Tema 3. Història del pensament evolutiu (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Evolució
Año del apunte 2015
Páginas 31
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

EVO- Tema 3 mfiguls TEMA 3: HISTÒRIA DEL PENSAMENT EVOLUTIU Mapa resum (IMPORTANT) MAPA CONCEPTUAL DE LA TEORÍA EVOLUTIVA EVOLUCIÓN Sólidamente establecida Explica: Basada en: TEORÍA DIVERSIDAD DE LA VIDA EVIDENCIA Postula: Puede ocurrir mediante: MUTACIÓN MIGRACIÓN DERIVA GENÉTICA Tal como: CAMBIO DE LOS ORGANISMOS Puede resultar en: SELECCIÓN NATURAL ESPECIACIÓN Sucede cuando se da: FÓSILES BIOQUÍMICA COMPARADA ANATOMÍA COMPARADA VARIACIÓN GENÉTICA É SOBRE REPRODUCCIÓN Ó S pueden Se d d datar t mediante: Tal como: Tal como: Debida a: Opera al nivel de: MÉTODOSRELATIVOS RADIOMETRÍA ADN PROTEÍNAS HOMOLOGÍAS RASGOSVESTIGIALES RECURSOS LIMITADOS DESCENDENCIA con MODIFICACIÓN MUTACIONES POBLACIONES Modificado de Rutledge ML & Mitchell MA (2002). The American Biology Teacher. 64:21 28.
Quantitative Analysis....
1 EVO- Tema 3 mfiguls Del MITO al LOGOS Diccionari de la R.A.E.: MITE: narració meravellosa situada fora del temps històric i protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic. Sovint interpreta l'origen del món o grans esdeveniments de la humanitat.
El mite no admet que res no tingui sentit.
LOGOS: discurs de la raó de les coses. Raó, principi racional de l'Univers.
The Webster’s Third new International Dictionary: MYTH: 1. a story that is usually of unknown origin and at least partially traditional, that ostensibly relates historical events, usually of such character as to serve to explain some practice, belief, institution, or natural phenomenon, and that is specially associated with religious rites and beliefs.
2. A story invented as a veiled explanation of a truth.
LOGOS: reason or the manifestation of reason conceived in ancient Greek philosophy as constituting the controlling principle in the Universe.
No existeix una frontera nítida entre el final del pensamiento mítico I l’inici del pensament racional.
HISTÒRIA DEL PENSAMENT EVOLUTIU Grècia antiga: EPOPEYA HOMÉRICA La ILIADA: poema èpic en 24 cants. Narra la còlera de Aquil·les en el desè i últim any de la guerra de Troia.
La ODISSEA: consta de 24 cants. Narra la tornada a casa de l'heroi grec Odisseu (Ulisses en llatí) després de la Guerra de Troia.
Les epopeies van passar de generació en generació apreses de memòria i declamades pels poetes fins a principis del s. VIII AE, en què els grecs van adoptar l'escriptura. A Homero se li atribueix la seva recopilació i transcripció escrita en una forma de grec antic consistent en una barreja de diversos dialectes, la qual mai va arribar a ser utilitzada per la parla habitual. “Mito griego del origen del mundo” «El hombre homérico carece de sustancia ideológica. En la religión admite un eclecticismo que le hace adoptar dioses y mitos ajenos, y tolerar que convivan diversas variantes del mismo mito sin intentar eliminar contradicciones. No hay ningún sacerdocio y no hay dogmas. No hay ninguna “moral” religiosa tal como nosotros la entendemos, ni los dioses son personificaciones abstractas de principios eternos. En la Ilíada no hay expresiones como “temeroso de dios”».
Feyerabend P–Filosofía Naturae(Ed.Crítica,2013) 2 EVO- Tema 3 mfiguls TEOGNONIA: narració de l'origen del cosmos i els déus que combina pensament mític i elements racionals.
L'evolució comença amb la formació del caos, de la terra - juntament amb el tenebrós Tàrtar - i d'Eros. El caos engendra Èreb i la nit, i aquesta, en unió amb Èreb, el cel (èter) i el dia. La terra engendra el firmament, les muntanyes, els prats, els camps i també les profunditats i el mar interior. D'aquesta manera conclou la creació de l'univers físic; els déus personals vénen després.
En aquest relat no descriu el món amb ajuda de principis abstractes dels que se segueixi lògicament la multiplicitat del cosmos, i l'exposició no construeix res sobre postulats, sinó que parteix d'un estat original indiferenciat, a partir del qual es forma a poc a poc, en successives etapes, el món que coneixem 3 EVO- Tema 3 mfiguls 4 EVO- Tema 3 mfiguls Segle VII(AC): Escenari geogràfic del pas del MITE al LOGOS La trancisió del mite a logos, es va produir a grècia, alguns s’han preguntat perquè.
Per què a Grècia? 1. Poble de comerciants, el que propiciava al contacte entre altres pobles i cultures, i per tant amb altres Mitologies, el que va possibilitar contemplar el fet mític amb ulls més crítics.
2. El caràcter no dogmàtic i politeista de la religió grega, que no comptava amb una classe sacerdotal institucionalitzada ni llibres sagrats.
3. L’estructura política de Grècia en petites ciutats – estat independents va afavorir que en algunes d’aquestes ciutats-estat apareixes una certa llibertat de pensament que va permetre posar en dubte el pensament anteriorment acceptat sense por a una persecució per sostenir idees noves (en contrast amb els règims totalitaris de l’Origen antic).
4. L’aparició de classes socials acomodades econòmicament i ocioses que no necessitaven treballar per poder viure, els permetia la reflexió pura.
Science va proposar dos sistemes de processament de la informació: l’1 i el 2.
1. S’observa una cosa I s’extreu una afirmació intuïtiva 2. Processament analític deliberatiu Sovint el sistema 2 s’imposa sobre l’1, això es quan les tendències analítiques son activades.
Això potser explica perquè la transició es va donar a Grècia.
A més, hi ha una sèrie de processos que fomenten la creença en allò sobrenatural (immortalitat psicològica....). Així doncs, van fer un estudi en estudiants canadencs on els feien una pregunta i havien de respondre ràpid, de manera intuïtiva.
5 EVO- Tema 3 mfiguls Un cop acabat van fer mesures de “religiositat intrínseca”, “religiositat intuïtiva”...respecte a les respostes. De manera que sabien si una persona tendia mes o menys a creure en allò sobrenatural.
D’aquest se’n van derivar diferents conclusions - - la relació entre el pensament analític i el religiós és negativa (són incompatibles) però la variància, que es calcula per r2ens indica que: o Propensió a creure en allò sobrenatural només es veu en 5 % dels casos o ...
A major grau de creença religiosa hi ha més propensió a una resposta no analítica, més impulsiva. Té significat biològic però s’hauria de fer d’una altre forma per corroborar-ho.
Són valors baixos però estadísticament significatius. Això es perquè la significació depèn de la mida de la mostra, entre d’altres coses. De manera, nomes augmentant la mostra podem arribar a resultat significatius que biològicament no siguin possibles. Per tant, els resultats significatius s’han de mirar sempre críticament. Sempre hem de decidir si un resultat significatiu té sentit biològic. En aquest cas, sí que té sentit, ja que les persones que tenen un pensament analític solen actuar més des del punt de vista racional, no sobrenatural 6 EVO- Tema 3 mfiguls També van exposar les següents imatges amb textos més o menys difícils de llegir. En principi, els que llegien més detingudament, eren els que tenien mes tendència analítica que religiosa.
TRANSICIIÓ AL LOGOS (o transició a la captació explícitament conceptual de la naturalesa) Què és la realitat? Quin és el principi de totes les coses= «La separació entre l'home i el món que l'envolta fa l'home lliure, el converteix de part de la naturalesa i de la societat directament sotmesa a la influència de les dues, si observador i transformador. El món ja no està simplement aquí; és una cosa estranya que ha novament conquerir de forma conceptual i pràctica. » Antiguitat clàssica: PRE-SOCRÀTICA: es formen prejudicis que han influït en el futur: El que es preguntaven és què és la realitat? Tales Pensava que la realitat està feta d’aigua, una cosa material concreta.
Anaxímenes Pensava que era l’aire del que estava feta la realitat, una cosa material concreta.
Anaximandre La realitat està feta de l’“Apeiron” una cosa material indefinida.
Anaximandre: AECIO. Els primers éssers vius van néixer de allò humit, envoltats amb escorça (escamoses), que, al créixer, es van anar traslladant a parts més seques i que, quan es va trencar l’escorça circumdant, van viure, durant un curt temps, una vida diferent.
7 EVO- Tema 3 mfiguls PLUTARCO. L’home, en un principi, va néixer de criatures d’espècia diferent, perquè els altres éssers vius s’espavilen ràpidament per si sols, i només l’home necessita d’una llarga criança; per aquesta raó, d’haver tingut la seva forma original des d’un principi, no hauria subsistit.
CENSORINO. De l’escalfament de l’aigua i de la Terra van néixer els peixos o animals molt semblants a ells; en el seu interior es van formar homes en forma d’embrió, retinguts a dintre fins la pubertat; un cop es van trencar aquests embrions, van sortir a la llum barons i dones capaces d’alimentar-se.
Pitàgores Per ell, la realitat eren els números, era immaterial. Era un pensament purament geomètric, veien figures, no la realitat, veien el món amb formes geomètriques. Les coses són diferents entre si per la seva diferència numèrica. Tot el que veiem i toquem no existeix de veritat. L’aparença és un vel que oculta l’existència real que és el numero.
El 1 és el punt, el 2 la línia, el 3 la superfície, el 4 el sòlid...
Pensament geomètric: Tot triangle, independentment de la combinació dels seus angles, sempre té forma d’un triangle. El triangle és discontínuament diferent de qualsevol altre polígon. És una de els formes possibles, en numero limitat d’un polígon.
Els geòmetres redueixen les múltiples formes de la realitat sensible a un repertori reduït de formes elementals que es diuen “figures”.
Heràclit Va ser molt crític amb la resta.
• Va ser crític amb tots els precedents, deia que tots tenien raó i que per tant cap en tenia. Acaba essent una visió escèptica ja que no ens acabaríem creient res.
• També va buscar una solució pròpia, per ell l’únic obvi és que les coses no són mai el que són en el moment anterior i en el moment posterior., no hi ha un ser estàtic. Per tant, el que és ara, deixa de ser. Per tant, va portar la filosofia en un carrer sense sortida.
No hi ha un ésser estàtic de les coses, sinó un ser dinàmic que resulta de la continua tensió entre oposats. És possible acotar, però els límits sempre seran arbitraris.
Per una part proporciona una visió profunda de la realitat. Per altra, resignació i escepticisme en quant que l’ésser humà arribi a descobrir el que existeix verdaderament.
Mai ens banyem al mateix riu” 8 EVO- Tema 3 mfiguls Parmènides Va proposar una solució al problema proposat per Heràclit. Va pensar que el que deia era contradictori (una cosa no pot ser i deixar de ser). Així dons, va elaborar el principi d’identitat: “el ser és i el no ser no és”. D’aquest, en van derivar conclusions: Principi d’identitat: “El ser és i el no ser no és”.
è Del Principi d’identitat dedueix que el ser és: • • • • • Únic. No pot haver dos éssers perquè serien diferents, i el que distingeix a un no pot ser en l’altre. Però el “ser” no pot “no ser”.
Etern – ingènit. Si no, tindria principi i fi, per tant abans del principi no seria el “no ser” no pot “ser·.
Immutable. Canvi és deixar de ser el que s’és per ser el que no s’és.
Infinit. Estar concentrat en alguna part implica trobar-se en quelcom més extens i per tant l’existència d’un límit més enllà del qual està el no ser.
Immòbil: No pot deixar d’estar en un lloc per estar en un altre.
Però el món de les coses, tal com s’ofereix als nostres sentits, és completament diferent del ser únic, etern, immutable, infinit i immòbil. Conclusió: Hi ha dos mons: • Món intel·ligible: no el podem percebre pels sentits, però és accessible a la raó pel Principi d’Identitat.
• Món sensible: podem percebre’l pels sentits, però és inintel·ligible i el que no podem pensar és absurd.
Només és real el món intel·ligible. El món sensible és una il·lusió.
“Negació de l’existència del CANVI” Zenón Deixeble directe de Parmènides. Tenia una bona capacitat oratòria i explicava històries a la població. Explicava paradoxes. Utilitza el PRINCIPI de IDENTITAT per demostrar que el moviment que es percep en el món sensible és inintel·ligible i per tant “no és”.
Paradoxa de la Tortuga Si poseu a disputar una carrera a Aquil·les i a una tortuga, deixant un cert avantatge en la sortida a la tortuga, qui creieu que guanyarà? Tots diuen: “òbviament Aquil·les”, però Zenon diu: “la tortuga, perquè 1) La tortuga té un cert avantatge sobre Aquil·les i 2) l’espai és infinitament divisible.” Ara bé, en el món sensible Aquil·les SI que atrapa la tortuga.
9 EVO- Tema 3 mfiguls AQUILES (heroi de la Guerra de Troya; el corredor més ràpid de Grècia) i la tortuga. La posició An d’Aquil·les està sempre darrere de la posició Tn de la tortuga.
è El moviment és inintel·ligible i conseqüentment el moviment no és.
Paradoxa de la fletxa Es llança una fletxa. En cada moment en el temps la fletxa està en una posició específica i si aquest moment és el suficientment petit, la fletxa no té temps per moure’s, i per tant està en repòs durant aquest instant. Ara bé, durant els següents períodes de temps, la fletxa també estarà en repòs pel mateix motiu. De forma que la fletxa està sempre en repòs. El moviment és impossible.
Feyerabend P. Filosogía Natural.
Els eleàtics són els primers en practicar la DIALÈCTICA, o la discussió per mitjà d’arguments.
“S’introdueix un objecte determinat perquè pot aplicar-se-li certes regles de joc (la regla lògica de la no contradicció) i perquè aquesta aplicació produeix resultats espectaculars.
Empédocles En l’origen, hi havia diferents parts unitat d’animals i homes, caps, cames, braços, etc, que anava cadascuna pel seu cantó. Degut a l’atracció o “amor”, s’haurien format combinacions aleatòries de les parts unitat produint tot tipus de criatures, tant monstruoses com les formes actuals. Algunes d’elles posseïen moltes cames, altres tenien cos de bou i cap d’home, si bé aquests no resultaven viables, quedaven només les criatures amb els atributs necessaris per la supervivència.
10 EVO- Tema 3 mfiguls Antiguitat clàssica: Sòcrates, Plató i Aristòtil Plató Paradoxes per intentar convèncer a l’audiència que el mon real no existeix.
Troba un error en l’argument de Zenón.
1. Defineix l’espai formal (pensat, abstracte) com quelcom que pot ser dividit infinitament.
2. Trasllada aquesta propietat de l’espai formal a l’espai real sense justificar-ho.
En resum, Zenon atribueix propietats del món intel·ligible al món sensible per demostrar que el món sensible no és intel·ligible.
Les dificultats lògiques dels raonament de Zenon reben el nom d’APORIES.
Des d’un punt de vista estrictament lògit, les apories de Zenon són classificades com SOFISMES: argument fal·laç amb el que es vol persuadir del que és fals.
En el cas de Zenón, el seu propòsit no era enganyar sinó que es creia el que deia.
“Realisme” de les idees o Formes (Plató) Plató està d’acord amb Parmènides, però comprèn que la via de demostrar que el món sensible no existeix condueix a una contradicció lògica consistent en confondre el “què existeix?” amb el què el que existeix “és”, “l’existència” amb “l’essència”.
Solució que proposa: Inspirat pel mètode dels geomètrics i la idea Socràtica de “logos” o “concepte”, concep la noció d’eidos: forma ideal transcendental de la qual les seves representants reals serien imitacions imperfectes.
El món sensible no és una il·lusió, com deia Parmènides, sinó una ombra transitòria i imperfecta del món de les idees pures o essències.
Deia que la realitat, els objectes que veiem si que existeixen però que són ombres dels objectes reals. Mite de la caverna. Per arribar a conèixer el món real seria a través de la dialèctica i sortir de la caverna.
Aquest argument té conseqüències a la realitat.
El que veiem dels fenòmens del món correspon a les ombres que els objectes reals projecten sobre la paret de la caverna il·luminada pel foc.
11 EVO- Tema 3 mfiguls Essencialisme o teoria de les formes Ens hem de fixar en l’essència, no les diferències individuals.
Tots els fenòmens variables de la naturalesa són un reflex d’un numero limitat d’essències. La variació és la manifestació dels reflexes imperfectes de les essències constants subjacents.
Els cavalls (o qualsevol altre espècie) posseeixen una essència immutable. Cada cavall individual mostra imperfeccions. Sota la mirada de l’essencialisme la variació és imperfecció accidental.
Hi ha diferents cavalls, però aquests serien ombres de la idea de cavalls, no els cavalls particulars. Porta a pensar en termes d’idees pels quals la variació no importava, no tenia sentit.
Emst Mayr Biòleg evolutiu molt important. Important la història de les idees. Va concloure que l’essencialisme va ser un obstacle molt difícil de superar en el camí de l’evolució. Obstacle epistemològic. Un dels creadors de la Nova síntesi (model d’especiació al·lopàtrica).
Plató va ser considerat com el gran antiheroi de l’evolucionisme per l’evolucionista Ernst Mayr per haver establert la filosofia de l’essencialisme o teoria de les formes.
Segons l’essencialisme els objectes del món real són només reflexos d’un numero limitat d’essències. La variació només és la conseqüència d’un reflex imperfecte d’aquestes essències constants.
Afirmava que les persones que pensaven en termes poblacionals emfatitzaven la singularitat. Els valors mitjans eren abstraccions.
Ernst Mayr “The Growth of biological thought” Western thinking for more than two thousand years after Plato was dominated by essentialism. It was not until the nineteenth century that a new and different way of thinking about nature began to spread, so-called population thinking. What is population thinking and how does it differ from essentialism? Population thinkers stress the uniqueness of everything in the organic world. What is important to them is the individual, not the type. They emphasize that every individual in a sexually reproducing species is uniquely different from all others, with much individuality even existent in uniparentally reproducing ones. There is no “typical” individual, and mean values are abstractions. Much of what in the past has been designated in biology as “classes” are populations consistent of unique individuals.
12 EVO- Tema 3 mfiguls El principi de plenitud (Plató) Aportació de Plató. La naturalesa és autosuficient, les coses hi són perquè hi ha de ser i no sobra ni falta res.
Segons Plató el món sensible va ser creat per Demiurgo (agent racional extern) agafant com a model el món de les idees: “[...] perquè, essent bo [...] va desitjar que totes les coses fossin tan semblants a ell com fos possible. [...] va crear totes les formes de vida possibles donat que sense elles l’univers era incomplet, fet que no contindria cada tipus d’animal que hauria de contenir per ser perfecte”.
La totalitat del real consistia una gran cadena en la que no hi podia faltar cap esgraó i la perfecció de la qual disminuïa a mesura que el seu lloc en l’escala s’allunyava del principi primer (el bé).
En la base hi havia les explicacions adaptacionistes.
Aristòtil És crític en Plató. Va identificar un problema: 1. Al afirmar que les idees existeixen confon existència amb essència, de forma anàloga a com li va passar a Parmènides.
2. Substitueix el ser únic de Parmènides per una multiplicitat de sers: cada cosa participa d’una idea.
3. Afirma que les coses adquireixen un ser transitori i imperfecte de les idees, però sense aclarir com passa.
Aristòtil elimina la dualitat entre el món de les idees i el món de les coses. Només existeixen les coses. Diu que hi ha tres elements en cada cosa: SUBSTÀNCIA, ESSÈNCIA I ACCIDENT.
• Substància: El subjecte sobre el que descansen totes les propietats de la cosa (el “ser” de Parmènides).
• Essència: tot el que es pot predicar de la substància i que no pot faltar (la “idea” de Plató).
• Accident: Tot allò que es pot predicar de la substància, però que si falta aquella segueix essent el que és (atributs prescindibles que caracteritzen la substància com el que està aquí i en aquest moment).
La matèria seria allò del que la substància està fet, és sense forma. Seria alguna cosa concreta des del punt que aconsegueix forma a través de la realització. Aquest procés és mitjançant la teoria dels fins on distingeix uns fins.
è “El sentit o raó de ser de les coses està inscrit en la seva forma” 13 EVO- Tema 3 mfiguls Ho compara amb la formació d’una escultura. La idea ja està en la ment de l’escultor però és molt diferent del que al final farà.
La causa final és la idea, el propòsit (per exemple, mostrar). Aquesta causa final estaria inscrita en la forma de la causa. Aquesta teoria s’anomena TELOS.
En aquesta idea és la base del pensament teològic.
Teleologia o finalisme: De telos (fi) i logos (coneixement o teoria) à Creença en que els fenòmens naturals i les coses tenen “causes finals” o propòsits inscrits en la seva naturalesa, i es poden explicar per aquests propòsits. El finalisme s’oposa al mecanisme, trasllada l’èmfasi de la causa final a la causa eficient.
è La naturalesa no fa res en va. (Aristòtil).
Aristòtil conclou que les formes que nosaltres veiem són contingents que suposen que abans hi hagin hagut una altre forma per aconseguir el contingent (podria ser o no ser) el que porta a una regressió infinita. Però aquesta no pot ser una regressió infinita, sinó que hi ha d’haver un primer motor immòbil.
Dos MODELS TELEOLÒGICS: • Plató: invoca un agent racional extern (Demiurgo). Requereix intenció i abarca tot el cosmos.
• Aristòtil: invoca un potencial inherent per advenir forma. No requereix intenció i abarca només el món viu.
Com a premissa tenim que no pot ser una regressió infinita. I com a conclusió que hi ha un primer motor immòbil (“To Theion”. El món i els animals i plantes que viuen en ell, són eterns, no creats i immutables).
Per tant Aristòtil té una concepció FIXISTA i ESTÀTICA del món. Els organismes estan ordenats jeràrquicament (“scala Naturae”) segons un criteri de complexitat creixent. La “Scala Naturae” és pensament de “To Theion”, immutable, sense significat evolutiu.
Aristòtil, Historia Animalium. [...] el pas del inanimat a l’animat passa de forma gradual i irreversible. [...] Després dels éssers inanimats venen les plantes [...] es pot dir que les plantes [...] són inanimades en comparació els animals. El pas de les plantes als animals no és immediat: en el mar existeixen alguns éssers que no es podrien dir animals ni plantes [...] Entre aquests es troben els musclos, les accídies [...].
Va rebutjar explícitament la idea d’Empédocles de que els organismes vius es van originar per atzar.
14 EVO- Tema 3 mfiguls Antiguitat clàssica: Roma Lucreci Descriu l’origen de la Terra, dels éssers vius i de l’home, explicant-los-hi només mitjançant causes físiques. Per exemple explica, la formació de la Terra, del Sol i dels astres a partir d’un caos primitiu. De la primera, després de que es va consolidar, van néixer els éssers vius. No tots han arribat fins als nostres dies ja que molts es van extingir perquè eren monstruosos i incapaços de sobreviure.
De Rerum Natura: L’evolució de la Humanitat s’indica amb avantpassats de “raça pura”, homes primitius, ignorants del foc i de l’arada, que a poc a poc van aprendre a fer servir correctament les eines simples, després van descobrir el foc, es van organitzar en una forma de vida civilitzada, van descobrir els metalls i van aprendre a treballar-los per arribar al cim de la civilització, les arts i les ciències.
Galeno de Pérgamo Va combinar el treball filosòfic d’Aristòtil amb la seva experiència en la pràctica de disseccions.
Va identificar set parells de nervis cranials, va descobrir les vàlvules del cor, va establir les diferents estructures entre venes i artèries, i va demostrar que les artèries no transportaven aire com es creia sinó sang.
Edat mitjana – segles V-XV Dissolució de l’Imperi Romà i crisi del món antic a Occident.
Difusió del cristianisme i interpretació literal del relat bíblic: Creació recent del món i atribució dels fòssils d’organismes marins al diluvi.
El pensament grec és preservat, traduït i interpretat pels àrabs.
Proposta d’evolució “del mineral a les plantes, de les plantes als animals i dels animals a l’home”. AL-MASUDI va esser exiliat de Bagdad, poder per defendre aquest tipus d’idees.
Re-introducció d’Aristòtil en Occident via traducció de les traduccions / textos àrabs (escola de traductors de Toledo).
Escolàstica ANSELM DE CANTERBURY (monjo benedictí), creador de l’argument ontològic: Qualsevol idea de Déu ha de ser del ser superior que mai existeix.
Però el que existeix només en la ment és inferior al que existeix en la realitat.
15 EVO- Tema 3 mfiguls Per tant, com que no és concebible un ser superior a Déu, Déu ha d’existir, no només en la ment, sinó també en la realitat.
TOMÀS D’AQUINO (Fraile dominic) va buscar combinar el pensament d’Aristòtil amb la teologia. Creador dels cinc arguments (no proves!!!!): • • • • • Argument del motor immòbil (primer motor – o argument cosmològic).
Argument de la primera causa (causa no causada).
Argument de la contingència (ésser necessari).
Argument dels graus de perfecció (ésser perfecte).
Argument del disseny (dissenyador – o argument teleològic).
Arguments a posteriori (es parteix del que s’observa). Esquema argumentatiu: • • • • Observació: moviment, causes, contingència, graus de perfecció, aparença de disseny.
Introducció d’un principi metafísic: res pot ser causa de si mateix, el perfecte no pot tenir el seu origen en quelcom menys perfecte, no pot haver-se dissenyat sense dissenyador.
Suposició: una sèrie causal concatenada no pot procedir indefinidament, sinó que ha de detenir-se en un terme.
Conclusió: necessitat de l’existència d’un ésser suprem transcendental.
D’alguna forma Thomas d’Aquino va ser el precursor de la teologia natural.
Teologia natural: L’estudi del món natural (pla, disseny) amb forma d’aproximació a la ment divina (dissenyador).
VEURE DIAPOS 89-92 Richard Dawkins Tracta de demostrar la no existència de deu estadísticament, no diu que no n’hi ha sinó que probablement no existeix.
16 EVO- Tema 3 mfiguls Els tres primers arguments (primer motor, primera causa, contingència) són essencialment el mateix, fonamentat sobre la idea d’una regressió a la que Déu seria arbitrària o injustificablement immune.
El quart argument, que els graus de perfecció només puguin fer-se aparents per comparació amb un mateix, no implica que el màxim existeixi.
El cinquè argument justifica la necessitat d’un dissenyador sobre una noció d’aparença de disseny, en tant que la teoria de l’evolució per selecció natural “explica” la complexitat i diversitat de la vida.
Ha fet molts libres explicant la no existència de déu.
Renaixement – segles XV-XVIII Crisis de l’aristotelisme Tot el sistema aristotèlic cau. Es comença el qüestionament de la fe en una veritat única, reforma protestant, guerres de religió.
Revolució copernicana: la terra deixa d’estar al centre.
Grans descobriments, observacions de plantes i animals, il·lustracions més precises, grans tractats enciclopèdics, exploració de nous territoris, jardins botànics i museus, avanços en els estudis anatòmics, etc.
LEONARDO DA VINCI Va calcular les taxes de sedimentació en el Riu Po d’Itàlia i va concloure que per la formació d’alguns dipòsits es necessitaven almenys 200.000 anys. Va rebutjar la idea de que els fòssils d’animals marins en terra provinguessin del diluvi universal.
ANDREAS VESALIUS Primer anatomista comparatiu. Va dirigir l’interès cap a les similituds i diferències anatòmiques entre espècies.
è Potser l’ésser humà no fos tan singular...
è Crisi de l’aristotelisme: EMPIRISME FRANCIS BACON. S’oposa a la filosofia aristotèlica i a l’escolàstica afirmant que només pretén corroborar preconcepcions, no generar coneixement nou: 1. “Inducció” precipitada d’un principi general a partir d’un numero reduït d’observacions particulars.
2. Fixació del principi general com a verdader.
17 EVO- Tema 3 mfiguls 3. A partir del principi general, deducció de principis intermedis mitjançant sil·logisme – derivació de conclusions a partir de premisses.
«[...]los griegos [...]siempre dispuestos a charlar e incapaces de engendrar» No es tracta de trobar la veritat absoluta sinó d’establir estats progressius de certesa.
L’obstacle són les creences irracionals o “ídols de la ment”: • • • • Ídol de la tribu: Erros i il·lusions naturals per l’ésser humà (tendència a suposar un ordre major d’existència en la naturalesa).
Ídol de l’habitació de treball: èmfasi exagerat en les pròpies experiències.
Ídol del mercat: assumir que diferents persones facin servir les mateixes paraules per descriure les mateixes coses.
Ídol del teatre: idees que desorienten presentades per sistemes filosòfics.
El important era establir estats progressius de certesa ja que no arribes mai a saber al veritat absoluta.
MÈTODE: Observació i experimentació sistemàtica que implica cooperació entre nombrosos investigadors: 1. Reunió de grans quantitats de dades mitjançant observació directe i sense perjudici.
2. Filtrat de les dades per evitar errors encara que segueixin estant poc elaborats.
3. “Inducció” d’hipòtesis gradualment més generals que expliquen les dades evitant els ídols de la ment.
4. En cada pas contrarestar la hipòtesi amb les dades.
5. Si les dades no proven la hipòtesi realitzar un “experiment crucial” per distingir entre hipòtesis competidores.
Crisi de l’aristotelisme: RACIONALIME Les veritats que venien valen han resultats ser falses: DUBTE.
L’interès de la filosofia es desplaça de: Què és la realitat? à Com descobrir el real? (o problema del mètode) RENÉ DESCARTES s’oposa al pensament aristotèlic. Descartes quan es produeix la desintegració del món antic i desapareix la creença que hi ha una veritat única. Diu que el problema és el mètode, diu que nosaltres dubtem dels conceptes. Raonant que els conceptes ens poden fer dubtar no podem estar segurs de la realitat però del que podem estar segurs és de la realitat.
Distingeix dos tipus de pensaments, qualitat i quantitat. Els de qualitat deien que eren pensaments obscurs, els únics clars serien els que s’expressen de forma quantitativa.
18 EVO- Tema 3 mfiguls Mecanicisme o fiscisme Creia que era possible descriure la realitat a partir d’equacions, que el món està determinat per lleis.
Déu va crear la matèria, el moviment i les lleis estrictament deterministes que regeixen el moviment. A partir d’aquest moment ha governat el món mitjançant les seves lleis i no una intervenció continua.
• • • Déu és la causa final de tot, però és retirat del govern del seu món i substituït per les causes eficients de els seves lleis. Per servir millor al seu creador físic ha d’estudiar les seves lleis i el seu funcionament.
Rebuig de la noció d’atzar. Determinisme estricte. La predicció exacte és l’autèntica prova vàlida de els teories científiques.
Reducció dels organismes a màquines compostes de peces i engranatges.
è Analogia del rellotger.”Deus ex machina” JOHN LIGHTFOOT (Vicerector de la Universitat de Cambridge) Al 1642, va concloure a partir de les genealogies d’Adán i Eva del Gènesis (calculant cap endarrere a partir del dia de la crucificació i assumint anys de 365 dies) que l’Univers va ser creat el 17 de setembre de 3928 A.C.
JAMES USSHER (Obisp Anglicà a Irlanda) Vuit anys després, va concloure que l’Univers va ser creat el 3 d’octubre de 4004 A.C. La cronologia d’Ussher va ser acceptada literalment i impresa en la primera pàgina de els bíblies.
Després d’una disputa, Lightfoot va ajustar la data d’Ussher al 18-24 octubre de 4004 A.C establint la creació d’Adán en el dia 23 d’octubre a les 9:45 del matí.
JOHN RAY (Sacerdot Anglicà) Sostenia que òrgans complexes com l’ull o la mà era impossible que s’haguessin originat per atzar. Havien de ser producte d’un disseny i la seva perfecció evidencia la saviesa i benevolència del dissenyador.
WILLIAM PALEY Sistematitza l’argument del disseny avançat per John Ray: ARGUMENT DEL DISSENY INTEL·LIGENT o “ARGUMENT TELEOLÒGIC”: si s’està davant d’un objecte complex com un rellotge i es sap que ha sigut dissenyat, llavors quan s’està davant d’un objecte complex com un ull s’ha d’inferir que ha sigut dissenyat.
"No puede haber diseño sin diseñador, invento sin inventor, orden sin elección [...] sometimiento y relación con un propósito sin aquello que podría diseñar dicho propósito" William Paley, Teología Natural L’acció de comparar dos objectes i extreure conclusions equivalents sobre la base d’un supòsit semblant –ignorant a la vegada importants diferències – constitueix un exemple de falsa analogia.
19 EVO- Tema 3 mfiguls Il·lustració – del segle XVII fins la Revolució Francesa DAVID HUME: EMPIRISME ESCÈPTIC Crític de la noció aristotèlica de causalitat: causa es un hàbit subjectiu d’associació d’idees, degut a la semblança, successió regular I contigüitat espaial.
Va refutar l’argument del disseny o argument teleològic: L’analogia entre l'univers i un artefacte humà és "molt feble i procliu a errors i incerteses". En qualsevol cas, com se sap que la matèria conté en si mateixa un principi d'ordre? A més, la causa probable de qualsevol fenomen donat (com l'ordre) només pot establir-se mitjançant l'observació de casos previs; però, l'univers és simple, individual, no té paral·lel.
Com que mai s'ha observat la formació d'altres mons, no s’està en posició de pronunciar-se sobre si aquest món té com a causa una ment divina.
Marc ideològic del temps de Darwin Per què va passar tant temps fins que es va proposar seriament l’evolució? Per què el darwinisme va haver d’enfrontar-se a una batalla tant dura un cop va ser proposada? Filosofies laiques: 1. Creença en la filosofia de l’essencialisme.
2. Creença en el fisicisme o interpretació dels processos causals de la naturalesa tal i com havien set elaborats pels físics.
3. Creença en les causes finals o teleologia.
Pilars del dogma cristià: 1.
2.
3.
4.
Creença en un món constant.
Creença en un món creat.
Creença en un món dissenyat per un Creador savi i benigne.
Creença en la posició única de l’home en la creació.
Evolució abans de la seva acceptació com a canvi entre generacions. DESENVOLUPAMENT. Segons ells era com un desplegament de la forma ja formada.
Preformacionisme o preformisme Deien que els organismes es desenvolupaven a partir de representacions en miniatura d’un mateix o ja a partir d’un pla corporal ja preformat. La forma dels organismes ja existeix abans del seu desenvolupament.
ANTONIE van LEEUWENHOEK. Va contribuir en el naixement de la microbiologia.
20 EVO- Tema 3 mfiguls Espermatistes Creien que el desenvolupament es donava a partir d’un Homuncle, creien que hi havia un petit humà dintre espermatozoide.
Ovistes Creien que es desenvolupava a partir d’un ou on ha hi havia la persona en miniatura.
ALBRECHT von HALLER, anatomista, fisiòleg, naturalista i poeta.
CHARLES BONNET, naturalista i filòsof.
Epigenetisme L’organisme no es troba preformat en l’esperma/ou sinó que es desenvolupa com a resultat d’un procés de diferenciació a partir d’un origen material relativament homogeni durant el qual es diferencien les cèl·lules i es formen els òrgans.
Tenien una visió més moderna, creien que el desenvolupament era el resultat d’un procés de diferenciació. Que a partir d’un material indiferenciat s’aconseguís un organisme complex. S’oposaven als preformacionistes. Era una visió no acceptada perquè es contradeia amb la bíblia.
CASPAR FRIEDERICH WOLFF, fisiòleg i pioner de l’embriologia.
Preformacionisme o preformisme Preformacionisme es creia que dintre cada homuncle n’hi havia més, com una nina russa i hi havia totes les generacions que han habitat en la terra. Seria com un procés de desplegament.
Es podria establir el límit de la revolució francesa, hi ha una acceptació de la teoria evolutiva degut a que s’aglutina la informació.
Visió dominant perquè encaixava millor amb el relat de la bíblia: tots els animals van ser creats al mateix temps. Adán / Eva contenien en les seves cèl·lules germinals totes els generacions successives de l’espècie humana ja preformades amb les nines russes.
El descobriment de l’evolució CARLOUS LINNAEUS Important perquè és el que va inventar la nomenclatura binomial de les espècies (gènere + espècie). A més a més l’autor de la classificació sistemàtica en jerarquia inclusiva (classe, ordre, gènere, espècie).
Molt avançat ja que creu que una espècie és una unitat de reproducció, de forma intuïtiva. A més a més utilitza els caràcters sexuals de les plantes per la classificació.
Utilitza els caràcters sexuals (específics i constants) de les plantes per la classificació.
Agrupa els humans amb els ximpanzés i els goril·les en el gènere Homo, família Primats.
Cristià essencialista, fixista i teleologista. No va considerar la possibilitat de que els semblances anatòmiques fossin un indicador de descendència comuna. No va pensar que les semblances anatòmiques fossin el que els agrupa junts, que provinguessin d’un procés de modificació.
21 EVO- Tema 3 mfiguls GEORGES – LOUIS LECLERC (Compte de Buffon) Fa una interpretació del món a partir dels principis Newtonians enlloc de la bíblia. Va postular dos orígens, per la vida i del sistema solar.
Origen del sistema solar:En el sistema solar va dir que un cometa va impactar amb el sol. Hi va haver un refredament gradual de la Terra, fins que la roca fosa es va solidificar. Els oceans es van formar més tard a partir de la pluja. El procés va durar uns 75.000 anys (una eternitat!) Origen de la vida: espontani, a partir de matèria desorganitzada. Un cop formades, moltes espècies migraven als tròpics fet que explicaria l’aparició de fòssils d’elefant a Sibèria.
Acusat de contradir el relat bíblic, al final es va retractar.
22 EVO- Tema 3 mfiguls JAMES HUTTON Era geòleg. Va ser el precursor de la idea del temps profund. Il·lustra molt bé el procés d’arribar conclusions a partir d’observacions.
Fundador de la geologia moderna.
Precursor del uniformitarisme (o actualisme): “el present és la clau per al interpretació del passat”. Els processos geològics són els mateixos que els que operen en el present. Si entenem el que passa en el present i podrem extrapolar al passat, els processos que moldegen la terra en el present són els que ho van fer en el passat.
Oposat a catastrofisme: la Terra va ser moldejada per esdeveniments de cop i violents (diluvi).
La configuració actual de la terra ha tingut lloc de forma lenta i gradual, per tant, la terra ha de ser extremadament antiga.
Descobriment del Temps Profund Siccar Point. Lloc particular ja que hi havia un tall geològic que tenia una distribució molt particular (disconformitat angular). El que veia era que hi ha línies verticals i una horitzontal que està inclinada. Va concloure que les línies verticals en el passat estaven horitzontals i a partir de processos geològics s’havien aixecat fins a quedar drets. Després per erosió es van tallar els estrats verticals i es va anar sedimentant nous estrats de forma horitzontal. Va concloure que aquest procés va anar molt lentament.
Discordàncies de Hutton: La discontinuïtat entre els estrats verticals i horitzontals representa un interval de temps de milions d’anys durant el qual les roques dels estrats inferiors van ser deformades abans de la deposició dels estrats superiors.
A partir de la Revolució Francesa GEORGES LÉOPOLD CHRÉTIEN i FRÉDÉRIC DAGOBERT CUVIER La seva investigació va consistir en comparar anatomies. Fundador d’anatomia comparada moderna i paleontologia.
Creia en l’extinció de les espècies, ja que va classificar uns ossos d’un vertebrat gegant (un nou membre de la família dels peresosos que no existia).
Extinció de les espècies: va classificar uns ossos d’un vertebrat gegant del Paraguay que van arribar a París com un nou gènere, Megatherium, de la família dels actuals peresosos de Sudamèrica. Va deduir que era una espècie extinta - idea herètica.
També era catastrofista ja que considerava que la història de la vida consistia en etapes especiades separades per episodis bruscos. Va postular dues lleis importants: 23 EVO- Tema 3 • • mfiguls Llei de la correlació entre les parts. Les parts d’un cos han d’estar ajustades perquè el seu funcionament resulti en perfecta adaptació.
Llei de la subordinació dels caràcters. Els caràcters amb major valor filogenètic són els menys afectats per l’adaptació.
LAMARCK (Jean – Baptiste- Pierre- Antoine de Monet de Lamarck) Personatge molt important que va postular la primera teoria evolutiva. Va ser el primer en proposa una teoria consistent de la transformació gradual, les espècies no són immutables.
Col·lega de Cuvier en el Museu de la Història Natural de París.
Evocava dos principis causals, • l’herència dels caràcters adquirits: conseqüència del ús i desús • tendència innata al progrés: cap a una complexitat creixent o “perfecció”, evolucionisme vertical. Idea de progrés lligada a la Revolució Francesa.
Parlava d’assimilació genètica, aquesta tendència innata al progrés cap a una complexitat creixent, passava d’alguna forma a ser hereditària i així progressivament s’estirava.
Deia per tant que l’evolució era un procés gradual que anava del més simple a la complexitat. Hi va haver una generació espontània a partir de matèria inanimada.
Es pot esquematitzar la idea de Lamarck amb: Una escala d’organització de simple a complex al llarg del temps. Per generació espontània surten noves espècies i es van transformant en formes més complexes. No hi havia extinció sinó una transformació en organismes més complexos.
Model de Lamarck 1. La modificació del fenotip pot passar per adaptació a l’ambient.
2. Aquestes aportacions poden ser genèticament fixades i transmeses a la descendència.
3. Una vegada transmeses, són mantingudes després a no ser que es presenti una nova oportunitat per la perfecció.
24 EVO- Tema 3 mfiguls CUVIER vs. LAMARCK important El procés evolutiu englova processos de Cuvier i de Lamark.
• Cuvier: interpretació catastrofista de les extincions (creia en extincions). Plans anatòmics generals dels animals (vertebrata, mollusca, articulata, radiata) discrets.
• Lamarck: no hi va haver extincions, només canvi gradual cap a la perfecció de tipus anteriors fins a fer-se irreconeixibles. Trets vestigials: balena amb dents rudimentàries en estat de fetus però sense dents en estat adult.
Actualment s’accepta que tant l’extinció catastrofista com la transformació gradual d’espècies passen.
Va morir en la pobresa ignorat per la comunitat científica è L’adaptació és la resposta de l’organisme a canvis ambientals.
En el procés de ramificació en l’arbre de la vida s’haurien produït extincions. Representació molt diferent amb la representació per Lamarck, tot i que Darwin no fa servir molt l’expressió d’arbre de la vida.
Diferències Lamarck Darwin Ús / desús Transmissió de caràcters adquirits Complexitat creixent No extinció Variació Herència Supervivència diferencial Extinció Uniformisme, uniformitarisme o actualisme Inici del sXIX geologia dominada per catastrofistes, ajusten el registre fòssil a cronologia bíblica invocant discordança entre els modes de canvi present (lent i gradual) i passat (Abrupte i cataclísmic).
CHARLES LYELL Era essencialista i teista. Va excloure l’home de l’evolució i no va acceptar la selecció natural. Va profunditzar en les idees de Hutton. Amic i mentor de Darwin. Ajustaven el registre fòssil a la Bíblia.
En el seu cap coexistien un marc d’idees molt contradictòries. Pensava que les lleis naturals eren constants en el temps i en l’espai.
S’oposa al catastrofisme. Inspirat en idees de James Hutton proposa UNIFORMITARISME: 25 EVO- Tema 3 mfiguls è El present és la clau per comprendre el passat.
Els canvis en la superfície terrestre es poden evocar a canvis actius en aquest moment.
Concepte d’UNIFORMITAT de Lyell: 1. Les lleis naturals són constants en l’espai i en el temps.
2. Els canvis de la superfície terrestre en el passat es poden explicar invocant els processos actius actualment.
3. El ritme de canvi geològic és lent i gradual no cataclísmic.
4. La configuració de la Terra ha sigut fonamentalment la mateixa des de la seva formació.
Corol·lari: la Terra ha de ser molt antiga: TEMPS PROFUND Món natural en ESTAT ESTACIONARI.
Cada espècie extingida era substituïda per una nova espècie introduïda per medis sobrenaturals – Déu sempre era la causa última – de forma que el numero total d’espècies es mantenia constant.
è No va pensar en una espècie ancestral que es pogués dividir en diferents espècies filles.
El viatge del Beagle: 27 de desembre de 1831 a 2 d’octubre de 1836 DARWIN Quan va marxar era fixista i catastrofista. Llegeix “Principles of Geology”. Aplica les teories de Lyell a les seves pròpies observacions geològiques en sudamèrica.
Estén l’uniformisme al món natural.
Al tornar deia que els diferents espècies van evolucionar a partir d’ancestres comuns.
After my return to England it appeared to me that by following the example of Lyell in Geology, and by collecting all facts which bore in any way on the variation of animals and plants under domestication and nature, some light might perhaps be thrown on the whole subject... My first note-book was opened in July 1837.I worked on true Baconian principles, and without any theory collected facts on a wholesale scale, more especially with respect to domesticated productions, by printed enquires, by conversation with skilful breeders and gardeners, and by extensive reading. When I see the list of books of all kinds which I read and abstracted, including whole series of Journals and Transactions, I am surprised at my industry. I soon perceived that selection was the keystone of man’s success in making useful races of animals and plants. But how selection could be applied to organisms living in a State of nature remained for some time a mystery to me... 26 EVO- Tema 3 mfiguls THOMAS ROBERT MALTHUS Té una relació amb Darwin.
(Gràfic) La població humana creix en proporció geomètrica, mentre que els recursos alimentaris només ho fan en proporcions aritmètiques.
In October 1838, (DARWIN als 29) that is, fifteen months after I had begun my systematic enquiry, I happened to read for amusement Malthus on Population, and being well prepared to appreciate the struggle for existence which everywhere goes on from long-continued observation of the habits of animals and plants, it at once struck me that under these circumstances favorable variations would tend to be preserved, and unfavorable ones to be destroyed. The result of this would be the formation of new species. Here, then, I had at last got a theory by which to work... Per arribar a aquesta idea, tenia molta idea en la millora genètica artificial. Entenia que això passa en animals i plantes domèstiques però no sabia com connectar-ho amb la naturalesa. Quan va llegir l’obra de Malthus es va fer la llum.
Deia que les poblacions humanes creixen de forma geomètrica i els recursos de forma aritmètica. En aquest punt es dóna lluita per la supervivència.
Co-descobriment del principi de selecció natural Darwin no va ser l’únic en concebre el principi de selecció natural.
ALFRED RUSSEL WALLACE Millor conegut per descobrir, a la vegada que, i independentment de Charles Darwin, que l’adaptació biològica és el resultat de la selecció natural. Va entendre el procés de selecció natural però va excloure l’ésser humà.
Altres de les seves principals aportacions: • Va formular el concepte biològic d’espècie.
• Va fundar el camp de la Biogeografia evolutiva.
• Pioner en l’estudi de la història natural comparativa.
27 EVO- Tema 3 mfiguls Efecte Wallace. Seria un mecanisme d’especiació. La selecció natural pot contribuir a l’especiació afavorint la formació de barreres reproductives contra la hibridació.
Linia de Wallace. És un concepte biogeogràfic (tectònica + glaciacions). Va formular una teoria segons la qual es podia formar una línia que dividia les illes del sud-est asiàtic i Austràlia a partir de l’observació de fauna diferent en diferents illes. Va creure que era a partir d’una qüestió històrica. Això és degut a la tectònica i a les glaciacions.
Wallacea, hot spot en unes illes d’Austràlia on hi ha una diversitat molt gran de fauna, illes particularment aïllades geogràficament les unes amb les altres.
Se li atribueix haver sigut la causa que al cap de 20 anys Darwin es decidís a publicar la seva teoria: 1. Wallace va enviar un manuscrit amb les seves conclusions a Darwin des de les Illes Moluques el 18 de juny de 1858.
2. Darwin li va enviar el manuscrit a Lyell com una carta.
«He could not have made a better short abstract! Even his terms now stand as heads of my chapters... he does not say he wishes me to publish, but I shall, of course, at once write and offer to send to any journal.
3. Lyell va acordar que els dos presentessin les seves conclusions a la Linnean Society conjuntament 1 de juliol de 1858.
Propostes d’evolució per selecció natural anteriors a Darwin i Wallace WILLIAM CHARLES WELLS A Wells se li atribueix haver reconegut que: • Existeixen diferències entre individus d’una mateixa espècie.
• La millora dels animals domèstics es produeix per selecció.
• Les races humanes, que va definir pel color de la pell, són resultat de selecció natural a partir de varietats diferents en quant al color de la pell.
28 EVO- Tema 3 mfiguls «[What was done for animals artificially] seems to be done with equal efficiency, though more slowly, by nature, in the formation of varieties of mankind, fitted for the country which they inhabit. Of the accidental varieties of man, which would occur among the first scattered inhabitants, someone would be better fitted than the others to bear the diseases of the country. This race would multiply while the others would decrease, and as the darkest would be the best fitted for the [African] climate, at length [they would] become the most prevalent, if not the only race.» Wells,WC(1818) Aquest seguia tenint problemes ja que una revista li va rebutjar el manuscrit. En va escriure un altre i per la por a que tornés a passar el mateix el va enviar a Darwin.
«[Wells] distinctily recognizes the principle of natural selection, and this is the first recognition which has been indicated... but he applies it only to man, and to certain characters alone.» Darwin,C.(1866) PATRICK MATHEW Se li atribueix haver reconegut: • Tallar exclusivament els arbres més alts i forts (Selecció artificial) porta a una disminució de la qualitat de la fusta.
• Tallar els arbres de menor qualitat porta a una millora en la qualitat de la fusta produïda per les generacions següents i inclús pot donar lloc a la formació de varietats noves.
Si elimines els millors es redueix la qualitat, i si ho fas al contrari es millora la producció en les generacions següents.
«There is a law universal in nature, tending to render every reproductive being the best possible suited to its condition that its kind, or organized matters, is susceptible of... This law sustains the lion in his strength, the hare in her swiftness, and the fox in his wiles. As nature, in all her modifications of life, has a power of increase far beyond what is needed to supply the place of what falls by Time's decay, those individuals who posses not the requisite strength, swiftness, handihood, or cunnning, fall prematurely without reproducing –either a prey to their natural devourers, or sinking under disease, generally induced by want of nourishment, their place being occupied by the more perfect of their own kind, who are pressing on the means of subsistence. [The] progeny of the same parents, under great differences of circumstance, might, in several generations, even become distinct species, incapable of coreproduction.» Matthew,P(1860) «I freely acknowledge that Mr. Matthew has anticipated by many years the explanation which I have offered of the origin of species, under the name of natural selection. I think that no one will feel surprised that neither I, nor apparently any other naturalist, has heard of Mr. Matthew's views, considering how briefly they are given, and that they appeared in the Appendix to a work on Naval Timber and Arboriculture. I can do no more than offer my appologies to Mr. Matthew for my entire ignorance of his publication.» Darwin,C. a The Gardener`s Chronicle (1860) Dues reflexions al respecte: «Such efforts to denigrate Darwin misunderstand the whole point of the history of science: Matthew did suggest a basic idea of selection, but he did nothing to develop it; and he published it in the appendix to a book on the raising of trees for shipbuilding. No one took him seriously, and he played no role in the emergence of Darwinism. Simple priority is not enough to earn a thinker a place in the history of science: one has to develop the idea and convince others of its value to make a real 29 EVO- Tema 3 mfiguls contribution. Darwin's notebooks confirm that he drew no inspiration from Matthew or any of the other alleged precursors.» Peter J Bowler.2003.Evolution: The History of an Idea. University of California Press.
«Patrick Matthew undoubtedly had the right idea, just like Darwin did on September 28, 1838, but he did not devote the next twenty years to converting it into a cogent theory of evolution. As a result it had no impact whatsoever.» Ernst Mayr. 1982. The Growth of Biological Thought. Harvard.
THOMAS ROBERT MALTHUS Va aportar el coneixement de lluita per l’existència.
Pessimisme de Malthus vs. Optimisme de Darwin • • Pensament essencialista de Malthus: Tots els individus són idèntics. La falta de recursos condueix a un estat estacionari de lluita per l’existència (canvi quantitatiu).
Pensament poblacional de Darwin: La lluita per l’existència és el medi per el qual resulta i es manté l’harmonia en el món (canvi qualitatiu).
DARWIN Per què va esperar més de 20 anys? Darwin era conscient de què la característica fonamental que distingia la seva teoria de les altres teories evolucionistes era el seu materialisme filosòfic sense pal·liatius.
Altres teories parlaven de forces vitals, historia dirigida, aspiracions orgàniques, irreductibilitat de la ment. Aquestes teories eren acceptades pel cristianisme perquè permetien la intervenció d’un Déu cristià que operés a través de l’evolució, en lloc de la creació.
30 EVO- Tema 3 mfiguls La teoria evolutiva de Darwin La teoria evolutiva no és una teoria sinó que en combina 5 de diferents.
1. Descendència amb modificació (evolució per se): les característiques dels llinatges dels organismes canvien al llarg del temps.
2. Origen comú: Cada grup d’organismes descendeix d’un avantpassat comú, i tots els grups d’organismes es remunten a un únic origen de la vida en la terra (metàfora de l’arbre de la vida).
3. Gradualisme: les diferències entre organismes encara radicalment diferents evolucionen de forma incremental, a través de passos intermedis petits. L’evolució passa per canvis en les proporcions d’individus en una població que difereix en les seves característiques heretades.
4. Multiplicació d’espècies: el canvi evolutiu en el centre de les poblacions condueix a la formació de noves espècies.
5. Selecció natural i sexual: Els canvis en les proporcions dels diferents tipus d’individus en una població passen com a resultat de diferències en les seves capacitats de supervivència i reproducció. Tals canvis resulten en l’evolució d’adaptacions, característiques que sembles dissenyades per ajustar als organismes al seu ambient.
31 ...