Tema 6 : Existencialisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Pensament Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  6:  EXISTENCIALISME   Ens   situem   al   S.XX   després   de   la   guerra,   a   partir   del   existencialisme   fins   el   moviment  estudiantil  del  68.   Sorgeix   com   a   resposta   al   període   d’impacte   que   han   viscut   les   societats.   Aquest   impacte  son  una  crisi  a  nivells  de  valors,  de  la  humanitat,  on  es  pregunten  quin  es   el  sentit  de  la  vida,  a  mes  a  mes  es  una  crisi  que  sorgeix  la  pregunta  del  sentit  de  la   vida   per   haver   estat   tant   pròxims   a   la   mort.     Aquesta   experiència   sorgeix   de   la   Guerra   Freda,   i   sorgeix   aquest   temor   perquè   a   partir   d’aquesta   sorgeixen   moltes   altres  guerres  que  posen  al  límit  al  esser  humà  i  aquest  límit  es  preguntar-­‐se  quin   valor  te  la  existència  del  esser  humà.  I  aquest  moviment  planteja  que  no  som  res   mes   que   la   nostre   pròpia   existència,   (és   existència,   no   essència).   Es   pregunta   directament   per   aquestes   qüestions   existencials   que   afecten   al   esser   humà.   Positivisme   descarta   qualsevol   pensament   filosòfic,   en   canvi   l’existencialisme   pretén  qüestionar  les  coses  mitjançant  la  filosofia  perquè  volen  apropar  la  filosofia   a  la  existència.     Promouen   que   s’ha   d’abandonar   el   pensament   abstracte,   perquè   no   ens   dona   respostes   concretes,   i   l’existencialisme   no   dona   respostes   concretes,   sinó   moltes   preguntes,   treuen   a   la   llum   els   problemes   que   estan   en   el   fons   i   alhora   de   treure’ls   a  la  llum  es  considera  que  s’està  donant  una  resposta.  Pretén  ser  una  resposta  al   dolor   a   la   tragèdia   a   la   tristesa   a   la   desesperança   de   la   terra.   Hi   havia   una   gran   irreverència   (   que   vols   dir   que   no   hi   havia   tants   formalismes,   eres   provocadors).   Una   de   les   grans   obres   de   la   filosofia   l’escriu   Heidegger   “Ser   y   Tiempo”,   i   recull   algunes   qüestions   sobre   la   existència   i   planteja   que   l’existència   precedeix   a   la   essènciaà“No  som  només  que  un  existent,  un  continu  transcórrer  del  temps”,  “un   continu  avançar  cap  al  res  (perquè  no  som  res  i  tampoc  tenim  res  a  perdre)”.   Relació  existencialisme  –  psicoanàlisis   • Satre   va   postular   el   que   anomena   “Psicoanàlisi   existencial”,   que   resta   conceptes  psicoanalítics  i  li  donava  un  sentit  existencial.     • El   psicoanàlisi   els   impulsos   sexuals   (   en   el   sentit   més   amplis   del   terme)   son   la   expilació   de   les   formes   d’existència.   Satre:   el   que   el   ser   humà   fa   amb   aquests  impulsos  es  el  que  explica  a  les  seves  accions  i  els  seus  desitjos.       1. Conductisme  i  psicologia  cognitiva   Planteja  concepte  radicals  i  deixa  fora  moltes  altres  coses.  La  idea  de  la  psicologia   conductiva  conductual  es  desenvolupa  o  canvia  perquè  reconeix  aquests  qüestions   que   es   denominen   estats   mentals   (   estats   mentals)   i   reconeixen   que   existeixen   desitjos.   “Es   distancia   del   conductisme   al   reconèixer   estats   mentals   interns   ,   com   creences,  motivacions  i  desitjos”.   També  planteja  el  mètode  científic.    Y  Rebutja  qualsevol  tipus  de  introspecció.     2. Antipsiquiatria   Es   interessant   perquè   ara   és   la   última   dècada.   Qüestiona   tota   la   nosologia   psiquiàtrica   imperant.   Actualment   es   passa   directament   al   psiquiatre   sense   passar   per  cap  metodologia  psicològica  per  accedir  directament  al  fàrmac.   Sorgeix  en  un  moment  on    hi  havia  uns  llocs  que  es  deien  manicomis.  En  aquesta   època   també   existeixen   a   part   dels   bojos   també   els   que   la   societat   consideren   bojos,  per  exemple  els  que  no  compleixen  les  normes  (fins  a  quin  punt  se  decidia   qui  era  normal  i  qui  no,  era  una  idea  molt  fràgil).  I  s’arriba  al  punt  de  qüestionar-­‐se   que  és  lo  normal  i  que  no.       L’any   1960   va   aparèixer   “El   yo   dividido”   de   Ronald   D.   Laing   à   hi   ha   una   gran   influència  fenomenològica  i  existencialista.     La   esquizofrènia   es   una   reacció   de   cara   a   circumstàncies   socials.   Per   lo   tant,   el   llenguatge  esquizofrènic  deixa  de  ser  incompressible  perquè  darrera  de  cada  bort   psicòtic   es   un   manifest   de   comunicació,   un   crit   d’alarma,   que   ha   de   fer-­‐se   intel·ligible.   Tot   el   sense   sentit   que   pot   estar   al   voltant   d’una   esquizofrènia   en   realitat  te  molt  de  sentit.     Més   que   una   malaltia   es   una   forma   de   comunicar-­‐se   una   forma   d’utilitzar   el   llenguatge  que  s’ha  construït  de  manera  diferent.  En  lloc  d’emplear  signes  verbals   emplea  signes  icònics,  com  el  són  i  les  fantasies.     A   França   la   esquerra   Lacaniana   ocupava   el   terreny   de   la   rebel·lió   contra   l’ordre   psiquiàtric.     3. Psicoanàlisi  i  psicoanàlisi  humanista   Jacques  Lacant  à  metge  psiquiatre  i  psicoanalista.     Mètode  fenomenològic  i  existencial   Critica  a  psiquiatria   Reivindica   una   fenomenologia,   que   seria   la   descripció   i   comprensió   de   la   vivències   del  subjecte.     Es  basen  en  Freud:  Li  donen  accent  al  llenguatge.   (Psicologia  Humanista)  à  Rebutja  el  conductisme  per  oferir  la  visió  del  ser  humà   deshumanitzada,   reduccionista,   mecanicista   i   determinista.     És   tant   diversa   que   resulta  més  apropiat  parlar  d’un  moviment  que  d’una  escola.     Factors   socials   i   culturals:   la   Segona   Guerra   Mundial,   l’amenaça   anatòmica,   la   guerra  Freda  i  la  insatisfacció  social.  La  filosofia  humanista  influeix  en  la  psicologia   existencial,    d’aquí  sorgeix  la  psicologia  humanista.       Per   pertànyer   a   la   generació   del   68   havien   de   tenir   18   anys.   I   van   ser   moviment   que   van   acabar   amb   una   violència   molt   forta.   Sorgeix   a   França   però   es   contagia   ràpidament  i  en  qüestions  de  mesos  hi  ha  la  mobilització  en  tot  el  món.   Antecedents:  Són  necessaris  perquè  per  explicar  aquests  moviment  s’han  de  sumar   molts  d’altres.     -­‐ La  revolució  Cubana,  26  de  Juliol  de  1953       -­‐ Guerra  de  la  independència  per  la  independència  de  Argelia   -­‐ La  guerra  de  Vietnam   -­‐ La  revolució  de  China     Són  revolucions,  que  son  el  motiu  fonamental  dels  moviments  estudiantils  del  68.   Apareixen  el  bloc  comunista  i  el  bloc  capitalista.     El  desgast  social  que  genera  és  molt  fort.     Ø Jornada   Antiiperialista   a   la   Universitat   de   Nanterre   el   3   de   maig.   La   repressió.   Les   paraules   es   van   estendre   ràpidament   a   la   prestigiosa   Sorbona.   Ø El  19  de  Maig,  va  haver-­‐hi  una  multitud  a  Satre:  “creia  que  estàveu  farts  de   les  classes  magistrals”.   Ø Només  a  França  6  milions  de  Huelguistas.           ...