Temes 1-4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts dels temes 1-4 - Lluís Fuentemilla

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 1: QUÈ ÉS LA MEMÒRIA? • • Definim la memòria com un sistema natural adaptatiu que permet l’enregistrament (encoding), emmagatzematge (storage) i record (retrieval) d’informació, possibilitant-ne la utilització posterior. Interacciona amb la resta de processos cognitius superiors com l’atenció o la percepció. Actualment el model explicatiu de la memòria més emprat és el model modal (MM) d’Atkinson i Shiffrin. Aquest model planteja que la memòria es divideix en diferents subestructures: o MEMÒRIA SENSORIAL (sensory memory): és la memòria a mig camí de la percepció que ens permet emmagatzemar la imatge estàtica més recent durant un temps suficient com per integrarla. La memòria sensorial és precategorial, amb una alta capacitat o de durada molt breu. En relació a la modalitat sensorial amb què es treballi: Ø Memòria icònica: memòria visual breu. Destaca l’autor Sperling, experiments del qual versaven sobre identificar el màxim nombre d’ítems que es poden retenir. Presentava 3 files amb quatre lletres cadascuna als subjectes i demanava que les recordessin. El major nombre recordat solia ser de 4-5 ítems. Ø Memòria ecoica: memòria sensorial auditiva. Destaca l’autor Neisser. o MEMÒRIA A CURT TERMINI (short-term memory) i MEMÒRIA DE TREBALL (working memory): la memòria a curt termini (MCT) és l’emmagatzematge temporal d’un petit volum d’informació en un breu espai de temps. La memòria de treball (MT), per la seva banda, equival a un sistema asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com • o espai mental general i vinculat a l’atenció, que permet la manipulació de la informació mantinguda en l’espai de temps breu per tal de realitzar tasques complexes com l’aprenentatge. o MEMÒRIA A LLARG TERMINI (long-term memory): s’ocupa de la informació emmagatzemada de forma més o menys duradora. Es classifica en dos tipus: Ø Memòria implícita o no declarativa: és la memòria a llarg termini d’informació no verbalitzable, producte per exemple del condicionament, el priming o el desenvolupament d’habilitats motores. No és dependent d’hipocamp. Ø Memòria explícita o declarativa: és la memòria a llarg termini d’esdeveniments vitals i fets. És dependent d’hipocamp i inclou: v Memòria episòdica: d’esdeveniments biogràfics específics que es poden recordar molt vívidament. Ex: haver presenciat la mort d’un familiar. v Memòria semàntica: de coneixements generals del món, sense un context espaitemporal on es van adquirir. Ex: la capital de França és París. Cal tenir en compte però, que un esdeveniment determinat pot estar representat en ambdós tipus de memòria (ex: la capital d’Espanya és Madrid, i no només ho he après a l’escola sinó que he visitat Madrid diverses vegades i n’he sentit parlar i vist a les notícies). A nivell neuroanatòmic, destaquen en relació a la memòria estructures com l’hipocamp, l’amígdala, la medul·la espinal, el cerebel, el tàlem i el còrtex. TEMA 2: MEMÒRIA A CURT TERMINI I MEMÒRIA DE TREBALL • • Inicialment es partia del concepte de memòria primària de James. D’aquest, posteriorment i entre els anys 50-70 va sorgir el concepte de memòria a curt termini (explicat al tema anterior). Una de les primeres tècniques per avaluar la memòria a curt termini va ser l’amplada de dígits, que consisteix en la seqüència de dígits més llarga que es pot recordar. Per norma general, està entre els 67, i es pot fer amb lletres o també paraules. L’amplada de memòria inclou dos processos: 1. Recordar els ítems: el record dels ítems dependrà del coneixement previ que se’n tingui; si es treballa amb dígits aràbics o amb lletres llatines es podrà recordar un major nombre, mentre que si el sistema emprat són categories que no es coneixen (com els nombres en xinès), l’amplada de memòria serà molt menor. 2. Recordar la seqüència/ordre: el com es recorda s’explica de dues maneres: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com a. Encadenament: mètode de record de l’ordre en què cada ítem s’associa al següent i així progressivament. No és del tot correcte ja que oblit en un dels ítems suposa una davallada en el record dels següents, però no de forma “catastròfica” com el model suposa. b. Agrupament/chunking (Miller): l’amplada de la memòria es realitza per grups/chunks de lletres o dígits per prosòdia (sonoritat per semblança a l’estructura lingüística en el cas de lletres) o ritme de presentació (pauses entre dígits que els fan més recordables; generalment millor de 3 en 3). • • • La tasca de record lliure és una prova que la memòria a curt i llarg termini són diferents. Consisteix en presentar als subjectes uns ítems a recordar, demanant posteriorment a l’exposició que els recordin (podent-ho fer en l’orde que vulguin) o bé immediatament, o bé passat un temps en què es realitza una altra tasca (per exemple, de 15 segons). Els estudis mostren que en funció de si es demana que es recordin immediatament després de l’exposició (MCT) o passat un temps de realització d’una altra tasca (MLT), es donen processos diferents: o Efecte de primacia (MLT): es solen recordar millor els primers ítems de la llista. Es dóna quan entre la fase d’exposició i la de record es demana la realització d’una altra activitat, és a dir, hi ha un temps entremig à Memòria a llarg termini. o Efecte de recència (MCT): es solen recordar millor els últims ítems de la llista. Es dóna quan immediatament després de la fase d’exposició es demana el record à Memòria a curt termini. D’altra banda, l’efecte de recència no només es dóna en exercicis de memorització a curt termini, (no es correspon amb un sistema concret de memòria) sinó que actua com una estratègia de recuperació específica que treu profit del fet que els esdeveniments més recents són els més aviat disponibles pel record. Durant els anys 60, la investigació sobre la MCT acumula una sèrie de problemes: o No s’investiga el funcionament de la MCT en relació a altres tasques cognitives com la parla. o No s’investiguen les funcions de processament de la informació (la MCT s’entén només com un magatzem). o Apareixen casos de pacients amb lesió cerebral que no encaixen amb la idea que la MCT és un simple sistema d’emmagatzematge. Ex: Patient KF: pacient amb amplada de dígits de dues xifres, problemes en la tasca de Peterson (es presenten triplets de paraules d’una mateixa categoria taxonòmica durant diferents assaigs i posteriorment es canvia de categoria, millorant el rendiment) i molt poca recència en la tasca de record lliure à intacte MLT, però dèficit en MCT. A mesura que augmenta la investigació, els investigadors en van adonant que durant l’execució de múltiples tasques cognitives (com ara multiplicar) necessitem tenir representades temporalment diferents tipus d’informació: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Els productes de l’anàlisi perceptual que està entrant. Fragments d’informació recuperats de la MLT. Productes parcials de processos que requereixen més processament. Els plans que estan sent elaborats per les sortides verbals o motores. És a dir, no és una simple qüestió de record, sinó de processament, fet que fa incorporar un component de processament al model modal d’Atkinson i Shiffrin, i fet que porta a Baddeley & Hitch a arribar a la conclusió que la MCT és un sistema de recursos limitats i que executa dues funcions: emmagatzemar i processar. Per tal de veure la distribució de recursos entre l’emmagatzematge i el processament van utilitzar el mètode de tasques concurrents (doble tasca o tasca secundària), que consisteix en la realització d’un exercici d’amplada de dígits (emmagatzematge) juntament amb una tasca de raonament simple (processament). Si la tasca de manteniment de dígits i la de raonament depenien d’un únic sistema de recursos limitats com es creia, aleshores ambdues s’interferirien. Els resultats mostren que a mesura que augmenta la llista de dígits a recordar, augmenta el temps de raonament però no la taxa d’errors, és a dir, que no hi ha interferència, és a dir, hi ha un sistema a part de la MCT que no és completament depenent de la MCT à Memòria de treball. Es realitza l’acció de raonar (MT) mentre es realitza una tasca de memòria i emmagatzematge (MCT) sense interferència entre ambdues. A partir d’aquí es planteja un model de MT: el model multicomponent, que inclou tres sistemes separats però interactuant: o Bucle fonològic: especialitzat en mantenir seqüències d’elements acústics i relacionats amb la parla. És un model de MT i MCT verbal format per dos subcomponents: un magatzem a curt termini i un procés de repàs articulatori/verbal. El magatzem tindria limitacions de capacitat i un registre d’ítems mitjançant la creació de traces/petges, que decaurien en pocs segons, però que es refrescarien a través del repàs subvocal amb un mateix (depenent d’un procés articulatori). Hi ha quatre efectes que són evidència del bucle fonològic: Ø Efecte de similitud fonològica: consisteix en el fet que la l’amplada de memòria de lletres és menor en el cas d’ítems que són similars en so (memoritzar paraules fonològicament similars és molt més difícil que altres no fonològicament semblants). L’efecte es dóna també al llegir (transformació a codi fonològic per repàs subvocal) o desapareix si les llistes s’incrementen d’extensió i si als participants se’ls concedeixen diversos assaigs d’aprenentatge. L’efecte ens demostra que els codis que manipula el bucle fonològic són fonològics i que el llenguatge presentat visualment es tradueix immediatament a un codi fonològic. Ø Efecte de la supressió articulatòria: bloqueig del sistema de repàs subvocal producte de la pronunciació repetida de quelcom inconnex (com la paraula <<ba>>). Aquesta repetició implica que no es pugui refrescar la traça/petja de memòria pronunciant subvocalment el material que s’ha de recordar, ni que es nombrin de manera subvocal els ítems presentats visualment, fet que impedeix que es registrin en el magatzem fonològic. Ø Efecte de la parla no atesa: efecte que mostra la MCT verbal a veure’s perjudicada per sons concurrents fluctuants, tant parlats com musicals. Es dificulta la focalització de l’atenció i per tant, de l’emmagatzematge de la informació. o o o o • asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Ø Efecte de longitud de les paraules: a mesura que augmenta la longitud de les paraules, l’execució del record d’aquestes cau precipitadament, mentre que el temps per recordarles augmenta. Les paraules més llargues, al tardar més en pronunciar-se, permeten un decaïment major. Si es produeix bloqueig articulatori, no es permetrà el repàs verbal i s’eliminarà l’efecte. En conclusió, el bucle fonològic incrementa l’amplada de memòria en dos o tres elements en la tasca de repetir dígits. Diferents experiments demostren que serveix per l’aprenentatge de la lectura, la comprensió del llenguatge i l’adquisició del vocabulari, tenint el paper més especial l’adquisició del vocabulari. Destaca el cas del pacient PV: va desenvolupar un dèficit molt pur i específic de la MCT fonològica. Amplada de dígits de dos i no mostrava l’efecte de similitud fonològica ni de longitud de les paraules, molt poca recència en record lliure a curt termini però normal en llarg. La pacient aprenia bé parelles de paraules amb significat però era incapaç de memoritzar parelles de paraules d’una nova llengua. o Agenda visuo-espacial: manteniment de seqüències codificades visual o espacialment. És necessària per a l’ús de les imatges, tant en l’emmagatzematge de la informació visuoespacial com en la resolució de problemes. La memòria visuoespacial té dues vies: una via ventral (què/what à memòria per objectes) i una via dorsal (on/where à memòria per localitzacions). La MCT visual pot dividir-se en memòria visual i memòria espacial. La memòria d’ubicacions espacials sembla mostrar oblit després d’un període de segons, mentre que la memòria visual per a objectes no. Sembla que som capaços de retenir fins a 4 objectes, punt en què l’execució decau. Sorprenentment, el nombre de característiques que un objecte té no sembla ser un límit per al seu record. S’ha proposat que els components visuals i espacials són part de l’agenda visuoespacial, un component de la MT homòleg al bucle fonològic. Logie presenta un model d’agenda que, per analogia al bucle fonològic, conté un magatzem, el caché visual (component del model de MT visual anàleg al magatzem fonològic) i un sistema per a la manipulació espacial, l’escriba intern (component anàleg al repàs fonològic). o Executiu central: sistema atencional (més que pròpiament un sistema de memòria) de capacitat limitada que selecciona i manipula material en els subsistemes, actuant com un controlador que gestiona tota l’activitat. Realitza diverses funcions: Ø Control automàtic basat en hàbits existents (p. ex: dirigir-se a un lloc sense pensar com fer-ho, per haver-ho fet diverses vegades). Ø Sistema Atencional Supervisor (SAS) à intervé activant estratègies per buscar solucions (p. ex: si en el procés de dirigir-te al lloc habitual, et trobes amb un tall per obres). Ø Monitorització de la conducta, controlant que sigui l’apropiada. Ø Focus atencional: capacitat de dirigir l’atenció cap a la tasca en curs. Ø Atenció dividida entre dues o més tasques. Ø Alternança d’una tasca a una altra. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com • Mica en mica, van anar sorgint problemes que el model de multicomponents no podia explicar. Exemples: o L’amplada de memòria per paraules d’una frase és molt major a la de paraules no relacionades. o Com interactuen la MT i la MLT? o On i com s’integra la informació combinada dels dos subsistemes (fonològic i visuoespacial)? o Etc. Baddeley, per solucionar-ho, va plantejar un nou mòdul conegut com a bucle episòdic (“retén episódico”), un sistema d’emmagatzematge capaç de mantenir 4 blocs d’informació en un codi multidimensional. Aquest mòdul actua com enllaç entre els subsistemes de la MT i els connecta amb la informació enviada a la MLT. Per tant, el bucle episòdic tindria les següents funcions: o Mantenir integrats els episodis. o Permetre l’emmagatzematge de la informació integrada de les modalitats visual i auditiva. o Integrar la informació dels magatzems de MCT i MLT. o Explicar el chunking per augmentar la capacitat de la MCT. Així es dóna lloc al model de MT actual: • Tècniques de neuroimatge: o Electroencefalograma (EEG) o Ressonància magnètica estructural (MRI) o Ressonància magnètica funcional (fMRI) asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 3: MEMÒRIA A LLARG TERMINI EPISÒDICA • • Les primeres aproximacions a la memòria com a procés van donar lloc a dues tradicions diferents: o Ebbinghaus: centrava l’atenció en experiments molt específics i controlats al laboratori, i això va provocar que se’l critiqués per focalitzar-se en qüestions menors i limitades i no en el fenomen en sí al món. Ebbinghaus volia provar la memòria al marge de qualsevol contingut amb significat (p. ex: síl·labes sense sentit), volent evitar variables de confusió que aportarien els estímuls amb significat. o Bartlett: volia estudiar la memòria en tota la seva complexitat i de manera més natural, no aferrant-se al laboratori. Es va centrar, contràriament a Ebbinghaus, en el significat i l’esforç dels subjectes per arribar-hi. A part, també va examinar la generació d’errors durant l’evocació del record per entendre els processos de codificació i emmagatzematge. Proposa el concepte d’esquema: representació del coneixement, estructurada i a llarg termini, utilitzada al recordar per donar sentit al nou material i per, posteriorment, emmagatzemar-lo i recordar-lo. Els esquemes ens ajuden a interaccionar amb el món de forma eficaç mitjançant la representació d’aspectes de la nostra experiència que acostuma a ser la mateixa en múltiples ocasions. Hi ha un conjunt de variables que determinen la memòria d’un esdeveniment: 1. A nivell general, tenim bona memòria per ítems atípics (ex: calavera en una sala d’espera) i congruents amb un esquema (ex: que a la sala hi ha una taula i cadira), poca memòria per ítems incongruents amb l’esquema (tauler d’anuncis) i falses memòries per ítems freqüents en l’esquema, però inexistents en l’episodi (ex: creure que hi havia llibre a l’haver-hi taula i cadira a la sala). 2. IMAGINABILITAT: es recorden més fàcilment aquelles paraules o conceptes que poden imaginarse o representar-se mentalment. És més fàcil recordar una paraula que es pot imaginar (cadira) que una que no (Univers). 3. PREDICTIBILITAT: la forta relació que existeix entre les paraules d’una frase fa que el llenguatge sigui redundant/predictible en el sentit que les successions de paraules no són igualment probables (p. ex: en anglès, els adjectius precedeixen als substantius). De la mateixa manera, el significat sobre el que es parla o s’escriu també acota la selecció de paraules à Quant més redundant i previsible és un fragment, més fàcil és recordar-lo. 4. NIVELLS DE PROCESSAMENT (Craik & Lockhart): la manera en què el material es manipula determina la seva durabilitat en la MLT. La informació és rebuda per l’organisme i processada a diverses profunditats o nivell; de menor a major profunditat: forma visual, fonologia i semàntica. Ex: en el cas de la paraula escrita “gos”: a. Forma visual: gos conté les lletres g, o i s. b. Fonologia: gos rima amb tros. c. Semàntica (significat): mascota de 4 potes que a vegades busca gats i mastega ossos. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com L’observació demostra que les paraules processades a nivell de semàntica (major profunditat) es recorden més que les processades només de forma visual.
5. ORGANITZACIÓ DE L’APRENENTATGE (Tulving): l’organització de les paraules d’una llista a memoritzar, en funció de per exemple, els significats similars o alfabèticament o per fonologia, etc. millora la memorització à Es recorden més fàcilment grups de paraules relacionades o a les quals un hi imposa un ordre, ja que mentalment duem a terme un procés d’organització d’aquestes, ajuntant-les en clústers (Tulving à organització subjectiva de la informació). 6. INTENCIONALITAT (Mandler): tenir la intenció (manifestada a partir de l’atenció activa) de memoritzar o aprendre una cosa, no millora el rendiment, sinó que això depèn del què es faci amb el material. L’important no és el desig de recordar sinó la manera en què es processa el material; si hom pensa sobre el seu significat, el relaciona amb el que ja sap i considera les seves implicacions més àmplies, tindrà moltes més probabilitats d’aprendre. • En relació a la memòria episòdica, destaca el cas d’HM. Al pacient HM, després de patir una epilèpsia no tractable, se li va extirpar una part bilateral (a ambdós hemisferis) del temporal medial (prop de l’amígdala, àrees del còrtex entorrinal i l’hipocamp, clau en la memòria episòdica). L’epilèpsia li va millorar però li va quedar afectada la MLT. Mostrava: o Capacitat deteriorada per aprendre material nou (visual i verbal) i d’actualitzar el seu coneixement sobre el món. o Conservació del record d’esdeveniments ocorreguts prèviament a l’operació. o Aprenentatge correcte en tasques motores. o Conservació de la capacitat d’amplada de dígits. o Aprenentatge correcte d’skills de comportament (mirror-drawing task). o Una memòria de reconeixement i priming normals (més probable que utilitzés una paraula si l’havia escoltat prèviament). o Bon aprenentatge de tasques de condicionament. • Amnèsia: pèrdua de memòria i incapacitat per recordar: o Retrògrada: incapacitat per recordar esdeveniments previs a la lesió (no es pot recordar el passat, però molts amnèsics no perden la informació de tot el seu passat). o Anterògrada: incapacitat per recordar esdeveniments després de la lesió (impossibilitat de generar nova memòria). • La memòria passa a ser permanent a partir del son. La son és un estat natural de descans del cos i el cervell, acompanyat de la pèrdua parcial o total de consciència. Dormim per conserva energia, restaurar l’organisme i consolidar la memòria. Podem estudiar el son a partir de tècniques com l’EEG, l’EMG i l’EOG, i inclou dues fases: REM i no-REM. La memòria declarativa, es consolida en la fase noREM, i la procedural o no declarativa en la fase REM. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com • Procés de consolidació de la memòria: 1. Adquisició: incorporació d’informació nova durant l’aprenentatge i la seva codificació. 2. Consolidació: estabilització de memòries noves (inclou processos d’integració amb memòries preexistents a llarg termini). 3. Recuperació: reproducció d’informació emmagatzemada en memòria. TEMA 4: MEMÒRIA A LLARG TERMINI SEMÀNTICA • • Des del punt de vista de la neuropsicologia hi ha un seguit d’evidències que demostren la diferència entre la memòria episòdica i la semàntica: o Per una banda, el gran nombre de casos d’amnèsia anterògrada amb problemes en memòria episòdica però semàntica. Ex: cas de Jon i Beth, que des d’una edat primerenca tenien una lesió que els provocava grans dèficits en la memòria episòdica però van desenvolupar correctament la semàntica. o D’altra banda, un gran nombre de pacients amb amnèsia retrògrada normalment tenen problemes o bé en memòria semàntica o bé en episòdica. Ex: cas del pacient KC, que amb amnèsia retrògrada tenia la memòria episòdica afectada però no la semàntica i cas descrit per Yasuda et altri, que la que tenia afectada era la semàntica. Pel que fa a l’estructura i el contingut de la memòria semàntica, cal definir la paraula concepte, que engloba aquelles representacions mentals mitjançant les quals organitzem el món per poder-lo entendre i comunicar-nos. • A l’hora de plantejar com s’organitza i emmagatzema la memòria semàntica, un dels models existents és el model d’organització jeràrquica de Collin & Quillian. Segons aquest model, la memòria semàntica s’organitza en una sèrie de xarxes jeràrquiques que inclouen conceptes o nodes interrelacionats que estan organitzats en forma xarxa interconnectada de connexions directes o indirectes. La memòria implica l’activació d’un node que es propaga cap a altres nodes activant altres memòries, on cada concepte té associades una sèrie de propietats. Els resultats de diverses investigacions demostren que el model és correcte i que a mesura que augmenta la distància entre el concepte i la propietat, les respostes s’alenteixen (ex: un canari és groc és més ràpid de processar asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com que un canari pot volar, perquè groc s’atribueix a canari però volar a ocell, que és un concepte més distant en la jerarquia). Només els fets no-redundants són emmagatzemats en memòria i en un ordre jeràrquic superior à economia cognitiva (ex: al concepte canari, lloro i colom no se’ls assigna la propietat de poder volar, perquè al ser comuna a tots és més econòmic que aquesta caracteritzi el concepte ocell en general). El model presenta dos problemes: o La familiaritat: hi ha relacions concepte-propietat que pel fet de ser dispars, no s’han “vist” mai i això planteja el problema de què és més important, si la relació jeràrquica o la familiaritat, a l’hora d’avaluar la falsedat o certesa d’una oració. Les evidències demostren que quan es controlava la familiaritat, la distància jeràrquica entre el concepte i la propietat té molt poc efecte sobre el temps de verificació. o L’efecte de conceptes típics: teòricament i segons el model, les oracions “un canari és un ocell’ i “un pingüí és un ocell’ haurien de tenir un temps de verificació igual (perquè només s’ha de desplaçar a una categoria superior -ocell-). Les evidències demostren però que en aquest cas el canari, per ser més prototípic de la categoria ocell, requereix un menor temps de verificació, i per tant aquesta variable també influeix. • Un segon model és el model de propagació de l’activació de Collins & Loftus. Aquest altre model assumeix que la memòria semàntica s’organitza mitjançant relacions, no jerarquies rígides. Com més curtes són les “línies” en el model major és la relació entre els conceptes, i la relació s’avalua preguntant a la gent quant relacionats creuen que estan diferents conceptes i en quants exemples pot pensar d’una categoria (ex: ocell). Quantes més persones afirmin una estreta relació entre els conceptes o més persones relacionin un exemple, en aquest cas, d’ocell a la pròpia categoria, major serà la relació. • El paradigma DMR (Deese-RoedigerMcDermott) consisteix en llistes de paraules relacionades amb una paraula/concepte nuclear (ex: de metge à infermera, malalt, hospital, etc.). Es requereix als participants que memoritzin les paraules (tenint en tot moment present que la paraula nuclear metge no es cita) i posteriorment es demana per les paraules, preguntant si s’han presentat o no. Els resultats mostren que quan se’ls preguntava per metge, responien que sí s’havia presentat i mostraven els mateixos alts nivells d’activació davant la paraula, iguals a la resta. ...