Tema 9. Parotiditis (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Coneixements sobre vacunes
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Coneixements sobre vacunes Tema 9. Parotiditis Virus RNA.
La parotiditis és una infecció viral de les glàndules salivars que afecta a nens (principalment entre 5-9 anys) en l’era pre-vacunal, tot i que també podia afectar a adults. És una malaltia que sol tenir un curs clínic benigne i poden produir-se complicacions com meningitis o orquitis especialment en adults.
La transmissió es per via àrea, es replica a la nasofaringe i es va disseminant pels ganglis limfatic periferics. Als 15 dies despers del contagi es produeix la viremia i a partir dels 18 dies es produeix infecció de les glnadules salivars que pot ser unilateral o bilateral.
Manifestacions clíniques - També poden tenir diferents graus d’afectació d’altres organs.
- Les afectacions neurològiques són poques.
- En el cas de les gestants si es dona la infecció entre el primer i segon trimestre poden donar lloc a aborts.
Manifestacions clíniques Freqüència Glandulars Parotiditis 50-70% 10% Adenitis sublingual i/o submandibular Epididimo-orquitis 35% (homes postpuberes) Ooforitis 5% (dones postpuberes) Mastitis 30% (dones postpuberes) 4% Pancreatitis Atròfia testicular 30% (de les orquitis) Neurològiques Pleocitosis LCR asimptomàtica 50% 49 Coneixements sobre vacunes Manifestacions clíniques Freqüència Meningitis asèptica 10% Encefalitis 0,10% Sordesa (normalment transitòria) 4% Altres Insuficiència renal (normalment lleu i transitòria) 30-60% Alteracions al ECG 5-15% Avortament 25% (< 12 setmanes) Mortalitat 1/ 10.000 casos Diagnostic diferencial Moltes sospites per clínica acaben no sent cas de parotiditis. Això dona gran variabilitat en el nombre de casos incidents que es poden donar en unes zones o altres segons el control que es té.
I) El citomegalovirus també pot donar clínica similar.
II) Tumefacció parotidea unilateral (corregir) 50 Coneixements sobre vacunes Epidemiologia En la època prevacunal , abans de posar la vacuna al calendari sistematic, la frequencia de casos era molt alta en la infancia (alta endèmia). La incidència anual de 100-1000/10^5 habitants. Els pics epidemics es donen cada 2-5 anys pero es donen en menor magnitud, menys casos.
En la epoca post-vacunal es presenta un descens drastic de la incidencia i el periode interepidemic es fa mes gran, cada 5 anys. Hi ha una incidència anual de 1-4/10^5 habitants.
Augmenta l’edat de les persones susceptibles perque els infants estan vacunats (cobertures <80%). El fet que agafin la malaltia persones vacunades grans fa pensar que estem davant d’un fenomen de falta d’efectivitat de la vacuna o de perdua d’anticossos efectius (perdua de la seva capacitat neutralitzant).
Tots els països que han adoptat el calendari de dues dosis han vist un descens en la incidència anual que es considera com a semi-eliminada sobretot als països nòrdics.
Hi ha un control de la malaltia.
Parotiditis : objectius OMS L’objectiu es d’arribar a tenir un control de la parotiditis amb una taxa d’incidencia inferior a 1/100.000 que s’hauria d’arribar aquest any però no serà possible.
Incidencia de parotiditis El gruix dels casos es presenten entre els 12-30 anys.
A Catalunya es va passar des de l’any 2005-2006 amb una taxa d’incidencia bastant baixa, al 2007 van començar a apareixer molt més casos (també més control) i s’ha anat mantenint la xifra fins al 2012 que ha remontat un altre cop (cada 5 anys).
L’evolució de la parotiditis té fluctuacions temporals.
A Catalunya quan es va posar la triple vírica , la segona dosi als 11 anys primer i despres als 4 anys, hi va haver una davallada molt important de casos fins a mantenir taxes d’incidencies molt baixa. Malgrat això no acaba de disminuir perquè han anat apareixent més pics.
Agent: immunitat i vacuna És molt contagios encara que no tant com el xarampió i la tos ferina però superior a la rubèola, té un nombre de reproducció entre 7-14 (de cada cas poden apareixer entre 7-14 casos secundaris).
Té diversos genotips pero un sol serotip. Els genotips que trobem en la nostra àrea es el genotip G, H, C, D.
És un virus RNA del gènere Rubulavirus de la família Paramyxoviridae.
Cada vegada que el nostre sistema immunitari contacta amb el virus es fa un recordatori dels anticossos i se’n creen de nou. En les zones on gairebé no hi ha circulació del virus , falta el booster natural i per tant això pot fer que les persones vacunades que en algun moment la seva memoria immunlogica oblidi que ha creat anticossos abans i per tant els anticossos no son eficients.
51 Coneixements sobre vacunes La infecció natural confereix immunitat de per vida encara que s’han descrit casos recurrents. El contacte amb virus salvatges és necessari per mantenir la immunitat.
S’administren vacunes atenuades des de l’any 1960. Està inclosa a la vacuna triple vírica i la immunitat és de llarga durada.
La vacunaicó contra el xarampió i la rubèola són prioritaries.
Estrategies de vacunació S’ha de mantenir una cobertura superior al 80-85% perquè la vacunació de la població sigui efectiva. Si la cobertura es insuficient pot produir la endemicitat de la circulació del virus en la zona.
L’OMS considera que el control del xarampió i la prevenció SRC (síndrome de rubèola congènita) són prioritaris tot i que el control de les paperes està implícit.
La vacunació és una vacuna combinda TV (XRP) o la XRPV.
S’han de convertir una covertures superiors als 80%. Una covertura insuficient a la infància pot produir un canvi epidemiològic desplaçant la incidència de la malaltia a grups d’edat més gran.
La experiència mundial acumulada mostra que són necessaries 2 dosis de la vacuna per aconseguir una proteccío a llarg plaç contra les paperes.
Soques vacunals contra la parotiditis utilitzades a Espanya Urabe: efectiva però donava casos d’encefalitis i diferents trastorns.
Rubini: no porta derivat de l’ou i serveix per les persones al·lèrgiques a l’ou, no donava efectes secundaris. Efectivitat molt baixa Jeryl Lynn Rit: utilitzada ara. Es efectiva però es comencen a veure alguns errors vacunals.
Nivell d’anticossos antiparotiditis que cal per interrompre la transmissió Per interrompre la transmissió s’ha de tenir una cobertura vacunal elevada (85-90%) i en la primera dosi >90%. S’assumeix que la distribució d’anticossos és homogenia per tota la població (tots els grups d’edat, territoris, hàbitats, classe social…).
Vacunació antiparotiditis a Catalunya Les persones vacunades amb Rubini conta com que només tenen una dosi (la segona) perquè la Rubini es practicament nul·la.
52 Coneixements sobre vacunes És possible eliminar la parotiditis? Una malaltia eliminada vol dir que la malaltia està sota control , transmissió endèmica interrompuda, no circulació del virus endèmic, no hi ha transmissió sostinguda, possibilitat de casos importants, interrupció de la transmissió es produeix per si sola.
Això es pot aconseguir continuant amb la mateixa política vacunal, incrementant les actuacions de vigilància, declaració, confirmació i mesures de control.
Cronologia de la infecció per virus de la parotiditis Despres de 18 dies aprox. apareixen els IgM i despres apareixen els IgG. Si fem una detemrinació serologica per veure si el pacient ha estat en contacte amb el virus ens haurem d’esperar uns 25 dies des del contagi, uns 4 dies després dels simptomes. Així determinem anticossos.
També podem detemrinar el virus en saliva o en orina.
El poder fer la PCR amb saliva és un avantatge perque quan es troba el virus en saliva es en el mateix moment en que es manifesta la clínica més o menys.
Si hi ha encefalitis o meningitis utilitzarem LCR.
Diagnostic microbiològic En la PCR si la prova dona negativa , la OMS no ho accepta com a suficient per descartar el cas. S’ha de fer la detecció d’anticossos IgM per confirmar o descartar el cas.
Mètodes serològics: - Detecció d’anticossos IgM antiparotiditis - Demostració de seroconversió o d’un increment significatiu en el títol d’anticossos entre una mostra de la fase aguda i un altre de la fase de convalescència.
- Demostració de títols elevats d’IgG antiparotiditis.
Detecció d’antigens per immunofluorescència Aïllament en cultiu cel·lular Detecció del RNA del virus per PCR 53 Coneixements sobre vacunes Diagnòstic per IgM antiparotiditis Les persones vacunades normalment no reaccionen igual que les no vacunades en contacte amb el virus i pot ser que no generin IgM. En una primoinfecció en una perosna no vacunada pot donar IgM, reacció normal. Però en les persones vacunades això no passa així, són molt baixos i gairebé no es detecten.
Baixa la sensiblitat.
Les persones no vacunades totes donen IgM positives però els persones vacunades amb dos dosis cap d’elles donava IgM positiva.
En la primoinfecció hi ha una elevada sensibilitat després de la primera setmana i poden haver possibles falsos negatius abans.
En la infecció en persones vacunades hi ha una baixa sensibilitat i la resposta d’anticossos IgM és irregular amb resultats indeterminats o negatius.
Table 4 Les persones no vacunades , sense historia d’haver patit parotiditis donaran una reaccio immunologica que ens serviran per fer el diagnostic. Baixa avidesa.
Detecció del genoma víric en saliva RT-PCR És un diagnòstic ràpid i precoç, és més sensible que el cultiu cel·lular i una menor sensibilitat després de la primera setmana d’inici dels símptomes.
La estratègia diagnòstica serà: - Anàlisi RNA del virus per RT-PCR en temps real en mostra de saliva en la fase inicial de la malaltia. 1 ml de saliva i un frotis bucal.
- Determinació de la IgM antiparotiditis en sèrum després de 7 dies de l’inici dels símptomes.
Amb la vacuna Rubini la parotiditis no disminueix tant com el xarampió i la rubèola.
54 Coneixements sobre vacunes Factors contribuents en els brots de parotiditis - Col·lectivitat juvenil - Manca de vacunació amb 2 dosis TV i/o alguna dosi no efectiva (Rubini) - Moviments anti-vacunes - Retard diagnòstic - Possible disminució de l’efectivitat vacunal en la prevenció de casos assimptomàtics o atípics.
- Pèrdua d’immunitat Característiques i tendències dels brots Edat: Al principi desplaçament cap a edats més joves no vacunats. Posteriorment l’edat de presentació disminueix i predominen nens petits vacunats.
Magnitud: disminució del nombre de casos dels brots i brots amb menys “generacions”.
Situació vacunal: progressiu increment de la proporció de casos vacunats.
55 ...

Comprar Previsualizar