà l’ovocèl·lula i l’altre nucli masculí, fecundarà a un nucli secundari, donant lloc a un espermatòfit triploide. Del zigot en surt l’embrió i del nucli endospèrmic en surt l’endosperma que serves per alimentar, es tracta del teixit embrional.
Finalment es produeix la formació de l’embrió, la llavor i el fruit: - La llavor conté el zigot que evoluciona i dóna lloc a l’embrió, de l’endosperma diploide. L’endosperma que presenta el tegument cobert dóna lloc a l’episperma, de la nucel·la en algunes llavors de tipus perisperma.
- En el cas de les gimnospermes no tenen fruit veritable, ja que presenten la llavor descoberta.
- En el cas de les angiospermes, sí que tenen fruit veritable ja que es genera a partir de l’evolució de l’ovari un cop fecundat. El fruit està constituït de tres parts (de més intern a més extern): endocarp, mesocarp i exocarp o exocarpi.
Resum del cicle d’un espermatòfit: ...

Comprar Previsualizar