Tema 4. Metodologia selectiva (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Mètodes d'investigació en Logopèdia
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 3
Subido por

Descripción

Tema 4. Metodologia selectiva

Vista previa del texto

Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Tema 4. Metodologia selectiva Tema 4. Metodologia selectiva: Suposi que els professors de l’assignatura estem interessats en estudiar si hi ha alguna relació entre el nombre d’assignatures de caire «científico-tècnic» cursades durant l’ESO i el rendiment acadèmic a Mètodes d’Investigació.
VI: el nombre d’assignatures de caire... cursades a l’ESO. el disseny que s'aplicaria seria: dels que coneixem cap. si la variable independent no es pot manipular no podem portar a terme cap experiment.
Absència de manipulació de la VI el mètode observacional tampoc te manipulació de la VI.
 Mètode selectiu: - Dissenys d’enquesta - Dissenys ex post facto  Mètode observacional Objectius:      Conèixer les diferències més importants entre la investigació manipulativa i la no manipulativa.
Conèixer els principals tipus de dissenys ex post facto.
Conèixer els diferents tipus de mostra i la seva relació amb el concepte de representativitat.
Conèixer els principals tipus de dissenys d’enquesta així com els principals instruments de recollida de dades emprats en aquests dissenys.
Ser capaç de triar entre un disseny d’enquesta o un disseny ex post facto en funció dels objectius de la investigació.
Esquema de la presentació (Versió detallada a Moodle):      4.1 Conceptes bàsics (Presentació Tema 4 ) 4.2 Dissenys «ex post facto» (Fitxes 4.1 - 4.5 ) 4.3 L'enquesta per mostratge en el context de la investigació selectiva (Fitxa 1.10 –Tema 1 ) 4.4 Dissenys d’enquesta (Moodle) 4.5 Sobre la classificació dels dissenys emprats en la investigació selectiva 4.1 Conceptes bàsics: Definició El mètode selectiu és una estratègia particular del mètode científic que es proposa obtenir informació quantitativa (igual a experimental i quasiexperimental)adreçada a la resolució de problemes de diferent naturalesa (descripció, covariació, predicció, causació, etc.).
Amb aquesta finalitat, en el mètode selectiu s'exerceix un control indirecte sobre les condicions de producció de les respostes d'interès, l'aspecte més distintiu del qual és la selecció de subjectes en funció de la seva pertinença a un determinat nivell de les variables rellevants.
1.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Àmbit d'aplicació i tipus de dissenys selectius:   Contrastació d'hipòtesis causals quan la variable explicativa (VI) no es pot manipular: Dissenys «ex post facto».
Interrogació general sobre un gran conjunt d'aspectes -actuals, passats o futursamb l'objectiu de descriure una població amb la major representativitat possible: Dissenys d'enquesta Paradigma manipulatiu vs no manipulatiu – Fitxa 4.1: Ex.: Efectes de meditació (amb/sense meditació) sobre el rendiment acadèmic VE: Variable d’exposició VR: Variable de resposta 4.4 Dissenys «ex post facto». Disseny transversal analític. Disseny etiològic de cohorts.
Fitxa 4.3 N: Población VR –: Muestra que no presenta el nivel crítico de la VR (desenlace, evento de interés) VE+: Exposición VE –: No Exposición (factor de riesgo, factor protector) Nota: VE puede ser categórica o cuantitativa Ej.: “El locus de control externo es un factor de riesgo para el trastorno de ansiedad” N: Población VR–: Muestra que no presenta Trastorno de ansiedad VE+: Locus de control externo | VE– : Locus de control interno 2.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Ej.: Haber sufrido un accidente vascular cerebral (AVC) es un factor de riesgo de anomia N: Población VR–: Muestra que no presenta Anomia VE+: AVC | VE–: No AVC N: Población VR+: Muestra que presenta nivel crítico de la VR (desenlace) | VR– : Muestra sin desenlace VE+: Exposición | VE–: No Exposición 3.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Disseny transversal analític Fitxa 4,.5* *Conte errata la seva finalitat és fer una classificació den el seu objectiu, tot i ser el més complicat de tots els tipus, de mostra, de causalitat.
Resum ex post facto - Fitxa 4.2 Enquesta de mostratge:   Tècnica de mostratge rellevant al disseny d’enquesta. El que es fa es descriure una població a través d’una mostra, i aquesta ha de ser el més demostrable possible.
No nomes es fa mostratge amb les enquestes.
- Post-facto no és molt comú, però hi ha situacions que si que és necessita/ es possible.
4.2 Enquesta per mostratge: Què caracteritza la investigació d'enquesta?  Objectiu : conèixer les característiques d'una població a partir d’una mostra mitjançant un conjunt de preguntes.
 Tècniques/ instruments de recollida de dades : entrevista - qüestionari.
 Importància de la representativitat : Tècniques de mostratge.
Cal recordar que:  El problema de la selecció de la mostra no és específic de l'enquesta  El problema d'establir una tècnica de recollida de dades no és específic dels dissenys d'enquesta.
4.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez El que es vol conèixer és una població a través d’una mostra. Importància concepte de rellevància (representativitat): En aquest cas la validesa externa és la que agafa més importància.
Exemple: Un equip d’investigadors està interessat en l’estudi dels factors que influeixen sobre la percepció del temps. Els treballs previs suggereixen que els subjectes infravaloren el temps quan se’ls presenta informació novedosa. D’altra banda indiquen que es sobrevalora el temps a mesura que s’incrementa la magnitud de l’interval. Per estudiar aquestes hipòtesis es seleccionen 90 estudiants amb puntuacions similars en el qüestionari de «matutinitat-vespertinitat» de Horne i Östberg. A tots ells se’ls presenten 50 paraules, la meitat de les quals són d’ús comú (informació no novedosa) i les altres d’ús no comú (informació novedosa). Cada paraula es projecta en una pantalla i al desaparèixer el subjecte ha d’indicar quan temps ha restat visible. L’ordre de presentació dels dos tipus de paraules (novedoses i no novedoses) s’aleatoritza i cada participant rep totes les paraules, però una sola vegada cadascuna. Respecte a la magnitud de l’interval de temps que cada paraula es manté visible en la pantalla es defineixen 3 condicions: 2 segons, 6 segons i 10 segons. Els subjectes són assignats a l’atzar a una de les 3 magnituds esmentades i realitzen els 50 judicis temporals el mateix dia i a la mateixa hora.
 Disseny factorial: 1. Variables: VD: percepció del temps V)I1: informació (novedosa/ no novedosa) es dona manipulació i aleatorització VI2: magnitud del interval es dona manipulació i aleatorització Tipus de disseny experimental.
Enquesta= utilitza qüestionari, però no es necessari que sigui disseny d’enquesta.
2. Esquema - Factor intra novedós/ no novedós tots els participants passen per totes condicions.
- Factor intra- magnitud del interval hi ha 3 magnituds i es divideixen els participants al atzar.
Novedós No novedós 2 segons 6 segons 10 segons  Factors 2  Condicions experimentals 6  Grups diferents tants com valors tingui la VI.
 90 participants 30 en cada grup Apliquem la constància perquè tots els participants assoleixin valors o nivells semblants, així poder controlar les variables estranyes.
5.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Fitxa 1.10: Característica que fa que la mostra sigui representativa? Reprodueix a escala les característiques de la població.
(1) (2) 1. L’única diferència és que la mostra és més petita, tot i que es redueixi la mida, segueix sent la mateixa 2. Es produeix biaix ja que hi ha diferencia en les característiques, ja que la rodona és més gran del que li tocaria.
4.2. Tècniques de selecció de comportaments de la mostra: Factors que incideixen en la representativitat de la mostra:      Mida de la mostra Mostratge - Població  tots els elements els quals volem obtenir informació - Marc mostral elements que analitzarem, el més fàcil són les persones d’una població.
Exemple: quan tenim delimitada la població que volem conèixer.
Unitats de mostratge sovint seran elements/ unitats aïllades (persones) encara que en alguna ocasió seran agrupacions d’elements.
Mostra mida d’aquesta/ llista de participants Elements preguntes necessària per conèixer cada un dels elements.
6.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Tipus de mostratge: Hi ha dues categories,   Probabilístic exemple anterior. (Aleatori): Cada element de la població té un probabilitat coneguda i no nul·la de formar part de la mostra. Permet obtenir mostres representatives.
No probabilístic (No aleatori): Es desconeix o no es té en compte la probabilitat de selecció de cadascun dels membres de la població.
Mostratge probabilístic:  Mostratge aleatori simple: les unitats de mostratge són elements aïllats (persones). Es fa una selecció on cadascuna té la mateixa probabilitat de ser seleccionada.
Exemple: marc mostral de 100 unitats (persones). La població és de 100.
S’agafen totes les persones d’aquella població. Num unitats= num. Persones Partíem de llistes de números aleatoris, on es decidirà per quina d’aquests números començarem a fer els números aleatoris.
Com que hi ha 100 participants ens fixarem en les últimes dues xifres (01-99). De tots els participants s’agafen uns al atzar.
Si la població a tindre en compte és petita, facilita el procés, ja que tindre informació de totes les persones, en els grups grans, és complicat, ja que es farà difícil saber i fer el marc mostral.
Selecció aleatòria d’UM de forma que cada UM te la mateixa probabilitat. de ser seleccionada.
7.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez   Mostratge aleatori de conglomerats: l’objectiu és disminuir el cost. En aquest cas tots haurien de complir la característica que han de ser tan homogenis com la població. Obj: Disminuir cost. Selecció aleatòria d’agrupacions naturals d’individus. Conglomerats tant heterogenis com la població.
El mostratge és pot fer en més d’una etapa.
Mostratge aleatori estratificat: l’objectiu és millorar alguna de les variables importants de l’estudi.
Per fer-ho s’ha de tindre en compte quin és el numero que més s’apropa a la realitat.
Obj: Millorar representativitat de var. rellevant. (1) Segmentació de la població en grups homogenis d’UM respecte a la var. d’estudi -> estrats; cada estrat es correspon amb un nivell de la var. rellevant. (2) mostratge aleatori simple en cada estrat.
- Amb afixació simple : Mateix nombre d’UM en cada abstract - Amb afixació proporcional : Nombre d’UM proporcional a la mida de l’estrat en la població - Amb afixació òptima : Nombre d’UM segons variabilitat de cada estrat en relació a la var. d’estudi.
Exemple: si podem saber la població de logopedes? Hem de tindre en compte que hi ha més dones que homes.
 1. Segmentació de la població cada una de les representacions les anomenem abstract - Abstract homes - Abstract dones Homogeneïtat si s’especifica amb la variable sexe (segons si ets home o dones donaràs opinions diferents) en el cas que el sexe tindrà opinions diferents.
Dins de cada abstract ha d’haver homogeneïtat/ mateix percentatge dins d’una idea.
2. De cada abstract quantes unitats n’he d’aconseguir? El fet de determinar ha de tindre, és afixació.
- Amb afixació simple mateix nombre d’unitats en cada abstract. Es el menys utilitzat. Ex (50% x-50% y) - Amb afixació proporcional obtens un nombre proporcional a la mida de l’abstrac de la població. Ex: 70% x ,30% y).
- Amb afixació òptima ex: opinió del avortament. Diferenciem entre homes i dones. En el cas que les dones tinguin una opinió homogènia, que totes pensen igual, nomes n necessitem 1.
Si dins d’una mostra hi ha homogeneïtat el grup serà més gran Tot i que la població fos 90% dones i 10% homes, com que les dones tenen la mateixa opinió, agafarem proporcions diferents (60% dones i 40% homes).
Mostratge sistemàtic seleccionem la 1a unitat per la que comencem a fer la mostra. Quan ja ho tenim fet agafarem a l’atzar x participats. Segueix un ordre rellevant per l’objectiu d’estudi. Selecciona a l’atzar la 1a UM. (2) Selecció d’1 unitat de cada k .
Mostratge Estrats Conglomerats u. mostratge Element (1) conglomerats v. intra (grup) Petita (1) Gran v. inter (grup) Gran Petita 8.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez 1. Petita homogeneïtat 1. Elements persones Si ens canvia aquest fet, és que ho hem escollit malament.
Mostratges probabilístics: Probabilístic (Aleatori) Representativitat Segons el nombre d’etapes en què s’obtenen mostres (agafes una mostra de participants i els entrevistes)  Mostratge en una etapa: comporta un únic procés d’extracció a l’atzar que es correspon amb un mostratge aleatori simple, sistemàtic, estratificat o per conglomerats.
 Mostratge polietàpic: comporta processos d’extracció a l’atzar en diverses fases del mostratge. Per exemple, en una primera etapa, es realitza un mostratge per conglomerats, i en una segona etapa, s’aplica un mostratge aleatori simple dins de cadascun dels conglomerats escollits a la primera etapa.
Mostratges no probabilístics: No probabilístic (No aleatori) Biaix  Mostres accidentals agafar la mostra més propera. En el cas del professor ens agafaria a nosaltres, no perquè tinguem a veure amb el seu experiment sinó perquè som els que te més propers.
 Mostres a propòsit es posa alguna restricció en els participants de la mostra, alguna característica per poder ser seleccionats.
 Mostres per quotes una idea semblant a la del mostratge aleatori estratificat sense que hi hagi el nivell probabilístic. Representar a la mostra variable rellevant per nosaltres el més semblant a la població.
No hi ha cap sistema per agafar els participants al atzar, no hi ha marc mostral ni percentatge aleatori.
L’enquesta per mostratge: El mostratge i l’error  Errors de cobertura  Errors de mostratge  Errors de no-resposta  Errors de mesura 4.2.2 Tècniques de recollida de dades: Administració de les preguntes i recollida de la informació  Qüestionari preguntes de resposta tancada. Tens un conjunt de respostes i esculls a que creus que es més adequada.
- Generalment autoadministrats no requereix que algú et llegeixi les preguntes, tu les llegeixes i tu els respons.
- Vies administració:  Web (electrònica/ aplicacions arriba a moltes persones dificultat de que te'l retornin i la responguin. menys respostes de les que voldries, respon menys gent de la que li arriba.
Si es compara amb el correu físic aquest encara rep menys respostes).
9.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez   correu (físic o ordinal. es el menys utilitzat, ja que es el menys respost), lliurament personal - Biaixos: Biaix de Resposta (ex. alterar ordre de resposta) com que la persona externa no te el control de com es respon el qüestionari es pot alterar l'ordre, i la qüestió d'alterar l'ordre es alterar el biaix globalment.
Entrevista  pregunta oberta en aquest cas.
- Heteroadministrats: l'entrevistador fa els preguntes i tu li respons.
- Vies administració: Personal (face to face), telèfon.
- Biaixos: Biaix de l’entrevistador (ex. Desitjabilitat social): el que pregunta té algun estatus que altera la teva resposta (l'entrevistador “esta de muy bien ver”), respons de manera esbiaixada, pensant en que l'altra esta esperant que responguis.
Dissenys d’enquesta:  Obtenim Informació del que ens interessi en una sola ocasió.
Per tant permet cursar una opinió però no la evolució.
1. Com a mínim han d'haver mesures d’allò que volem estudiar com a mínim en dues ocasions.
- mostra 1. Ens fem una pregunta/s i tenim una conclusió - mostra 2. Agafem mostra diferent i se’ls pregunta el mateix - mostra 3. Diferent grup amb mateixes preguntes.
Participants diferents, població igual 2. Participants igual, població igual 3. Fa referència a un disseny d'enquesta. replicar diversos dissenys de panell, agafen en cada una de les files una mostra diferent els participants son els mateixos en les 3 èpoques, se'ls hi fa la mateixa pregunta al llarg de tres ocasions diferents. Informació de panell ( canvi de la població, a nivell individual, i el canvi que es produeix entre cohorts (grup de gent amb característica comú, normalment esta dirigit cap a l'any/generació). Cada mostra es una cohort diferent.
10.
...

Comprar Previsualizar