Biodiversitat - Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Biodiversitat
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

BIODIVERSITAT TEMA 2: MESURAR LA BIODIVERSITAT QUANTES ESPÈCIES HABITEN AL PLANETA? S’han descrit entre 1,5 – 1,8 milions d’espècies 1. Problemes de sinonímies: dos o més noms diferents que corresponen a la mateixa espècies (en aquesta estimació hi ha coses repetides. I es sap que el coneixement actual és limitat i desigual.
2. No a tot arreu hi ha el mateix estudi: existeixen àrees més estudiades (temperades) i àrees menys estudiades (tropicals). La zona menys estudiada és on hi hauria més biodiversitat.
3. Existeixen grups biològics ben estudiats i altres poc estudiats.
Si la proporció (x2) entre la riquesa d’aus de las regions temperades i de regions tropicals s’aplica als insectes: 3 – 5 milions d’espècies* * estimació MOLT conservadora, ja que el número d’insectes tropicals és clarament major al doble del número d’insectes de las zones temperades.
Aproximació molt grollera.
Estimacions indirectes de la biodiversitat (aproximacions ecològiques):   Insectes en arbres tropicals: 30 milions d’espècies Organismes en fans oceànics (3/4 planeta): 10 - 100 milions d’espècies Estimacions indirectes de la biodiversitat (aproximacions taxonòmiques) : 8,7 milions d’espècies Ecològiques: Estudi Erwin: insectes en les capçades de Luehea seemanii (Panamà) 1. Biodiversitat de coleòpters de la capçada de cada espècie d’arbre: Una assignació de riquesa de coleòpters per cada tipus d’arbre.
Sj = S1 + S2/2 + … + Si/i S és la biodiversitat de coleòpters de la espècie d’arbre j; S1 és el nombre d’espècies de coleòpters que únicament viuen en aquella espècie d’arbre i Si és el nombre d’espècies de coleòpters que viuen en i espècies d’arbres.
El 20% de les espècies dels coleòpters estan especialitzats en una única espècie d’arbre.
Una única espècie d’arbre tenia 160 espècies de coleòpters.
2. Proporció dels coleòpters respecte els altres insectes: Els coleòpters representen el 40% d’insectes (160 espècies de coleòpters)  400 espècies d’insectes en una espècie d’arbre.
3. Estudi en altres parts de l’arbre, van fent proporcions i ho van estudiant: 2/3 dels insectes viuen en la capçada  600 espècies d'insectes en una espècie d’arbre (capçada + tronc + arrels + fullaraca) 4. Es coneixen 50000 espècies d’arbres  30 milions d’espècies d’insectes 1 BIODIVERSITAT Hamilton: Nova Guinea menys especialització dels coleòpters: 3,7 (2,0 - 7,4) milions d’espècies Dues aproximacions: 2,5 (1,1 - 5,4) milions d’espècies MESURAR LA BIODIVERSITAT   A partir de les distribucions de la mida dels organismes A partir de les proporcions de la riquesa de grups d’organismes: 1. En zones ben estudiades hi ha 10 espècies d’insectes per cada espècie de planta vascular 2. Es coneixen 270000 espècies de plantes 3. S’estimen en 2,7 milions d’espècies la riquesa d’insectes Interacció entre fongs i plantes: diversitat críptica, molt poc estudiada.
1. En zones ben estudiades hi ha 6 espècies de fong per cada planta vascular 2. Es coneixen 270000 espècies de plantes 3. S’estimen en 1,6 milions d’espècies la riquesa de fongs (s’han descrit 72000 espècies de fons: menys del 5%) Mora: taxonomia per inferir el número d’espècies possible El número de fílum al llarg del temps ha arribat a una asímptota En el número de gèneres ens podem equivocar molt més (no ha arribat a la asímptota) Pensem que hi ha una relació  podem estimar el número d’espècies Ho fan per cadascun dels grups.
En procariotes aquest mètode no funciona.
Total: ~8,7 milions d’espècies Altres sistemes de mesura de la biodiversitat: 1. Criteri d’expert: buscant els experts de cada grup Alguns grups tenen un coneixement molt pobre, comparen les espècies descrites amb un valor d’aproximacions (rang molt gran), grups molt estudiats (rang més petit). Amb això estimen el nombre d’espècies.
Limitacions: si els experts tenen un coneixement suficient.
2. Patró de descripció de les espècies: a partir de l’acumulació dels nombre d’espècies descrites al llarg del temps.
Assumpció: el patró de descripció del passar ha de ser similar al del futur.
3. Proporció d’espècies no descrites: es determina la proporció d’espècies no conegudes en un determinat estudi i s’extrapola al total d’espècies conegudes.
Assumpció: les mostres són representatives.
4. Àrees ben estudiades: estimar el nombre d’espècies a partir de l’extrapolació de la biodiversitat de zones on ha estat ben estudiada.
Assumpció: les àrees ben estudiades són representatives de totes les àrees (latituds temperades).
2 BIODIVERSITAT 5. Grups ben estudiats: estimar el nombre d’espècies a partir de l’extrapolació del nombre de grups ben coneguts.
Assumpció: la relació entre espècies ben conegudes i les que no és manté constant en l’espai.
El nombre d’espècies no és similar en tots els grups, el diferent èxit dels grups biològics és evident.
Ritme de descripció de les espècies: a) Espècies descrites 1,5-1,8·106 d’espècies (mínim nombre d’espècies 3-5·106 d’espècies) b) Cada any es descriuen unes 13000 espècies. Si considerem que 10 milions d’espècies habiten al planeta  necessitarem uns 770 anys.
c) Hamilton: els 2/3 dels artròpodes encara s’han de descriure.
Ritme d’extinció de les espècies: unes 17000 cada any Si no canviem la situació actual perdrem moltes espècies i no caldran 770 anys per descriure-les totes.
De la riquesa d’espècies a la diversitat filogenètica: (distingir entre diversitat ecològica i biodiversitat) La riquesa d’espècies és la unitat més utilitzada per a mesurar la biodiversitat Biodiversitat: és un concepte complex i com a tal no existeix una única mesura.
Biodiversitat, dos components: Nombre d’entitats (=espècies) Grau de diferències entre espècies Indicadors: alguns tenen sentit, altres són redundants. Warwick & Clarke: Dades d’abundància:  Taxonòmic diversity (Δ): mitjana de la distància taxonòmica de cada parell d’individus en una mostra (és la diferència esperada dels camins evolutius recorreguts per dos individus seleccionats a l’atzar). S’utilitza molt poc ja que és molt semblant al nombre riquesa d’espècies.
 Taxonòmic disticness (diferenciació taxonòmica) (Δ*): és la distància taxonòmica esperada de dos individus d’una mostra seleccionats a l’atzar i que corresponen a espècies diferents. No contar les interaccions els individus de la mateixa espècie.
Dades de presencia/absència:  Total taxonòmic distinctness (SΔ+): la distància taxonòmica total continguda en la mostra.
 Average taxonòmic distinctness (Δ+): la mitjana de la distància taxonòmica de totes les parelles d’espècies. Comparar la mitjana.
 Variation in taxonòmic distinctness (Λ+): la variància de les distàncies taxonòmiques entre cada parella d’espècies (permet compara mostres amb similar Δ+, però amb diferent estructura d’arbre taxonòmic. Cal una taxonòmica comparable 3 BIODIVERSITAT Exemple: o o o o D’una mostra (=captura d’individus) s’han capturat 7 espècies diferents Hi ha parells d’espècies que aporten poca biodiversitat: espècies 1 i 2 Hi ha parells d’espècies que aporten molta biodiversitat: espècies 3 i 6 La biodiversitat de la mostra es pot obtenir com la mitjana de la biodiversitat entre parells d’espècies o com la suma de la biodiversitat dels parells d’espècies.
Average taxonomic distinctness (Δ+) versus Variation in taxonomic distinctness (Λ +): Suma, dividit pel nombre d’espècies: mitjana variància global de tots aquests valors a) Radiació evolutiva b) Més biodiversitat Average: en les dos situacions dóna el mateix valor, no serveix per tots.
Es complementa amb la variació (variabilitat): Λ+ LA BIODIVERSITAT: EINA PER A LA CONSERVACIÓ I LA GESTIÓ Indicadors de biodiversitat per gestionar els recursos econòmics  van establir llocs amb gran interès per la biodiversitat.
Warwick & Clarke: eines taxonòmiques  per avaluar impactes ambientals. Funcionen molt bé al mar i s’han aplicat a altres ambients. (no sempre funciona tant bé per avaluar) Mesura riquesa i raresa (distribució petita i mida poblacional petita).
En 4 ecosistemes diferents, veure’ls per separat. Indicadors taxonòmics: mitjana (Δ+) i variació (Λ +).
Molt impactat Tres grups d’ecosistemes: Poc impactat Gens impactat 4 BIODIVERSITAT Separa millor les categories la riquesa  discriminar valors diferents.
Els indicadors funcionen, però no són universals.
Hi ha evidències que en altres ecosistemes no marins no funciona tan bé com en ecosistemes marins.
Quins espais protegir en funció d’aquests indicadors de biodiversitat.
5 ...