3. Mercat i benestar (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura economia política
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 04/09/2014
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

3. Mercat i benestar Tornem a l’equilibri de mercat El preu i la quantitat d’equilibri del mercat, maximitzen el benestar de compradors i venedors? • • L’equilibri en cadascun dels diferents mercats d’una economia reflecteix com el mercat assigna recursos escassos.
Que l’assignació sigui desitjable o no ho determina l’economia del benestar.
Benestar econòmic • • • • Els compradors i els venedors obtenen beneficis per participar en el mercat.
Del benefici dels compradors en direm excedent del consumidor.
Del benefici dels venedors en direm excedent del productor.
El benestar econòmic es defineix com la suma de l’excedent del consumidor i de l’excedent del productor.
Equilibri del mercat i benestar econòmic • • • • Veurem que l’equilibri del mercat genera el màxim benestar econòmic.
Per tant, el preu que equilibra oferta i demanda és, en aquest sentit, el millor.
El mercat es revela com un bon mecanisme per organitzar l’activitat econòmica (Principi 6).
Ni els consumidors ni els productors busquen aconseguir aquesta situació, però són guiats per la “mà invisible”.
Excedent del consumidor: definició L’excedent del consumidor és la quantitat que un consumidor està disposat a pagar per un bé menys la quantitat que en paga realment.
L’excedent del consumidor és tot allò que un disposat estava disposat a pagar per adquirir un producte, i que finalment, el preu d’equilibri ha fet que no haguessin de pagar, atès que el preu d'equilibri ha estat menor del que s’esperava. Nomes es produeix en aquells consumidors que han participat a la transacció.
*Triangle: Si sumem les àrees de tots els consumidors, aconseguim la suma de tots els excedents de tots els consumidors. L’excedent de tots els consumidors d’aquest mercat.
Excedent del consumidor: disposició a pagar La disposició a pagar és el preu màxim que un comprador està disposat i és capaç de pagar per un bé. Mesura quant valora el consumidor el bé o el servei.
 Exemple 1. Quatre individus diferents amb diferents disposicions de pagament...
Coprador John Paul George Ringo Disposició a pagar 100 80 70 50 Corba de demanda La corba de demanda del mercat mostra les diferents quantitats del bé o servei que els consumidors estan disposats a i són capaços de comprar a diferents preus.
 Corba de demanda de l’exemple 1: quatre disposicions diferents de pagament...
 Mesurant l’excedent del consumidor amb la corba de demanda...
Quatre consumidors, i la disposició a pagar de cada un d’ells.
Mesurant l’excedent del consumidor amb la corba de demanda L’àrea per sota de la corba de demanda i per sobre del preu del mercat mesura l’excedent del consumidor en un mercat.
Com afecten els preus a l’excedent del consumidor...
Excedent del consumidor i benestar L’excedent del consumidor mesura el benefici que els compradors reben per un bé en la forma en què ells mateixos ho perceben. És a dir, són els consumidors mateixos els qui avaluen el benefici rebut.
Excedent del productor Excedent del productor és la quantitat que rep el venedor (el preu del mercat) menys el cost de producció.
Mesura el benefici dels venedors que participen en el mercat.
 El cost de quatre possibles venedores...
Tota l’àrea per sobre la corba d’oferta i per sota del preu.
Excedent del productor i la corba d’oferta L’excedent del productor es relaciona amb la corba d’oferta, de la mateixa manera que l’excedent del consumidor es relaciona amb la corba de demanda. Per a cada quantitat, el preu que mostra la corba d’oferta és el cost marginal del venedor.
 Taula d’oferta per a quatre possibles venedores...
 Excedent del productor i corba d’oferta...
Excedent del productor i corba d’oferta L’àrea per sota del preu del mercat i per sobre de la corba d’oferta mesura l’excedent del productor en un mercat.
Mesurant l’excedent del productor amb la corba d’oferta...
Com afecta el preu a l’excedent del productor...
A preu 1 tenim 1-1 (on es creuen les dues corbes), l’excedent és la part blanca.
*Part groga: Excedent dels productors que a preu 2 s’afegeixen a produir. El preu d’equilibri passa a ser P2, i s’obtenen més beneficis. S’incorporen més a produir al mercat, i els beneficis son els preus al que estaven disposats a incorporar-se fins al preu nou. Àrea de beneficis = part groga. L’últim que s’ha incorporat no guanya res.
Eficiència del mercat L’excedent del consumidor i l’excedent del productor es poden usar per respondre la pregunta següent: és desitjable l’assignació de recursos que determina el lliure mercat? Considerem un (hipotètic) planificador social benèvol, l’única finalitat del qual és millorar el benestar econòmic de la societat.
Benestar econòmic i excedent total EC = Valor per als compradors - Quantitat pagada pels compradors EP = Quantitat rebuda pels venedors - Cost per als venedors ET = Valor per als compradors - Cost per als venedors ET= EC + EP Assignació eficient •Si l’assignació d’un recurs maximitza l’excedent total, diem que l’assignació és eficient.
•Si l’assignació no és eficient, existeixen guanys potencials del comerç entre compradors i venedors que no s’estan realitzant.
•A més de l’eficiència, el planificador podria preocupar-se de l’equitat (que compradors i venedors tinguin un benestar econòmic similar).
Analitzant l’equilibri del mercat...
Excedent del consumidor i del productor en el mercat en equilibri...
Tres aspectes importants que cal considerar 1. Els mercats que operen lliurement assignen l’oferta de béns als consumidors que més els valoren.
2. Els mercats que operen lliurement assignen la demanda de béns als venedors que els poden produir al cost més baix.
3. Els mercats que operen lliurement produeixen la quantitat de béns que maximitza la suma de l’excedent del consumidor i l’excedent del productor.
És a dir, l’assignació que resulta del mercat és eficient.
L’eficiència de la quantitat d’equilibri L’eficiència de la quantitat d’equilibri La quantitat d’equilibri implica l’assignació eficient dels recursos En aquest tipus de mercats (mercats competitius) el planificador pot deixar que el mercat trobi lliurement la quantitat d’equilibri. (La mà invisible d’Adam Smith).
Aquesta política de deixar que el mercat actuï es coneix com a laissez faire, que literalment es tradueix com “deixa fer”.
Mercat competitiu Hipòtesi: No tenen capacitat de modificar el preu de mercat de manera individual 1. Molts demandants 2. Molts oferents Bé homogeni => no hi ha capacitat de diferenciació Poder de mercat Si el sistema de mercat no és perfectament competitiu, pot sorgir el poder de mercat.
El poder del mercat és la capacitat d’influir sobre els preus.
El poder de mercat pot conduir al fet que els mercats siguin ineficients perquè fixen el preu i la quantitat a nivells diferents de l’equilibri dels mercats lliures.
Externalitats Externalitats: es produeixen quan la corba d’oferta o la de demanda no reflecteixen tots els costos o beneficis que intervenen en el mercat.
Les externalitats fan que el benestar del mercat no depengui solament del valor que assignen els compradors o del cost dels venedors.
Si compradors i venedors no tenen en compte les externalitats, quan decideixen quant consumir i quant produir, l’equilibri final del mercat pot ser ineficient.
Resum L’excedent del consumidor mesura el benefici que obtenen els consumidors per participar en el mercat.
L’excedent del consumidor es mesura com l’àrea sota la corba de demanda i per sobre del preu del mercat.
L’excedent del productor mesura el benefici que obtenen els venedors per participar en el mercat.
L’excedent del productor es mesura com l’àrea per sota del preu del mercat i per sobre de la corba d’oferta.
L’equilibri de mercat maximitza el benestar de la societat (suma de l’EC i de l’EP).
El mercat assigna de manera eficient els recursos disponibles a la societat (la mà invisible d’Adam Smith).
Existeixen fallides de mercat en presència d’externalitats i poder de mercat, per la qual cosa en aquestes situacions l’equilibri del mercat no és eficient.
Una assignació de recursos que maximitza la suma de l’excedent del consumidor amb l’excedent del productor es diu que és una assignació eficient.
Els planificadors es preocupen tant de l’eficiència com de l’equitat en la producció de béns i serveis.
...