TEMA1_CRIOTERAPIA Y TERMOTERAPIA (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura FECLAL I
Profesor L.A.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Paula Espinàs Gómez FECLAL I Lluís Auguet TEMA 1: TERMOTERÀPIA I CRIOTERÀPIA Hi ha diferents formes de tractar el dolor: calor, massatge, electroteràpia, crioteràpia...
1.1 Crio i termoteràpia Normalment aplicarem fred quan hi hagi inflamació en fase aguda i calor en fase subaguda o crònica.
Formes de transmetre el calor: Conducció: És el mecanisme d’intercanvi d’energia que es produeix entre diferents regions que es troben a diferent temperatura. L’energia tèrmica sempre passa de regions més calentes a regions més fredes. Té lloc per col·lisió molecular directa. Ex: Agafem un ferro, el posem al foc, es calenta primer l a punta i a mesura que passa el temps es va passant el calor. Es transmet principal per sòlids:  Sòlids: Fang, coldpack, talassoteràpia (aigua del mar amb algues i fang solidificat).
 Semilíquids: Parafina i parafang. Amb la parafina treballem entre 42º-50º.
Convecció: Es produeix un desplaçament de la matèria entre diferents regions amb diferents temperatures. El calor té menys densitat i puja, el fred té més densitat i baixa. La convecció és la forma de transmetre la calor a través de fluids (líquids i gasos). Ex. Sauna/ banys de vapor. La diferència entre la sauna i el bany de calor es la humitat. La sauna és vapor sec, els banys de vapor tenen humitat.
Radiació: És l’emissió d’energia a través de l’espai mitjançant ones. Les ones poden ser electromagnètiques o gravitatòries. També poden ser partícules altament energètiques (ions, protons neutrins). Ex: Infraroig.
1 Paula Espinàs Gómez Termoteràpia FECLAL I Lluís Auguet La termoteràpia és l’aplicació de calor en l’organisme. Hi ha 2 tipus: ◊ Termoteràpia superficial: Infraroig i ultraviolats (UV). L’infraroig té una penetració mínima, de mm, l’efecte és molt superficial. S’utilitza per disminuir el dolor i la rigidesa, prèviament al massatge. Fa que la zona sigui més fàcil de treballar. Va molt bé com a tractament de cervicàlgies, dorsàlgies i lumbàlgies. En el cas de lesions cutànies (psoriasis o lesions per fongs) també va molt be el tractament amb infraroigs o prendre el sol.
◊ Termoteràpia profunda:  Microona: Per escalfar teixits rics en aigua, és a dir, músculs (contractures musculars, tendinopaties cròniques i tendinitis en fases agudes). Els teixits rics en aigua absorbeixen molt bé la micro ona.
 Ona curta: És analgèsic. Va molt bé per la cicatrització de ferides post operatòries, la reabsorció d’hematomes i edemes, cicatrius de ruptures parcials lligamentoses i estimulació de la circulació perifèrica.
2 Paula Espinàs Gómez FECLAL I Lluís Auguet  Ultrasò: Pel tractament d’estructures tendinoses profundes i periarticulars. A dins del capçal hi ha un material que té un comportament “pecioelectrico”. Això vol dir que les ones sonores passen de corrent elèctrica a ona sonora i la ona sonora a corrent elèctrica. En la fase aguda ho farem de forma polsada, i en fase crònica o subaguda tant és, però el que mai farem serà fer-ho de forma continua en fase aguda.
La forma continua, tant a la ona curta com en el microona i l’ultrasò, produeix calor, però la forma polsada té un efecte atèrmic, és a dir, que hi ha un treball electromagnètic però no hi ha calor. En fase aguda mai ficarem calor.
Quan triem fred o calor?  Fase inflamatòria (aguda): FRED Disminueix el dolor, la intensitat de l’hemorràgia i la tumefacció, a més retarda les lesions secundàries que es produeixen després del traumatisme.
INCÍS: Quan hi ha hagut un traumatisme, al cap d’un temps apareix una lesió hipòxica secundària (=mort del teixits). El fred ho retarda. La calor tendeix a augmentar el procés inflamatori inicial.
 Edema en fase aguda: FRED La calor tendeix a incrementar l’edema, mentre que el fred limita el seu creixement.
 Extensibilitat del col·làgen: CALOR L’augment de la temperatura augmenta l’extensibilitat del col·lagen, mentre que amb el fred augmenta la rigidesa.
 Dolor (en general): FRED I CALOR Tant el fred com la calor es poden utilitzar per disminuir el dolor. L’efecte del fred pot ser més perllongat, però en algunes situacions pot causar o augmentar el dolor.
 Espasmes: FRED I CALOR Tant la calor com el fred poden disminuir l’espasme (rampa) muscular associat amb les lesions múscul esquelètiques o quan hi ha una irritació de les arrels nervioses.
 Contracció muscular: CALOR Hi ha un lleuger increment de la potència de contracció muscular amb l’augment de la temperatura, sobretot en els músculs en els que predominen les fibres de tipus I (musculatura lenta, de l’estàtica). Si es produeix un refredament per sota dels 25-37º es produeix una disminució de la potència muscular.
 Zones a tractar: En algunes persones l’aplicació de fred a mans i peus pot provocar dolor intens o molèsties. S’ha de tenir present i preguntar-li, sempre que sigui possible, què prefereix.
El gel provoca fredescoïssordolorres. Quan la persona no nota res és quan el gel fa l’efecte. Per no cremar al pacient s’ha d’embolicar el gel amb un mocador mullat. El gel és molt fàcil d’usar.
3 Paula Espinàs Gómez FECLAL I Lluís Auguet INCÍS: Es elemental preguntar al pacient la seva preferència (si es pot) i tenir en compte les contraindicacions especifiques. La calor té moltes mes contraindicacions que el fred.
En un mateix moment el fred i la calor es poden utilitzar de forma alterna, és el que es coneix com banys de contrast. Consisteix en dues banyeres d’aigua a diferents temperatures. En una es posa aigua calenta a 42º i en l’altra aigua freda entre 15-20º. Es sol començar i acabar amb aigua calenta. La relació sol ser de 3/1 o 4/1 (3 min aigua calenta 1 min aigua freda). Això es fa 6 o 7 vegades.
1.2 Efectes crioteràpia Efectes tissulars: A la Tª cutània:  Immersió en aigua: Es produeix una disminució de 29,5º. A una temperatura de l’aigua a 4º es triga 193 minuts.
 Massatge amb gel: Produeix una disminució de 26º-17º quan el gel té una Tª de 2º després de 10 minuts duplicació.
 Aerosols d’evaporació: Provoquen una disminució a 15º-20º durant 3 segons. Es fan entre 3 i 4 aplicacions.
 Compreses de gel/cold pack: Disminueixen de 20º-21º a una temperatura de contacte de 0’3º durant 10 minuts. Els draps de gel provoquen una disminució de 13º després de 7 minuts. Es tracta de mullar un drap de cuina i ficar-lo en el congelador.
◊ ◊ ◊ A la Tª intramuscular: Dependrà de la durada del tractament, la profunditat del múscul respecte de la superfície, del gruix del teixit adipós que aïlla el múscul subjacent i de la Tª de l’agent terapèutic. Si ho feim bé, el refredament persisteix diverses hores.
 Gel triturat: En un pacient amb un plec cutani de 20mm s’han descrit disminucions de Tª al voltant de 7º. Quan el plec cutani es superior es va trigar 40 minuts.
Temperatura articular: El refredament articular és molt limitat en la majoria d’articulacions, sobretot en les més profundes. La criocinètica es l’aplicació de gel amb l’objectiu d’adormir la zona, juntament amb exercicis actius graduals i progressius. Els efectes d’aquesta teràpia són: disminució del dolor, augment del flux circulatori i restableix la funcionalitat neuromuscular. És molt eficaç per a tractaments de turmell, lesions d’espatlla i de genoll. Primer de tot s’aplica gel durant 20 minuts, passats els 20 minuts es fan exercicis durant 2-3 minuts. Després es torna a fer gel durant 7 minuts i després es tornen a fer exercicis. Això es pot fer 6-7 vegades depenent de la tolerància del pacient. La clau de la recuperació és el moviment. Mentre fa l’exercici pot notar dolor. Aquest dolor és una avís de que feim els exercicis massa enèrgicament i n’hem de disminuir l’intensitat.
1.3 Contraindicacions del fred: ۞ En malaltia febril aguda: Hem de saber perquè té febre.
۞ Vasoespasmes/malaltia de Raynaud: És un trastorn vascular funcional.
۞ Crioglobulinèmia 1.4 Precaucions del fred: ֍ Ferides obertes, infectades o teixits lesionats: al·lèrgies o urticàries ֍ Cardiopaties, hiper-hipotensió: Si tractem zones extenses com immersions completes o semicompletes del cos.
4 Paula Espinàs Gómez FECLAL I Lluís Auguet 1.5 Efectes sistèmics del fred:  Vasoconstricció generalitzada de la superfície cutània  Augment de la viscositat de la sang  Augment de la pressió arterial A mesura que disminueix la temperatura de la pell es produeix tremolor i una alteració de la postura (ens encongim).
Parlarem d’hipotèrmia quan la temperatura dels teixits profunds (central) esta per sota del 35º. Dels 33º als 26º hi ha una pèrdua de consciència.
1.6 Efectes sistèmics de la calor:  Augment de la temperatura tissular  Vasodilatació reflexa per l’augment de temperatura tissular L’escalfament extens i perllongat provoca un augment general de la temperatura central, a la qual el nostre organisme respon amb sudoració, una disminució del treball renal (disminueix el flux urinari).
Quan hi ha un augment de calor de forma sobtada es produeixen una sèrie d’alteracions com una inflor dels peus i turmells, erupcions cutànies, dèficit d’aigua, pèrdua de sals i arriba un moment en que es pot produir un infart i mort.
1.7 Contraindicacions de la termoteràpia:       Absència de sensibilitat (també esta contraindicat per les corrents).
Àrees locals d’hemorràgia recent Pell desvitalitzada, pell pobre. En pacients que li han fet molts raigs X Malalties cutànies com carcinoma de pell, dermatitis aguda. Podem afavorir les malalties.
Alteració de la circulació local: Es pot produir un col·lapse circulatori Teixits lesionats o infectats: La calor humida pot estimular la ruptura. El calor humit son les saunes 5 ...

Comprar Previsualizar