Lliço 2 Potestat jurisdiccional (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 03/03/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 2: LA POTESTAT JURISDICCIONAL 1. La relativitat del concepte de jurisdicció Hi ha un sector jurisdiccional que creu que pot donar una definició abstracte que creu que no s’ha de tenir en compte la situació social del moment que s’està vivint.
Es defineix com el poder que té un tercer per determinar el dret en un cas concret. Aquest és el jutge. El que passa és que no defineix tot el que implica la potestat jurisdiccional. Per això és relatiu, perquè depèn del moment social.
Per definir jurisdicció s’ha de tenir en compte:  Qui ostenta la titularitat de la funció jurisdiccional  Quin òrgan exerceix aquesta funció  Quin estatut jurídic tenen aquests òrgans  Quin àmbit material operen Hem de tenir en compte la legislació espanyola relativa a la jurisdicció:  Constitució Espanyola  Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ)  Estatuts d’Autonomia  Llei de Demarcació i Planta Judicial (LDPJ)  Llei d’Enjudiciament Civil (LEC)  Llei d’Enjudiciament Criminal (LECr)  Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa – administrativa (LJCA)  Llei de procediment laboral (LPL) 2. Abolició de la justícia privada Art 455 CP tipifica el delicte de realització arbitraria del propi dret.
Prendre’s la justícia per la pròpia mà. És el propi ofès els que van a buscar la persona que ha causat algun dany, i ja sigui a través de la violència o altres mecanismes, intenten resoldre el conflicte. Moltes vegades tornant el dany que aquella persona ha fet.
Crisi de l’Administració de Justícia = Iniciatives d’auto ajuda Caiem en el risc de l’ús arbitrari de la força; de la no proporcionalitat de la reacció i en un estat de violència. Pot crear situacions injustes de partida, en el sentit que només puguin reaccionar els forts. Per tant la potestat jurisdiccional sorgeix per abolir la justícia per la pròpia mà.
Aquesta funció es cedeix a l’Estat perquè la dissenyi i l’executi, que realitzaran el dret en el cas concret a través d’un procés conegut per tothom.
Quan sorgeix un conflicte penal ha d’haver mediació penal, per solucionar la crisi de l’administració de la justícia.
Jurisdicció = realització del dret objectiu al cas concret Aplicar el dret al cas concret i portar-ho a la pràctica, és a dir, fer executar.
Si es jutja o si s’executa el que es fa es la realització del dret objectiu en el cas concret. Això engloba:  Tutela dels drets subjectius i dels interessos legítims dels ciutadans (art 24 CE)  Monopoli de la imposició de les penes (art 25 CE)  Tutela dels drets i llibertats fonamentals (art 53.2 CE)  Control de la potestat reglamentaria i de la legalitat de les actuacions administratives ( art 106.1 CE)  Control de la constitucionalitat de les lleis (art 161 CE) És potestat de l’estat, pública que té com a objectiu la realització del dret objectiu al cas concret.
3. Jurisdicció, Legislació, Administració  Legislatiu: Crear normes.
 Administració: Proveir el bé comú.
 Jurisdicció: Tutela i organització del dret en el cas concret Relacions entre elles:  Jurisdicció i Legislació: La legislació és prèvia a la jurisdicció. Abans d’un conflicte ja ha d’haver una manera de regular-lo. I la sentencia ha d’estar justificada i motivada per la llei. Els jutges només poden interpretar i aplicar lleis, no crear-les.
Per això és abstracte, s’aplica per la pluralitat de ciutadans i innova norma.
En canvi, en la jurisdicció la sentencia és concreta, es refereix a un cas determinat i concret, on aplica una llei escrita prèviament.
 Jurisdicció i administració: L’administració procura un ben estar comú per tothom, executant les lleis que ha dictat l’executiu. I la jurisdicció és la tutela del cas concret. La diferència és que l’administració actua de manera jerarquitzada amb dependència d’òrgans superiors i també hi ha una lliure designació de casos.
En la jurisdicció hi ha una independència interna, no hi ha cap jerarquia.
Però també són independents de manera externa: Un òrgan administratiu no pot donar ordres a la funció jurisdiccional.
Els dos òrgans són semblants en la imparcialitat. Però la imparcialitat té connotacions diferents segons l’exercici de la funció jurisdiccional o administrativa, en el sentit que s’ha de tenir en compte el desinterès subjectiu (no pot ser imparcial), és a dir, aplicar estrictament la legalitat.
en la funció jurisdiccional hi ha desinterès subjectiu i objectiu. Actuen amb cosa aliena. Aplicar el dret en cas concret, però no ho creen ni ells.
Quan l’administració realitza el dret sempre està controlat pels òrgans jurisdiccionals. I només les resolucions dels òrgans jurisdiccionals tenen força de cosa jutjada (però no totes les sentències tenen aquest efecte).
És a dir, no es pot tornar a revisar, és una sentència ferma. Però la jurisdicció sempre poden revisar les sentències administratives.
...