T15. gestió forestal 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Ecologia forestal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tema 15: Gestió forestal 2 | 97 TEMA 15. GESTIÓ FORESTAL Com gestionar les plantacions per augmentar la diversitat? Revisió del paper de les plantacions forestals, un 3% dels boscos del planeta (FAO, 1999), però fins a un 90% en les ïlles Britàniques i no paren d’augmentar.
Petits canvis en el disseny i gestió de les plantacions augmentarien molt el seu paper en la conservació d’espècies.
De fet l’explotació de boscos naturalitzats podrien tenir molt en comú amb les recomanacions d’aquest treball per les plantacions.
1. Com fer la tallada  Deixar arbres morts en peu.
 Per assegurar regeneració vegetació nativa: o Arbres pare o Petites zones sense tallar (minireserves)  Bosquets o línies de bosc de ribera per conservar els ecosistemes fluvials 2. Composició d’espècies  Natives sobre exòtiques  Generar boscos mixtes més que monoespecífics 3. Preparació per la plantació  Evitar tractaments intensius  Deixar arbres morts en peu i fusta morta al terra  En zones amb focs naturals utilitzar cremes prescrites per eliminar vegetació 4. Altres aspectes  Tallar parts de la plantació abans i més intensament del normal i altres parts no tallar-les per mantenir un mosaic de diferents situacions.
 Evitar utilitzar herbicides o tallades de les plantes competidores amb la idea de tenir plantacions “netes”. Aquestes pràctiques redueixen molt la diversitat.
Gestió forestal per a un ús sostenible i multifuncional del bosc 98 | E c o l o g i a F o r e s t a l ÚS MULTIFUNCIONAL DEL BOSC      Producció: fusta, llenya, resines, pastures, bolets, plantes d'interès, fruits Conservació: protecció de conques hidrogràfiques, fixació de dunes, millora de la qualitat de l'ecosistema, conservació de la biodiversitat, fixació de carboni, prevenció d’incendis forestals Ús social: caça, lleure, educació ambiental, valor paisatgístic, turisme Ús multifuncional: conjugar diversos usos Ús socioeconòmic: donar feina i assentar la població rural Pla general de política forestal (2007-2016) Objectius del PGPF  L’objectiu principal és establir les directrius per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals: 1. Garantint la conservació o l’increment de les seves funcions ambientals 2. Potenciant els seus valors socials i econòmics 3. Afavorint el desenvolupament sostenible i l’equilibri territorial El Pla té 10 eixos estratègics: 1. Donar al Pla un valor estratègic, garantint la transversalitat amb altres polítiques i la coordinació interadministrativa 2. Desenvolupar la planificació forestal i garantir-ne la vinculació amb la planificació territorial i urbanística 3. Potenciar la gestió forestal com a eina de conservació del medi i font d’equilibri territorial 4. Recolzar la propietat forestal com a principal actiu de la gestió del Territori 5. Fomentar el consum dels productes forestals i els seus usos industrials 6. Impulsar nous instruments econòmics i fiscals coherents amb el caràcter multifuncional de la gestió forestal 7. Impulsar el model de gestió del risc d’incendis per evitar grans incendis forestals 8. Potenciar la gestió i l’ús de les forests públiques i adequar l’ordenació de l’ús recreatiu dels terrenys forestals 9. Promoure la participació pública, millorar la percepció social i impulsarla comunicació del sector forestal 10. Desenvolupar el pla marc de recerca i innovació, potenciar la professionalització del sector forestal i millorar la transferència tecnològica GESTIÓ DE ZONES CREMADES Recuperació dels pins mediterranis Densitat (plàntules per ha) 1-2 anys després de l’incendi de cinc espècies de pins mediterranis. Les densitats de les tres darreres espècies dificulten molt la recuperació de les seves poblacions anteriors al foc.
Tema 15: Gestió forestal 2 | 99 De què depèn que s’estableixin o no els pins? A) Presència de pinyes serotines Per una banda, algunes espècies com P. halepensis, P. brutia i P. pinaster produeixen pinyes serotines, que es mantenen tancades a la copa durant diversos anys. Aquestes pinyes suporten altes temperatures sense perdre la viabilitat de les llavors i es poden obrir després del foc (també per altres circumstàncies).
Altres factors que poden obrir-les: Vents secs, cicles escalfament-assecament, canvis microclimàtics, ...
B) Fenologia de l’obertura de pinyes i de la germinació C) Arribada de propàguls a les zones cremades Supervivència dels arbres Un mecanisme de resposta al foc de les plantes és la supervivència com a arbres adults. La morfologia de la copa i el gruix de l’escorça són dues de les característiques que determinen aquesta capacitat de resistir el pas del foc.
Entre els pins mediterranis, el pi pinyoner (P. pinea) és el que té una major supervivència darrera un foc, degut principalment a la seva copa en forma de parassol, que fa que el foc passi de llarg sense afectar-lo.
<15% de l’àrea afectada per l’incendi del Bages Berguedà té arbres vius 100 | E c o l o g i a F o r e s t a l Establiment per llavors dispersades des de zones no cremades o illes interiors.
Densitat de plàntules de Pinus halepensis instal·lades després de l’incendi del 1994 a Bigues i Riells (Barcelona) Anàlisi de la regeneració natural Potencialitat d’establiment de plàntules des d’arbres no cremats Objectius de gestió  Decidir l’actuació Pràctiques de gestió A) Gestió de masses d’espècies de rebrotadores: selecció de rebrots L’objectiu és aconseguir boscos adients per diferents usos:     Producció de fusta/llenya Protecció front els incendis Sistema silvopastoral Us recreatiu Tema 15: Gestió forestal 2 | 101 Efecte de les pastures sobre els rebrots   Pastorejades just després del foc o No hi ha mortalitat o Reducció d’un 50% de la mida dels individus Zones pastorejades 3-4 anys després del foc o No hi ha mortalitat o Reducció d’un 25% de la mida dels individus B) Gestió d’espècies de germinadores amb gran establiment Aspectes a considerar: - Edat a la que es realitzen Densitat final dels pins Criteris de selecció Pinus halepensis, Pinus pinaster Sembla adient fer les aclarides a etapes relativament tempranes (aproximadament 10 anys) C) Reforestació: Pinus nigra, Pinus sylvestris Exemple de Pinus nigra a l’incendi Bages Berguedà 1. Eliminació de la vegetació preexistent (crema controlada/pastoreig/estassada) 2. Preparació del sòl (subsolat/puntual) 3. Reforestació (plantació/ sembra) 102 | E c o l o g i a F o r e s t a l Reforestació en condicions de sequera estival Importància de la producció de plàntula en viver Percentatge de plàntules que sobreviuen després de 4 anys sota cobertura llenyosa de Salvia i arbustos espinosos comparada amb la de plàntules en àrees obertes. Experiment de Serra Nevada.
Gestió per a la prevenció dels incendis forestals Foment del mosaic agroforestal Mitjançant una intervenció en els conreus adjacents als terrenys forestals, s’estableixen una franja perimetral i un conjunt de franges interiors que permeten garantir una discontinuïtat en les masses forestals.
Franges perimetrals de protecció a l’incendi a la interfase urbano-forestal Reducció del combustible i de la seva continuïtat L’objectiu principal és reduir la càrrega de combustible, especialment l’acumulat al sotabosc, de manera eficient i econòmica. S’han utilitzat molt a Estats Units, en la Conca Mediterrània encara està en fase experimental i no s’utilitza de forma generalitzada.
Una adequada càrrega ramadera permet un control de la vegetació arbustiva disminuint la quantitat de combustible. A més pot tenir un paper molt important en el manteniment de zones de discontinuïtat forestal i franges de defensa del foc (tallafocs).
Efectes indirectes: INCENDIS ...

Comprar Previsualizar