2. Lazarsfeld i Merton (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 05/04/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Teories de la Comunicació TEMA 2: COMUNICACIÓ MEDIÀTICA: Funcionalisme Comunicación de masas, gustos populares y acción social organizada Paul Felix Lazarsfeld & Robert King Merton Preocupació social en relació als mass-media 1. Els mass-media són un poderós instrument que pot ser utilitzat pel bé o pel mal, però amb l’absència dels controls adequats, la segona possibilitat és la més probable: i és que aquests mitjans són els de la propaganda.
2. El poder econòmic ha reduït l’explotació directa per dedicar-se a un tipus més subtil d’explotació psicològica mitjançant la disseminació de la propaganda a través dels mass-media, que treballen perquè les masses perdin les facultats crítiques i acceptin l’statu quo social i econòmic.
3. Els mass-media deterioren la cultura popular i els gustos estètics de l’audiència.
Buscar els efectes dels mass-media en la societat és un problema mal definit: és necessari distingir tres facetes del problema i considerar cada una d’elles per separat: 1. Plantejar-nos el què sabem sobre els efectes de la existència dels mitjans en la nostra societat.
2. Examinar els efectes de la particular estructura nord-americana de propietat i el funcionament dels mass-media en ella.
3. Considerar aquell aspecte del problema que incideix més directament en les polítiques i tàctiques que regeixen l’ús dels mitjans amb fins socials precisos.
El paper social de la maquinària dels mass-media El paper social exercit pels mass-media està sobreestimat: durant moltes generacions, s’ha lluitat perquè la gent tingués més temps lliure, i ara el consumeix amb la Columbia Broadcasting System en lloc de fer-ho amb la Columbia University.
La sola presència dels mitjans pot ser que no afecti a la societat tant profundament com en general es creu.
Teories de la Comunicació TEMA 2: COMUNICACIÓ MEDIÀTICA: Funcionalisme Algunes funcions socials dels mass-media → La funció atorgadora d’status: Les persones, qüestions públiques, organitzacions i moviments socials obtenen status i prestigi social si apareixen als mitjans de comunicació. El reconeixement per part dels mitjans de comunicació testifica que l’individu ha arribat, que té la importància suficient com per destacar entre les grans masses anònimes.
- Creença circular: “si realment ets important, estaràs al centre de l’atenció de les masses, i si ocupes el centre de l’atenció de les masses, segur que en realitat deus seu una persona important”.
→ La compulsió de normes socials: Els mass-media reafirmen normes socials en exposar desviacions de la tal norma davant de la opinió pública.
→ La disfunció narcotitzant: El subministrament d’informació pot suscitar només una preocupació superficial pels problemes de la societat que porta a una apatia massiva: el ciutadà arriba a confondre el saber sobre els problemes de la societat amb el fer alguna cosa al respecte. És evident que els mass-media han elevat el nivell d’informació d’amplis sectors de la població, però les dosis creixents de comunicacions de masses poden estar transformant inadvertidament les energies de molts que ara passen de la participació activa al coneixement passiu.
És disfuncional perquè a la societat moderna no li interessa tenir grans masses de la població políticament apàtiques i inertes.
Estructura de la propietat i control dels mass-media Els efectes socials dels mitjans varien depenent del seu sistema de propietat i de control: considerar els efectes socials dels mass-media nord-americans equival a tractar els efectes d’aquests mitjans com empreses de propietat privada i sota d’una administració orientada cap al benefici.
→ Anglaterra i Rússia: la ràdio és propietat i està controlada pel govern.
→ Estats Units: excepte les pel·lícules i els llibres, qui sosté els mitjans són els anunciants. Les grans firmes comercials financen la producció i la distribució dels mass-media i, en general, qui paga decideix quins continguts ofereixen.
Teories de la Comunicació TEMA 2: COMUNICACIÓ MEDIÀTICA: Funcionalisme Conformisme social Com que els mass-media són sustentats pels negocis arrelats en l’actual sistema social i econòmic, contribueixen al manteniment del sistema. Aquesta contribució no apareix simplement en l’anunci del producte del patrocinador, sinó més aviat per la presència en els relats informatius d’algun element d’aprovació de l’actual estructura de la societat, reafirmació que subratlla el deure d’acceptar-la.
Els mitjans no només reafirmen l’statu quo, sinó que a més a més deixen de suscitar preguntes essencials sobre l’estructura de la societat: els mass-media sota patrocini comercial restringeixen el desenvolupament d’una visió crítica.
Impacte sobre el gust popular Els gustos estètics i intel·lectuals han estat degradats pels productes trivials i estereotipats sorgits dels mitjans de comunicació.
Fa uns segles, l’audiència quedava limitada a la elit aristocràtica, però aquests pocs afortunats cultivaven els seus gustos estètics i la seva exigència selectiva va deixar com a llegat unes pautes artístiques relativament altres. Amb la difusió de l’educació popular i amb l’aparició de les noves tècniques de la comunicació de masses, s’ha desenvolupat un mercat molt ampli: les grans audiències dels mass-media, encara que siguin alfabetes, no tenen una elevada cultura: s’ha creat una separació entre alfabetització i comprensió, ja que llegeixen més persones, però són proporcionalment menys les que assimilen críticament allò que llegeixen.
La pregunta és: estan atrapats els realitzadors dels mass-media comercialitzats en una situació en la que, independentment de les seves preferències privades, no poden elevat radicalment les pautes estètiques dels seus productes? És possible que unes normes concretes per unes formes artístiques produïdes per un grup reduït de talents creatius dirigides a una audiència reduïda i selectiva no siguin aplicables a les formes d’art produïdes per una industria enorme dirigida a la població general.
Propaganda per objectius socials El significat de la pròpia existència dels mass-media i de la influencia que exerceixen sobre les audiències ha estat exagerat.
Teories de la Comunicació TEMA 2: COMUNICACIÓ MEDIÀTICA: Funcionalisme Condicions per l’ús efectiu dels mass-media en la propaganda per objectius socials: → Monopolització: es dóna quan hi ha poca o cap oposició als mass-media en la difusió de valors, polítiques o imatges públiques (absència de contrapropaganda).
 Societat autoritària: l’accés als mitjans està totalment tancat als qui s’oposen a la ideologia oficial.
 Propaganda comercial: els mass-media creen ídols populars.
Si la propaganda política en els mass-media està equilibrada, l’efecte sobre l’opinió pública serà insignificant. En canvi, la monopolització dels mitjans per uns objectius socials determinats produirà efectes evidents en les audiències.
→ Canalització: els mitjans de comunicació han estat utilitzats per canalitzar actituds bàsiques, però hi ha molt poques proves de que hagin servit per canviar aquestes actituds.
- Publicitat: anunciar és una activitat dirigida generalment a la canalització de pautes de comportament o d’actituds preexistents, difícilment tracta d’instal·lar noves actituds o de crear pautes de conducta noves.
- Propaganda: pot tractar de reformar en comptes de canalitzar els actuals sistemes de valors, i pot ser que els èxits de la publicitat només reflecteixin els fracassos de la propaganda: per exemple, gran part de la propaganda destinada a la abolició dels prejudicis ètnics i racials, no sembla haver tingut una gran efectivitat.
→ Complementació: la propaganda massiva, que no és ni monopolística ni canalitzant, pot resultar efectiva si satisfà la tercera condició de la complementació a través de contactes cara a cara.
Els especialistes en moviments de masses han rebutjat la opinió de que la propaganda massiva en sí creï o mantingui el moviment: el contacte cara a cara en organitzacions locals és un complement primordial per la maquinaria de la persuasió massiva, ja que serveixen per reforçar el contingut de la propaganda.
 El nazisme no va aconseguir l’hegemonia mitjançant la captura dels mitjans de comunicació: els mitjans van desenvolupar un paper complementar els centres organitzats d’adoctrinament local.
secundari en Teories de la Comunicació TEMA 2: COMUNICACIÓ MEDIÀTICA: Funcionalisme Conclusions: 1. Els mass-media demostren ser més efectius quan: a. Operen en una situació de monopoli psicològic.
b. L’objectiu consisteix en canalitzar abans que modificar unes actituds bàsiques.
c. Actuen conjuntament amb els contactes cara a cara.
2. Aquestes tres condicions difícilment poden satisfer objectius socials: a. Monopolització: en una democràcia, les propagandes oposades entre sí gaudeixen de llibertat.
b. Canalització: les qüestions socials impliquen alguna cosa més que la simple canalització de les actituds preexistents, ja que exigeixen canvis substancials en l’actitud i el comportament.
c. Complementació: els centres localment organitzats per un contacte cara a cara difícilment ha estat aconseguit per grups que lluiten pel canvi social, ja que tals programes són cars, i precisament aquests grups no disposen dels recursos necessaris per impulsar-los.
3. Com a resultat, els mass-media tenen un poder limitat: serveixen per mantenir les estructures socials i culturals existents, i no per canviar-les.
...

Tags:
Comprar Previsualizar