TEMA 1. L’IMPACTE DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA GUERRA FREDA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Història Contemporània II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. L’IMPACTE DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA GUERRA FREDA I LA RECONSTRUCCIÓ POLÍTICA A L’EUROPA OCCIDENTAL DE POSTGUERRA (1945-1968) 1.1 Impacte físic i moral de la guerra La Segona Guerra Mundial és coneguda com una guerra total. En ella, la URSS participarà enormement i es decidirà el gran rol que tindrà en el panorama polític posterior. Donarà el punt de sortida de l’era nuclear. Allò més important a tenir en compte és que és una guerra inacabada; es creu que la Segona Guerra Mundial va tenir la seva fi al 1991, amb la fi de la Guerra Freda. Durant molt de temps, es va parlar molt poc del que havia suposat la Segona Guerra Mundial. Al 1968 es demanarà que se’n torni a parlar. Serà el moment en el que es trencarà el consens de la postguerra.
Es calcula que a la Primera Guerra Mundial van participar 21 estats; al la Segona Guerra Mundial en varen participar 61. El percentatge de població civil és molt més elevat en la Segona que no pas en la Primera. Mor més població civil que població militar. Després de la Segona Guerra Mundial, la crisi moral va ser molt més gran que en acabada la Primera. Fins aquell moment, es creia que Europa era la civilització; al 1945, els països colonitzats varen trencar el mite de que Europa era sinònim de civilització. També cal tenir en compte que durant la guerra es varen donar autèntiques situacions de deshumanització i barbarisme. L’alliberament dels camps de concentració va impactar en gran mesura la consciència dels europeus. Els camps de concentració varen demostrar que la ciència i la tecnologia no eren sinònim de progrés.
(La Segona Guerra Mundial també va afectar Espanya, ja que molts espanyols republicans varen quedar tancats en camps de concentració, especialment a Mathausen. Quan els varen alliberar, molts no varen poder retornar a Espanya.) Les víctimes directes del nacionalsocialisme es situa al voltant d’ 11,5 milions de persones. 6 milions eren jueus, 500.000 gitanos, 15.000 homosexuals, 350.000 víctimes d’esterilització, 3,5 milions víctimes dels camps de concentració, 3 milions de reclosos als ghettos... La lectura que se’n fa posteriorment de la humanitat com a gènere és força dura. Primo Levi, tot i que es va imposar el silenci, va parlar enseguida del que havia succeït als camps de concentració. La Segona Guerra Mundial va deixar palès que el dret internacional no va ser respectat per cap nació, ni per part de l’eix ni per part dels aliats. No s’entenia que hi hagués drets que poguessin abraçar tots els estats. Això no s’acabarà d’assentar fins al final de la Guerra Freda. Un dels fets que demostra que no es va respectar el dret internacional, són els diversos bombardejos que va patir la població civil, tant en el territori de les forces de l’eix, com en territori ocupat.
Stalingrad és la primera gran victòria de l’exèrcit aliat, especialment per l’exèrcit soviètic, i donava a entendre que es podia arribar a derrotar Alemanya. La progressió dels aliats occidentals va ser lenta i sense la lluita de l’exèrcit soviètic a l’est d’Europa, l’avenç de les tropes aliades hauria estat més complicat. Al final de la guerra, els aliats no s’acaben d’entendre mai i per això no hi h un tractat de pau. Els aliats ocuparan els territoris dels vençuts que els pertoquen, de manera que s’establiran els dos blocs.
El bombardeig de Hiroshima i Nagasaki va suposar l’inici de l’era nuclear. El llançament de les bombes ha estat interpretat des de diverses perspectives. No es té clar si estava justificat el llançament de les bombes, ja que la guerra a occident havia acabat i Japó tenia clar que havia de perdre. Es creu que les bombes varen ser llençades per espantar la URSS, ja que no volia ajudar als EEUU a acabar la guerra amb el Japó. Tampoc s’entén perquè es llença una segona bomba a Nagasaki, quan el missatge de la primera bomba havia estat molt efectiu. Churchill opinava que del terror d’aquestes bombes va néixer la seguretat. En aquest punt acabarà la guerra en el front oriental i començarà el procés de descolonització d’Àsia. La principal potència perdedora de la guerra és Alemanya, però el tractat de pau no arribaria fins al 1990 (les dues Alemanyes no tenien facultat per reunir-se).
1.2 Característiques de la guerra freda (concepte i interpretacions) És una etapa de la història contemporània que ocupa des del 1945 fins al 1991.
- - - Hobsbawn: el període s’integra dins el “curt segle XX”. Dins el curt segle XX, els aspectes fonamentals serien la Revolució Russa i l’oposició entre el capitalisme i el socialisme. És un historiador marxista.
Tortella: els aspectes clau del “curt segle XX” són l’expansió del capitalisme i la “revolució democràtica”. És un historiador de l’economia (liberal).
Martínez Carreras: els historiadors espanyols creuen que a partir del 45 es dóna un trencament. Es tracta d’una etapa diferent que els historiadors han de estudiar com a present, no com a història contemporània. Això s’anomena “Història actual”. Aquesta nova etapa es singularitza pels canvis en l’estructura de les relacions internacionals i en el caràcter marcadament contradictori de les transformacions (democràcia vs dictadures, comunisme vs capitalisme...).
Tony Judt: opina que es tracta d’un període de “Postguerra”, de manera que aquesta etapa està lligada amb la anterior. Per tant, aposta per la postura de Hobsbawn. Es tracta d’una etapa de transició de la inacabada Segona Guerra Mundial. Segons ell, la Primera Guerra Mundial enllaça amb la Segona i, per tant, la Guerra Freda comença al 1918 i acaba al 1991.
Hi ha un acord generalitzat sobre que la Guerra Freda acaba al 1991 i, a partir d’aleshores, es dóna un nou ordre mundial. Així, amb la fi de la bipolaritat acaba la Guerra Freda. Una de les característiques principals de la Guerra Freda recau en que en aquest període es barregen la política interna i la política externa. Només començar la Guerra Freda, ja hi havia un concepte que denominés aquest període. En canvi, en acabar aquesta guerra, no tenim una consciència clara ni una denominació del moment en el que ens trobem actualment.
Conceptes    Guerra Freda: Situació d’antagonisme, però sense enfrontament directe, que oposava els EEUU i l’URSS entre el 1945 i el 1991. Qui va popularitzar el terme va ser el periodista Walter Lippmann. Des del punt de vista europeu, no hi varen haver conflictes armats. En canvi, en altres indrets sí que varen haver enfrontaments armats, especialment en territoris que culminaven el seu procés de descolonització.
Bipolaritat: Equilibri de poders entre les dues grans potències (EUA i URSS). Es discuteixen el poder. La prioritat és mantenir l’equilibri, per això s’arribaran a forçar dictadures. La aliança comunista serà el Pacte de Varsovia i la capitalista seria l’OTAN.
Divisió de blocs: Aliança a un dels dos grans models socials, econòmic, polítics i culturals del segle XX: el comunisme i el capitalisme. Wiston Churchill va introduir el concepte del “teló d’acer” al 1946.
Europa, amb el final de la Segona Guerra Mundial, deixarà de ser una potència. A partir d’aleshores, els EEUU passaran a ser un referent en tots els sentits: polític, social, cultura, econòmic... EEUU serà qui tracti d’impulsar de nou el creixement a Europa amb el Pla Marshall.
L’equilibri de poders va passar al davant de la llei internacional com a fonament de la pau. Hi ha diversos accions-reaccions que marcaran el conflicte: 1) EEUU intervé a la guerra civil de Grècia i a Turquia al 1947 per evitar la guerrilla comunista.
2) Pla Marshall al juny del 1947 (també s’ofereix a l’Europa oriental). La URSS ho llegirà com un acte de imperialisme. La URSS prohibirà als líders comunistes beneficiar-se del pla Marshall i crearan la Comonform com a reacció. Per evitar que a Txecoslovàquia s’accepti el pla Marshall, la URSS forçarà el cop d’estat comunista per evitar-ho.
3) Al març de 1948 es donarà a Occident el Tractat de Brussel·les, un antecedent a l’OTAN.
Com a reacció, l’URSS al juny farà e bloqueig de Berlín. Els americans van introduir el pla Marshall a l’Alemanya occidental, però els soviètics varen tallar les comunicacions amb el Berlín occidental, per a que no es produís el mateix avenç econòmic.
4) Al 1949, Occident tanca les relacions comercials amb el bloc soviètic.
5) Al 1949 es crea l’OTAN L’era nuclear i la Guerra Freda es van iniciar pràcticament alhora. L’amenaça d’un intercanvi nuclear va marcar la societat de l’etapa. La carrera armamentista continuarà i s’hi vincularà també la conquesta de l’espai. El primer satèl·lit que donarà la volta al planeta serà soviètic i llençaran per primer cop un home a l’espai. D’aquesta manera, l’URSS anava capdavantera en la carrera espacial.
El procés de descolonització dels països colonitzats per les antigues potències europees va donar lloc al sorgiment del tercer món. Ni la URSS ni els EEUU seguien el model colonialista que s’entenia aleshores. En aquests nous territoris independents varen veure possibles països als quals atreure a la seva òrbita d’influència. Souvy tracta que el nou món es comença a estructurar a través de tres mons: el primer fa referència a les potències europees i els EEUU, el segon al món comunista, ja que el seu avenç econòmic es menor; i, finalment, el tercer món fa referència als països en procés de descolonització.
Característiques dels països del tercer món: a) Tenen un passat colonial. S’ubiquen a Àfrica, a Amèrica llatina i a Àsia.
b) Representen la perifèria del poder.
c) Són estats no-alineats. Això implica que eviten posicionar-se a favor de cap dels dos bàndols.
d) Són països que es mantenen en vies de desenvolupament econòmic.
e) Encara es mantenen dependents (neocolonialisme). Les grans potències no hi seran presents físicament, però seran els que condicionin el seu desenvolupament polític i econòmic. Es veuran plasmats els interessos dels països occidentals.
f) Baixa renda per càpita.
g) Insuficiència alimentària.
h) Sanitat defectuosa.
i) Baix nivell d’instrucció.
j) Industrialització reduïda.
k) Consum feble d’energia mecànica.
l) Subocupació.
m) Manca d’integració nacional i inestabilitat política. En el període la Guerra Freda, l’exterior tindrà molta importància, ja que en els conflictes armats les armes arribaran del primer món.
n) Escenari de la violència “calenta” de la Guerra Freda.
Els corrents interpretatius de la Guerra Freda són l’ortodox, el realista, el revisionista i el postrevisionista. La visió ortodoxa sorgeix als EEUU i troba l’origen de l’enfrontament en l’URSS i la retratava com a expansionista i motivada ideològicament. Es creia que s’havia de contenir l’expansió de l’URSS. Això explicaria l’actuació de EUA a Grècia i Turquia. La contrapartida soviètica donava una visió semblant dels EEUU. Pels soviètics, el capitalisme era sinònim de feixisme. Els realistes van admetre que l’actuació dels EEUU no era innocent, però la consideraven necessària perquè l’interès nacional era prioritari (necessari per frenar l’expansió soviètica). Els revisionistes, als anys 60, van denunciar l’expansionisme dels EEUU i van interpretar la política exterior de l’URSS com a oportunista i pragmàtica. Creuen que els EEUU són encara més expansionistes que l’URSS, ja que aquesta no va avançar molt més en territori després d’acabar la guerra. Els post-revisionistes van sostenir que allò que va motivar els conflictes va ser la real percepció d’un veritable enfrontament entre ambdues potències.
Hobsbawm opina que el perill d’una guerra calenta era poc probable. Creu que creaven aquest escenari virtual per tal de que es pogués mantenir aquest repartiment bipolar del poder. Segons ell, aquesta por era un negoci. La amenaça no era real. Per a Veiga, Duarte i Ucelay-Da Cal, més que no pas de guerra virtual, caldria de parlar de “pau simulada” per egocentrisme euroamericà.
Aquesta pau no era real, ja que es duien a terme guerres a la perifèria; així, al centre creien que hi havia una pau. Volien mostrar que ells eren la garantia de la pau, mentre feien la guerra a altres indrets del món. Tony Judt ha reivindicat el vincle de la Guerra Freda amb els problemes de la nostra societat.
1.3.- Una pau amb importants conseqüències polítiques El nou mapa es dissenya en les conferències aliades que tenen lloc durant la Segona Guerra Mundial. Aquest disseny era provisional, confeccionats sobre la marxa. Quedava pendent el dibuix definitiu en la conferència de pau que donés fi a la Segona Guerra Mundial, però que no va arribar a tenir lloc fins al final de la Guerra Freda. Tot i així, es donen alguns acords. El punt principal és que Alemanya s’ha de rendir sense condicions (Conferència de Casablanca, febrer del 1943).
En un principi, Alemanya i Berlín quedaven dividits en tres: britànics, soviètics i nord-americans, posteriorment serien quatre parts, quan França entri com a aliada. A França se la deixa entrar en el repartiment de territori per tal de poder contenir les ambicions soviètiques. La franja que limita amb Polònia és cedida a la URSS, però aquesta li cedirà l’administració a Polònia a canvi de quedar-se amb una franja de la Polònia de l’est.
En aquestes conferències també es discuteix que es farà amb el Japó. A les conferències es decideix que els territoris conquerits pel Japó durant la SGM li seran expropiats: alguns se’ls retornarà a la seva autonomia i altres es concedeixen als aliats.
Ialta és l’última conferència abans de que acabi la guerra. Stalin començarà a plantejar que vol una modificació de l’Europa occidental (expansió). Arrel d’aquest plantejament de Stalin, es decideix que França també participarà. Hi ha la teoria que durant aquestes conferències, tant els aliats occidentals com l’URSS estaven preparant un repartiment del món. Polònia va ser un país que va patir major modificació (juntament amb Alemanya): la Polònia creada en el període d’entreguerres queda molt reduïda i serà la que quedarà fins l’actualitat. La URSS guanya molts territoris (Polònia i petits territoris dels països de l’est i dels països bàltics).
Després de la guerra es decideix a la Conferència de París si els països que havien participat amb les forces de l’eix havien de pagar reparacions. Tots, excepte l’URSS, varen renunciar a les seves reparacions. Per això, els països de l’est d’Europa varen tardar més en recuperar-se, ja que Pagaven reparacions a l’URSS.
A la Carta de l’Atlàntic de 1941, es veuen la proposta britànica i nord-americana de com s’havien d’evitar futurs conflictes. Es reclamava, per tant, un sistema de seguretat general permanent. La pau no només es pot assegurar evitant l’enfrontament armat; calen prendre més mesures que assegurin un mínim de benestar als ciutadans. Els nous governs que havien de sortir de la SGM, no només han de ser més democràtics, sinó que havien de seguir l’estat de benestar que garantís un mínim de prestacions socials. A més, s’havia de crear una organització supranacional que justifiqués una guerra o no, per tal d’eradicar la violència i s’hi recorri el mínim possible. L’ONU es va crear al 1945 i tenia com a finalitat garantir la pau i evitar noves guerres. Vinculat a això, es propugna la Declaració dels Drets Humans al 1948.
Les estimacions de persones desplaçades després de la Segona Guerra Mundial oscil·len entre onze i vint milions. Es crea una institució supranacional per tal de vetllar de la supervivència d’aquesta gent: l’UNRRA (subvencionada especialment pels EEUU). En la Conferència de Ialta es va establir que si es coneixien els països d’origen, se’ls retornarien al seu propi país. Hi havia molta gent que no volia retornar a la seva pàtria (especialment jueus, ciutadans dels països de l’est i soviètics). A Nuremberg es crearan dos crims nous afegits als crims de guerra: crims contra la pau i crims contra la humanitat.
En la situació de postguerra, no es pot retornar al que hi havia abans. S’ha de reformar, però no arribar a la Revolució. En molts d’aquests països els partits socialistes i comunistes tindran un auge, ja que proposaran un canvi amb allò anterior a la guerra. Hi haurà un gir cap a l’esquerra.
A partir del 1949, en canvi, aquest gir tendirà cap a la democràcia cristiana. Això és degut al miracle econòmic de la dècada dels 50 i pel Pla Marshall. Els nous governs han de ser democràtics, liberals i que defensin els drets socials. La democràcia, per tant, no es pot deslligar de l’estat social i l’estat del benestar. Arran d’aquí, hi va haver una ampliació del dret de la dona, arribant el dret de vot d’aquesta (Itàlia, França i Bèlgica). La dona començarà a sortir de casa i s’abolirà el concepte de que el seu àmbit d’actuació és la llar i la família.
POLÍTICA DE POST-GUERRA 1) Predomini de coalicions de centre-esquerra en els primers governs de la postguerra a Europa.
2) Els partir democratacristians tingueren una gran influència en els governs d’Europa occidental dels anys 50 i primera meitat dels 60. Impulsen el concepte de unificació europea.
MODEL DE LA NOVA DEMOCRÀCIA 1) Refermament de l’autoritat de l’Estat-nació.
2) Supremacia dels parlaments com a institucions indispensable del sistema polític democràtic. Democràcia pluralista, principalment catòlics, socialistes (minories o prohibits) i liberals.
3) Cultura parlamentària on la legitimitat deriva de la voluntat del poble però no es exercida pel poble (democràcia governada).
4) Democràcia basada en estructures de participació popular limitades i controlades.
Cultura de participació ciutadana limitada: s’acaba amb el vot.
Tony Judt postula que cal valorar l’efecte moral del Pla Marshall, ja que posava de relleu que la nova democràcia portava benestar. Per tant, no només portava estabilitat econòmica, sinó que també portava estabilitat política.
   A Gran Bretanya, el canvi de vot es va dur cap a l’esquerra, tot i que la dreta havia estat la vencedora de la SGM. Qui notaran la victòria seran els laboristes i no pas els comunistes, qui tenen menys pes. Els laboristes seran els que impulsaran el sistema social, que serà el més complet de l’època. Quan als 50 tornin a aconseguir el poder els conservadors, tot això no ho podran tocar. També varen tenir un paper molt important les nacionalitzacions en els governs laboristes.
A Itàlia el partit comunista va tenir un paper molt rellevant en els governs de coalició de la postguerra. Tenia molt de prestigi a tota Europa. Tot i així, molt ràpidament s’imposa la democràcia cristiana fins al final de la Guerra Freda.
A França destaca la figura de De Gaulle, qui podria ser assimilat amb la democràcia cristiana. El posen al capdavant del poder perquè té prestigia de la guerra, però farà un govern de coalició amb partits d’esquerra. En el seu segon govern, al 1958 reforçarà el paper del president de la República. L’any següent serà escollit president i ocuparà el càrrec fins al 1969. Un dels fets més destacats de la França de la Guerra Freda és la Guerra d’Argèlia.
La revolució de maig de 1968 a París no va ser protagonitzada per l’antic socialisme radical o comunisme. Està protagonitzada per universitaris d’esquerres fills de la societat de consum.
Comencen a veure que el creixement econòmic s’està frenant i, per això, posen en qüestió les promeses del sistema. Aquí es trencarà l’amnèsia col·lectiva posterior a la SGM. No s’abandonarà el marxisme per complert, però s’hi buscaran altres alternatives (Mao, Trotsky...).
Segons Judt, aquest joves només volien assegurar la seva societat de consum. També criticaven el sistema parlamentari poc participatiu, ja que només se’ls demanava el vot. Els fets de maig de 1968 no només es donen a França, sinó que s’hi donen casos arreu del món. Criticaran també altres aspectes com ara el concepte de la família o la llibertat sexual. Desembocarà en una segona onada de reivindicacions feministes.
...