TEMA 2. SISTEMA CIRCULATORI , MICROSCOPI (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 13/10/2014
Descargas 5

Vista previa del texto

SISTEMA CIRCULATORI 2014 TEMA 2. SISTEMA CARDIOVASCULAR: ESTRUCTURA MICROSCÒPICA Unes de les funcions del sistema cardiovascular és bombejar, transportar i distribuir els elements sanguinis.
Consta de :     Cor o sistema bombejador Sistema arterial o d’alta pressió ( parets gruixudes): sistema arterial té una pressió alta per tant les arteries són gruixudes per suportar aquesta pressió.
Sistema capil·lar arterial-venós: serveix per l’intercanvi de substàncies a partir de cèl·lules endotelials Sistema venós o de baixa pressió ( parets fines) : les característiques de la paret seran diferents, i amb característiques per empenyé cap al cor.
Les arteries suporten molta pressió per tant el seu diàmetre de llum i el gruix de la paret està relacionat, en el sistema venós les característiques de la paret del vas és diferent. Per tant, veiem que està relacionat el diàmetre de la llum i el gruix de la paret.
1 SISTEMA CIRCULATORI 2014 ORGANITZACIÓ GENERAL Depenen del tipus de vas que estem veient : Túnica íntima És la part que està més a prop de la llum revestida per les cèl·lules endotelials, té un epiteli pla amb làmina basal. Tenim l’estrat subendotelial format per teixit conjuntiu lax ric en fibres de col·lagen i elàstiques, té alguna fibra muscular llisa.Per sota del endoteli tenim la làmina elàstica interna que és teixit connectiu pla amb fibres elàstiques. Aquesta làmina si és gruixuda s’intueix molt bé amb H/E i si és prima amb tincions especials.
Túnica mitjana Conté fibres musculars llises barrejades amb fibres de col·lagen, elàstiques i fibroblast. Si el vas és molt gruixut aquesta fibra està innervada i trobarem el nervi vasorum-vasa vasorum. Té una làmina elàstica externa.
Túnica adventícia És teixit connectiu lax amb alguna fibra muscular llisa. També està vascularitzat pel nervi vasorum-vasa vasroum.
  Túnica mitjana: contre fibres musculars llises barrejades amb fibres de col·lagen, elàstiques i fibroblast. Si el vas es moltgruixut aquesta fibra està innervada i trobarem al nervi vasorum-vasa vasorum.
Túnica adventícia: teixit connectiu lax amb alguna fibra musculadr llisa també està vascularitzat.
FUNCIONS ENDOTELI ( TÚNICA ÍNTIMA) L’endoteli regula l’intercavi des de la sang fins als teixits circumdants per:   Transcitosi; el procés actiu a través o envoltant l’endoteli via vesícules, fenestracions, diafragmes o per receptors.
Endocitosi: fagocitosi, pinocitosi És una cèl·lula amb capacitat de síntesi de:    Factors hemodinàmics: EX. Prostaciclina, evita l’adhesió plaquetària ( coagulació intravascular). Relaxa la fibra muscular llisa. Serveix perquè les plaquetes no s’agreguin dins dels vasos.
Factors de coagulació; factors tissulars Factors de modulació de la fibra muscular llisa: regulen el flux de la sang per l’interior del vas.
o Òxid nítric: vasodilatador o Endotelina 1: vasoconstrictor 2 SISTEMA CIRCULATORI 2014    Factors que faciliten el trànsit cel·lular-transendotelial; a través de la cèl·lula endotelial la cèl·lula sanguínia migra cap als teixits, els eritròcits sempre estan dins dels vasos excepte quan estan en la melsa. Els leucocits sí que poden sortir i això està regulat per miles de substàncies una de elles és la E-Selectina.
Factor angiogènic:important per la vasculogènesi; és important en el procés de creixement dels òrgans, procés de reparació dels teixits i en el creixement de les neoplàsies (tumors).
Presentació d’antígens ENDOTELI: SISTEMA D’INTERCANVI Les cèl·lules endotelials són aplanades amb prolongacions irregulars i unides mitjançant unions estretes.
Capil·lars On es produeix l’intercavi de cèl·lules és en el capil·lar que únicament el té la túnica íntima. La sortida de les cèl·lules es duen a terme en les vènules postcapil·lars. Parlem de capil·lars quan aquestes estructures capil·lars tenen entre 5-10 µm de gruix, es fa l’intercanvi mitjançant una difusió.
3 SISTEMA CIRCULATORI 2014 En condicions normals els eritròcits tenen un diàmetre de 7µm. La paret del capil·lar està formada per cèl·lula endotelial, citoplasma i membrana basal. Associat amb els capil·lars estan els perícits. El que sosté les dues cèl·lules( endotelials i perícits) és la túnica mitjana però pràcticament no es veu perquè és un teixit connectiu lax molt prim.
SISTEMA CAPIL·LAR ARTERIAL-VENÓS Els capil·lars poden ser de diferents tipus: Capil·lar continu Són la majoria dels capil·lars. Que un capil·lar sigui continu vol dir que totes les cèl·lules endotelials estan unides per unions estretes . La membrana basal on estan unides és una làmina basal continua. És el que hi ha en la majoria dels òrgans, el que forma les barreres. EX.
Barrera hematotesticualr, hematosang, hematopoyética.
El transport es realitza per pinocitosi i caveoles ( transcitosi) de líquids i soluts.
Capil·lar fenestrat Tenen finestres entre les cèl·lules endotelials de 60-80 nm amb membrana o diafragma. Inclòs la cèl·lula endotelial té forats en el citoplasma. En aquests porus hi ha un material que s’anomena diafragma format per proteïnes. Aquí el pas del plasma als teixits circumdants és molt senzill a travessa aquests forats. Els trobarem en els òrgans on les seves funcions sigui transportar substàncies cap a la sang.
EX. Òrgans endocrins, pàncrees, intestí, plexes coroïdals, procés ciliar de l’ull.
 Capil·lars porosos: Estan en el ronyó. Dintre del corpuscle renal tenim el glomèrul renal i dintre d’aquest estan els capil·lars, en aquest punt és on es produeix la filtració de la sang.
El que no hi ha és el diafragma.
Té la membrana basal molt gruixuda perquè filtra la sang a través d’aquesta membrana.
Capil·lars discontinu Hi ha dos tipus amb una estructura igual però aspecte diferent. Tenen un endoteli incomplet, amb porus entre o dins la cèl·lula endotelial, i làmina basal discontínua o absent. On tenen aquests porus no tenen unions estretes entre les cèl·lules endotelials i la lamina està fragmentada. Aquesta estructura facilita que aquests òrgans que estan sintetitzant cap a la sang, el transport els hi arribi el més ràpid possible allò que sintetitzen.
 Sinusoides: Tenen una llum molt petita, amb porus i làmina basal discontínua. EX. Melsa, fetge. Per la melsa circula la sang, hi ha molts macròfags ja que és un òrgan que destrueix les cèl·lules envellides.
 Sins venosos: Tenen la llum més amplia i irregulars que els sinusoides. L’endoteli NO té capacitat de fagocitosi. EX. Medul·la òssia.
4 SISTEMA CIRCULATORI 2014 En relació al a funció que faran seran d’una manera o un altre.
ORGANITZACIÓ GENERAL DE LA PARET DELS VASOS Delimitant la túnica mitjana tindríem la túnica elàstica interna la podem reconèixer amb tincions especials si són primes. La túnica adventícia és la part més externa dels vasos.
FOTO: Vasa Vasorum. Pot procedir de branques més petites i irriguen a la túnica mitjana i a la adventícia, està situada en els teixits circumdants.
VARIETAT ENTRE ARTERIES Artèria elàstica Són les que estan més a prop del cor. Resisteixen els canvis de volum. Gràcies a que la túnica mitjana està majoritariament constituïda per fibres elàstiques i algunes musculars. EX. Artèria aorta.
Artèria muscular Predomina les fibres musculars en lloc de les elàstiques 5 SISTEMA CIRCULATORI 2014 Arteriola A mesura que ens allunyem del cor la artèria es va fent més petita, ja no està sotmesa als canvis de volum tant seguits però ha d’impulsar la sang. Aquestes artèries cada vegada més petites acaben donant unes branques més petites que són les arterioles, les quals estan dins del teixit.
És una estructura on el diàmetre és inferior a 100 µm. Tenen la túnica íntima i membrana basal. També una túnica mitjana que progressivament va disminuint amb el número de capes.
La adventícia pràcticament no es veu perquè està barrejada amb el teixit circumdant. En principi, les més petites no tenen làmina elàstica externa la van perdent a mesura que és fan fent petites.
Regulen la distribució de la sang que arribarà als capil·lars. La membrana basal és contínua.
Metarterioles És el segment distal de la arteriola, on s’envolta de moltes més capes de múscul llis i es forma un esfínter precapil·lar i això regula el flux de sang a través del sistema capil·lar. En determinades ocasions la sang en lloc d’anar a la xarxa capil·lar s’envà a una xarxa alternataiva. Els esfínters es poden tancar i la sang fluir cap a la part venosa.
Les metarterioles es veuen poc en talls histològics .
CONNEXIONS CAPIL·LARS  Xarxa capil·lar habitual és el complex arterial, la majoria dels capil·lars es continuen amb les vènules. En aquest punt la sang és venosa. Les vènules es van fent més grans fins arribar a ser venes i cada vegada branques més grosses.
6 SISTEMA CIRCULATORI 2014  Sistema admirabile ( sistema porta arterial): En algunes localitzacions com el glomèrul renal a dintre tenen una arteriola i ramifica en capil·lars que s’enastosomen donant lloc a una xarxa de capil·lar un altre cop i donen lloc a una arteriola eferent.
 Sistema porta venós: Els capil·lars que venen del intestí drenen i van a parar a les branques de la vena porta i es continuen amb vènules aferents que serien els sinodoids hepàtics i aquestes donen lloc a vènula eferent que seria la branca de la vena cava. EX. Fetge i en el hipotàlem el qual secreta les hormones que regulen la adenohipòfisi.
Vènules postcapil·lars Al final dels capil·lars es continuen amb les vènules postcapil·lars, són similars als capil·lars continus, però tenen la llum més amplia.
És el lloc per on major facilitat surten les vènules. En alguns òrgans com els limfoides , les venes postcapil·lars sempre estan activades, les anomenades vènules d’endoteli alt. Es continuen amb vènules i la paret es va fent una mica més gruixuda, i aquestes drenen en venes una mica més grans.
Són el lloc preferit per la migració cèl·lules sanguínies, és la diapedesi.
Una de les característiques de les venes és que la túnica mitjana cada vegada es va fent més gran i va adquirint més fibres musculars llises.
Vena petita amb vàlvula Al interior de les venes hi ha vàlvules per tal d’evitar el reflux. Els fa falta la musculatura. Les vàlvules són projeccions de la túnica íntima. El propi moviment de contracció de la musculatura esquelètica ajuda a impulsar la sang. En el cas de que es debilitin aquestes vàlvules, es quan apareix la patologia de les varius, on la vàlvula no funciona i la sang és queda estancada i la vena no pot fer el seu treball correctament. A mesura que va creixent la paret del vas, anirà creixent la túnica mitjana més gruixuda i la adventícia més desenvolupada.
7 SISTEMA CIRCULATORI 2014 VAS LINFÀTICS Comencen a nivell dels capil·lars i les vènules, es van formant els vasos progressivament per donar lloc a vasos linfàtics més grans. A nivell dels capil·lars, la túnica íntima és discontinua perquè faciliti la entrada de cèl·lules i del líquid cel·lular que es forma pels vasos limfàtics.
La estructura és similar a les venes ja que també tenen les vàlvules. Les trobem a tots els teixits excepte en el cartílag, SNC, medul·la óssia, parènquima esplènic. Per diferenciar-lo de les venes, a partir de si a l’interior del vas hi ha eritròcits o no. La vena si que té, però el vas no.
COR (l’any passat) Túnica intima o endocardi És la cara interna del cor. Està formada per endoteli i làmina basal. L’estrat subendotelial és ric en fibres de col·lagen i elàstiques. L’estrat subendocàrdic: té adipòcits, fibres musculars llises i vasos. A nivell dels ventricles inclou el sistema de conducció anomenat fibres de Purkinje.
Túnica mitjana o miocardi Conté els cardiòcits els quals poden ser de diferents tipus:    C. Contràctils: amb fibres musculars estriades cardíaques C. Mioendocrines: secreten factor natriurétic auricular, relaxa el miocardi C. Nodals o cardionectores: formen les vesícules atrio-ventriculars. (cèl·lules marcapassos). Són responsables de la contracció del cor. Es localitzen en nodes sinoauricular i auriculoventricular. Els cardiòcits tenen pocs túbuls i miofilaments, i molt de glucogen.
Túnica externa o epicardi o pericardi El mesoteli és visceral i parietal. L’estrat subepicàrdic està format per teixit connectiu ric en fibres elàstiques, vasos coronaris i nervis, infiltrat per teixit adipós.
8 ...