Tema 12 - Dèficits Executius i Premotors (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Apunts tema 12 - Roser Pueyo

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 12: DÈFICITS EXECUTIUS I PREMOTORS 12.1. SUBDIVISIONS FRONTALS: ESTRUCTURA I FUNCIÓ: Al frontal hi trobem àrees primàries i secundàries (o premotores) motores, el prefrontal i part d'escorça límbica. Tota la part del prefrontal és filogenèticament molt recent, i present en les espècies més desenvolupades com els humans. Espècies amb menys complexitat que els humans també en tenen però molt menys desenvolupada com els ximpanzés (17%), gat (3%). En els humans equival a un 39% del cervell. Ontogenèticament, no naixem amb el prefrontal desenvolupat; s'acaba de desenvolupar vora els 20 anys. La part prefrontal controlarà funcions executives (planificació, organització, etc.), és a dir, les capacitats que permeten a una persona participar amb èxit en una conducta independent amb propòsit. Són capacitats mentals necessàries per formular objectius, planificar com aconseguir-los i portar a terme aquests plans efectivament. El frontal a part de gestionar tota la informació, és sobretot un gran inhibidor; un gran controlador: per planificar, organitzar i dur a terme ha de poder utilitzar tota la informació i inhibir certs patrons per no distreure's de la tasca. El prefrontal es pot dividir per tal de sistematitzar-lo i entendre'l en tres zones anatòmic-funcionals: - Prefrontal dorsolateral. - Prefrontal orbital. - Prefrontal medial. Divisions i funcions del frontal: - Àrea motora primària (4 i 6 de Brodmann): control i sortida del moviment. Poc rellevant per la neuropsicologia, perquè si ja es perd la funció i no és recuperable, la neuropsicologia no pot aportar res. - Àrea motora secundària o premotora (6, 8 i 44 de Brodmann): iniciació, manteniment, seqüenciació, coordinació i finalització del moviment. Programes motors. - Prefrontal dorsolateral (9, 10, 45, 46 i 47 de Brodmann): funcions més cognitives (fluïdesa verbal, memòria de treball, procedimental i contextual, planificació, organització, evocació de la informació). - Prefrontal orbitofrontal (11 i 12 de Brodmann): patrons de comportament social, autoregulació de la conducta. - Prefrontal medial o paralímbic (12, 24, 25 i 32 de Brodmann): atenció i motivació dirigida a l'acció. Permet mantenir l'atenció i motivació per la realització de tasques. Per a totes aquestes parts, hi ha un component d'activació i d'inhibició. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Divisions i dèficits del prefrontal: - Prefrontal dorsolateral: lesió provoca dèficits de planificació, raonament/solució de problemes, habilitats organitzatives, flexibilitat cognitiva/mental, evocació i fluïdesa verbal i visual, memòria de treball. En resum, dèficits en: planificació i organització, evocació/fluïdesa i memòria de treball. - Prefrontal orbitofrontal: lesió provoca inadequació social, desinhibició, impulsivitat, hiperactivitat, distractibilitat, irritabilitat i eufòria. - Prefrontal medial: lesió provoca pèrdua de motivació, manca d'iniciativa, hipocinèsia ("ens movem poc"), apatia, mutisme i dèficits en tasques atencionals guiades per la motivació. Per tal que totes aquestes àrees puguin exercir les seves funcions, necessiten connexions cortico-corticals que li aporten la informació (des de còrtex parietal, occipital i temporal, a altres àrees del propi còrtex frontal), però també de connexions cortico-subcorticals (circuits fronto-basals). Cada una de les parts del frontal té un circuit cortico-subcortical que passa per estriat, globus pàl·lid/substància negra i tàlem. Cada una de les parts del frontal estableix un circuit paral·lel en cadascuna d'aquestes parts subcorticals, però en punts diferents. PARTS FRONTALS - CIRCUIT ESTABLERT Còrtex motor (àrea motora primària) Oculomotor (part de la premotora) Prefrontal dorsolateral Orbitofrontal lateral Cingulat anterior (paralímbic) Aquestes connexions expliquen per què en molts trastorns neuropsicològics, les parts afectades són purament subcorticals, però es presenten problemes típics del frontal. 12.2. AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA: 1. Exploració de les funcions premotores: a. Alternances gràfiques: al subjectes se li posa un full i se li demana que faci l'alternança motora/patró concret (per exemple triangle, quadrat, triangle, quadrat, etc.). Si la persona té asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com problemes a la premotora, no pot inhibir la tendència natural de seguir el mateix patró, sense alternança. b. Alternances motores: se li demana al subjecte que aprengui i realitzi una sèrie concreta de moviments. Si la persona té problemes a la premotora no és capaç de seguir-los. c. Coordinació recíproca: una mà oberta, l'altra tancada. Quan obrim una, hem de tancar l'altra i a l'inrevés. La persona amb dèficit no podrà. d. Ritmes: se li demana a la persona que faci el patró contrari. Exemple: que agafi el boli i si l'experimentador el pica fort contra la taula, la persona el piqui suaument. La persona no podrà, i realitzarà el mateix "ritme" que l'experimentador. 2. Exploració de les funcions executives dorsolaterals: a. Wisconsin Card Sorting Test (WCST): hi ha quatre cartes diferenciades pel color, forma i número d'elements que contenen. El subjecte ha d'aparellar una carta nova que se li dóna amb una de les altres 4 en funció d'un patró comú que consideri (el color, la forma o el nombre). Avalua el component de flexibilitat mental. Quan la persona no és prou flexible, li costarà canviar si se li diu que ha seleccionat la incorrecta. En el cas de la imatge, es podria aparellar amb 1 (color), 2 (nombre) o 4 (forma). b. Torre de Hanoi: moure les peces sense que una petita quedi per sota d'una gran i muntant de nou la "piràmide" al costat invers amb el mínim nombre possible de moviments. c. Trail Making Test - Part B (TMT): hi ha números i lletres i el subjecte ha d'anar unint 1A, 2B, 3C, etc. Avalua també atenció dividida. d. Dígits i Cubs de corsi inversos: se li diuen uns números o posicions, i el subjecte ha de dir el números a l'inrevés o fer les posicions inverses [Veure avaluació neuropsicològica de la memòria (8.3.)]. e. Fluïdesa verbal: avalua el component d'evocació/fluïdesa. Digues durant un minut noms d'animals o paraules que comencin per, per exemple, la lletra "p". 3. Exploració de les funcions de l'orbitofrontal: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com a. Iowa Gambling Task: joc de cartes. Se li diu que a l'agafar la carta, aquesta els pot fer guanyar o perdre diners. No saben, hi han d'aprendre, que hi ha plecs de cartes que et donen molts diners però si perds, en perds molt, acabant perdent diners, i altres que et donen poc, però al perdre perds poc, acabant guanyant diners. Avalua la capacitat de presa de decisions. La gent amb lesió orbitofrontal va a pel premi alt, encara que repetidament en perdi molts, és a dir l'opció que li genera una satisfacció més immediata. 4. Exploració de les funcions del medial: a. Continuous Performance Test (CPT): van apareixent lletres diferents i quan apareix la lletra "X" s'ha de pitjar un botó. Si no es manté la motivació i atenció, es farà malament. b. Test de Stroop: 5. Exploració general: a. BADS (Behavioural Assessment of the Dysexecutive Syndrome): una prova amb molta validesa ecològica (planteja situacions naturals) i avalua diferents components del prefrontal (dorsolateral, paralímbic i orbital). 12.3. SÍNDROMES DISEXECUTIVES: - - - Pseudodepressió: símptomes: apatia, manca de motivació, incapacitat per planificar el futur, absència d'autocrítica, decrement d'activitat, manca d'impuls, no inicien conversació, indiferència i sense tristesa. Afectació per lesió paralímbica (còrtex cingulat anterior) i també orbitofrontal medial i lateral. Per tant, desmotivació però sense el component de tristesa típic de la depressió. Pseudopsicopatia: símptomes: increment d'agressivitat, irritabilitat, impulsivitat, sexualitat, gana, hàbits addictius, conductes socialment inadequades, actes delictius, eufòria, puerilisme, hiperactivitat, distractibilitat, desinhibició d'instints, irresponsabilitat professional i familiar. Es dóna per lesió al còrtex ventromedial orbitofrontal. Aquestes característiques es veuen molt modulades per l'entorn de la persona (si l'entorn és molt dolent, la inadequació es més visible i canalitzada en aspectes més negatius). Síndrome de la mà aliena: la persona té una mà actuant com si la mogués una altra persona. La persona és conscient d'una de les seves mans, però l'altra fa coses que no "se li ordenen", no s'és conscient de donar-li les ordres de forma voluntària. Principalment per lesió del cos callós, que impedeix la connexió entre ambdues mans. Ex: una mà fa el llit i l'altra el desfà. La mà es pot moure de forma involuntària i, com que moltes vegades s'associa a negligència, la persona no n'és conscient. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com - Confabulació: falsos records. S'han de tenir lesions frontals però també algun tipus d'alteració de la memòria. No te’n recordes del fet però el frontal "omple" el record creant-ne un de fals. Relació amb l'amnèsia basal anterior o el Síndrome de Korsakoff, que també fan confabulacions. - Anosognòsia: falta de consciència del dèficit. El primer que cal fer per tractar una persona és que aquesta sigui conscient del problema que té. És doncs, un síndrome molt rellevant per l'efectivitat del tractament. Es pot donar per altres lesions, però es relaciona a frontal també. - Paramnèsia reduplicativa i Síndrome de Capgras: confusió amb l'espai (paramnèsia) o les persones (Capgras). Confusió estranya en què la persona reduplica l'espai (et diu que està a casa, i que ve de casa seva, com si casa seva estigués duplicada en dos espais), o el que es duplica és la persona (més que siguin dues persones, o sigui una en dos llocs, la persona en concret en què està pensant l'afectat, la situa a un lloc diferent del què es troba, per exemple, té el seu marit a davant però ella l'ubica a la feina, i no reconeix que el seu marit és el que està davant). No es tracta de prosopagnòsia perquè es dóna en persones molt concretes, que s'acaben percebent com si no fossin "elles", com si fossin impostors. La persona no t'encaixa en aquella persona que veu, i no la ubica allà, és com un impostor. - Conducta d'utilització, d'imitació i Síndrome de Dependència del Medi: la conducta d'utilització ve a ser com la replica d'un patró o praxis automatitzada, que es dóna quan fas una altra cosa o penses en alguna cosa. Exemple: tens un boli a la taula i l'agafes i escrius, conscientment (perceps el boli, etc.) però que de per si no faries, perquè el frontal no ho ha inhibit. La conducta d'imitació és similar, però no inhibint imitacions que no són necessàries, per exemple, tocar-se el cabell de la mateixa manera que la persona amb qui parles. La Síndrome de Dependència del Medi es dóna quan no inhibeixes estímuls que pertorben l'atenció (exemple: estem parlant amb algú però passa una moto, i l'atenció es dirigeix a la moto, o estem a classe escoltant i cau un regle, i focalitzem l'atenció al soroll, o es posa a ploure i ens centrem en la pluja, etc.). Totes aquestes conductes són normals (tots les fem en certs moments), però repetidament es poden patologitzar. ...

Comprar Previsualizar