21. 2. Avaluació de la patologia del tracte urinari. Altres trastorns. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 09/12/2014
Descargas 21

Vista previa del texto

Avaluació de la patólógia del tracte urinari. Altres trastórns.
1. Diagnòstic.
1.1. Anamnesi.
Descripció del problema.
- Evolució dels símptomes en relació amb la malaltia Grau de preocupació subjectiva Quantificació dels símptomes Impacte sobre la qualitat de vida Antecedents patològics i farmacològics.
- Obesitat Digestius: estrenyiment, encontincencia fecal, incontinenecia gasos Tractament farmacològic: diürètics, hipnòtics, relaxants musculars (Bdz), antidepresius, antiespastics, etc.
Hàbits dietètics i tòxics (enolisme) Malalties neurològiques Diabetis mielitus Respiratoris: tos crònica Cirurgia abdominal Fàrmacs: diürètics, hipnòtics o ansiolítics, relaxants musculars, antidepressius, antihipertensius, alfa bloquejants, IECA.
Begudes amb efecte diürètic, ingesta d’alcohol, tabac.
Estimulants Pràctica d’esports Antecedents gíneco-obstrètics.
- Embaràs Numero de parts i tipus (instrumentació, episiotomia) Pes del nadó Incontinència en l’embaràs o post-part Menarquia o menopausa Alteracions de la menstruació Simptomatologia i símptomes associats - Inici i si hi ha algun antecedent desencadenant Evolució al llarg del temps Simptomatologia principal Freqüència micció diürna i nocturna - Quantitat d’escapaments Quantitat de pèrdua (gotes, xorret, molt) Absorbents que utilitza i tipus Clínica de urgència miccional Eneuresi nocturna Dolor Disúria o polaquiuria Disfuncions de buidament: raig feble, intermitent, retard, premsa abdominal, degoteig postmiccional.
Sensació de prolapse Incontinència anal Disfunció sexual Qüestionaris: - Establir el tipus d’incontinència Quantificar la intensitat Avaluació de la qualitat de vida o Incontinence Severity Index SANDWIK o ICIQ-SF. Mixte o KING’S Qualitat de vida o Bristol Female Lower Urinary Tract Symptoms o I-Qol o IU-4 IU-5 o Cuestionario de Calidad de Vida para la IUU o Urological Distress Inventory Diari miccional (durant uns 3 dies) 1.2. Exploracions físiques.
General: - Avaluació cognitiva: col·laboració Exploració abdominal per a detectar masses palpables, cicatrius abdominals, trofisme muscular, descartar hernies o elevacions, diàstasis abdominal.
Mobilitat general Índex de massa corporal Estàtica raquis Exploració ginecològica: - Trofisme de mucoses genitals Cicatriu episiotomia o post IQ Distancia anus-vulver o del cos perineal Presència de prolapses Dolor a la palpació perineal To i força muscular del sol pelvià Objectivació de la incontinència: el pacient ha de tossir tant en posició ginecològica com en bipedestació Exploració neurològica: - Neurològic general Neurològic perineal Sensibilitats de les metàmeres sacres S2-S4 Reflexa anal voluntari i vulvo-cavernós o clitoridoanal.
To i balanç muscular de sòl pelvic  Test de oxford: avaluació muscular del 0 al 5 en funció de la capacitat de contracció i resistència.
0: absència de contracció o inversió 1: contracció molt feble o fluctuant (menys de 2”) 2: augment de la tensió (menys de 3”) 3: tensió mantinguda (4-6” repetit 3 vegades) 4: tensió mantinguda amb resistència (7-9” repetit 4-5 vegades) 5: tensió mantinguda amb forta resistència (més de 10” repetit 4-5 vegades)  Q TIP Test: sistema d’avaluació de hipermobilitat uretral. Es col·loca un bastonet a la uretra i es calcula l’angle des de la horitzontal en posició de repòs.
 Pad test: demostració i quantificació de la incontinència pesant una compresa inicialment i posteriorment a 1 o 24 hores. Es considera IU l’augment del pes 1 gram o 8 grams respectivament. En aquest cas és més sensible el de 24 hores.
1.3. Exploracions complementaries.
 Analítica de sang i d’orina: Descartar processos infecciosos, hiperuricemia, hipercalcemia, etc.
 Orina residual: Cateterisme o ecografia. Un residu menor de 50 ml és normal i un major de 100ml serà considerat patològic.
 Estudis urodinamics: És l’estudi de la funció i disfunció del tracte urinari mitjançant tècniques específiques, que inclouen l’estudi combinat de pressions, fluxe urinari i potencials d’acció muscular.
Estudi de buidat vesical: relaxació del esfínter, contracció del detrusor, micció i residu.
Objectius:  Provocar i reproduir la simptomatologia que refereix el pacient, obtenint registre de les variacions fisiològiques que es produeixen.
 Facilitat el diagnòstic, donar un pronòstic, així com indicar el tractament més oportú segons les troballes fisiopatològiques.
1) Fluxometria miccional: mesura del caudal urinari realitzat en condicions fisiològiques.
Fluxe màxim i forma de la corva.
2) Cistomanometria: estudi de les fases d’ompliment vesical (sensibilitat d’ompliment, capacitat total, acomodació, reacció dertusorial, funció esfinteriana). Aquest es du a terme mesurant la pressió vesical durant la fase d’ompliment.
a. Capacitat vesical d’ompliment: pacient refereix un gran desig d’orinar. Adult: 200550ml.
b. Pressió vesical que correspon a la capacitat màxima. Adult: 30 cm H2O.
c. Acomodació: mesura que permet valorar la distensibilitat vesical. Es considera no disminuïda o normal en 30-40 ml/cmH2O.
3) Perfil uretral: mesura de pressió uretral en situació de repòs (P estàtica) o en front de diferents situacions (P dinàmic).
a. Pressió abdominal-fuga: pressió abdominal mínima per observar una fuga.
 Estudis neurològics: L’electromiografia permet estudiar la funció de l’esfínter igual que altres grups musulars.
 Estudi de la velocitat de conducció dels nervis  Avaluació dels arcs reflexes bulbo-cavernosos  Potencials evocats somestésic. Estudi de les vies centrals  Proves d’imatge o Radiografia simple d’aparell urinari.
 Litiasis vesicals  Alteracions vertebrals  Imatges suggestives de globus vesical o masses pèlviques o Urografia intravenosa (UIV): Radiografies de l’aparell urinari després de la injecció endovenosa de iode. Es dibuixa el tram urinari per on circula l’orina: calces renals, pelvis renal, urèters, bufeta.
o Cistografía (CUMS): ompliment vesical per catèter uretral. Es traca de un procediment radiològic per estudiar la bufeta. En la fase d’ompliment es valora la morfologia vesical, la competència del coll i l’existència de fluxe vesicouretral.
o Cistoscopia: estudi intravesical amb una càmera. S’utilitza suero salí per provocar una distensió vesical. Aquesta tècnica permet l’estudi de càlculs, uretritis, quistes, pòlips, estenosi uretral, etc.
o Ecografia: permet realitzar estudis dinàmics funcionals, la visualització del coll vesical, esfínter uretral extern, músculs SP i les seves relacions amb la sínfisis del pubis i canvis durant la contracció muscular.
Es poden fer avaluacions objectives després d’un programa de rehabilitació.
També podem valorar la situació funcional d’una malla després d’una cirurgia per incontinència. Les ecografies 3D poden obrir-nos més portes al futur.
 Vesical i prostàtica  Renal bilateral  Abdominopèlvica  Residu postmiccional  Transrectal  Sòl pelvià o o Tomografia computeritzada (TC) Ressonància magnètica (RM): permet fer un estudi morfològic molt precís i quantificar la massa muscular del SP (volumetria 3D). D’aquesta manera es pot fer una detecció precoç de lesions ocupants d’espai i no existeix risc radiològic.
Avanç en les funcionals.
2. Enuresi.
És la micció involuntària nocturna i/o diürna en nens que per l’edat ja deurien tenir una continència esfinteriana desenvolupada. Es considera que a partir del 4 any la majoria de nens han de tenir continència de les 24 hores del dia.
La micció ha de ser funcionalment normal, involuntària e inconscient durant la nit, mínim 1c/setmana, nens majors de 5 anys. Aquesta és d’etiologia desconeguda.
2.1. Tipus.
- Enuresi primària: no hi ha control miccional, idiopàtica.
Enuresi secundaria: existeix una causa fisiològica o emocional desencadenant.
Síndrome eneuretic: quan hi ha simptomatologia urinària durant el dia (polaquiuria, disúria, urgència, incontinencia) 2.2. Tractament Llarg en el temps. Sol desaparèixer tal com apareix. S’ha d’entrenar mes als pares. I es centra més aviat en un tractament de tipus conductual.
3. Record anatomo-funcional de la micció.
...